Sentencia Social Nº 1793/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 769/2016 de 16 de Marzo de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 769/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 17 de març de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1793/2016

En el recurs de suplicació interposat per 25 Osona Bus, S.A. a la sentència del Jutjat Social 1 Granollers de data 28 d'octubre de 2015 dictada en el procediment núm. 698/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Vidal i Fondo de Garantía Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 1-10-2014 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 d'octubre de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que estimando como estimo la demanda interpuesta por D. Vidal contra la empresa 25 OSONA BUS, S.A. y FOGASA, debo declarar y declaro la improcedencia del despido del demandante, condenando a la empresa demandada a que en un plazo de cinco días desde la notificación de esta resolución opte entre readmitirle en el mismo puesto, condiciones y efectos, con abono, en este caso, de los salarios dejados de percibir desde la fecha del despido (10/9/2014) hasta la notificación de la sentencia, o indemnizarle en la suma de 26.849,63 €, sin perjuicio de la responsabilidad que pudiera corresponderle al FOGASA.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante D. Vidal ha venido prestando sus servicios desde el 29/12/2006 para la empresa 25 OSONA BUS, S.A., ostentado la categoría profesional de conductor, a jornada completa, y percibiendo un salario bruto de 84,50 euros/día, incluida la prorrata de pagas extras, en virtud de contrato indefinido.

SEGUNDO.- Tras la apertura de dos expedientes disciplinarios, en fecha 10/9/2014 la empresa comunicó al actor su despido mediante carta obrante en los folios 12 a 14 de los autos que se dan por reproducidos.

TERCERO.- Durante el mes de julio de 2014, el actor no consignó correctamente en los discos tacógrafos del autobús los tiempos de conducción, haciéndolos constar con una diferencia de 12 horas respecto al horario realizado.

CUARTO.- A fecha 25 de agosto de 2014, el actor no había entregado los discos tacógrafos del mes de junio. A dicha fecha había entregado los del mes de julio.

QUINTO.- El actor recibió formación sobre la utilización y custodia de los discos tacógrafos del autobús. Los conductores de la empresa demandada deben tener en el autobús los discos tacógrafos de los 28 días anteriores, debiendo entregar a la empresa los correspondientes a fechas anteriores.

SEXTO.- El actor promovió conciliación en fecha 23/9/2014 que se celebró ante el Servicio de Conciliaciones del Departamento de empresa y ocupación de la Generalitat de Catalunya con el resultado de 'sin avenencia' el día 15/10/2014.

SÉPTIMO.- No consta que el demandante ostente o haya ostentado la condición de representante de los trabajadores.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de l'empresa condemnada contra la Sentència que declara la improcedència de l'acomiadament disciplinari del treballador demandant, és per revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives en empara en l' article 193 b ) i c) de la vigent Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

El demandant presenta escrit d'impugnació al recurs pel qual s'hi oposa amb els arguments jurídics que hi consten.

Segon.- L' empresa recurrent postula la modificació del tercer fet provat, que es refereix a que el treballador durant el mes de juliol de 2014 no va consignar correctament el temps de conducció en els discs tacògrafs del autobús, fent-los constar amb el desfàs temporal de dotze hores respecte del horari efectivament realitzat. Proposa un text alternatiu que digui: ' Els dies 1,2 3,4, 5, 8,9,,11,13, 14, 15,16,17,,18, 20, 21,22,24,i 25 de juliol de 2014 ( en total 19 dies de treball), el demandant no va consignar correctament en els discs tacògrafs del autobús els temps de conducció realitzats, sense corregir els errors ni haver-ne donat compte als seus superiors.' Basa la modificació en els tacògrafs de juliol i en el informe pericial aportat per l'ocupadora.

Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació, i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala , ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ). És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la Llei Regulador de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei processal laboral citada, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.

Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es garanteix en principi en el primer grau, de tal manera que la suplicació esdevé un supòsit extraordinari, limitat a un concret i específic marc legal, tal com indica la STC 119/1998, de 4 de juny .

Conseqüentment, la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació de la doctrina citada, no procedeix la modificació fàctica postulada perquè allò que persegueix és una interpretació de part, malgrat que per part del treballador no es nega l'error involuntari en la consignació de dades en els tacògrafs del autobús que conduïa el juliol de 2014, consistent en invertir l'hora d'inici i de fi de la jornada de conducció, en assenyalar per error l'inici a les 19,30 hores en lloc de les 7,30 hores, havent fet la corresponent jornada laboral diürna assignada amb total normalitat i constància de l'ocupadora. El tercer fet provat atacat reflecteix el convenciment judicial de la imputació contrastada amb la realitat de la conducta del treballador, basant-se en prova testifical i en la pericial tècnica que invoca la recorrent, en la facultat exclusiva que atorga al jutge l'article núm. 97.2 de la LRJS., tota vegada que la prova pericial i els tacògrafs han set examinats pel magistrat juntament amb la resta de mitjans de prova practicada i dels elements de convicció aportats per les parts, sense que observem error de fet judicial en la seva valoració.

En conseqüència desestimem aquest objecte del recurs.

Tercer.- En el segon objecte del recurs, l'ocupadora denuncia la infracció de l'apartat h) del Laude arbitral per a les empreses de Transport de Viatgers per carretera, Resolució de 19 e gener de 2001 de la Direcció General de Treball ( BOE 24 de febrer de 2011), que qualifica com a falta molt greu la manipulació intencionada del disc tacògraf amb ànim d'alterar el seu resultat, que merita l'acomiadament. Argumenta que el tacògraf és un instrument de control laboral per part de l'empresari, a mes de la vesant de la seva funció administrativa de regulació i previsió de responsabilitats en la normativa de transports terrestres. Conclou que al cas present és d'aplicació la màxima sanció degut a les 38 actuacions del treballador de forma intencional i conscient.

Ens remetem a la relació fàctica no modificada, i a les concretes faltes disciplinàries imputades, consistents en la consignació errònia de les hores d'inici i final de la conducció del autobús per part del treballador en el mes de juliol de 2014, que van quedar capgirades en els tacògrafs sense advertir-ho el demandant o per error o per mal funcionament del aparell, de forma que apareixia el inici de la conducció a les 19,30 hores en lloc de les 9 hores, i la fi de la conducció a les 9 hores en lloc de les 19,30 hores. El treballador va efectuar la jornada laboral de conducció amb normalitat en jornada diürna iniciada a les 9 hores, com consta a l'empresa. No es pot apreciar una manipulació intencionada en la consignació del horari de conducció per part del treballador, que no obtenia cap resultat d'interès amb el horari que per error va constar en els tacògrafs. En el cas que el treballador s'equivoqués en fer constar les dades horàries de la jornada durant els dies que consten de juliol de 2014, no pot suposar que pretengués alterar- les tota vegada que va conduir l'autobús de transport de viatgers amb tota normalitat en jornada diurna com tenia assignada.

En aquest cas no correspon aplicar la màxima sanció d'acomiadament, ja que en el Laude arbitral apartat b) i c) no es pot incloure l'error del treballador que queda tipificat com a falta lleu de ' no omplir correctament les dades en el disc diagrama i demés documentació obligatòria'.

L'empresa en el recurs ja no es refereix de forma expressa a l'altre càrrec imputat de no lliurament a l'empresa dels tacògrafs de juny de 2014, que va efectuar tot seguit després de les vacances quan se'l va advertir de la distracció, havent retornat en canvi els corresponents al següent mes de juliol de 2014.

Entenem que aquest càrrec no constitueix una falta greu i culpable de desobediència en el lliurament dels corresponents tacògrafs de juny de 2014 a l'empresa, perquè no consta que es negués a lliurar-los atès que ja havia entregat els corresponents a juliol, i que a la tornada de vacances els va lliurar quan se li va demanar.

Ens remetem a la motivació i consideracions del quart i cinquè Fonaments de Dret de la sentència de la instància, perquè coincidim amb la motivació i fonamentació del magistrat en que els errors o distraccions lleus del treballador en que es basa l'ocupadora per imputar els incompliments disciplinaris, no demostren la gravetat de la conducta infractora pretesa, perquè no ha quedat demostrada cap intencionalitat del demandant per perjudicar o desobeir les normes en el treball, que ha observat sense problemes des de el seu ingrés a l'empresa a l'any 2006 sense que consti cap sanció.

No havent quedat provades les concretes imputacions disciplinàries per procedir a l'acomiadament disciplinari per part de la recorrent, la sentència no infringeix les normes denunciades.

Conseqüentment, amb desestimació del recurs de l'ocupadora, confirmem la sentència de la instància, ja que l'acomiadament del treballador de 13 de maig de 2013 resulta injustificat i, d'acord amb l'article núm. 55 i 56 del Estatut dels Treballadors, s'ha de qualificar d'improcedent, amb els efectes establerts en la sentència, que no es combaten en el recurs.

Quart.- En aplicació de l'article núm. 135 de la LRJS., condemnem l'empresa a abonar el import de 1000 euros en concepte d'honoraris del lletrat que signa l'escrit d'impugnació al recurs

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per l'empresa 25 Osona Bus, SA. contra la Sentència de 28 d'octubre de 2015 dictada pel Jutjat social núm. 1 de Granollers en el procediment núm. 698/2014, que confirmem.

Condemnar l'ocupadora recurrent a abonar al demandant Don. Vidal el import de 1.000 euros en concepte d'honoraris del professional que signa l'escrit d'impugnació al recurs.

Doni's al dipòsit i assegurances econòmiques el curs legal.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.