Sentencia Social Nº 1841/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2172/2012 de 12 de Marzo de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, 12 de març de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1841/2013

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i Juan Pablo a la sentència del Jutjat Social 1 Figueres de data 19 de desembre de 2011 dictada en el procediment núm. 400/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part FRICAFOR S.L. i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 22 d'agost de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de desembre de 2011 , que contenia la decisió següent: ' Que estimando la demanda interpuesta por FRICAFOR S.L contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (I.N.S.S) y D. Juan Pablo debo dejar sin efecto la imposición del recargo a cargo de la empresa actora acordado en resolución del INSS de fecha 24-3-2011, debiendo los demandados pasar por dicha declaración con todas las consecuencias legales inherentes a la misma,. Se aprecia falta de legitimación pasiva de la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (T.G.S.S). '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El trabajador D. Juan Pablo , vino prestando servicios para la empresa actora Fricafor S.L, dedicada a la actividad de matadero, en la sala de despiece en cadena, con antigüedad de 5-12-2000, ostentando la categoría profesional de oficial 2ª de industria cárnica. Con anterioridad había prestado servicios para esta misma empresa del 2-2-90 al 1-2-93 y del 8-2-96 al 12-4-99. También ha trabajado en otros mataderos e industrias cárnicas. (incontrovertido)

SEGUNDO.- El día 8-11-2006, en tiempo y lugar de trabajo, a causa de un resbalón cuando empujaba un cerdo que había quedado encallado en un punto de la cadena productiva, el Sr. Juan Pablo cayó al suelo desde una plataforma situada a una altura de 1,6 mts, con traumatismo directo en caja torácica, costillas y omoplato (folio 169). Como consecuencia del traumatismo se objetivó ruptura completa del manguito de rotadores del hombro izquierdo. Permaneció en situación de IT, derivada de accidente de trabajo, desde el 8-11-2006 al 11-5-2007. (incontrovertido)

TERCERO.- En resolución de 19-7-2007 el INSS declaró al trabajador afecto de lesiones permanentes no invalidantes, indemnizables según baremo, por cuadro residual de omalgia izquierda y limitación funcional del hombro izquierdo inferior al 50% (folios 171 y 172). El Sr. Juan Pablo impugnó judicialmente esta resolución, siguiéndose ante el Juzgado de lo social nº3 de Girona autos nº 990/2007, en los que recayó sentencia de fecha 11-2-2009, desestimatoria de la demanda y confirmatoria de la resolución administrativa, reconociendo unas secuelas de limitación de la movilidad de la extremidad superior izquierda inferior al 50%: flexión 95º, abdución 80º, retroversión 45º y rotaciones limitadas en los últimos grados. (folios 140 a 144)

CUARTO.- Con posterioridad al alta del accidente de 8-11-2006, el historial de procesos de incapacidad temporal del trabajador fue el siguiente: (Sentencia de los folios 239 a 248 )

-del 20-6-2007 al 22-6-2007: Accidente de trabajo por resbalón en suelo mojado. Diagnóstico: torcedura de tobillo.

-del 2-1-2008 al 25-1-2008: Accidente de trabajo. Diagnóstico: afecciones en región escapular. Recidiva del dolor con pérdida del arco de movilidad que había recuperado.

-del 5-5-2008 al 16-5-2008: Accidente de trabajo: Heridas callosas en la mano.

-del 17-7-2008 al 21-7-2008: Enfermedad común

-del 2-12-2008 al 19-12-2008. Enfermedad Común

-del 22-12-2008 al 29-12-2008: accidente de trabajo al enganchar cerdos en la cadena. Diagnóstico: fuerte dolor en las muñecas y en la mano.

QUINTO.- El día 4-3-2009 el Sr. Juan Pablo causó baja médica, iniciando en dicha fecha proceso de IT, derivada de accidente de trabajo ocurrido el 19-1-2009, debido a sobreesfuerzo físico cuando sacaba la tripa de la canal, resintiéndose de dolor en los brazos. (folios 71 a 74)

SEXTO.- En fecha 14-9-2007 la empresa tenía realizado estudio ergonómico en el que se analiza el índice de riesgo del puesto de trabajo sala de despiece y matadero, en cuanto a las tareas culana, espatlla y tocino sin piel, describiéndose las tareas y riegos, con las consiguientes recomendaciones y medidas correctoras.

SEPTIMO.- El 14-3-2008 MC Mutual realizó descripción de las exigencias físicas o funcionales de los tres puestos de trabajo entre los que rotaba el actor: puesto de degollado, puesto de abertura de la culana y puesto de rallado de la canal, ocupados antes y después de la baja por accidente de trabajo de 8-11-2006. El técnico de prevención redactor del estudio concluyó que los tres puestos de trabajo se pueden valorar en cuanto a esfuerzo requerido como:

-puesto de degollado: moderado, pudiéndose valorar como leve si se alarga unos 50 cms la plancha de acero inoxidable donde queda el animal antes de colgarlo.

-puesto de abertura de la culana: leve

-puesto de rallado de la canal: leve.

(folios 173 a 182)

OCTAVO.- El 14-10-2008 el trabajador fue sometido a examen de salud por el Servicio de prevención MC por los riesgos de movimientos repetitivos y agentes biológicos. Como antecedentes se hace constar la patología osteomuscular del hombro izquierdo con 45% de discapacidad en miembro superior izquierdo, y las referencias del paciente sobre parestesias, hipoestesias e hipomovilidad. Apreciada hipomovilidad del miembro superior izquierdo, la calificación final es la de apto para su trabajo. (folios 185 a 200)

NOVENO.- El 30-1-2009 el técnico de prevención del MC elabora valoración de las exigencias físicas y funcionales de cuatro puestos de trabajos que podría ocupar el actor con posterioridad al alta médica:

-mesa de corte magro del matadero: actividad leve

-vaciado de estomago en tripería: actividad leve

-rallado de la canal: actividad leve

-rebucle de reinspección de la canal: podría ser leve si le levantase la tarima.

(folios 201 a 214)

DECIMO.- En fecha 5-4-2010 el INSS declaró a D. Juan Pablo afecto de incapacidad permanente total para su profesión habitual, derivada de accidente de trabajo, con efectos económicos del 23-2-2010, con derecho a percibir a cargo de MC Mutual una pensión del 55% de la base reguladora, por cuadro residual de: ANTECEDENTES DE ACROMIOPLASTIA HOMBRO IZQUIERDO POR RUPTURA DE LOS ROTADORES. INTERVENIDO DE EPITROCLEITIS CODO DERECHO Y DE TUNEL CARPIANO DERECHO. PEQUEÑA RUPTURA DEL TENDON DEL SUPRAESPINOSO. (folios 222 y 223)

UNDECIMO.- A instancia del trabajador, que en fecha 8-9-2010 presentó escrito de iniciación de actuaciones solicitando un recargo del 50% por los accidentes sufridos el 8-11-2006 y 19-1-2009, el INSS instruyó expediente de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad y salud laboral, recabando de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social el preceptivo informe y posible propuesta de recargo. (folios 164 a 168 y 158)

DUODECIMO.- La ITSS evacuó informe en fecha 8-2-2011 concluyendo lo siguiente:

-respecto del accidente sufrido por el Sr. Juan Pablo en fecha 8-11-2006, no se aprecia responsabilidad empresarial.

-respecto del accidente de fecha 19-1-2009, considera que existe una infracción de normas genéricas o de seguridad, consistentes en la falta de evaluación de riesgos del puesto de trabajo de evisceración blanca, así como en la adscripción del Sr. Juan Pablo a un puesto de trabajo (el mencionado) en un estado o situación previas que no fueron tenidas en consideración por la empresa para verificar si dicha adscripción podía suponer un peligro para el trabajador, o si la misma correspondía con las exigencias psicofísicas del puesto, proponiendo un recargo de prestaciones en porcentaje del 40%. (folios 150 a 158)

DECIMOTERCERO.- El expediente concluyó mediante resolución de la Dirección Provincial de Girona del INSS, de fecha 24-3-2011, declarando la responsabilidad de la entidad actora por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo en el accidente sufrido por D. Juan Pablo el 19-1-2009, con la consiguiente imputación del recargo del 40% sobre las prestaciones derivadas del mismo, con cargo a la empresa Fricafor S.L (folios 118 a 120).

DECIMOCUARTO.- Disconforme con la anterior resolución la empresa Fricafor S.L. formuló reclamación previa que fue desestimada en nueva resolución del INSS de fecha 7-7-2011. (folios 9 y 10)

DECIMOQUINTO.- El 20-4-2011 el trabajador interpuso ante este mismo Juzgado de lo social demanda en reclamación de daños y perjuicios derivados de accidente de trabajo, contra Fricafor S.L y la Cia. Allianz, registrada con el nº 208/2011. En fecha 24-11-2011 recayó sentencia estimando la excepción de prescripción de la acción indemnizatoria de los daños y perjuicios derivados del accidente de trabajo ocurrido el 8-11-2006, y desestimando la demanda en cuanto al accidente laboral sufrido en fecha 19-1-2009. La referida sentencia no ha ganado firmeza al haber anunciado el trabajador su propósito de interponer recurso de suplicación. (folios 239 a 248 y 292)

Tercer.Contra aquesta sentència la part codemandada Juan Pablo i l' Institut Nacional de la Seguretat Social varen interposar sengles recursos de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda plantejada per l'empresa contra el recàrrec per falta de mesures de seguretat, en les prestacions derivades de l'accident de treball, presenten recursos de suplicació l'INSS i la defensa del treballador demandant, que ha estat impugnat per l'empresa.

SEGON.El recurs del treballador es motiva, en primer lloc, per la via de l' article 193 a) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , 36/11, de 10 d'octubre, demanant que s'acordi la nul litat de la sentència i la reposició de les actuacions al moment anterior a dictar-se. Al lega el recurs la infracció de normes o garanties del procediment que genera indefensió, concretament, la pràcticament falta de proves per part de l'empresa demandant, quan era qui tenia la càrrega de desvirtuar l'Informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, per la qual cosa al lega que els fets declarats provats no tenen a veure amb l'activitat probatòria realitzada en el judici, tal com exigeix l' article 209.2 de la LEC . També al lega el recurs el defecte de incongruència, amb infracció de l' article 216 de la LEC , en relació al 209.3 i la STC 89/2009, de 25 de mar ç, per quan no es fixen els punts de fet i de dret plantejats per les parts, ja que diu que la sentència revoca el recàrrec per motius no plantejats en la demanda.

La pretensió de nul litat no pot ser atesa ja que la sentència s'evidencia com a raonada i els fets provats que discuteix el demandant els pot modificar, com després es valorarà, per la via de l' article 193 b) de la LRJS , ja que es basa en la discrepància entre el resultat de la Inspecció de Treball i el que la sentència declara. Tampoc s'observa el vici de incongruència que s'al lega doncs la sentència raona en base a les al legacions plantejades en l'escrit de demanda, que no cal que sigui fonamentada ( art. 80 LPL ) i les que s'han formulat en el judici oral, sense que la resolució judicial incorpori aspectes no debatuts o que no siguin objecte del judici. Per tant, el primer motiu del recus ha de decaure.

TERCER.Per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , 36/11, de 10 d'octubre, el treballador demandant planteja la modificació de fets provats, concretament els relacionats com a setè i novè de la sentència. Del fet provat setè, en el sentit d'afegir la expressió ' Sin embargo, como reconoce la Inspección de Trabajo, 'ninguno de los puestos coincide con los desempeñados por el operario al sufrir el accidente de 19/01/2009'.

S'ha de tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

És cert que les addicions podrien ser transcendents, atès que es refereixen al lloc de treball que ocupava efectivament el demandant en el moment de l'accident i per tant s'ha d'examinar la documentació de referència. Els documents de contrast que cita el recurrent, informe de la ITSS, així ho fa constar, tal com resulta del foli 154 de les actuacions,

L'escrit de impugnació s'oposa a la modificació pretesa indicant que contradiu la sentència ferma dictada pel jutjat social 3 de Girona, en data 11 de febrer de 2009 , que deia que l'actor després de ser incorporat al lloc de treball ve realitzar les mateixes funcions pròpies de la categoria professional de oficial 2ª, funcions que les du a terme en els llocs de treball de degollat, d' obertura de culana i de ratllat (fet provat vuitè de la sentència). Diu que la sentència es va dictar el dia 11 de febrer de 2009, celebrada la vista el dia 4 de febrer de 2009, tres setmanes després de l'accident del demandant que va donar lloc a la declaració d'incapacitat permanent (19.01.2009), realitat que entra en contradicció amb el que descriu el recurrent i l'informe de la ITSS. Cita també el recurrent la referència de la sentència recaiguda en un procediment de danys i perjudicis, anterior al de recàrrec i que es valora la negligència de l'empresa en el mateix accident de treball.

Respecte a les objeccions de la impugnació del recurs, en referència a la sentència dictada en matèria de danys i perjudicis, s'ha de dir que consta que no és ferma, ja que està en tràmit en aquesta Sala el recurs de suplicació presentat en contra. Per altra banda, la sentència ferma de 11-02-2009, dictada pel jutjat social 3 de Girona, desestima la declaració de incapacitat permanent del demandant, producte d'un accident de treball patit el dia 8-11-2006, motiu pel qual no té cap incidència en el present judici.

Ja que l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social estableix, segons consta al foli 154 que: 'El puesto de trabajo que ocupaba el operario en el momento de sufrir el accidente de 19 de enero 2009, era el de evisceración blanca. Pese a ello, el citado puesto no había sido objeto de la correspondiente evaluación ergonómica, la cual fue realizada con posterioridad al accidente, ni, en consecuencia, se tuvieron en cuenta las condiciones físicas del trabajador y sus aptitudes respecto del trabajo a realizar, como se deduce de la previsión de las medidas preventivas contenidas en el informe de la investigación y al hecho de haber sido realizada dicha evaluación tras la visita de 21 de junio de 2010. '(...) També és refereix l'informe de la ITSS, a que 'en el primero de los estudios manifiesta que el trabajador ocupa los puestos de dellogado, abertura de la culana y rallado de la canal, ninguno de los cuales coincide con el desempeñado por el operario al sufrir el accidente.'

Per tant, en tractar-se d'un fet transcendent que es dedueix de l'informe de la ITSS, ha de ser integrat en el relat fàctic, per considerar aquesta Sala que es tracta d'un error per omissió. S'admet aquest motiu del recurs.

QUART.Interessa el treballador beneficiari de les prestacions, com a apartat b) del primer motiu del recurs, la revisió del fet provat novè,per tal que s'addicioni que quan el 30/01/09 el tècnic de prevenció elabora una valoració de les exigències físiques i funcionals de quatre llocs de treball per a reubicar al demandant, afegir que ' a pesar de haber sufrido el accidente de trabajo el 19/01/2009 aún estaba prestando servicios. Dichos puestos eran:...'

Basa aquesta proposta revisora en els folis 201 i 203 de les actuacions, relatius a l'informe de la descripció del lloc de treball, quan s'aclareix que és per a la reubicació de l'operari. Aclariment que es repeteix, diu el recurrent, en el apartat 1.2, de 'nombre del puesto'. També cita el foli 71, relatiu a les actuacions de baixa mèdica, i al foli 231, relatiu al informe de salut laboral, així com la conclusió de la ITSS, foli 171 de les actuacions.

Aquesta modificació no es pot atendre, ja que no es considera transcendent, doncs en la sentència ja queda valorada aquesta circumstància, no negada per les parts.

CINQUÈ.El tercer motiu del recurs, per la via de l' article 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , al lega el treballador recurrent la infracció de normes substantives o de jurisprudència, concretament amb cita com a infringit l' article 123 de la LGSS , en relació a l' article 19.1 de l'Estatut dels Treballadors , art. 14-1 , 2 i 3 , 16.2.b ) i 25.1 de la Llei 31/1995 , i article 3 del Reial Decret 487/1997, de 14 d'abril , sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues i de la jurisprudència continguda en la STS 30/06/2010, recurs 4123/08 .

El recurrent combat les raons de la exoneració de responsabilitat, en resum, plantejant que les baixes mèdiques per accidents de treball del demandant, havien estat suficientment importants com per generar un estat d'alerta a l'empresa i que aquesta hagués proporcionat al demandant un lloc de treball compatible amb els seu estat físic, tal com la ITSS valora, de manera que es pot establir la relació causa-efecte entre la manca de reubicació del demandant en un lloc de treball avaluat prèviament com a compatible i les lesions causades pel darrer accident, per les quals ha estat declarat en situació d'incapacitat permanent en grau de total per a la seva professió habitual.

Aquest motiu coincideix bàsicament amb l'únic motiu del recurs de suplicació plantejat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que al.lega la infracció de normes substantives, amb cita dels articles 123 de la LGSS , en relació amb els articles 16.2.b ) i 25.1 de la Llei 31/95, de 8 de novembre , de prevenció de riscos laborals, centrant la censura jurídica en que el recàrrec va ser correctament imposat, atenent a les dues infraccions següents, en resum:

a) Falta d'avalució dels riscos del lloc de treball concret del treballador (art. 16.2.b L 31/95)

b) Adscripció del treballador a un lloc de treball pel qual no era apte (art. 25 L 31/95).

SISÈ.Per valorar les infraccions al.legades pels dos recurrents, que es poden analitzar conjuntament, donada la seva coincidència bàsica, s'ha de partir dels fets que es declaren provats i que evidencien que:

- el demandant va patir un període de baixa per AT de 2-01-2008 a 25-01-2008, per 'afecció en regió escapular. Recidiva de dolor amb pèrdua de l'arc de mobilitat'.

- des del dia 22-12-2008 al 29-12-2008, te una baixa per un nou accident de treball, al 'enganchar cerdos en la cadena', amb el diagnòstic de 'fuerte dolor en las muñecas y en la mano'

- el gener de 2009, va patir un nou accident de treball, per 'sobresfuerzo físico' quan 'sacaba la tripa de la canal', amb el diagnòstic de 'dolor en los brazos'. Va ser atès sense baixa, i es va prescriure rehabilitació funcional de la columna lumbar, colze i espatlla dreta.

- dos mesos després la Mútua li dona la baixa per tenir una ruptura parcial distal de la insecció del supraespinós en els fibres de la superficie bursal i incipient artrosi acromioclavicular.

- El dia 14-10-2008, es realitza un examen de salut, amb el resultat de 'apte', però fa constar el risc de moviments repetitius i que l'actor referia 'parestesies, hipoestesies i hipomobilitat', en l'espatlla esquerra.

- que en data 30-01-2009, es va fer un informe relatiu a descripcions de llocs de treball per a la reubicació de l'operari.

- que malgrat tot, no es va efectiva la reubicació i l'actor va seguir prestant serveis en un lloc de treball anàleg, 'evisceración blanca', sense que es realitzes valoració de la idoneïtat ni del risc especial del treballador atenent a les seves limitacions físiques.

- Per resolució de l'INSS de data 5042010, el demandant va ser declarat en situació d'incapacitat permanent total, derivada d'accident de treball, amb efectes del dia 23-02-2010.

- El demandant va interessar el recàrrec en les prestacions. La Inspecció de Treball i Seguretat Social va evacuar informe en data 8-02-2011, concloent que respecte a un primer accident de 2006, no s'apreciava responsabilitat empresarial, però si respecte de l'accident de 19-01-2009, existia infracció de les normes genèriques de seguretat, consistent en la manca d'avaluació dels riscos del lloc de treball d'evisceració blanca, així com en l'adscripció del treballador a un lloc de treball en un estat o situació prèvies que no van ser tingudes en consideració per l'empresa per a verificar si podia suposar un risc per la salut del treballador, o si la mateixa corresponia amb les exigències psicofísiques del puesto, proposant un recàrrec del 40%.

- Per resolució de l'INSS es va declarar la responsabilitat proposar per la ITSS, resolució que s'impugna en el present procediment.

- El treballador va presentar demanda de indemnització per danys i perjudicis, derivats dels accidents laborals patits, que va ser desestimada per sentència de data 24-11-2011 , estimant la prescripció de la acció indemnitzatòria relativa a l'any 2006, i desestimant la demanda respecte a l'accident de 19-01-2009, sentència contra la qual es va interposar recurs de suplicació que està pendent de resoldre.

L'article que s'examina, 123 de la LGSS, estableix que:

' Todas las prestaciones económicas que tengan su causa en accidente de trabajo o enfermedad profesional se aumentarán, según la gravedad de la falta, de un 30 a un 50 por 100 cuando la lesión se produzca por máquinas, artefactos o en instalaciones, centros o lugares de trabajo que carezcan de los dispositivos de precaución reglamentarios, los tengan inutilizados o en malas condiciones, o cuando no se hayan observado las medidas generales o particulares de seguridad e higiene en el trabajo, o las elementales de salubridad o las de adecuación personal a cada trabajo, habida cuenta de sus características y de la edad, sexo y demás condiciones del trabajador'.

Els elements configuratius de la mesura sancionadora aquí analitzada (segons continua i pacífica jurisprudència continguda, entre d'altres, en les SSTS 8.3 . 16.11.93 , 12.2 i 20.5.94 , segons la seva conformació legal i doctrinal són els següents: a) Que hagi ocorregut un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; c) L'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmentat incompliment, d) L'existència de un perjudici evident causat pel sinistre.

La jurisprudència ha expressat també ( STS, Social del 16 de gener de 2012 ( ROJ: STS 752/2012) RCUD: 4142/2010 , que:

'Conviene además recordar aquí la doctrina que se contiene en nuestra sentencia del Pleno de la Sala, de fecha 30 de junio de 2010 (rcud. 4123/2008 ), en la que se afirma que como consecuencia de la deuda de seguridad que como obligación básica tiene el empresario con el trabajador, para enervar su posible responsabilidad en relación con riesgos y resultados profesionales, el empleador ha de acreditar haber agotado toda diligencia exigible, ' ... y en esa línea, procede aplicar analógicamente el art. 1183 CC para extraer la conclusión de que el incumplimiento de la obligación ha de atribuirse al deudor y no al caso fortuito, salvo prueba en contrario; y la del art. 217 LECiv , tanto en lo relativo a la prueba de los hechos constitutivos (secuelas derivadas de enfermedad profesional) y de los impeditivas, extintivos u obstativos (diligencia exigible), cuanto a la disponibilidad y facilidad probatoria, por cuanto que resulta más difícil para el trabajador acreditar la falta de diligencia que para el empresario demostrar la concurrencia de ésta'.

De la interpretació esmentada resulta que en cas que no s'hagi acreditat la diligència exigible, no es pot atribuir l'accident a cas fortuït, per valorar que la causalitat no ha estat acreditada, doncs la prova de què d'haver-se dut a terme l'actuació preventiva no s'hagués produït l'accident és pràcticament impossible de complir pel treballador. Així en el cas que ens ocupa, l'empresa va incomplir el deure d'avaluar el risc del lloc de treball del demandant, que ja havia patit diversos accidents, amb seqüeles, que tot i ser declarat apte, obligaven a la ocupadora a prevenir el risc d'accidentabilitat, doncs el treballador patia unes malaties en l'extremitat superior dreta que el feien més vulnerable a un treball d'esfoç manual.

En un cas anàleg al que aquí es planteja, aquesta Sala va estimar que era procedent la imposició del recàrrec, per manca de avaluació del risc del lloc de treball, en el que la treballadora havia adquirit una malaltia professional i no va ser canviada de lloc de treball, (STSJ, Social sección 1 del 26 de Abril del 2012, Recurso: 7243/2011), indicant: 'Por tanto, debe confirmarse el criterio de la sentencia recurrida en el sentido de que la empresa ha incumplido sus obligaciones en materia de prevención de riesgos laborales al no haber iniciado, tras las bajas de la trabajadora por enfermedad profesional, las correspondientes investigaciones, ni haber impedido el riesgo que para ella entrañaba su puesto de trabajo al destinarla nuevamente al mismo tras el cese de sus sucesivas bajas, apreciándose por ello relación causal entre los incumplimientos empresariales y la situación padecida por la trabajadora derivada de la enfermedad profesional que le ha sido diagnosticada.'

En el cas que ens ocupa, com hem dit més amunt, la exoneració de la responsabilitat empresarial que ha valorat la sentència de instància, no pot ser compartida per aquesta Sala, atès que resulta acreditat que el demandant va patir repetits accidents de treball, amb seqüeles a l'extremitat superior dreta, i el lloc de treball no va ser avaluat, reincorporant l'empresa a l'actor a un lloc que ateses les seves circumstàncies personals, incrementava el risc d'accidentabilitat, tal com ha resultat acreditat, havent-se declarat finalment a l'actor en situació de incapacitat permanent total per accident de treball.

El recàrrec per manca de mesures de seguretat, tal com va valorar la Inspecció de Treball i Seguretat Social, i l'INSS, s'adequava a la previsió de l' article 123 de la LGGS, per infracció del deure genèric d'avaluació del risc que regula l ' art. 14-2 de la LPRL ( 'En cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo. A esos efectos, en el marco de sus responsabilidades, el empresario realizará la prevención de los riesgos laborales mediante la integración de la actividad preventiva en la empresa y la adopción de cuantas medidas sean necesarias para la protección de la seguridad y la salud de los trabajadores (...).'.) i l' article 16-2 i 3 de la mateixa LPRL , 'El empresario deberá realizar una evaluación inicial de los riesgos para la seguridad y salud de los trabajadores (...) . La evaluación será actualizada cuando cambien las condiciones de trabajo y, en todo caso, se someterá a consideración y se revisará, si fuera necesario, con ocasión de los daños para la salud que se hayan producido' (...) 'Cuando se haya producido un daño para la salud de los trabajadores o cuando, con ocasión de la vigilancia de la salud prevista en el artículo 22, aparezcan indicios de que las medidas de prevención resultan insuficientes, el empresario llevará a cabo una investigación al respecto, a fin de detectar las causas de estos hechos),en relació a l'article 25 de la mateixa Llei, que diu que els treballadors no han de ser ocupats en llocs de treball en els quals, a causa de les seves característiques personals, estat biològic o discapacitat, puguin posar-se en perill, o quan estiguin manifestament en estats o situacions transitòries que no responguin a les exigències psicofísiques dels llocs de treball respectius. D'acord amb els fets provats enunciats anteriorment, el nexe causal entre la manca d'avaluació del risc del lloc de treball (omissió del deure de prevenció), amb les conseqüències d'evitar que l'actor seguís sotmès a determinats riscos i l'accident de treball posteriorment patit, s'ha de tenir per acreditat, i per tant es donen tots els requisits per estimar que era procedent el recàrrec d'acord amb l' article 123 de la LGSS .

SETÈ.De la conclusió anterior es dedueix que ha de ser estimats els recursos de suplicació presentats per l'INSS i per la part actora, i s'ha de revocar la sentència de instància, cosa que comporta la desestimació de la demanda formulada per l'empresa contra la resolució administrativa de recàrrec en les prestacions, que serà confirmada.

Pels fonaments jurídics abans exposats,

Fallo

Estimar els recursos de suplicació interposats per Juan Pablo i per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 1 dels de Figueres, en data 19 de desembre de 2011 , en el procediment número 400/2011, en matèria de recàrrec de prestacions per manca mesures de seguretat, seguida per FRICAFOR, S.L. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, I Juan Pablo i revocar la sentència dictada, desestimant la demanda formulada per l'empresa contra la resolució administrativa que declarava el recàrrec en les prestacions, amb absolució de totes les demandades.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.