Sentencia Social Nº 1862/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 77/2007 de 02 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EGA

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 2 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1862/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 20 Barcelona de data 26 de Juny de 2.007 dictada en el procediment núm. 77/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i Cecilio , ha

actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 2 de febrer de 2.007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de Juny de 2.007, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por Cecilio frente al INSS y la TGSS, debo reconocer el derecho del actor a percibir la prestación de jubilación parcial con efectos del 1 de septiembre de 2006 con una base reguladora de 1.817'63 euros y un porcentaje del 85%, condenando al INSS y a la TGSS a estar y pasar por dicha declaración y al INSS al abono de dicha prestación"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

" PRIMERO.- Cecilio , nacido el 1 de abril de 1944, presta servicios por cuenta y bajo la dependencia de la mercantil MATRICERIA VIZCAINO S.L. en virtud de contrato de trabajo por tiempo indefinido a tiempo completo firmado el 1 de agosto de 2005, con la categoría profesional de Jefe de Taller.

El administrador de la indicada sociedad es Íñigo , hermano del demandante.

SEGUNDO.- En fecha 1 de septiembre de 2006 el actor celebró con la entidad MATRICERIA VIZCAINO S.L. contrato de trabajo de duración determinada, a tiempo parcial, y una duración desde el día 1 de septiembre de 2006 hasta el día 1 de abril de 2009, con la categoría profesional de Jefe de Taller siendo la finalidad del contrato de duración determinada "reducir la jornada de trabajo y el salario en un 85% cuando el trabajador reúna las condiciones generales exigidas para tener derecho a la pensión contributiva de jubilación de la Seguridad Social, con excepción de la edad, que habrá de ser inferior como máximo en cinco años inferior a la exigida o bien cuando, reuniendo las condiciones generales señaladas, ha cumplido ya esta edad".

TERCERO.- Igualmente en fecha 1 de septiembre de 2006 Cecilio , trabajador en situación de desempleo e inscrito como solicitante de ocupación en la Oficina de Trabajo de la Generalitat de Manresa, concertó con la entidad MATRICERIA VIZCAINO S.L. un contrato de trabajo de relevo para sustituir al trabajador actor, con la categoría profesional de Jefe de Taller.

CUARTO.- El demandante, con anterioridad al inicio de su relación laboral con la empresa MATRICERIA VIZCAINO S.L. se encontraba de alta en el régimen de autónomos de la Seguridad Social desde el 1 de marzo de 1998 hasta el 31 de julio de 2005 en la actividad "ingeniería mecánica general"

QUINTO.- Solicitada por el actor al INSS pensión de jubilación en fecha 14 de septiembre de 2006, la misma fue denegada por resolución de 19 de septiembre de 2006 "por considerar que no se ha producido el hecho causante, al no estar Ud. Trabajando en la empresa en la que solicita la jubilación parcial un periodo de tiempo suficientemente amplio para que pueda considerarse reducida la jornada que venía realizando con anterioridad, tal como se configura dicha prestación en los artículos 10 y 11 del Real decreto 1131, de 31 de octubre, al que remite el artículo 166.4 de la Ley General de la Seguridad Social ".

En la indicada resolución se hizo constar que contra la misma podría interponerse reclamación previa a la vía jurisdiccional ante esa misma Dirección Provincial en el plazo de 30 días.

Presentada reclamación previa en fecha 8 de noviembre de 2006 por el demandante ante la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la misma no fue resuelta ni se le dio cauce alguno.

SEXTO.- En caso de estimación de la demanda la base reguladora de la prestación es de 1.817'63 euros, el porcentaje de prestación del 85% y la fecha de efectos el 1 de septiembre de 2006."

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada I.N.S.S. va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i es va impugnar per Cecilio . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actor en reclamació de que se li reconegués el dret a jubilar-se anticipadament de forma parcial en un 85% de la jornada laboral, s'interposa per l'Entitat Gestora Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència.

En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent afirma que la sentència ha infringit l' article 6.4 del Codi Civil en relació amb l'art. 166 de la Llei General de la Seguretat Social i l'article 12.6 de l'Estatut dels Treballadors , i al.lega, en síntesi, que l'actor va estar en alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms des l'1 de març de 1998 fins el 31 de juliol de 2005, en l'activitat de "enginyeria mecànica general" i es donà de baixa de l'esmentat Règim per començar a prestar serveis en l'empresa Matricería Vizcaino, S.L., de la qual és administrador el seu germà Íñigo i només un any després, l'1 de setembre de 2.006, celebrà un nou contracte de treball a temps parcial i durada des del dia 1.9.2006 fins el dia 1.4.2009, amb la mateixa categoria professional, amb una jornada del 15%.

D'aquests fets dedueix l'Entitat Gestora que la realització d'aquesta última activitat durant un període de temps curt (1 any) ha estat amb la finalitat de poder accedir a la jubilació parcial, atès que aquesta no és possible pels treballadors autònoms, per la qual cosa ha existit frau de llei, el qual es pot evidenciar per la via de la presumpció humana, atès que només cal que aqueixa conclusió s'orienti sobre fets acreditats complidament i derivi d'aquests de forma directa i precisa, segons les regles del criteri humà ( art. 386 de la LEC ).

SEGON.- En la recent sentència de 14 de maig de 2.008 el Tribunal Suprem assenyala les diferents teories que ha mantingut sobre el tema del frau de llei i de la seva acreditació, partint de que la doctrina de la Sala és clara en afirmar que el frau de llei no es presumeix i que s'ha d'acreditar per qui l'invoca, atès que la seva existència -com la de l'abús de dret-, només es podrà declarar si existeixen indicis suficients per fer-ho, que necessàriament s'hauran d'extraure de fets que apareguin com provats (STS 25.5.2000) i per aquest motiu "el trabajador no tiene que justificar las razones que le llevaron a abandonar voluntariamente su primer trabajo y no cabe presumir la existencia de fraude por el mero hecho de abandono voluntario de relación indefinida para posterior contratación en régimen de corta temporalidad (en tal sentido y en supuestos de desempleo, las SSTS 06/02/03 -rcud 1207/02-; y 21/06/04 -rcud 3143/03 -)".

Ara bé, rectificant algun criteri aïllat anterior en el que s'havia indicat que «esta Sala ha declarado reiteradamente el fraude de Ley no puede derivarse de meras presunciones» (STS 21/06/90), en l'actualitat de forma unànime es declara que si que és podrà acreditar la seva existència mitjançant proves directes o indirectes, admetent entre aquestes últimes l' art. 1253 (derogat) del Codi Civil i les presumpcions (SSTS 04/02/99 -rec. 896/98-; 24/02/03 -rec. 4369/01-; y 21/06/04 -rec. 3143/03).

També assenyala el TS que l'expressió «no presunción del fraude ha de entenderse en el sentido de que no se ha de partir de éste como hecho dado y supuesto a falta de prueba en contrario [al modo de una inversión de la carga probatoria, ciertamente prohibida a estos efectos], pero naturalmente no excluye en absoluto la posibilidad de que el carácter fraudulento de una contratación pueda establecerse por la vía de la prueba de presunciones [la «praesumptio hominis» del art. 1253 del Código Civil cuando entre los hechos demostrados... y el que se trata de deducir... hay «un enlace preciso y directo según las reglas del criterio humano» (STS 29 marzo 1993 -rec. 795/92-, reproducida por las de 24/02/03 -rec. 4369/01- y 30/03/06 -rcud. 53/05-; aquesta última en obiter dicta).

Pel que fa a l'element fonamental del frau de llei, de forma majoritària la doctrina del TS la fonamenta en la intenció maliciosa de violar la norma, atès que - continua dient la sentència citada- "en la concepción de nuestro Derecho, el fraude es algo integrado por un elemento subjetivo o de intención, de manera que para que pueda hablarse de fraude es necesario que la utilización de determinada norma del ordenamiento jurídico, persiga, pretenda, o muestre el propósito, de eludir otra norma del propio ordenamiento (STS 06/02/03 -rec. 1207/02 -); y en la entraña y en la propia naturaleza del fraude de Ley está la creación de una apariencia de realidad con el propósito torticero de obtener de ella unas consecuencias que la auténtica realidad, no aparente, sino deliberadamente encubierta, no permitirían (STS 05/12/91 -rec. 626/91 -). O lo que es igual, el fraude de Ley que define el art. 6.4 CC es una conducta intencional de utilización desviada de una norma del ordenamiento jurídico para la cobertura de un resultado antijurídico que no debe ser confundida con la mera infracción o incumplimiento de una norma, o con una posible elección errónea del tipo contractual que corresponde a un determinado propósito negocial (así, con cita de diversos precedentes, las SSTS 16/01/96 -rec. 693/95-, en contratación temporal; y 31/05/07 -rcud 401/06 - LFDCF, en contrato de aprendizaje)".

TERCER.- Aplicant aquesta doctrina al cas que ens ocupa la Sala entén que no s'ha produït la infracció denunciada. En efecte, l'actor compleix tots i cadascun dels requisits que estableix l' art. 12.6 de l'Estatut dels Treballadors , que és la norma que regula aquesta jubilació per poder sol.licitar la jubilació parcial anticipada. Ha reduït la seva jornada laboral en un 85% i ha celebrat un contracte de treball a temps parcial per la resta de la jornada, és a dir, el 15% i també reunia tots els requisits que estableix la llei per poder accedir a la jubilació parcial. D'altra banda, també s'ha acreditat que l'empresa, en compliment del que disposa l'article citat, ha celebrat un contracte de treball a temps parcial amb un altre treballador per substituir a l'actor, amb la mateixa categoria que aquell ostentava.

L'Entitat Gestora manifesta que hi ha frau de llei en la decisió de l'actor, atès que abans es trobava d'alta al Règim Especial d'Autònoms i que va subscriure el nou contracte de treball en una empresa, que només va tenir una durada curta d'un any, per tal d'accedir a la jubilació anticipada i recolza també aquesta presumpció en que l'Administrador de l'empresa en la qual treballava és el seu germà. Doncs bé, aquesta apreciació no es pot compartir per la Sala. En primer lloc perquè la Llei no exigeix que la durada del contracte de treball del treballador que es pretén jubilar sigui d'un determinat temps, per la qual cosa presumir que en el present supòsit aquesta durada és curta (un any) és exigir un requisit que la Llei no demana, però és que, a més, és una interpretació subjectiva de l'Entitat Gestora, que no es basa en cap fet objectiu i que d'acceptar-se comportaria una total inseguretat per les persones que desitgin accedir a la jubilació parcial anticipada, perquè mai no es sabria quina durada hauria de tenir el contracte de treball per no considerar-se massa curt (un any és curt, dos anys no ho seria?).

D'altra banda, el fet que l'Administrador de l'empresa sigui germà de l'actor tampoc no afecta al present litigi. Una altra cosa hauria estat si l'Entitat Gestora hagués acreditat un frau en la contractació de l'actor per l'empresa citada, en el sentit d'haver-se acreditat que el treball no s'havia prestat realment o que la categoria professional no era la consignada en el contracte. Però res d'això s'ha acreditat, i una presumpció de frau no es pot basar en que hi ha una relació familiar entre l'administrador de l'empresa i el treballador, per la qual cosa no existeix en el present litigi, ni dades objectives que avalin el frau de llei que el recurrent assenyala, ni tampoc s'ha acreditat la intenció fraudulenta, que no es pot pas presumir de les dades analitzades. Això doncs, el motiu ha de ser desestimat.

La desestimació del motiu comporta la del recurs i la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 20 de Barcelona, en data 26 de juny de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 77/2007, en virtut de demanda presentada pel Don. Cecilio contra l'esmentat Institut i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i, en conseqüència, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.