Sentencia Social Nº 1896/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8053/2008 de 08 de Marzo de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 8 de març de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1896/2010

En el recurs de suplicació interposat per Trinidad a la sentència del Jutjat Social 2 Terrassa de data 30 de juny de 2008 dictada en el

procediment núm. 652/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 21 de desembre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reintegrament prestacions Seguretat Social, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de juny de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la excepción de falta de jurisdicción, debo desestimar la demanda presentada por DOÑA Trinidad y en virtud de ello absuelvo de la instancia al INSS Y TGSS haciendo expresa indicación de ser el orden contencioso-administrativo de la jurisdicción el competente para el conocimiento de la demanda formulada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora en el presente proceso es titular de una pensión de jubilación del RETA y percibió por dicho concepto un importe mensual de 2188,76 euros durante 2005 y de 2232,54 euros durante 2006.

SEGUNDO.- Por resolución del INSS de 19 abril 2006 se dejó en suspenso su pensión, por causa de que "la interesada ha reanudado, según la última actuación de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social de Barcelona, una actividad desde el 1/7/2005", y se declaró su obligación de reintegrar 21654,15 euros percibidos entre el 1 julio 2005 y el 31 marzo 2006.

Contra dicha resolución se interpuso reclamación previa, recayendo resolución de 13 junio 2006, desestimatoria y confirmatoria de la anterior y contra ésta se interpuso demanda ante los Juzgados de lo Social de Terrassa, que dio lugar a la S.J.S. nº 1 Terrassa de 14 febrero 2007 en autos 367/06, desestimatoria de la demanda y que se halla recurrida en suplicación.

TERCERO.- Con base en lo anterior, la TGSS emitió reclamación de deuda por los 21654,15 euros con fecha 19 junio 2006 y contra ella presentó la actora recurso de alzada y recayó resolución, con fecha de salida 20 noviembre 2007 que desestimó dicho recurso y que en su parte dispositiva consignaba: "contra la presente resolución, de acuerdo con lo establecido en los artículos 10, 25.1 y 46.1 de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa (BOE de 17-7) y 46 del Reglamento General de Recaudación de la Seguridad Social, podrá interponerse recurso contencioso-administrativo en el plazo de dos meses contados desde el día siguiente a su notificación".

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima l'excepció de falta de jurisdicció per raó de la matèria per ser competent l'ordre contenciós administratiu de la jurisdicció, i absol l'Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General de la Seguretat Social de que es declari litispendència suspenent l'execució de la Resolució administrativa de 20 de novembre de 2007 fins a la fermesa de la sentència dictada en el procediment núm. 367-2006 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Terrassa.

L'objecte del recurs és l'examen de les normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l'article 191 c) de la Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon. Qui recorre denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 145.1 de la Llei de Procediment Laboral en referir-se a la Resolució de 19 d'abril de 2006 de l'Institut Nacional de la Seguretat Social en reclamació de l'import de pensió de Jubilació indegudament percebuda en trobar-se treballant, contra la que va reclamar judicialment i va ser resolta per Sentència del Jutjat Social 1 de Terrassa, va ser objecte de reclamació judicial no ferma en el moment de dictar-se la sentència que ara recorre del Jutjat Social núm. 2 de Terrassa sobre la reclamació de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Argumenta que existeixen dos processos respecte a l'extinció de la prestació de jubilació per incompatibilitat de la recurrent com a titular de farmàcia i la reclamació del reintegrament de 21.654,15 euros, per concloure que la Tresoreria General de la Seguretat Social no podia reclamar l'import fins que la Sentència del Jutjat Social núm. 1 no fos ferma, ja que contra la decisió desestimatòria de la compatibilitat de la prestació i la titularitat de la farmàcia que postulava va interposar recurs de suplicació. Cita criteri jurisprudencial sobre l'aplicació de l'article núm. 145 de la Llei processal laboral , per concloure que s'ha de revocar la sentència de la instància i determinar la competència material de l'ordre social de la jurisdicció en aquest cas i que es produeix litispendència entre la pretensió actual i la resolta pel Jutjat Social núm. 1 de Terrassa en el procediment núm. 367-06, ja què la pretensió de l'Administració és idèntica. També denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 411 de la Llei d'Enjudiciament Civil sobre la litis pendència perquè entén que es produeix la triple identitat, i argumenta que el fet de què en el primer procés fos l'Institut Nacional de la Seguretat Social qui va dictar la Resolució Administrativa i en el present fos la Tresoreria General de la Seguretat Social qui la requerís del pagament de l'import reclamat en primer lloc per l'ens gestor, porta a haver d'estimar la litispendència o el sobreseïment en espera de què la sentència del procés anterior sigui ferma. Finalment denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 3,1 b) de la Llei de Procediment Laboral per combatre la decisió judicial de què és la jurisdicció contenciosa administrativa i no la social qui ha de resoldre sobre l'obligació del reintegrament de l'import reclamat. Entén que si l'ordre social de la jurisdicció és el competent per resoldre la compatibilitat o no de la pensió de jubilació amb la titularitat de la farmàcia, és obvi que els efectes de la declaració com són el reintegrament o no de l'import reclamat correspon a la mateixa jurisdicció i cita sentència del TSJ. de Castilla- La Mancha que fa referència de la possibilitat de la gestora de reclamar directament al beneficiari els complements per mínim i regularització definitiva a través de resolucions administratives de reintegrament dels imports indegudament percebuts per superar els topalls.

Tercer. La relació fàctica no ha sigut atacada i juntament amb els fets conformes ens trobem que la recurrent és titular d'una pensió de jubilació del Règim Especial de Treballadors Autònoms i va percebre la pensió en els anys 2005 i 2006 en els imports que consten provat en cada any perquè seguia regentant una farmàcia. Per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de 19 d'abril de 2006 va deixar en suspens la pensió de jubilació amb efectes de 2005 mentre durés l'activitat i va reclamar la recurrent beneficiària a reintegrar l'import de 21.654,15 euros percebuts indegudament des de l'1 de juliol de 2005 fins el dia 31 de març de 2006. Aquesta resolució va ser impugnada per la recurrent per via judicial i efectivament el Jutjat Social núm. 1 de Terrassa en el procediment núm. 367/2006 va confirmar la resolució administrativa de l'ens gestor. La sentència d'instància va ser recorreguda en suplicació, i aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar Sentència de 19 de setembre de 2008 que la confirmava. Al seu torn la Tresoreria General de la Seguretat Social va requerir la beneficiària al pagament de la Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social en data de 19 de juny de 2006, que és contra el qual la recurrent va interposar recurs d'alçada pel procediment administratiu que va ser desestimat per Resolució de 5 de juliol de 2007, data sortida 20 de novembre de 2007, indicant que contra aquella decisió podia interposar recurs contenciós administratiu.

Entenem que en aquest cas no s'ha produït duplicitat ni confusió de procediments, sinó que la Tresoreria General de la Seguretat Social va expedir reclamació de deute de l'import de la prestació percebuda indegudament segons resolució de 19 d'abril de 2006 que va ser ferma en via administrativa a partir de la notificació de la resolució de 13 ce juny de 2006 que desestimava la reclamació prèvia, sense perjudici de la impugnació judicial . La Tresoreria demandada, va reclamar el compliment del reintegrament del deute a través de l'acte administratiu que rep el dia 7 de juliol de 2007, i va requerir la beneficiaria ara recurrent al pagament de l'import indegudament cobrat en la facultat que li confereix l'article núm. 94 en relació amb 111 i núm. 138 de la Llei 30/92 del Règim Jurídic de les Administracions Públiques. L'article núm. 93 d'aquesta Llei estableix que les Administracions Públiques no iniciaran cap actuació material d'execució de resolucions que limiti drets dels particulars sense que prèviament s'hagi adoptat la resolució que serveix de fonament, com és la Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de 19 d'abril de 2006 confirmada per la de 13 de juny següent. L'apartat núm. 2 de la norma estableix que l'òrgan que ordeni l'acte d'execució material de resolucions fermes en via administrativa està obligat a notificar al particular interessat la resolució que autoritzi l'actuació administrativa. L'òrgan administratiu que recapta als responsables l'import de les prestacions indegudament percebudes és la Tresoreria General de la Seguretat Social d'acord amb l'article núm. 227.2 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994) de manera que és l'òrgan competent d'acord amb l'article núm. 114 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre . L' article núm. 94 de la Llei 30/1992 estableix que els actes de les Administracions Públiques subjectes al Dret Administratiu, com són les resolucions de la Seguretat Social, seran immediatament executius, i l'article núm. 138.3 de la mateixa Llei estableix que " La resolució serà executiva quan posi fi a la via administrativa." La Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de 19 d'abril de 2006 era executiva en ser ferma amb la desestimació de la reclamació prèvia el 13 de juny de 2006 perquè posava fi a la via administrativa, encara que estigués pendent en la via judicial social, d'acord amb el que estableix l'article núm. 2, 1 b) de la Llei de Procediment Laboral . La resolució de la Tresoreria General de la seguretat Social és doncs un tràmit d'execució d'aquella primera resolució de l9 d'abril de 2006 d'acord amb el que estableix l'article núm. 80.2 del RD.1415/2004 de 11 de juny ( BOE. del dia 25 de juny) del Reglament General de Recaptació, sense que prosperés cap raó de suspensió de l'execució que contempla l'article núm. 111 de la Llei 30/1992 .

En conseqüència en aquest tràmit no correspon que la Tresoreria General de la Seguretat Social plantegi el requeriment de pagament del import del reintegrament via article núm. 145 de la Llei de Procediment Laboral a l'ordre social de la jurisdicció com denuncia la recurrent, ni tampoc pot prosperar la pretensió de litispendència en base a l'article núm. 411 de la Llei d'Enjudiciament Civil , atès que no ens trobem davant el procediment de reintegrament de prestacions indegudes el qual es va resoldre en la Sentència de 14 de febrer de 2007 desestimatòria de la pretensió de la beneficiària de deixar sense efecte la Resolució del Institut Nacional de la Seguretat Social de 19 d'abril de 2006 confirmada per la de 13 de juny, que va impugnar en el procediment del Jutjat Social núm. 1 de Terrassa dictada en el procediment núm. 367/2006, confirmada per aquesta Sala Social en Sentència de 19 de setembre de 2008, que ha esdevingut ferma.

El que es postula en el procediment present és la impugnació de la decisió de la TGSS i, com hem dit, la reclamació del deute perquè no ha abonat l'import en el termini reglamentari de forma voluntària. Tal com raona la sentència de la instància, atès que entenem que es tracta d'un procediment de recaptació de prestació indegudament percebuda a la recurrent responsable, és en via administrativa i en l'ordre contenciós administratiu de la jurisdicció que s'ha de resoldre la pretensió, d'acord amb l'article núm. 3.1 b) de la Llei de Procediment Laboral, i article núm. 80 del RD. 1415/2004 de 11 de juny . Havent esdevingut ferma i definitiva la Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de 19 d'abril de 2006 per Sentència de 14 de febrer de 2007 confirmada per la Sentència ferma d'aquesta Sala de 19 de setembre de 2008, l'ordre social de la jurisdicció no és competent per a executar la decisió de l'ens gestor, de manera que amb desestimació d'aquest objecte del recurs, confirmem la sentència de la instància.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs presentat per la part demandant contra la Sentència de 30 de juny de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Terrassa en el procediment núm. 652/2007 i seguit a instància de Doña. Trinidad contra la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.