Sentencia Social Nº 1960/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1144/2006 de 12 de Marzo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 12 de març de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1960/2007

En el recurs de suplicació interposat per Pedro Antonio a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 21 d'octubre de 2005 dictada en el procediment núm. 538/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 21 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 d'octubre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Desestimando las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Don Pedro Antonio frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre Incapacidad Permanente en grado de absoluta, debo absolver y absuelvo a la demandada de las pretensiones deducidas en su contra, confirmando la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- D. Pedro Antonio , nacido el día 2 de diciembre de 1947, y con D.N.I. número NUM000 , tiene el número de afiliación a la Seguridad Social NUM001 , y está en situación de alta en el régimen especial de agrario ajeno. (Hecho no controvertido y documentado en el expediente administrativo).

SEGUNDO.- El demandante inició un proceso de Incapacidad Temporal el 13 de febrero de 2004, y el 17 de marzo de 2005 se le extendió alta con propuesta de Incapacidad Permanente. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, fue reconocido médicamente, emitiéndose dictamen por la UVAMI el 17 de marzo de 2005, con el siguiente resultado: "Doble by pass aortocoronario, que a pesar de la IQ y tt. Antiasnginoso sigue presentando edemas maleolares bilaterales y sintomatología torácica y disnea y opresión precordial ante esfuerzo físico". Siendo dictada resolución por la Dirección Provincial del INSS, con fecha 21/4/2005 por la que se declaraba al actor en situación de Incapacidad Permanente total para su profesión habitual de AGRARIO CUENTA AJENA, derivada de Enfermedad común.(Folio nº 19- )

TERCERO.- Contra la resolución administrativa fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución del INSS de fecha 21/06/2005.(Folio nº 65-66).

CUARTO.- La base reguladora no controveritda de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 478,20 Euros mensuales. La fecha de efectos no controvertida que se postula es la de 21/04/20056.

QUINTO.- El actor en la actualidad presenta las siguientes patologías : Doble by pass aortocoronario, que a pesar de la IQ y tto. Antianginoso sigue prestando edemas maleolares bilaterales y sintomatología torácica y disnea y opresión precordial ante esfuerzo físico.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial /Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segón.- En primer lloc postula la revisió del fet provat cinquè de la Sentència en què consten les lesions, i proposa la redacció alternativa en què es digui que pateix: "Cardiopatia isquèmica, malalatia coronària de tres vasos, doble by-pass aorto coronari. Antecedent d'angina inestable secundària a síndrome coronari agut el febrer de 2004. Se li va practicar cateterisme i la coronariografia mostra estenosis en DA 95% en 1ª Diagonal del 95% i en 2ª M del 60%. Es va procedir a la angioplàstia amb implant de stents en Da 1ª Diagonal. Després de bona evolució inicial, va necesitar un nou cateterisme per angina inestable que va demostrar reestenosi intraestent del 60% en DA i del 90% en 1ª Diagonal, sense actuar sobre la circumflexa. Porta emplastre per a l'administració continuada de vasodilatadors coronaris per via percutànea. Clínicament presenta fragilitat precoç davant qualsevol activitat, dísnea d'esforç moderat o dolor thoracic de caracterísitiques opressives davant d'esforços minims o de situacions estresants. Presenta opressió toràcita també sense esforç o estrés matutuina que cedeis amb l'emplastre. També presenta edemes distals a la bipedestació a consequència de les safenectomies practicades en les dues extremitats esquerres." Basa aquesta modificació en els informes mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres), ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 . En el present cas l'esmena al cinquè fet provat que postula la part, es basa en proves pericials i certificats mèdics que l'òrgan judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a la demandant. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial, en examinar la prova practicada i entendre que la pericial mèdica de la part demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques documentals practicades, ja què no està obligat a subjectar-se al seu dictamen. En el present cas, per aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs, tota vegada que el que s'ha de valorar són les limitacions funcionals produïdes per la patologia coronària, no el tractament quirúrgic sinó l'estat de salut després del tractament.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article núm. 136.1 i núm. 137, amb remissió al seu apartat núm. 5, de la Llei general de la Seguretat Social , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa, amb cita de doctrina jurisprudencial. Argumenta que la patologia coronària comporten una limitació tan per la seva professió com per a qualsevol altra, perquè s'ha de partir de la valoració conjunta, i en el seu cas les aptituts que li resten li impedeixen qualsevol feina productiva ja què no tenen suficient entitat.

L' article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , ja esmentats, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerancia per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball, determinin la seva ineptitud per a dur a terme aquelles tasques principals o fonamentals d'una professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

Les lesions que pateix el recorrent no es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent absoluta que postula, atesa l'entitat de la patologia coronària, de la qual no queda provat que la dísnea es produeixi en repós o davant quina entitat d'esforç, que hauria de ser per esforços mínims. Per tant es considera que no s'infringeix l' article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Pedro Antonio contra la Sentència de 21 d'octubre de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona en el procediment núm. 538/2005 seguit a instància de l' esmentat recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social , la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.