Sentencia Social Nº 199/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8680/2008 de 18 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 18 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 199/2010

En el recurs de suplicació interposat per Belen a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 30 de setembre de 2008 dictada en el

procediment núm. 904/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 27 de desembre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de setembre de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Desestimo la demanda presentada per Belen , contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, sobre Incapacidad Permanente, confirmo la resolución administrativa impugnada absolvent a l'Institut Nacional de la Seguretat Social de les peticiones de la demanda,"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

I.- La part demandant Belen , nascuda el 17.09.57, amb DNI núm. NUM000 , consta afiliada a la Seguretat Social i en situació d'alta en el règim general per la seva activitat professional habitual de peó E.T.T.

II. La demandant va iniciar un procés de incapacitat temporal el 13.12.06 i després's de ser examinada per l'ICAM que va emetre dictamen de data 12.09.07, per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de 2.10.07 es va declarar que no procedia cap grau d'incapacitat permanent.

III. Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia que es va desatendre per resolució expressa que esgota la via administrativa.

IV. No es controvertida la base reguladora de la prestació establerta en 522,28 euros mensuals i la data d'efectes es de 12.09.07.

V. La demandant pateix "Trastorno adaptativo mixto recurrente de grado moderado. Fibromialgia. Cefalea crónica en estudio. Malformación de Amold Chiari Tipo I".

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. La treballadora demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és la revisió dels fets declarats provat de la sentència, i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l'article 191 b) i c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon. Postula las revisió del fet provat cinquè de la sentència, que es refereix a les lesions que pateix i proposa un text alternatiu que digui que pateix: " Trastorn depressiu major i trastorn per ansietat generalitzada de curs tòrpid. Fibromiàlgia. Cefalea crònica em estudi. Malformació d'Arnold Chiari tipus I. Cervicoartrosi C5-C6 i C6-C7. Uncoartrosi C3-C4 dreta. Angioma cavernós perietal esquerre de 10 mm de diàmetre." Basa la modificació en els documents de prova aportats que considera no s'han tingut en compte, sense que en faci cita concreta de cap d'ells.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, que no s'aprecien en el present cas, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present la modificació que postula la part es basa en prova mèdica pericial i documental que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés, sense que apreciem error greu en la valoració jurídica de les lesions declarades provades, atès que la part recurrent no fa referència a cap prova en concret. En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. El segon objecte del recurs és per denunciar la infracció de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència que cita. Argumenta que el conjunt de patologies i el seu efecte negatiu produeixen ineptitud per a qualsevol treball per les repercussions funcionals inhabilitants que impedeixen qualsevol activirat laboral de forma habitual amb rendibilitat i eficàcia.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur- se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan és utòpica la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, així com subsidiàriament en la pètita del recurs, la incapacitat permanent total, el cinquè fet provat no modificat refereix una patología consistent en trastorn adaptatiu mixt recurrent de grau moderat, i una fibromiàlgia, cefalea crònica , malformació d'Arnold Chiari tipus I de les quals no consta la intensitat ni evolució i la repercussió funcional en relació a la professió habitual, com a element necessari per determinar el caràcter incapacitant. El conjunt de lesions no impossibiliten de forma total i menys absoluta cap activitat laboral, ni l'habitual ni una sedentària o semisedentària, de manera que no concorren les condicions exigides per l'article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total, de forma que desestimem el recurs amb confirmació de la sentència de la instància .

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Sra. Belen contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 25 de Barcelona de data 30 de setembre de 2008 dictada en el procediment núm. 904/2007 i seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.