Sentencia Social Nº 2015/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6753/2014 de 18 de Marzo de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 6753/2014

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 18 de març de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2015/2015

En el recurs de suplicació interposat per Bernardo a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 16 de juny de 2014 dictada en el procediment núm. 796/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 23-7-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de juny de 2014 , que contenia la decisió següent:

Desestimo la demanda interpuesta por Bernardo contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), y absuelvo a la entidad demandada de las pretensiones ejercitadas en su contra.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Bernardo , nacido el día NUM000 .1967, con DNI nº NUM001 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM002 y en situación asimilada a la de alta por percibir la prestación de desempleo en el régimen general (f. 20).

SEGUNDO.- El actor inició un proceso de IT el 18.02.2013. Tramitado el correspondiente expediente para la declaración de invalidez permanente se dictó resolución por el INSS en fecha 15.04.2013 por la que no se le declaraba en situación de incapacidad permanente en grado alguno, según el dictamen del ICAMS de 15.03.2013 con el siguiente resultado: 'hernia discal derecha L4-L5 con estenosis de canal derecho y protusión discal L5-S1 con estenosis foraminal. Pancreatitis crónica. Epilepsia desde los 28 años probablemente critogénica en tratamiento. Miopía magna con agudeza visual ojo derecho 0,5, ojo izquierdo 0,4. Catarata cortical ojo izquierdo y subcapsular posterior, pendiente de IQ' (f. 20 y 35).

TERCERO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa solicitando, que fue desestimada en fecha 22.07.2013 (f. 37).

CUARTO.- El demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1165,78 euros, y fecha de efectos el 15.03.2013.

QUINTO.- La profesión habitual del actor es la de auxiliar aparcamientos-taquillero.

SEXTO.-El demandante padece las siguientes patologías: hernia discal derecha L4-L5 con estenosis de canal derecho y protusión discal L5-S1 con estenosis foraminal. Pancreatitis crónica. Epilepsia desde los 28 años probablemente critogénica en tratamiento, de 3 a 4 crisis anuales, a veces hasta 6. Miopía magna con agudeza visual (CC) ojo derecho 0,5, ojo izquierdo 0,4. Catarata cortical ojo izquierdo y subcapsular posterior, pendiente de IQ. EPOC moderado sin disnea (FVC 79%, FEV1 58%). Isquemia crónica grado II EID con clínica de parestesias a larga distancia.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Postula la modificació del segon fet provat referit al inici de la incapacitat temporal i al dictamen del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques , per a què s'addicioni un últim paràgraf que digui: ' Al demandant se li va reconèixer per resolució del 3 de setembre de 2012 del Departament de Benestar Social i Família dels Serveis Territorials de Barcelona un grau de discapacitat del 93% inclosos els 7 punts de factors socials complementaris.' Basa la modificació en la Resolució esmentada, que documenta que te un 86% de discapacitat per als actes habituals de la vida quotidiana.

També postula la modificació del sisè fet provat de la sentència, referit a les lesions i limitacions funcionals que pateix, a fi d'addicionar en la primera frase del text fàctic la protusió discal ' L3-L4' i segueix fins al punt. Desprès de la primera frase: ' Radiculopatia L5 dreta crònica. Gonàlgia bilateral. Tendinopatia maneguet de rotadors bilateral, Discopatia cervical'. A mes de la pancreitis crònic ' Diabetis mel litus tipus II'. També que respecte de l'epilèpsia es faci constar ' amb freqüència de 4 a 6 crisis anuals'. Desprès dels valors de l'agudesa visual ' Retina. Vasos ( artèries i venes) nervi òptic afectat per la pròpia miopia magna.' Respecte del EPOC. moderat que s'addicioni ' Greu limitació obstructiva que justifica la clínica de dísnea d'esforç lleu moderat ( FVC 76,8% FEV1 49,2%). Ateromatosi aòrtica. Calcificació important d'artèries coronàries. Efisema bilateral de predomini apical amb enllaçament bronquial'. A la fi del text interessa que s'addicioni ' claudicació intermitent als 200 metres.' Basa la modificació fàctica en la prova mèdica que cita de forma extensa en referència a informes del Institut Català de la Salut.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Igualment la Sala ha establert en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica ( Sentències números 7.421/93 de 29 de desembre ; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, d'11 de febrer , per totes) que per a que la pretensió revisora tingui èxit els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el signe de la part dispositiva de la resolució judicial atès que, en tot cas, excepte de manera excepcional, les raons d'economia processal impedeixen acollir en la revisió de fets errors fàctics denunciats sense transcendència perquè no porten a res.

En el cas present l'esmena al segon cinquè fet provat que postula la part considerem que és intranscendent per variar el sentit de la decisió judicial, tota vegada que el grau de discapacitat del Institut Català del Departament de Benestar Social de referència te en compte paràmetres i finalitat diferent de la incidència de les patologies objectivades i no constitueix una prestació inclosa i regulada en el sistema de la Seguretat Social pública estatal, que inclou les incapacitats permanents per a l'activitat laboral en relació a les exigències del mercat de treball o en referència a la professió habitual , sinó que es tracta d'una ajuda o millora social del Govern Autonòmic que dona prestacions diferents referides a les limitacions de les exigències de la vida quotidiana.

Allò que en aquest plet es discuteix és la incapacitat permanent establerta en relació a la capacitat professional en el mon del treball segons la regulació i pressupost estatal de la Seguretat Social, de forma que la discapacitat objectivada pel ICASS autonòmic no te relació amb la pretensió postulada en aquest procediment, ni pot influir en la resolució de la controvèrsia present.

Respecte de les lesions que el recurrent pretén introduir en el sisè fet provat, el recurrent pretén introduir totes les seves patologies diagnosticades sense concretar el grau de limitacions funcionals que comporten per a desplegar qualsevol activitat de treball per compte pròpia o per compte d'altre, de manera que no mostra l'error judicial en què va incórrer la magistrada de la instància, qui va examinar i valorar tota la prova mèdica citada de forma conjunta amb la resta de proves i d'elements de convicció aportats per les parts del procés, en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí.

La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. Així resulta que no podem constatar que en el convenciment judicial sobre l'estat de salut del recurrent a través de la prova mèdica practicada s'hagi produït un error de fet judicial clar que motivi la modificació fàctica postulada.

En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.5 i subsidiàriament 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta o total.

Parteix del conjunt de patologies que constarien en el sisè fet provat en cas d'haver set modificat i fa rep`s de la prova mèdica que destaca. Conclou que la magistrada no fa una valoració conjunta de les lesions i seqüeles sinó que utilitza criteris individuals per a la configuració de la invalidesa contràriament a la doctrina jurisprudencial que cita, de manera que el demandant és creditor de la incapacitat permanent absoluta.

Subsidiàriament argumenta que, sent la seva professió habitual d'auxiliar d'Aparcament i Taquiller, igualment persisteix la incapacitat permanent per a la professió habitual, perquè segons el ICASS i el seu grau de discapacitat es troba impossibilitat per dur a cap les activitats de la vida quotidiana, degut concretament al dèficit visual sever, agreujat per l'obscuritat del centre de treball com acostuma a ser un parking , que impedeix que pugui dur a cap la mobilitat dels cotxes d'una plaça a l'altra, i afegint l'afectació de EPOC moderada amb greu limitació obstructiva i clínica de dísnea d'esforç lleu moderat a mitjans esforços i claudicació a 300 metres, de maner que és creditor del grau d'incapacitat subsidiària, també partint del quadre residual de salut que consta en el fet provat de la sentència en el seu conjunt.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari i que la incapacitat permanent total impedeix realitzar les fonamentals tasques de la professió habitual, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme un treball o la pròpia professió habitual, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual o per al treball, també el sedentari, és total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

En aquest cas la relació fàctica no ha set modificada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el sisè fet provat. El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades, ara per ara, no limiten el treballador per a les fonamentals tasques de la seva professió habitual d'auxiliar d'aparcament i taquilla en un garatge, doncs de per se es tracta d'una professió senzilla amb variació de postures compatible amb el quadre lumbar, sense que no requereixi força i esforç, compatible amb la pancreatitis crònica. El treball és relativament sedentari i no és estressant. La epilèpsia que lògicament es troba en tractament pal liatiu tot i les comptades crisis anuals. La miopia magna comporta una agudesa visual de la pràctica meitat de la visió total, que no li impedeix prestar serveis i aparcar o moure cotxes segons els paràmetres de la doctrina jurisprudencials ( STS. 23 de gener de 1990 ), a què fa referència la sentència de la instància, referida a que la pèrdua de visió d'un ull i del 50% o menys de visió de l'altra no merita cap incapacitat permanent absoluta o total. En aquest cas, amb major motiu no incapacitat atès que per sort no ha perdut la visió completa de cap ull, encara que estigui pendent d'intervenció quirúrgica per cataracta cortical de l'ull esquerre. L'EPOC es moderat sense disnea.

En conseqüència, el demandant ara per ara no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 o subsidiàriament 137,4 de la Llei General de la Seguretat Social, independentment de les patologies que requereixen control i tractament mèdic pal liatiu precisament per poder tenir un estat de salut estable per a una major qualitat de vida i evitar qualsevol situació invalidant, i independentment dels brots d'alguna de les patologies que comporti la incapacitat temporal per impedir puntualment el treball, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Bernardo contra la Sentència de 16 de juny de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Barcelona en el procediment núm. 796/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistratada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.