Sentencia Social Nº 2018/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 422/2008 de 06 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 6 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2018/2009

En el recurs de suplicació interposat per Oscar a la sentència del Jutjat Social 2 Girona de data 30 de setembre de 2008 dictada en el procediment

núm. 422/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Fortiferm, SL i Fogasa G, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 30 d'abril de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de setembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando la demanda interpuesta por D. Oscar debo absolver y absuelvo a la empresa demandada Fortiferm S.L de la pretensión en su contra ejercitada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor D. Oscar ha venido prestando servicios por cuenta y dentro del ámbito de dirección y organización de la mercantil FORTIFERM SL, con una antigüedad del 27-3-2007, ostentando la categoría profesional de peón, y percibiendo un salario diario, según convenio de 50,39 euros día, expresado en cómputo anual. (la antigüedad y la categoría profesional son extremos acreditados documentalmente y admitidos por la demandada, en cuanto al salario día, según convenio aplicable la retribución anual peón 18.391,97 euros /365 días=50,388 euros)

SEGUNDO.- La empresa demandada ha abonado al actor con retraso los salarios correspondientes al período trabajado en el año 2007 (marzo a diciembre). En el año 2008, se abona el salario correspondiente a enero 2008 en fecha 22 de febrero y en la fecha de la demanda no habían sido abonadas al actor las mensualidades de febrero, marzo y abril 2008, si bien en la fecha de celebración del juicio la empresa había ofrecido al actor en acto de conciliación celebrado en virtud de reclamación de cantidad los salarios debidos y el actor aceptó el ofrecimiento (hecho afirmado en la demanda, extremos admitidos por la demandada y folios 201 a 223 y acta de conciliación expediente reclamación de cantidad folio 51)

TERCERO.- El día 26 de marzo de 2008 el actor, junto con otros compañeros, se negaron a trabajar como consecuencia del retraso en el cobro de la nómina del mes de febrero. (confesión del actor, interrogatorio del legal representante de la empresa).

CUARTO.- Con fecha 27 de marzo de 2008 la empresa remite al actor carta de amonestación por escrito por la comisión de infracción consistente en la negativa a incorporarse a su lugar de trabajo derivada de la falta de retribución puntual del salario. La carta tenía el siguiente tenor literal:

" Por la presente ponemos en su conocimiento la decisión de esta Empresa de amonestarle por escrito.

La decisión de amonestación tiene su fundamento en la comisión por parte de Vd. de las siguientes faltas:

Su negativa a incorporarse a su puesto de trabajo, por una supuesta falta de retribución puntual, respecto de la cual la Dirección de la empresa ya le ha informado la motivación y que solucionará en breve, previo a realizar los trabajos pendientes para nuestro cliente.

La infracción de este tipo de faltas, en la realización de un trabajo vital para esta empresa merece sin duda alguna, la calificación de "muy grave", pero por esta sola vez tomaremos con benevolencia su falta. En caso de que vuelva a ocurrir será sancionado con el mayor rigor que permita la normativa vigente."

(comunicación escrita obrante en los folios 43 y 147)

QUINTO.- Con fecha 3 de abril de 2008, con efectos 4 de abril de 2008, se procedió al despido del trabajador por medio de carta en la que se alegan una serie de extremos, tales como disminución del rendimiento del trabajo normal de manera voluntaria, reiterada o continuada, el dejar de desempeñar las tareas del día 26 de marzo de 2008 por impago de la empresa, intentar impedir a un trabajador el desempeño de su tarea y por emitir de forma maliciosa o negligencia inexcusable noticias o informaciones falsas relacionadas con la empresa. El tenor literal de la carta es el siguiente:

"La Dirección de esta empresa ha adoptado la decisión de proceder a su despido, basada en el artículo 54.2 del Estatuto de los Trabajadores y, en el artículo 71 punto 11 del Convenio Colectivo aplicable a la construcción publicado en el DOGC en fecha 20/12/2005, por haber incurrido Ud. en la causa prevista en el apartado e) del citado precepto, esto es, la disminución continuada y voluntaria en el rendimiento del trabajo.

Efectivamente, en los últimos meses, hemos observado que su rendimiento en el trabajo es discontinuo, disminuyendo notoriamente de forma voluntaria en episodios cíclicos. En concreto, hasta esa fecha, Vd. Que está contratado con la categoría profesional de peón, con un salario de 1.059 euros mensuales, ha dejado de realizar su trabajo desde el día 26/03/2008.

De hecho los días 26, 27, 28 y 31 de marzo y los días 1, 2 y 3 de abril Vd. junto con otros compañeros, alegando un retraso en el pago del salario dejaron de prestar los servicios para los cuales han sido contratados, quedando sin realizarse en la obra los trabajos propios de ayudas a otras tareas que a usted correspondías, con el consiguientes perjuicio para la empresa, sin que exista razón legal alguna que justifique su actitud y siendo las condiciones de trabajo idénticas, ya que seguía Vd. contratado para la misma obra para la que trabajaba antes de adoptar esta postura frente al trabajo.

Estas manifestaciones podrán ser acreditadas por la empresa ya que en ningún momento han intentado llegar a un acuerdo con la misma, y han mantenido su oposición a realizar cualquier tipo de trabajo, sobre la base de una especie de huelga encubierta e ilegal.

El hecho de que la empresa no puede en estos momentos hacer frente al pago de la nómina, se les comunicó y se dieron todas las explicaciones pertinentes, y el retraso sólo ha supuesto menos de un mes, por lo que no estamos dentro de lo que la legislación considera un grave incumplimiento empresarial. Las dificultades estructurales del mercado de la construcción, han supuesto esta tardanza temporal en el pago, pero no está justificado su comportamiento.

Es más Vd. junto con otras personas el día 27 de marzo de 2008 intentaron impedir a uno de los industriales contratados para la obra, llevar a cabo su trabajo, lo cual acredita en Vd. un comportamiento hostil hacia la empresa. Tal extremo puede ser acreditado por el industrial en cuestión.

También Vd. junto con otros trabajadores llamaron a un periódico de la zona, en concreto el Punt de Girona, con objeto de denunciar a la empresa por falta de pago, (reitero que la empresa se ha retrasado un mes en el abono de las nóminas), lo cual redunda en su comportamiento hostil, ya que difamar públicamente a la empresa y manifestarlo a través de un periódico de difusión local, pero que llega a una cantidad indeterminada de personas, a través de un medio como es la prensa supone un delito de injurias tipificado en los artículos 208 a 210 del Código Penal , además de incurrir en una falta muy grave del artículo 71 apartado 14 del convenio colectivo para la construcción.

Dicho extremo también puede ser acreditado por el jefe de obra con quien estuvo hablando el periodista sobre la situación manifestada por los trabajadores.

Su conducta constituye un incumplimiento contractual grave y culpable por su parte de la obligación de actuar con buena fe que debe presidir la relación entre Ud. y la empresa, por lo que por medio de la presente procedemos a notificarle su despido disciplinario, que tendrá efectos a partir del día 4 de abril de 2008, en que pondremos a su disposición en las oficinas de esta empresa la cantidad correspondiente en concepto de liquidación de haberes y finiquito hasta ese día, quedando extinguido el contrato que nos une, y a partir de la cual se abstendrá de acudir a la misma.

Que es de aplicación además del artículo 54.2 lo estipulado en el convenio colectivo artículo 72 punto 1.3 apartado b )

Conforme establece el artículo 49.2 del Estatuto de los Trabajadores le adjuntamos propuesta detallada de la citada liquidación y finiquito."

(carta de despido obrante en los folios 44,45 y 155,156)

SEXTO.- Los días 26, 27, 28 y 31 de marzo y los días 1 a 3 de abril, el actor junto con otros compañeros comparecen en su puesto de trabajo, permaneciendo en la obra sin incorporarse a la realización de sus tareas, manteniendo una actitud de no trabajar. En esos días el encargado de la obra, el Sr. Alfonso estuvo trabajando, al igual que 2 industriales que trabajaban en la misma obra. (interrogatorio del representante legal de la empresa, testifical Don. Alfonso y del Sr. Demetrio , fotografias obrantes en los folios 161 y 162 reconocidas por el actor, e igualmente el testigo aportado por la actora Sr. Guillermo reconoce que el Sr. Alfonso y un lampista continúan trabajando en la obra en esas fechas ).

SEPTIMO.- No consta que el demandante ostente o haya ostentado cargo alguno de representación laboral o sindical (afirmado en la demanda no combatido).

OCTAVO.- Se intentó conciliación administrativa previa por despido con el resultado de sin avenencia el 4 de junio de 2008 (folio 52).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El treballador demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la procedència de l'acomiadament disciplinari d'efectes 4 d'abril de 2008. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives en empara en l' article 191 c) de la vigent Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Denuncia la infracció de l' article núm. 55.4 de l'Estatut dels Treballadors perquè entén que no ha quedat provat cap càrrec disciplinari imputat en la carta, com és "el rendiment no continuat, que disminueix notòriament en episodis cíclics; el deixar de treballar en concret el dia 26 de març de 2008 sobre la base d'una espècie de vaga encoberta i il legal; el que el dia 27 de març van intentar impedir a uns industrials contactats a l'obra que fessin la feina; o cridar un periòdic per denunciar l'empresa per manca de pagament..." que l'empresa tipifica com a falta molt greu de l' article núm. 71,º4 del Conveni col lectiu per a la Construcció . Argumenta que, segons el repàs que fa de la prova, no han quedat provats els càrrecs de participar en vaga il legal, d'impedir treballar o de disminuir el rendiment, falta per a la qual s'han d'aportar elements comparatius, i conclou que l'acomiadament s'ha de declarar improcedent, perquè la conducta imputada tampoc queda tipificada en falta concreta , doncs la situació dels dies des del 26 de març a 3 d'abril de 2008 no són faltes al treball, ni se l'ha imputat desobediència a les ordres empresarials, que no es pot enquadrar en l'article núm. 54.2 e) que invoca l'empresa ni es troba inclosa en els apartats 11 i 14 de l'article núm. 71 del Conveni sectorial que són els únics que cita l'empresa com a infringits .

També denuncia la infracció de l'apartat 1 de l'article núm. 54 de l'Estatut dels Treballadors sobre la comissió d'incompliment greu i culpable. Manté que l'actitud del treballador no es pot entendre com incompliment greu i culpable si es considerés que es tracta de participació en vaga il legal, atesa la doctrina jurisprudencial de que la mera participació no és causa d'acomiadament perquè es limita a acceptar la decisió de la majoria.

Denuncia la infracció de l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral amb vulneració de la tutela judicial efectiva que causa indefensió, perquè la sentència no declara expressament els fets provats fent referència en els fonaments de dret als raonaments que han portat a la conclusió fàctica i de la decisió. Assenyala que si be en els fets provats no consta que participés en cap vaga il legal, en els fonaments de dret de la sentència se'n fa referència, de manera que la decisió es basa en un fet no inclòs en els fets provats, i se li causa indefensió, com també argumenta produeix la valoració de la prova en fer referència en el fonament de dret a la sentència del Jutjat social núm. 3 de Girona que no consta sigui ferma respecte a uns altres treballadors que accionaven per l'extinció voluntària de la relació laboral pel no pagament dels salaris i per l'acomiadament.

Finalment denuncia l'aplicació indeguda de l' article núm. 54.2 d) de l'Estatut dels Treballadors i de l'article núm. 75.2 del Conveni col lectiu , i la infracció de l'article núm. 55.4 de l'Estatut dels Treballadors . Manté que la motivació que consta en la sentència sobre el negar-se a treballar és un incompliment tipificat en les normes legal i convencional disciplinàries citades, referides a la transgressió de la bona fe contractual i a faltar al treball més de dos dies al mes de forma injustificada, que són preceptes diferents que els indicats en la carta d'acomiadament, i per tant no al legats per l'empresa com a conducta disciplinària tipificada. Combat la declaració de procedència de l'acomiadament perquè no s'ha acreditat la infracció imputada en la carta, independentment que s'acreditin altres fets que quedin englobats en altres preceptes diferents dels imputats.

Tercer.- La relació fàctica no ha sigut atacada i, respecte als fets imputats, hem de partir de que des de març a desembre de 2007 l'empresa va abonar amb retard els salaris. Que a abril o maig de 2008 no havia pagat els salaris des de febrer. Que el 26 de març de 2008 el treballador acomiadat i altres companys es van negar a treballar com a conseqüència dels retards de mesos seguits en la liquidació del sou. Que el 27 de març va ser amonestat per escrit per no haver treballat el dia anterior. A més del dia 26 de març, els dies 27,28 i 31 de març de 2008 i els dies 1 a 3 d'abril següents, el recurrent i d'altres treballadors van presentar-se al seu lloc i van romandre a l'obra sense treballar, mentre ho feia l'encarregat de l'obra i dos industrials. En data de 3 d'abril l'empresa li va notificar l'acomiadament amb efectes del 4 d'abril en base a l' article núm. 54 2, e) de l'Estatut dels Treballadors i l'article núm. 71. 11 del Conveni col lectiu de la Construcció ( DOGC de 20 de desembre de 2005 ), per disminució continuada i voluntària en el rendiment del treball. En referència als dies de març i abril assenyala la carta que ell juntament amb altres companys, al legant el retard del pagament dels sous, no van prestar serveis, com una espècie de vaga encoberta i il legal. Imputa que els treballadors tractessin d'impedir que un dels industrials contractats fes la seva feina, i que ell amb els altres van cridar un periodista de la Zona per denunciar l'empresa per manca de pagament. La carta finalitza invocant l' article núm. 54.2 s'ha d'entendre de l'Estatut dels Treballadors i l'article núm.72, 1.3 apartat b ).

Quart.- Sense perjudici de les normes assenyalades en la carta d'acomiadament, i sense perjudici dels arguments de la motivació de la sentència que consta en els Fonaments de Dret, el que mana l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral i l'article núm. 218 de la Llei d'Enjudiciament Civil, és que els fets provats de la sentència, producte de la valoració judicial de les proves practicades i els elements de convicció aportats per les parts a la vista oral, siguin clars i concrets. La valoració jurídica dels fets provats clars i concrets és l'objecte que persegueix el recurs, que dissenteix de la feta per la instància, però que pel fet de què la carta d'acomiadament citi uns concrets preceptes legals que consideri que no són d'aplicació com el que també la sentència en citi d'altres no invocats per l'ocupadora en la seva carta, no és motiu d'indefensió a la part, doncs no pot oblidar que els càrrecs disciplinaris es refereixen a una conducta concreta, greu i culpable segons l' article núm. 54,1 i 2 de l'Estatut dels Treballadors , que justifiqui la decisió empresarial de l'acomiadament disciplinari.

Per tant, hem d'estar a la conducta declarada provada, i hem de concloure en primer lloc que la manca de treball el dia 26 de març de 2008 ja ha sigut sancionada amb l'amonestació escrita, de forma que no es pot incloure en el còmput de dies següents en que va persistir la decisió col lectiva de no treballar, ni es pot tornar a sancionar pel principi non bis in idem. Respecte a la negativa de treballar els dies 27,28 i 31 de març de 2008 i els dies 1,2 i 3 d'abril de 2008, és un fet acceptat per la part recurrent, que constitueix una desobediència reiterada, sense perjudici de la discussió de si es pot equiparar a baix rendiment o a vaga il legal o encoberta perquè no hi va haver treball comparable per al càlcul de la disminució del rendiment. El fet és que hi va haver inactivitat, i, si be no va haver absència del lloc de treball, sinó presència, no es va prestar serveis durant tota la jornada, encara que hipotèticament partissim de que la presència al lloc de treball sense violència, ni danys, ni perill ni exigència empresarial de què abandonessin el centre de treball, no es considera una ocupació, ni transforma la vaga en il legal ( STS 10 de març de 1982, RJ.1473) perquè no es van perjudicar bens ni es va produir violència o negativa a anar-se'n ni van impedir a l'empresa romandre en el lloc ( STS. 30 de setembre de 1980, Rj.3832) ni es va impedir treballar a altres, segons el fet provat sisè.

El càrrec provat en la relació fàctica és la inactivitat durant sis dies seguits de treball, o sigui el negar-se a treballar des del dia 27 de març al dia 3 d'abril de 2008. Entenem que aquesta falta de desobediència és greu i tipificada en l' article núm. 54.2 b) de l'Estatut dels Treballadors , perquè encara que tinguessin motius de descontent, de conflicte i protesta, la norma estableix el principi de solve et repete, o sigui, d'obediència de les ordres de l'organització i direcció de l'ocupadora que imposa l' article núm. 5,1 c) i article núm. 20 de l'Estatut dels Treballadors , sense perjudici de poder reclamar els drets que es considerin infringits ( STS de 14 d'abril de 1990 o de 28 de novembre o de 28 de desembre de 1989, per totes). En aquest cas l'actitud del recurrent va constituir un incompliment obert, volgut i conscient. Hem de concloure que l'incompliment de treballar va ser greu i transcendent, sense que el retard persistent de pagar el salari per part de l'empresa el justifiqués, i encara que la conducta es produís com a reacció a una extralimitació empresarial ( STS 16 de març de 1991, RJ 1864).

Havent quedat demostrat aquest únic càrrec greu que queda tipificat en l' article núm. 54.2 b) de l'Estatut dels Treballadors , existeix causa legal d'acomiadament, raó per la qual hem de desestimar aquest recurs i confirmar la improcedència de l'acomiadament d'acord amb l'article núm. 55.4 de la mateixa norma.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes invocats d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Oscar contra la Sentència de 30 de setembre de 2008 dictada pel Jutjat social núm. 3 de Girona en el procediment núm. 422/2008, que confirmem.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

DECISIÓ

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.