Sentencia Social Nº 2028/...zo de 2009

Última revisión
06/03/2009

Sentencia Social Nº 2028/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 375/2007 de 06 de Marzo de 2009

Relacionados:

Tiempo de lectura: 18 min

Orden: Social

Fecha: 06 de Marzo de 2009

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: ENFEDAQUE I MARCO, ANDREU

Nº de sentencia: 2028/2009

Núm. Cendoj: 08019340012009102195


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 6 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2028/2009

En el recurs de suplicació interposat per Lactalis Nestle PRL, S.A. a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 16 de juliol de 2007 dictada en el

procediment núm. 375/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Herminio , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer. En data 24 de maig de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de juliol de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que ESTIMANDO íntegramente la pretensión principal de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Don Herminio contra Lactalis Nestle PRL, SA, debo declarar y declaro la nulidad de los acuerdos de 28 de marzo de 2007 y de 4 de mayo de 2007, condenando como condeno a Lactalis Nestle PRL, SA a estar y pasar por la anterior declaración as como a la inmediata reposición del actor en sus anteriores condiciones de puesto de trabajo de mecánico oficial 1ª. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- El actor, Don Herminio , mayor de edad, con DNI NUM000 , ha venido prestando servicios por cuenta de la empresa demandada, Lactalis Nestle PRL, SA, desde el día 17 de agosto de 1964, con la categoría profesional de oficial 1ª nivel 11 y salario mensual, incluido el prorrateo de pagas extraordinarias, de 2.673'32 ?.

2º.- El actor no es miembro de los órganos de representación unitaria o sindical de los trabajadores en la empresa en la actualidad, si bien había pertenecido al Comité de Empresa hace aproximadamente cinco años.

3º.- Don Herminio ha venido prestando sus servicios como mecánico, oficial 1ª, nivel 11, en turno de mañana y de tarde, con exclusión del turno nocturno por prescripción médica. En la ejecución de su actividad no resulta infrecuente que el actor haya de engrasar las piezas de las máquinas que repara o revisa, siendo dicho engrase inherente a la concreta reavisión o reparación, pero no actividad principal.

4º.- En fecha 28 de marzo de 2007 los Srs. Santiago , Jose Pablo y Juan Pablo , por parte de la empresa, y el actor, mantuvieron una reunión con la finalidad de informar al último sobre la necesidad de compaginar las labores de mecánico con las de engrasador de línea, consecuencia de ser destinado el anterior engrasador a otra sección. Como quiera que el demandante interesara traslado por escrito de la orden, el día 4 de mayo de 2007 la empresa demandada, Lactalis Nestle PRL, SA, notificó formalmente al demandante el deber de compaginar ambos puestos de trabajo, con invocación del art. 39.1 ET y efectos a partir del día 7 de mayo de 2007.

El actor manuscribió en dicha comunicación su disconformidad por entender producido un cambio en las condiciones de trabajo y la existencia de previa sentencia estimatoria. Consta en autos la comunicación y el manuscrito del actor, dándose por reproducidos a todos los efectos.

5º.- Tras la variación operada en las condiciones de prestación del trabajo, el demandante ha mantenido el mismo nivel retributivo.

6º.- La actividad de engrase afecta a todas las líneas, ocupando la totalidad de la jornada laboral del actor, quien, a partir de la adopción de la decisión de movilidad, ha carecido de tiempo para realizar trabajos de mecánico ni le han sido encomendadas funciones de tal contenido.

7º.- El actor ha asistido a los siguientes cursos de formación:

1.Medio ambiente/buenas prácticas fabricación/manipulación productos químicos/seguridad y salud, 9 de marzo de 2005, duración de 1 hora y 30 minutos.

2.Formación en buenas prácticas de fabricación, 24 de marzo, duración de 2 horas.

3.Formación prisma, 18 a 24 de abril, duración de 1 hora.

4.Gestión medioambiental y gestión de residuos de fábrica, 19 de julio de 2006, duración de 1 hora y 15 minutos.

5.Serac 8, 12 de abril de 2007, duración de 4 horas.

6.Formación Fuji de Serac 8, 19 y 20 de abril de 2007, duración de 2 horas.

8º.- En los últimos años el actor no ha participado en procesos formativos dirigidos expresamente a trabajadores con categoría de mecánico impartidos dentro de la empresa o a través de centros concertados.

9º.- Lactalis Nestle PRL, SA rige las condiciones de trabajo por las disposiciones del Convenio Colectivo de Empresa (Código Convenio 0807251).

10º.- Don Herminio inició un proceso de incapacidad temoral derivado de enfermedad común el día 16 de mayo de 2007, permanenciendo en la actualidad en dicha situación de baja por enfermedad.

11º.- Conforme a la Valoración de puesto de trabajo en la empresa demandada, corresponden al de engrasador las siguientes funciones:

1.Engrase diario de máquinas de fabricación.

2.Engrase semanal, quincenal, mensual, trimestral y semestral según programas de fichas de engrase.

3.Anotación en dichas fichas de los trabajos efectuados, cambios de aceites, engrases, etcétera con fechas y visados.

4.Limpieza y ordenación de sus útiles y área de trabajo.

5.Como actividad secundaria, colabora con los mecánicos cuando éstos lo requieren en casos de averías, etc.

En la ficha de valoración de puesto de trabajo no consta la exigencia de una concreta formación profesional para el desempeño del puesto de trabajo.

12º.- Conforme a la Valoración de puesto de trabajo en la empresa demandada, corresponden al de engrasador las siguientes funciones:

1.Acudir a solucionar cualquier tipo de avería que se produzca a lo largo de la jornada y de forma coordinada con electricistas de línea.

2.Actuar, previo paro de la marcha de las instalaciones, sobre aquellos puntos averiados y procurar solucionar en el menor tiempo posible, de forma que la producción no se vea afectada.

3.Cambiar aquellas piezas o actuar de la forma más rápida, de manera que posibilite la continuidad de la producción.

4.Vigilar y controlar, especialmente, aquellos puntos críticos de cada instalación consiguiendo, cada vez más, un conocimiento de fondo de sus características y funcionamiento.

5.En taller, realizar las tareas de torno, fresado, soldadura, etc. siempre que la atención a las líneas lo permita.

6.Si bien la mayor parte de su actividad se desarrolla en las cinco líneas de Envasado, colabora en cualquier sector que se le indique y procura adquirir la formación que, a través de cursos respectivos, le facilita la empresa.

El desempeño del puesto de trabajo requiere formación profesional de 2º grado.

13º.- Don Herminio promovió demanda contra anterior modificación de condiciones de trabajo, consecuencia de cesar al mismo en puesot de trabajo de mantenimiento de cadena y su destino al servicio de palitazado. La demanda fue estimada por Sentencia de 9 de abril de 2002, luego anulada por posteiror sentencia d ela Sala de lo Social del TSJ Cataluña de 22 de septiembre de 2003. Dictada nueva Sentencia el día 15 de diciembre de 2003, al pretensión actora mereció favorable acogida; la posterior Sentencia de 7 de julio de 2005, de la Sala de lo Social del TSJ Cataluña , confirmó la de instancia, con desestimación del recurso que contra la misma había interpuesto Lactalis Nestle PRL, SA.

14º.- Se intentó la conciliación por solicitud de 22 de mayo de 2007, concluyendo el acto celebrado el día 5 de junio de 2007 con el resultado de sin avenencia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada pel Jutjat Social recorre l'empresa, que planteja un primer motiu de recurs a l'empara de l'apartat a) de l'article 191 LPL , denunciant infracció dels articles 80.1.c) i 85.1 LPL amb relació amb els articles 218.1, 416.1.4 LEC i 24.1 de la Constitució Espanyola . Entén la recurrent que el Jutjat ha concedit més que el que s'havia demanat a la demanda, en apreciar vulneració d'un dret fonamental.

Amb caràcter subsidiari, demana també la part que, en tot cas, es declari la nul.litat de les actuacions per tal de que es requereixi a la part actora per a aclarir la demanda, seguint el procediment el tràmit del de vulneració de drets fonamentals amb intervenció del Ministeri Fiscal.

La retardatària mesura de la nul.litat d'actuacions ha de ser aplicada pels Tribunals amb caràcter extraordinàriament restrictiu . En aquest sentit, la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentències de 1 de desembre 1987 [RJ 19878804], 28 de maig 1990 [RJ 19904510] i 9 d'abril 1991 [RJ 19913257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de las formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Supremo ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que "es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 19851578, 2635 y ApNDL 8375) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal". (En sentit anàleg, la Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]). També el mateix Tribunal ha establert que (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680]) que :"La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ], que aporta el recurrente); que la resolución recurrida "no haya podido ser subsanada por una u otra vía" (S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281]). També la Sentència de 30 d'octubre 1991 el Tribunal Suprem diu que " las nulidades de actuaciones han de reservarse para aquellos supuestos en los que la infracción de una norma procesal, produciendo indefensión, no encuentren en la ley otro posible remedio". Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que "para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible". (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 1996 3 ]); que comporti la indefensió material i no meramente formal, "que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa (SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105], entre otras). Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tan del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, es pot determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals en aquells casos en què existeix una irregularitat processal que ocasiona indefensió material a la part.

El cas que ara examinem es redueix en realitat la pretensió de nul.litat (la relativa a la incongruència pot ser resolta per la Sala sense haver d'acudir a la nulitat d'actuacions), per inadequació del procediment en no haver utilitzar la via de l' article 175 LPL . No pot reeixir aquesta pretensió doncs n'hi ha prou amb la lectura de la demanda i la visió de les al.legacions de les parts al suport documental del judici per a concloure que la demandada va conéixer perfectament les al.legacions de la part actora i va tenir ocasió d'oposar-se a les mateixes sense cap tipus delimitació respecte d'al.legacios o de proves. De manera diversa a l'exercici individualitzat per lesió d'un dret fonamental, en aquest procediment, el treballador acciona a l'empara dels drets que entén li atorga l'Estatut dels Treballadors en matèria de modificació de condicions de treball unilateral per part de l'empresa essent l'argument respecte de la indemnitat un argument accessori encaminat a fonamentar i explicar la conducta empresarial, argument que podia ser contestat per l'empresa amb plena llibertat i amb els mitjans probatoris que considerés pertinents, com efectivament ho va fer, encara que el Jutjat no acollís les seves pretensions i si les del demandant, però sense que en cap cas s'en derivi indefensió.

A més i respecte de la inadequació de procediment, no pot ser objecte d'examen en aquest recurs de suplicació doncs l'empresa va deixar clar a judici, a preguntes del Sr. Jutge Social, que no invocava aquesta excepció, el que tampoc tenia fonament tota vegada que el treballador ha estimat oportú acudir al procediment ordinari, sense acollir-se als evidents avantatges del procés especial de vulneració de drets, sense que aixó origini cap perjudici a l'empresa. El jutjat, per la seva banda, pot utilitzar qualsevol fet sotmès a contradicció per a fonamentar el seu veredicte i aplicar, fins i tot, d'ofici, la normativa en tot cas aplicable i més encara quan es de nivell constitucional. S'escau doncs desestimar el primer motiu de recurs.

SEGON.- Per la via de l'apartat b) de l'article 191 LPL , demana l'empresa la modificació dels fets provats de la sentència del Jutjat. Respecte dels fets provats primer i tercer demana s'afegeixi a la menció de la categoria d'oficial de 1ª la menció "de serveis tècnics", així com el qualificatiu "salarial" al nivell 11 que el treballador ostenta. No podem donar lloc a la seva pretensió en ser aquests extrems indiscutits en el procediment, encara que no s'hagin incluït expressament en l'apartat fàctic de la sentència, a més de no tenir transcendència als efectes debatuts en aquest procediment.

Demana també la recurrent que s'afegeixi a la sentència un nou fet provat. Sobre el seu caràcter d'indiscutit, segons la pròpia part recurrent, esdevé també intranscendent doncs l'horari que dugués a terme el treballador i el fet de que l'engreix de la maquinària es dugués a terme esporàdicament per membres del Servei Tècnic, de cap manera afecta ni condiciona el fet debatut en el procés, com es la naturalesa del canvi unilateral de condicions de treball imposat al demandant.

També es demana modificar el fet quart de la sentència. La petició es també intranscendent doncs els acords que l'empresa tingués amb el treballador que substituïa l'encarregat de magatzem de cap manera poden condicionar els drets dels altres treballadors com el demandant les funcions dels quals son del tot independents d'aquests fets puntuals.

Demana també la part, en el fet cinquè, canviar la paraula "condiciones" per "contenido", sense suport en prova documental ni pericial, per la qual cosa no pot ser acceptada, el mateix que el canvi que es demana del fet provat sisè. Respecte de la modificació pretesa del fet provat onzè, es també intranscendent i insuficient el fonament documental que el pretén justificar als efectes del canvi demanat. El mateix succeeix respecte del fet provat dotzè i de l'adició d'un nou fet provat (dotzè bis), doncs la integració dins la Secció o Unitat també es intranscendent als efectes debatuts en el procés.

Restaran doncs inmodificats els fets provats de la sentència del Jutjat Social.

TERCER.- Per la via de l'apartat c) de l'article 191 LPL denuncia el Jutjat com a infringits els articles 24 de la Constitució i 434 del Codi Civil . El fonament d'aquesta pretensió es troba a la circumstància de que, segons la recurrent, el treballador no hauria invocat la lesió del seu dret a la indemnitat per la qual cosa en apreciar el Jutjat la vulneració del mateix i haver estimat la demanda hauria infringit aquests preceptes legals. No podem donar lloc a la seva pretensió, doncs encara que el Jutjat hagi fet menció a la fonamentació jurídica de la sentència a la vulneració del dret a la indemnitat, que deriva de l'anterior reclamació del demandant que va obtenir l'empara judicial, de cap manera aixó suposa indefensió de la demandada, doncs a la demanda es va fer, de manera més o menys extensa, menció a aquesta circumstància, perfectament coneguda de la demandada tant a conciliació com a judici, de manera que va plantejar ja la dita qüestió a la contestació de la demanda, duent a terme les corresponents al.legacions i proposant i practicant prova sense que en cap moment al.legués indefensió de cap mena. No s'han vulnerat doncs els preceptes que en el motiu es diuen infringits a la sentència, sens perjudici de reprendre l'examen d ela qüestio anatlitzant el següent motiu de recurs.

QUART.- L'empresa recurrent denuncia ara com a infringits els articles 20.1, 39.1 i 41 de l'estatut dels Treballadors . Aborda en aquest cas el nucli dur de la qüestió debatuda en aquest procediment : l'existència o no de modificació substancial d eles condicions de treball del demandant i els efectes jurídics de la mateixa.

Primerament hom argumenta que l'ordre donada al treballador va ser solament la de compaginar la seva feina com a mecànic amb la pròpia d'engreixador deixada vacant per un altre operari, amb la qual cosa no s'haurien modificat les seves condicions laborals. No podem acceptar aquest argument doncs el Jutjat ha considerat demostrat, sense que reeixís cap de les pretensions de modificació de fets provats fetes per la demandada, que el dur a terme les funcions d'aquell treballador i per tant les tasques d'engreix de la maquinària suposava la imposibilitat de desenvolupar les pròpies de manteniment de maquinària, el que, a més, es totalment coherent amb el fet de que hi hagués un sol treballador dedicat a aquesta tasca, el lloc de treball del qual era el que el demandant havia de cobrir.

En tot cas, argumenta la recurrent que no s'ha de confondre a aquests efectes categoria professional amb nivell salarial. Aquesta afirmació podria ser compartida "in genere", però no es aquest el supòsit que ara examinem, en que no solament la diferencia important de nivells salarials respectius ( del nivell 11 al 7) sinó la substancial diferenciació de funcions entre les d'engreixador, merament rutinàries i mecàniques i no necessitades de formació professional prèvia (fet provat 11è. de la sentència) i les especialment qualificades pròpies de la categoria de mecànic, que, salvant l'error material, es defineixen en el fet provat 12è i que precisen una formació professional de nivell de segon grau. Aquest es el nucli fonamental de la diferenciació més que les concretes denominacions o classificacions que l'empresa utilitzi i que de cap manera poden suprimir o restringir al treballador el dret a la seva promoció i formació professional ex article 4.2.b) de l'Estatut dels Treballadors. Aixó ens haurà de dur a desestimar el motiu, i per tant el recurs, amb confirmació íntegra de la sentència del Jutjat i condemna en costes de la recurrent, pèrdua del dipòsit efectuat per a recòrrer i fixació en quatre-cents-cinquanta euros dels honoraris de l'advocat del treballador per la impugnació del recurs.

Fallo

DESESTIMEM el recurs de suplicació interposat per "Lactalis Nestlé PRL SA" contra la sentència de 16 de juliol de 2007 del Jutjat Social número 15 de Barcelona, que CONFIRMEM íntegrament, amb condemna en costes de la recurrent, pèrdua del dipòsit efectuat per a recòrrer i fixació en quatre-cents-cinquanta euros dels honoraris de l'advocat del treballador per la impugnació del recurs.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.