Sentencia Social Nº 2091/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 9598/2007 de 06 de Marzo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 6 de març de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2091/2008

En el recurs de suplicació interposat per María del Pilar a la sentència del Jutjat Social 2 Girona de data 27 de setembre de 2007 dictada en el procediment núm. 547/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Cosme , ha

Antecedentes

Primer. En data 2 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de setembre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que teniendo a la actora por desistida de la pretensión dirigida contra el FOGASA y desestimando la demandada interpuesta por DOÑA María del Pilar contra DON Cosme , debo absolver y absuelvo al demandado de la pretensión formulada en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora Dña. María del Pilar , provista de NIE n° NUM000 , ha venido prestando servicios como empleada de hogar en el domicilio de D. Cosme , con antigüedad del 15 de julio de 2003, en régimen de interna de lunes a viernes, pernoctando además en el domicilio familiar un fin de semana al mes, percibiendo por ello un salario mensual de 750 Euros, sin inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.

SEGUNDO.- A mediados de mayo de 2007 la trabajadora comunicó al empleador que ya no podría seguir trabajando un fin de semana al mes. El Sr. Cosme propuso adecuar el salario a las nuevas circunstancias laborales.

TERCERO.- La rebaja salarial no interesó a la trabajadora que anunció su marcha para el 31-5-2007.

CUARTO.- Tras las gestiones de búsqueda oportunas, el empleador contrató a una nueva empleada doméstica que empezó el 31-5-2007, siendo la actora quien se ocupó de enseñarle las tareas que realizaba.

QUINTO.- Al finalizar la jornada del 3 1-5-2007 el empleador entregó a la actora la liquidación de haberes junto con un cheque por importe de 781 euros correspondiente al saldo a su favor. Simultáneamente el empleador le hizo entrega del documento que seguidamente se transcribe:

"A día de hoy (31/05/07) queda liquidada Dña. María del Pilar por los servicios prestados en mi casa, a falta de aclarar cómo quedan las vacaciones del año 2005.

Para que así conste firmo el presente documento en Barcelona, a treinta y uno de mayo de 2007.

Cosme "

SEXTO.- El día 14 de junio de 2007 se presentó ante el CMAC papeleta de conciliación. En el acto de conciliación celebrado el día 27 de junio de 2007 el empleador se opuso a la papeleta de conciliación por no ser ciertos los hechos alegados en ella, sosteniendo que no se trata de un despido sino de una baja voluntaria de la trabajadora. No obstante el cabeza de familia ofreció en ese acto la inmediata reincorporación al puesto de trabajo, con abono de los salarios correspondientes al mes de junio de 2007, ofrecimiento no aceptado de contrario, finalizando el acto sin avenencia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- La part actora interposa recurs de suplicació contra la sentència dictada pel Jutjat d'instància, que desestimà la seva pretensió de que es declarés improcedent el seu acomiadament, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats en la sentència recorreguda i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat impugnat pel demandat.

SEGON.- Com a primer motiu del recurs i amb emparament processal correcte en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , interessa el recorrent la revisió del fet provat segon, pel qual proposa la redacció següent: "A finales de mayo de 2007 la trabajadora comunicó al empleador que ya no podría seguir trabajando un fin de semana al mes, pero sí continuar el resto de la semana. El Sr. Cosme NO propuso adecuar el salario a las nuevas circunstancias laborales, sino que sin comunicación alguna a la actora decidió buscar otra persona para reemplazar, no sólo en el fin de semana al mes, sino en toda la jornada laboral". Basa aquesta pretensió en la pròpia declaració de l'actora.

També es demana la modificació del fet provat tercer, pel qual es proposa el redactat següent: "El fet que la treballadora no l'interessés continuar treballant el cap de setmana va ser l'empleador qui va buscar una altra persona que la substituís tota la jornada i va comunicar-li el mateix dia 31.5.07 que l'acomiadava amb l'entrega de la carta i la liquidació". Aquesta modificació no es basa en cap mitjà de prova.

Com va posar de relleu aquesta Sala en la sentència de 20 de juny de 2.006 (R. 2340/06), en relació amb la modificació o addició dels fets declarats provats, cal tenir en compte que el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual es consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció, i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassassional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener.

Per tant, tenint en compte aquest principi el motiu no pot tenir acollida favorable, perquè per demanar la revisió d'un fet provat el recurrent ha de basar l'esmentada revisió en la prova documental o pericial, tal com estableix clarament l'apartat b) de l'esmentat article 191 i en aquest supòsit la revisió del primer motiu es fonamenta en la prova d'interrogatori de la part actora, que no és un mitjà adient per demanar la modificació d'un fet provat i el segon no es fonamenta en cap prova. Però és que, a més, en el present cas la sentència raona amb tot detall en quins mitjans s'ha fonamentat en la redacció del relat fàctic de la sentència en el fonament de dret primer i en el quart assenyala minuciosament els raonaments que l'han portat ha entendre que la relació laboral s'havia extingit per voluntat de la treballadora i no per la del demandat. Per tant, el motiu s'ha de desestimar, com s'ha indicat abans.

TERCER.- Com a segon motiu del recurs i també amb emparament processal correcte en l'apartat c) de l'article 190 de la Llei de Procediment Laboral , denuncia la part actora, la infracció dels articles 9 i 10 del RD 1424/1985 . Concretament entén la recurrent que contràriament del que s'indica en el fonament de dret quart de la Sentència recorreguda, no es pot considerar que hi hagi cap renúncia per part de la treballadora, sinó un desestimen per part del demandat, del qual es prova suficient el lliurament, el dia 31.5.2007, d'una carta en que es reflexa la seva voluntat de prescindir dels serveis de la treballadora, sense posar a la seva disposició cap indemnització.

L' article 9 del R.D. 1424/1985 , pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar, estableix les causes per les quals es pot extingir el contracte laboral especial, entre les quals es troba, en el nº 11, la possibilitat de desestimen per part del titular de la llar familiar. Així mateix, l'article 10.2 disposa que quan el contracte s'extingís per aquesta causa i la durada dels serveis hagués superat un any, el titular de la llar haurà de concedir un termini de preavís i haurà de posar a disposició del treballador una indemnització de 7 dies multiplicat pel nombre d'anys naturals de durada del contracte, amb el límit de sis mensualitats.

Doncs bé, en el present supòsit aquests articles no han estat infringit per la sentència d'instància, perquè només ho haguessin estat si l'actora hagués aconseguit modificar el relat fàctic de la sentència. En efecte, en aquest consta que quan l'actora va comunicar al Sr. Cosme que no podia continuar treballant un cap de setmana al mes, aquest li va proposar adequar el salari a les noves circumstàncies laborals, però que aquesta rebaixa salarial no va interessar a la treballadora que va anunciar la seva marxa pel dia 31 de maig de 2.007 (fets provats segon i tercer).

És a dir que no ens trobem en el present litigi en un supòsit de desestimen per part del titular de la llar familiar, sinó en un cas en que va ser la pròpia treballadora la que va decidir voluntàriament extingir el contracte laboral. Tal com indica la jutgessa d'instància en la seva extensa i raonada sentència, davant de la discrepància entre el que al.leguen les dues parts, existeixen una sèrie de comportaments dels quals es pot deduir la intenció extintiva de la treballadora. En primer lloc, el document en que es basa l'actora per afirmar que va ser el demandat qui va decidir desistir del contracte, que es troba al foli 13 de les actuacions, no demostra aquesta voluntat atès que es tracta d'un escrit en el qual només es diu que al dia 31.5.2007 "queda liquidada Dª María del Pilar por los servicios prestados en mi casa, a falta de

aclarar como quedan las vacaciones del año 2.005", per la qual cosa aquest document no demostra en absolut que hi hagués una voluntat de desestimen per part del demandat.

D'altra banda, l'actora no va aportar a les actuacions cap prova de que davant la decisió extintiva del demandat, reaccionés de cap manera, exterioritzant el seu desacord o demanant a aquell un escrit per clarificar la seva situació laboral. Tampoc consta que es negués a ensenyar a la nova treballadora les tasques laborals. D'altra banda, també té raó la jutgessa d'instància quan indica que la prova de que el demandat no volia extingir el contracte és que el dia de la conciliació administrativa va oferir a l'actora la immediata reincorporació al lloc de treball, oferint-li, fins hi tot, el pagament dels salaris del mes de juny.

Ens troben, doncs, davant d'un supòsit de valoració de la prova per part de la jutgessa d'instància, per la qual cosa el recurs no pot tenir èxit, perquè en el procés Laboral és aquesta, que és la que té un coneixement directe de l'assumpte, que garanteix el principi d'immediació, a qui correspon apreciar els elements de convicció -concepte més ampli que els de mitjans de prova, ja que no tan sols inclou els que enumera la Llei d'Enjudiciament Civil, sinó també el comportament de les parts en el transcurs del procés i, fins hi tot les seves omissions- per a establir la veritat processal, intentant apropar-se el més possible a la veritat real, valorant, en consciència i segons les regles de la sana crítica, la prova practicada en el moment del judici d'acord amb les amplies facultats que amb aquesta finalitat li atorga l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral .

VISTOS els preceptes legals citats, els que hi concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. María del Pilar contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Girona, en data 27 de setembre de 2.007, que va recaure en les Actuacions nº 547/2007 , en virtut de demanda presentada a instància d'aquella contra Don. Cosme , per acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.