Sentencia Social Nº 2103/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2641/2013 de 19 de Marzo de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 19 de març de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2103/2014

En el recurs de suplicació interposat per Fermina a la sentència del Jutjat Social 3 Sabadell de data 24 d'octubre de 2012 dictada en el procediment núm. 677/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 16-9-11 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 d'octubre de 2012 , que contenia la decisió següent:

DESESTIMO la demanda presentada por Fermina contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE DERIVADA DE ENFERMEDAD COMUN absolviendo a la demandada de las pretensiones de la demanda.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Fermina , nacida el NUM000 .1972, con DNI NUM001 y NASS NUM002 , en situación de alta en régimen general inició situación de incapacidad temporal el 28.4.2010 siendo alta médica por inspección el 13.4.2011.

SEGUNDO.- Por resolución de 26.5.2011 se resolvió no reconocer a la actora ningún grado de incapacidad permanente por no reunir el requisito de incapacidad permanente, constando en informe de ICAM de 13.4.2011 en el que se reconocen las siguientes lesiones:

FIBROMIALGIA Y CONDROMALACIA ROTULIANA SIN LIMITACIÓN FUNCIONAL. TRASTORNO ADAPTATIVO CON ANGUSTIA SIN CLÍNICA PSICOLIMITANTE.

TERCERO.- En fecha 5.5.2011 se realiza dictamen de valoración de nueva IT en el que consta incorporación laboral tras el alta por inspección de 13.4.2011 con informe de médico de cabecera por presentar dolores generalizados y cuadro depresivo severo con la misma medicación que a fecha de alta por inspección. Tras exploración física se aprecia movilidad general conservada y ágil de movimientos. Lassegue (-), Bragard (-) ROT rotulianos + bilateral normal. Marcha puta-talón no claudicante.Hombros: movilidad completa en todos sus grados. No cantracturas, desde pv psiquiátrico: no labilidad emocional, no alteraciones cognitivas. Lenguaje fluido y coherente.. Se deniega nueva IT. (expediente administrativo, impreso 21 de 45)

CUARTO.- La actora presta servicios como reponedora -auxiliar textil- en centro comercial Carrefour, debiendo realizar su jornada de pie. Las tareas que desempeña en su puesto de trabajo consisten en arreglo/preparación de exposición de mercancía textil en los lineales de tienda y las funciones auxiliares que comporta (etiquetaje, cartelería de area, orden y limipieza de sección y almacen, atención al cliente, transporte de palets de mercancía desde almacén a puestos de venta...), según descripción de tareas que consta en el profesiograma de Carrefour y que se da por reproducido al obrar en autos.

QUINTO.- La base reguladora de la prestación, para el supuesto de estimación de demanda, asciende a 636,48.-€ mensuales y la fecha de efectos de 13.4.2011.

SEXTO- Presentada reclamación previa el 12.7.2011 la misma fue desestimada por resolución del INSS de fecha 25.7.2011 (documentos adjuntos a demanda)

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs de la demandant contra la sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent, és la revisió dels fets declarats provat de la sentència, i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l'article 193 b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Postula l'addició d'un fet provat nou , el setè que digui que: ' La demandant presenta les patologies següents: condromalàcia rotuliana, fibromiàlgia d'evolució llarga amb 17 punts sobre 18 punts dolorosos, amb clínica severa de dolors musculars generalitzats, quadre depressiu amb anhedònia i ansietat.' Basa la modificació en els documents mèdics que cita.

Partim de la naturalesa extraordinària quasi de cassació del recurs de suplicació i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala , ni té competències al respecte per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament el control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ). És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. També aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present l'addició que postula la part es basa en proves mèdiques que la magistrada de la instància va examinar i va valorar conjuntament amb la resta de proves i elements de convicció aportats per les parts al procés, sense que observem error de fet greu en la conformació del seu convenciment, tal com consta en el Primer i Tercer Fonament de Dret de la Sentència . Cal dir que l'addició postulada es recull en el Informe del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, sense que procedeixi la valoració de part sobre l'entitat i grau d'incidència funcional que pretén la recurrent, ja que és facultat exclusiva de l'òrgan judicial segons l'article núm. 97.2 de la Llei processal laboral ja citat abans. Les patologies doncs que assenyala en el fet nou proposat ja consten, de forma que és reiterativa, sense oblidar que els fets provats han de reflectir el convenciment judicial al qual ha arribat la magistrada de la instància.

En conseqüència, pel raonat en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. La part recurrent denuncia la infracció de l'article núm. 137.5 i subsidiàriament la infracció de l'article núm. 137.5 i subsidiàriament 4 de la Llei General de la Seguretat Social perquè considera que les patologies que pateix impedeixen que pugui desplegar qualsevol activitat laboral amb el rendiment i eficàcia exigible en el món del treball o les tasques fonamentals del seu lloc de treball a Carrefour per la seva categoria d'auxiliar tèxtil a les quals es remet. Fa referència a la fibromiàlga de llarga evolució amb clínica severa de dolors musculars generalitzats amb resposta escassa al tractament que impedeix realitzar la seva activitat laboral. Es remet al informe mèdic del Dr. Isaac que va comparèixer al judici a diferència del informes aportats pel Institut Nacional de la Seguretat Social redactats per facultatius privats a demanda del Ens Gestor. Conclou que es troba incapacitada per realitzar qualsevol tipus de treball amb el mínim de rendibilitat exigible, fonamentalment pels dolors i la manca de recuperació i descans, amb l'efecte psíquic que les patologies i limitacions li comporten, de forma que no pot dur a cap ni tan sols una activitat laboral rendible i eficaç sedentària o lleugera, ja que a la fibromiàlgia s'ha de sumar la condromalàcia rotuliana controlada pel reumatòleg amb dolor sever i impotència funcional. Es remet a doctrina i criteri jurisprudencial que transcriu en part, sobre la fibromiàlgia, en la qual acusa 17 punts sobre 18, que qualifica de severa, atenent al dolor que comporta, així com sobre la interpretació doctrinal del concepte d'incapacitat permanent absoluta o total.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa respectivament la impossibilitat relativa d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual o la impossibilitat de dur a cap un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur a terme una activitat, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. En concret l'article núm. 137.4 citat, porta a concloure que la invalidesa permanent en el grau d'incapacitat total per a la professió habitual , comporta la situació de la persona treballadora afectada que, després d'haver estat sotmesa a tractament mèdic prescrit i haver set donada d'alta mèdica, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles d'objectivació i previsiblement definitives, que l'inhabiliten per a la realització de les fonamentals tasques de la professió habitual, tot i que es pot dedicar a un altre distinta.

En el cas present els fets provats no s'han modificat, de forma que, ateses les lesions i limitacions funcionals que consten en el fet provat segon i tercer de la sentència, a la vista del conjunt de patologies i seqüeles objectivades, cal partir de l'estat actual, en el qual la condromalàcia rotuliana no presenta limitació funcional, doncs la mobilitat general es troba conservada amb agilitat de moviments i proves de Lassegue i Bragard negatives, sense contractures. Des del punt de vista psiquiàtric si be el metge de capçalera informa de quadre depressiu sever , la mediació pautada és la mateixa que la del moment de l'alta mèdica per Inspecció, sense que el trastorn adaptatiu amb angoixa presenti clínica limitant.

Atès que la síndrome fibromiàlgica no presenta entitat limitadora important, com tampoc la patologia física i psíquica, malgrat el tractament pal liatiu que pugui requerir en el seu conjunt, l'estat de salut de la recurrent no ofereix limitacions importants que impedeixin desplegar els requeriments de la professió habitual de reposadora auxiliar tèxtil amb els requeriments que consten provats en el quart fet provat de la sentència no atacat, doncs el dolor generalitzat associat a astènia i descans no reparador no te entitat limitadora ara per ara, sense que la professió exigeixi esforços físics ni activitat física activa important amb possibilitat d'alternar les positures corporals. L'estat de salut actual de la recurrent encara menys impedeix el desplegament de cap activitat professional per compte d'altre o pròpia.

El conjunt de lesions objectivades no presenten doncs limitacions funcionals de suficient entitat invalidant per a la seva professió habitual ni per a qualsevol altra sedentària o lleugera, sense perjudici dels brots puntuals que impedeixin treballar temporalment que pugui patir, mereixedors del tractament mèdic oportú, ja que no ha quedat provat que impossibilitin les fonamentals tasques de l'activitat laboral de manera tan important que la capacitat residual comporti una situació de patiment en la seva feina quotidiana, segons doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem ( STS de 21-5-1979 Ar.2218 , reiterada en les de 6-11-1987 i 21-1- 1988 per totes) i el criteri jurisprudencial pacífica dels Tribunals Superiors de Justícia.

En conseqüència, les exigències de la professió d'auxiliar tèxtil reposadora a Carrefour són compatibles amb les lesions objectivades en la relació fàctica de la Sentència recorreguda, de forma que no concorren els requisits exigits en l'article núm. 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per la Sra. Fermina contra la Sentència de 24 d'octubre de 2012 dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Sabadell en el procediment núm. 677/2011, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.