Sentencia Social Nº 2113/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2786/2013 de 19 de Marzo de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 de març de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2113/2014

En el recurs de suplicació interposat per Institut Nacional de la Seguretat Social a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 7 de febrer de 2013 dictada en el procediment núm. 555/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Tesorería General de la Seguridad Social i Bernarda , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 7-6-12 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de febrer de 2013 , que contenia la decisió següent:

Que estimando como estimo la demanda interpuesta por Dña. Bernarda contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro el derecho de la parte actora a percibir una prestación de invalidez permanente absoluta del 100% de su base reguladora de 1.451,31 euros con efectos desde el día 27-08-12, y en consecuencia condeno al Ente Gestor a que abone dicha prestación con los mínimos, mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes.

En data 25 de febrer de 2013 es va dictar interlocutòria que literalment diu: S.Sª ante mí el Secretario dijo: Que debía aclarar y aclaraba la sentencia dictada en este procedimiento en el sentido de que el Hecho Probado Quinto y el Fallo deben ser del tenor literal siguiente:

'QUINTO.- Que de prosperar la demanda la indiscutida base reguladora mensual y efectos sería: 1.451,31 euros y 28-02-2012 para la absoluta y 03-05-2012 para la total.

FALLO

Que estimando como estimo la demanda interpuesta por Dña. Bernarda contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro el derecho de la parte actora a percibir una prestación de invalidez permanente absoluta del 100% de su base reguladora de 1.451,31 euros con efectos desde el día 28-02-2012, y en consecuencia condeno al Ente Gestor a que abone dicha prestación con los mínimos, mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes'.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que Bernarda , con DNI nº NUM000 , nacida el NUM001 -1969, oficial administrativa, fue declarada no afecta de incapacidad permanente en grado alguno derivado de enfermedad común por resolución administrativa de 26-3-2012. Disconforme con la anterior resolución administrativa, ésta interpuso la pertinente reclamación previa que fue desestimada por resolución administrativa de 15-5-2012.

SEGUNDO.- Que la actora inició proceso de incapacidad temporal el 20-9-2010 por lumbalgia crónica que se extendió hasta el 27-2-2012, fecha en la que fue dada de alta médica con propuesta de incapacidad permanente.

TERCERO.- Que no resulta discutido que las funciones llevadas a cabo por la actora en el marco de su profesión habitual son las que se describen en el folio 17 al que íntegramente me remito.

CUARTO.- Que las dolencias y limitaciones que padece la actora son: Lumbalgia crónica con dolor neuropático, amiotrofia glútea derecha, vejiga neurógena con micción por prensa absominal y antecedentes de IQ por espondiloptosis. Ptosis de S1 sobre S2 con función posterolateral izquierda y laminectomia L5-S1 S2 bilateral. Hiperlordosis lumbar con angulación abrupta lumbo sacra con posible elongación de raíces sacras de la cola de caballo que condiciona vejiga neurogena. Radiculopatia S1 bilateral de predominio sensitivo. Dolor mecánico posturas mantenidas en sedestación. Tratamiento clínica del dolor Hospital Germans Trias i Pujol. Tratamiento RHB persistiendo clínica. Condromalacia rotuliana grado III. Trastorno depresivo en tratamiento reactivo a patología orgánica. Limitación funcional a sobrecarga lumbar, sedestación y bipedestación mínimamente sostenida.

QUINTO.- Que de prosperar la demanda la indiscutida base reguladora mensual y efectos serian: 1.451,31 euros y 27-8-2012 para la absoluta y 3-5-2012 para la total.

Tercer.Contra aquesta sentència la part codemandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència i aute d'Aclariment que reconeix la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna a la treballadora demandant, és per revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 193 , b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La demandant presenta impugnació al recurs oposant-se als motius que planteja.

Segon.- El Ens Gestor postula la modificació del quart fet provat que recull les malalties que presenta la part demandant, i proposa un text alternatiu que de la referència de la limitació a ' la bipedestació mínimament sostinguda' se suprimeixi ' mínimament'. Basa la modificació en el dictamen del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques i en que considera que en cap document es constata aquest adjectiu que vol suprimir.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present no es pot estimar el motiu del recurs perquè el recurrent basa la modificació en proves mèdiques que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes i pericials mèdiques que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a l'afectat. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial al examinar la prova practicada i entendre que la pericial mèdica de la part demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques pericial i documentals practicades, ja que no està obligat a seguir el seu dictamen.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atesa l'escassa intensitat de la patologia depressiva que no interfereix en la funcionalitat de la demandant, sense perjudici del tractament pal liatiu que pugui requerir. Quant a la patologia física entén que la treballadora no acredita limitació per a activitats lleugeres o sedentàries, sinó únicament limitació per a la sobrecàrrega lumbar, bipedestació i deambulació prolongades, que no són exigències de la categoria professional d'oficial administrativa. Tampoc aquesta professió habitual requereix desplaçament permanent i continuat com a nucli de la categoria, com tampoc passa amb la bipedestació sostinguda. El tipus de professió habitual de la demandant, per altra banda, permet canviar les postures partint de la contraindicació de la sedestació sostinguda i prolongada en el temps. Conclou que no presenta cap limitació de forma que no és creditora d'una incapacitat permanent.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la situació d'incapacitat permanent, ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el quart fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patiments importants amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja què pateix dolor neuropàtic, amiotròfia glútia dreta, lumbàlgia crònica amb bufeta neurògena amb micció per premsa abdominal i antecedents d'IQ per espondiloptosi. Ptosi de S1 sobre S2 amb funció posterolateral esquerra i laminotècnia L5-S1 S2 bilateral. Hiperlordosi lumbar amb angulació abrupta lumbosacra amb possible elongació d'arrels sacres de la cua de cavall que condiciona la bufeta neurògena. Radiculopatia S1 bilateral de predomini sensitiu. Dolor mecànic a postures mantingudes en sedestació. Tractament clínica del dolor Hospital Germans Trias i Pujol. Tractament THB persistint la clínica. Condromalacia rotuliana grau III. Trastorn depressiu en tractament reactiu a la patologia orgànica. Limitació funcional a sobrecàrrega lumbar, sedestació i bipedestació mínimament sostinguda.

El conjunt d'aquestes patologies importants i severes, fonamentalment per les patologies neurògenes i de columna lumbosacra amb radiculopatia i dolor mecànic amb tractament en clínica de dolor, impedeix de manera absoluta treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

Conseqüentment, desestimem aquest motiu ja que concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994) per a declarar la treballadora en situació d'incapacitat permanent absoluta atès de què revesteixen entitat severa.

Atesos els fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 7 de febrer de 2013 dictada pel Jutjat Social núm. 8 de Barcelona en el procediment núm. 555/2012, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.