Sentencia Social Nº 2139/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 970/2016 de 10 de Abril de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 970/2016

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 11 d'abril de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2139/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 20 de juliol de 2015 dictada en el procediment núm. 547/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Loreto , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 3-6-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de juliol de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que estimando la demanda presentada por Doña Loreto contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro a dicha interesada afecta de una incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar por tal declaración, y abonar a la solicitante una pensión mensual equivalente al 100 % de su base reguladora de 1.559, 76 euros mensuales y con efectos desde el día siguiente al cese en la actividad.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Doña Loreto , nacida el NUM000 de 1958, en situación de alta en el régimen general de la Seguridad Social, tiene como profesión habitual la de auxiliar de clínica.

SEGUNDO.- En fecha de 17 de abril del 2014, fue dictada por el INSS resolución en la que se acordó no declarar a la actora en ningún grado de incapacidad permanente derivada de enfermedad común, denegando el derecho a prestaciones económicas al no reunir los requisitos propios de incapacidad permanente.

Se agotó la vía administrativa ante el citado organismo, quien por resolución de fecha 14 de mayo del 2014 desestimó la reclamación previa interpuesta frente a la resolución inicial.

TERCERO - Según dictamen del ICAM de 3 de abril del 2014, la actora presenta el siguiente diagnóstico: 'Trastorno depresivo mayor moderado sin limitación funcional actual. Síndrome de Fatiga Crónica asociado a Fibromialgia. Artritis reumatoide y lupus eritematoso sistémico estabilizado con el tratamiento'

CUARTO.- La actor padece fibromialgia grado III, asociado a un síndrome de fatiga crónica severo grado III/IV, con pérdida funcional superior al 60%, con comorbilidades asociadas como síndrome de sensibilidad química múltiple grado III.

Padece temblor esencial distal severo en ambas extremidades superiores con agravación progresiva que está siendo tratado en el Hospital Clínico.

Artritis reumatoide y lupus eritematoso. Tendinopatía de hombro derecho con clínica de omalgia y leve limitación funcional.

Trastorno de ansiedad severo en tratamiento y control desde enero del 2014 por el Centro de Salud Mental del Bagés. Crisis de angustia que requiere manejo con uso continuado de ansiolíticos. Tratamiento psicofarmacológico continuado.

En fecha de 25 de abril del 2015, el Servicio de Prevención de Riesgos de la empresa para la que la actora presta servicios declaró la no idoneidad de la misma para reincorporarse al trabajo.

QUINTO.- Estas dolencias le causan amplias limitaciones laborales.

SEXTO.- La base reguladora de la prestación por incapacidad permanente en caso de estimarse la demanda es de 1.559, 76 euros y la fecha de efectos del día siguiente al cese en el trabajo.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La treballadora presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- El Ens Gestor denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta. Reconeix que la treballadora pateix el grau III/IV de la fibromiàlgia, i assenyala que el trastorn depressiu secundari a aquella patologia és moderat segons document que cita. Subsidiàriament manté que en cas d'entendre que presenta malalties invalidants, la demandant no es troba impedida per a qualsevol activitat, i es remet a document mèdic del ram de prova documental que manté que presenta idoneïtat per a reincorporar-se al seu treball, sent la seva professió habitual d'auxiliar de clínica.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i que la qualificació de la incapacitat permanent total suposa la impossibilitat de dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual encara que pugui desplegar una professió lleugera o sedentària, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual o també per al sedentari, és respectivament total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set atacada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el quart i cinquè fets provats. Presenta fibromiàlgia grau III associada a síndrome de fatiga crònica severa grau III/IV, amb pèrdua funcional superior al 60%, amb cormobilitat associada com la síndrome de sensibilitat química múltiple grau III. Pateix tremolor essencial distal severa a les dues extremitats superiors amb agreujament progressiu que tracta l'Hospital Clínic. Artritis reumatoide i lupus eritematós. Tendinopatia de l'espatlla dreta amb clínica d'omàlgia i limitació funcional lleu. Trastorn d'ansietat sever en tractament i control des de gener de 2014 tractat pel Centre de Salut Mental del Bages. Crisis d'angoixa que requereix prendre ansiolítics de forma continuada, de la mateixa manera continuada que la resta de fàrmacs receptats. El Servei de Prevenció de Riscs Laborals de l'empresa ocupadora la va declarar no idònia per al treball. Presenta limitacions funcionals laborals àmplies.

Atesa la conformitat del Ens recorrent amb el conjunt de patologies declarades provades, i discrepant únicament amb el grau d'intensitat limitadora que comporten a la demandant, ens remetem a la motivació completa del 4rt. Fonament de Dret de la sentència de la instància i al criteri jurisprudencial de la Sala que cita, que ens estalvia d'abundar-hi. És d'aplicació la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem que òbviament segueix aquesta Sala Social del TSJ. de Catalunya ( SSTS. de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i l 7 de desembre de 1.990 , i 24 de gener de 1.991 , entre moltes d'altres), que ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil. En aquest cas els informes mèdics no són contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a la demandant. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial al examinar la prova practicada, tal com consta abastament en la motivació i fonamentació de la sentència recorreguda fent referència a les proves mèdiques practicades en la instància, sense oblidar que la magistrada no està obligada a subjectar-se al dictamen de cap pericial mèdica, de la mateixa manera que tampoc constitueix prova documental amb efectes per a la revisió dels fets la proposta de la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats (CEI en castellà), ja que és un mer document intern de l'expedient administratiu, fins el punt que el Tribunal Suprem va declarar en el seu dia que aquesta proposta no te eficàcia per a servir com a document ni com a perícia als efectes de la denúncia de cassació per error de fet ( STS. de 22 i 25 de març de 1988 i de 10 i 11 de maig del mateix 1988, RJ.1988, 3603 i 3609), si be constitueix un element de convicció judicial a valorar d'acord amb la facultat de l' article 97.2 de la Llei de Procediment laboral .

A la vista del conjunt del quadre de salut sever de la demandant, queda constatat que reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 20 de juliol de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 12 de Barcelona , en el procediment núm. 547/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.