Sentencia Social Nº 2147/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 100/2008 de 07 de Marzo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 7 de març de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2147/2008

En el recurs de suplicació interposat per Inmaculada a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 16 de juliol de 2007 dictada en el procediment núm. 497/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Arc Logística - Kühne+Nagel,S.A.U.,

Antecedentes

Primer. En data 22.03.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de juliol de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la excepción de caducidad de la acción y desestimando la demanda presentada por Inmaculada contra ACR Logística, debo absolver y absuelvo a la demandada de todas las pretensiones contra ellas formuladas en la demandada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte demandante, Inmaculada , inició prestación de servicios por cuenta y orden de la empresa Kühne + Nagel, SAU, nueva denominación social de ACR Logistics Iberia, SL a la fecha del juicio, dedicada a la actividad de almacenaje y logística, el 25 de marzo de 2006, con categoría profesional de personal de movimiento/mozo especializado, centro de trabajo en Brafim (Tarragona), y con salario de 1.289,39 euros mensuales con prorratas de las pagas extras.

(no discutido: art. 405.2 de la LEC , contrato de trabajo)

SEGUNDO.- Las partes firmaron contrato de trabajo a tiempo completo, en la modalidad temporal de eventual por circunstancias de la producción, con fecha de inicio de 25.3.06, cuyo objeto era el "incremento de actividad por nuevos servicios al cliente".

Su duración inicial era de 3 meses, habiendo sido prorrogado por seis meses más hasta el 25.1.07.

(docs. del 1 al 3 de la demandada)

TERCERO.- La actora recibió el 29 de enero de 2007, carta de la empresa, remitida a su domicilio el 18 del mismo mes, por la que le comunicaba que el 25 de enero finalizaría el contrato suscrito entre las partes.

La actora a la fecha de la comunicación se hallaba en situación de incapacidad temporal.

(docs. nº 6 y 7 al 9 de la demandada)

CUARTO.- El actor fue baja médica por enfermedad común el 10.11.06,

Consta parte de confirmación de 19.1.07.

(docs. nº 2 y 3 del actor)

QUINTO.-La demandada el 17.11.05 abrió un nuevo centro de trabajo dedicado a la atención de un solo cliente, Caprabo.

El volumen de este centro de trabajo se duplicó en diciembre de 2006, por el incremento de actividad que suponía que Caprabo iba a cerrar distintas superficies de venta en Madrid y Valencia.

Este incremento de actividad ha durado unos 8 meses.

( interrogatorios del Sr. Arnaud y de la demandada)

SEXTO.- La parte demandante no ostenta ni ha ostentado en el último año la representación de los trabajadores en la empresa.

(no discutido)

SÉPTIMO.- Se presentó papeleta de conciliación ante el Departamento de Trabajo el 26 de febrero de 2007, celebrándose el preceptivo acto el siguiente día 12 de marzo de 2007, con el resultado de "sin avenencia".

(documento adjunto a la demanda)

OCTAVO.- La actora solicitó del Colegio de Abogados de Tarragona designa de Letrado de Oficio como beneficiaria del derecho de asistencia jurídica gratuita, para ser asistida en el presente procedimiento.

No consta la fecha de la solicitud.

La designa provisional de la Letrado Doña Mónica Bobbis Dominguez para asistencia de la demandante es de fecha 12.02.07.

(doc. adjunto a la demanda)

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- La sentència d'instància ha desestimat la demanda d'acomiadament instada per l'actora, declarant la caducitat de l'acció, en un supòsit en el què s'havia sol licitat advocat d'ofici, la qual cosa determina l'aplicació d'allò previst a l' art. 16 de la Llei 1/1996 . Als dits efectes, la magistrada d'instància considera que la data de l'acomiadament efectiu fou el 30 de gener de 2007. Atès que en data 12 de febrer l'Iltre. Col legi d'Advocat designà lletrada haurien transcorregut nou dies hàbils. Des de l'endemà, dia 13 de febrer, fins al 26 de febrer, data de presentació de la papereta de conciliació, transcorren altres nou dies. I des del 13 de març (moment en el què es tornar a iniciar-se el còmput) fins el 22 de març, en què es presenta la demanda, haurien transcorregut, en total, 26 dies hàbils. D'aquí que es declari la dita caducitat. En relació a l'aplicació de l' art. 16 de la Llei 1/1996 es considera com a "dies ad quem" el moment de notificació de designa provisional d'advocat per l'organisme corporatiu.

S'alça ara en suplicació l'actora a través d'un únic motiu, en el què, per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL , es denuncia la infracció del precepte legal al què acabem de fer esment en relació a l' art. 386 LEC. La tesi del recurs, succintament narrada, passa per la consideració que la suspensió de la caducitat finalitzà no en el moment de la designa, sinó de la seva notificació a l'interessat. I com que aquest darrer aspecte no consta provat, s'ha de fer una interpretació "pro actione", atès que en cas contrari s'estaria afectant al dret a la tutela judicial efectiva (la qual cosa es vincula sense suport jurídic substantiu amb una suposada incongruència omissiva).

Escau destacar, per començar la nostra anàlisi del fons de l'assumpte, que l' art. 16 de la Llei 1/1996 (LAJG ) determina -en relació a l' art. 21.4 TRLPL - que: "Cuando la acción pueda resultar perjudicada por el transcurso de los plazos de caducidad, ésta quedará suspendida hasta que recaiga resolución definitiva en vía administrativa, reconociendo o denegando el derecho, momento a partir del cual se reanudará el cómputo del plazo".

Vol la Sala destacar el tracte diferenciat existent en la matèria entre les institucions de la caducitat i de la prescripció, tal i com s'observa en la norma referida. Així, mentre que quan opera caducitat de l'acció el termini de la suspensió fineix, com es pot veure, a partir de la resolució administrativa que accepta o denega el benefici de justícia gratuïta, en el cas de la prescripció el reinici sorgeix des del moment de la notificació al sol licitant de la designa de lletrat o, en el seu cas, des de la notificació del reconeixement del dret per la Comissió d'Assistència Jurídica. Si bé es mira, el termini aplicable a la caducitat és -en primera instància i llevat que no consti notificació de designa de lletrat- més ample que en la prescripció, doncs el moment de la resolució administrativa -forçosament posterior a la designa provisional per la pròpia dinàmica del sistema- és aquí el de la data de la resolució administrativa. Ha d'observar-se, però, que -també a diferència de la prescripció- en el cas de la caducitat el "dies a quo" és el de la resolució administrativa i no el de la notificació.

Hem de recordar que, com s'indica a la STC 219/2003, de 15 de desembre : "la interpretación del art. 16 LAJG , así como, en general, del conjunto del articulado de esta norma legal, debe venir guiada por la finalidad proclamada expresamente por la propia Exposición de Motivos de la misma de garantizar a todos los ciudadanos, con independencia de cuál sea su situación económica, el acceso a la Justicia en condiciones de igualdad, impidiendo cualquier desequilibrio en la efectividad de las garantías procesales garantizadas constitucionalmente en el art. 24 CE que pudiera provocar indefensión, y, en particular, permitiéndoles disponer de los plazos procesales en su integridad"

Cal fer esment, així mateix, que aquesta mateixa Sala ha vingut considerant que la simple constància de designa de lletrat no és suficient per tal de determinar el reinici del còmput de la caducitat (per totes, la nostra sentència 5912/2004, d'1 de setembre).

En conseqüència, en matèria de caducitat la data a tenir present com a "dies ad quem" en què fineix la interrupció de la caducitat és la que es dicta resolució administrativa reconeixent o denegant el dret, sense que sigui d'aplicació -com es fa a la sentència- les regles prescriptives generals. En tot cas, volem aclarir que, lògicament, el còmput de la caducitat s'iniciarà abans en aquells casos en els què consti fefaetment una conducta processal de la part que accedeix al dit dret de justícia gratuïta (així, per exemple, si la data d'interposició de la papereta de conciliació administrativa o la demanda és anterior a la dita resolució administrativa)

Doncs bé, en el present supòsit hem de donar la raó a la recorrent quan indica que la data de finalització del termini de suspensió no era la que s'aplica a la sentència, atès que la jutjadora "a quo" ha pres com data la què consta a la designa de lletrada (que no té perquè correspondre's, d'altra banda, amb la de notificació a l'actora, com es diu en el recurs, sense que consti aquest extrem fàctic). I, de fet, la data efectiva de fi de la dita suspensió no era l'expressada, sinó la de la resolució administrativa de concessió o denegació del benefici de justícia gratuïta, tal i com hem dit. Tampoc consta en els fets provats aquest extrem. No obstant, tot i aquesta omissió, cal estimar el recurs. I això perquè ha de regir una interpretació restrictiva de la caducitat en matèria d'aplicació de la LAJG, com es desprèn de la citada doctrina constitucional. Al què hem d'afegir que, en tot cas i com també s'ha vist, la dita resolució administrativa és sempre, per obvis motius, posteriors a la designa provisional de professional.

L'estimació del motiu, no obstant, ha de tenir efectes devolutius i no declaratius. Tot i que el recurs articuli el seu únic per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL , resta evident que l'aplicació de la institució de la caducitat determina que no existeixi pronunciament d'instància en relació a si el contracte temporal era o no fraudulent, sense que s'hagi qualificat l'acomiadament. Difícilment, per tant, són aplicables aquí motius d'economia processal, atès que en el present supòsit la substitució per la Sala de l'activitat del primer nivell jurisdiccional podria determinar una indefensió a la demandada que veuria limitat l'accés al recurs respecte les esmentades qüestions.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per Inmaculada contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 2 de Tarrragona en data 16 de juliol de 2007, recaiguda en les actuacions 497/2007 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra ACR LOGÍSTICA-KÜHNE NAGEL, S.A.U en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de retornar les presents actuacions al jutjat d'instància, a fi i efecte de que la magistrada d'instància entri a conèixer del fons de l'assumpte, desestimant l'excepció de caducitat al legada .

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.