Sentencia Social Nº 2151/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1082/2006 de 19 de Marzo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 19 de març de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2151/2007

En el recurs de suplicació interposat per Securitas TTO. Integral de Valores, S.A. a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 21 de setembre de 2005 dictada en el procediment núm.

768/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Luis i Prosegur Cia. Seguridad, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 8 de novembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de setembre de 2005 , que contenia la decisió següent: " Que estimando la demanda formulada por D. Luis contra la empresa SECURITAS TTO. INTEGRAL DE VALORES S.A., debo reconocer y reconozco al demandante el derecho a percibir mensualmente en concepto de "plus de 1ª" la cantidad de 17,33 euros mensuales brutos, desde el 25-02-05 y condeno a dicha empresa a estar y pasar por tal reconocimiento con todas las consecuencias legales.

Y absuelvo a la empresa PROSEGUR CIA. SEGURIDAD S.A., de las pretensiones formuladas en su contra "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- El demandante acredita en la empresa SECURITAS TTO. INTEGRAL DE VALORES S.A., dedicada a la seguridad privada, las siguientes circunstancias profesionales, antigüedad desde el 14-10-88 categoria de vigilante de seguridad, transporte y salario bruto en el momento de presentarse la demanda de 1.382,24 euros mensuales con inclusión de pagas extras. (Es un hecho no controvertido entre las partes).

2º.- El actor venia prestando servicios hasta el 24-02-04 para la empresa PROSEGURI CIA DE SEGURIDAD S.A., fecha a partir de la cual le sucedió en el servicio SECURITAS TTO. INTEGRAL DE VALORES S.A. subrogándose ésta en el contrato de trabajo del demandante (Es también un hecho pacifico entre las partes).

3º.- De forma fija y habitual el demandante venia percibiendo en la empresa anterior un complemento salarial denominado "plus de 1ª" por importe bruto de 17,33 euros mensuales (Resulta de los recibos de salarios del actor obrantes a los folios 33 a 35 y de las manifestaciones del testigo Sr. Miguel Ángel presentado por el trabajador).

4º.- Desde que pasó a la empresa SECURITAS TTO. INTEGRAL DE VALORES S.A, el demandante no ha perdido el referido plus .(Es un hecho pacifico entre las partes).

5º.- Ambas empresas se dedican la actividad de seguridad privada y rigen las relaciones laborales con sus trabajadores por el Convenio Colectivo Nacional de Empresas de Seguridad (Es también un hecho pacifico entre las partes).

6º.- En el art. 14.C 2 del referido convenio se establece que "La empresa adjudicataria del servicio deberá respetar al trabajador todos los derechos laborales que tuviese reconocidos en su anterior empresa, incluida la antigüedad siempre que estos provengan de pactos o acuerdos licitos que se hayan puesto en su conocimiento, junto con la documentación pertinente, o que el trabajador pueda demostrar (Resulta del referido Convenio Colectivo).

7º.- El actor agotó sin éxito en tiempo y forma el preceptivo trámite de conciliación administrativa (folio 7)

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC. La Sala ha d'abordar d'ofici i amb prioritat, en tractar-se de normes d'ordre públic processal les que afecten a la competència funcional i a la procedència o no del recurs de suplicació contra la sentència en la qual es va desestimar la pretensió de l'actor, qui interessava la declaració de dret i la condemna a una quantitat concreta.

Resulta, tanmateix, que el valor de la reclamació no supera la suma de 1803 euros, mínim exigible a l'efecte a l' art. 189.1 de la Llei de Procediment Laboral ( Reial Decret Legislatiu 2/1995, de 7 d'abril) 1995/13689 , pel que la resposta ha de ser la de la improcedència del recurs.

D'altra banda, s'ha de tenir present que seguint la doctrina reiterada del Tribunal Suprem (entre moltes d'altres, de 22-11-1993 EDJ 1993/10513 , 13-4-1994 EDJ 1994/3204 , 26-5 EDJ 1995/2533 i 9-6-1995 EDJ 1995/2960 ), no estem davant del supòsit d'afectació general, respecte a la qual la sentència de 19-7-1994, recollint l'expressat en la de 13-4-1994 EDJ 1994/3204 , assenyala que en principi tota qüestió que versa sobre la interpretació de la Llei és susceptible d'afectació general no sent-ho més que una conseqüència de la igualtat davant d'ella. S'ha de ternir a més present que l'afectació general no es presumeix sinó que ha de ser al.legada i provada.

L'esmentada conclusió no viola el dret a la tutela judicial efectiva. El Tribunal Constitucional en la seva sentència núm. 14/1982, de 21 d'abril EDJ 1982 /14 , va assenyalar que si bé l' art. 24.1 de la Constitució 1978/3879 garanteix a cada un el dret de la tutela jurídica o dret al procés, comprensiva, sens dubte, de la defensa relativa a drets de caràcter civil, aquesta tutela no significa que per a totes les qüestions estigui obert necessàriament un recurs, com és el de cassació, qualificat legalment com a extraordinari. L'exclusió del recurs de cassació, segons la regla de l' art. 1694 de la Llei d'enjudiciament civil , o les específiques que puguin exigir en virtut de norma de rang suficient, no són, per això, restriccions del dret al procés. La interlocutòria del mateix Tribunal núm. 16/85 expressava que no és inconstitucional aquest precepte que limita en 200.000 ptes. la quantia per poder interposar recurs de suplicació; es és procedent, finalment, afegir el que amb reiteració ( ss del TC 140/1985 EDJ 1985/114 , 37/19888 EDJ 1988/353 i 106/1988 EDJ 1988/422 ) ha exposat l'esmentat órgan en el sentit que el sistema de recursos s'incorpora a la tutela judicial en la configuració que li doni cada una d'aquestes lleis d'enjudiciament reguladores dels diferents ordres jurisdiccionals, sense que ni tan sols existeixi un dret constitucional a disposar de tals mitjans d'impugnació, és imaginable, possible i real l'eventualitat que no existeixin, llevat de l'ordre penal; afegint la de núm. 3/1983 EDJ 1983/3 que no pot trobar-se a la Constitució cap norma o principi que imposi la necessitat d'una doble instància o d'uns determinats recursos, i éspossible en abstracte la seva inexistència o condicionar la seva admissibilitat al compliment de certs requisits. L'establiment i regulació en aquesta matèria, pertany a l'àmbit de llibertat del legislador.

Finalment, es pot citar la sentència recent del Tribunal Suprem, de 21-04-2006 (EDJ 200676732 ) referida a un supòsit de declaració de dret, en el qual diu que no es pot interposar recurs de suplicació, atenent a la declaració de futur, sinó a la quantia concretada en la demanda, indicant literalment que:

"3.- No es atendible el argumento de que se ejercita primordialmente una acción declarativa dirigida al reconocimiento de una determinada antigüedad, a la que se anuda una acción de condena al pago de una cantidad, puesto que, como nos recuerda la sentencia de esta Sala de 27 de octubre de 2005 (recurso núm. 886/2004) EDJ 2005/207418 , resumiendo la doctrina ya unificada: "Como se dijo en la citada sentencia de 7 de octubre de 2005 EDJ 2005/166167 respecto de las acciones declarativas a las que se anuda o de las que se deriva una acción de condena, existe ya doctrina unificada de esta Sala.

Las sentencias de 5-7-00 (Rec.- 3227/99) EDJ 2000/15585 , 5-10-01 (Rec.- 4404/00) EDJ 2001/70911 , 17-5-03 (Rec.- 4039/01) EDJ 2003/25704 , 21-1-04 (Rec.- 4951/02) EDJ 2004/4055 y 21-1-04 (Rec.- 4951/02) entre las mas recientes, - y entre ellas, también la ya citada de 25-5-05 (Rec.- 557/04) EDJ 2005/108915 - señalan que en los casos en que la acción declarativa es insuficiente por sí misma para tutelar al interés del actor, y de ahí que se ejercite conjuntamente con la de condena, el elemento determinante a efectos de recurso no es la previa declaración que se pide y que constituye fundamento inescindible de la petición de condena, sino la cuantía efectiva que se reclama; pues todo pronunciamiento de condena conlleva uno o varios previos, aunque en ocasiones sean implícitos o no se incorporen al fallo, sobre la procedencia del derecho; y ello aun en los casos en que esa previa declaración no sea objeto de una pretensión expresa e independiente de la de cantidad"."Otro entendimiento conduciría a dejar sin aplicación la regla general de limitación cuantitativa que venimos comentando, pues tendrían acceso al recurso como las acciones meramente declarativas todas las que versaran sobre derechos económicos (litigios sobre salarios u otras obligaciones dinerarias)."

Aplicant els criteris indicats al cas concret, en què es presenta demanda per reclamació de dret a percebre un complement salarial per valor mensual de 17,33 euros, no podia ser admès el recurs de suplicació per raó de la quantia.

Vistos els preceptes legals citats i els altres d'aplicació general i pertinent.

Fallo

Declarar improcedent, per raó de la quantia litigiosa, el recurs de suplicació interposat per SECURITAS TRATAMIENTO INTEGRAL DE VALORES, S.A. contra la sentència de data 21 de setembre 2005, dictada pel Jutjat Social número 12 dels de Barcelona en les actuacions seguides amb el número 768-04, a instància de Luis contra SECURITAS TRATAMIENTO INTEGRAL DE VALORES, S.A. I PROSEGUR CIA. DE SEGURIDAD, S.A. i, en la seva conseqüència, declarem ferma la resolució recorreguda.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.