Sentencia Social Nº 2154/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1240/2006 de 19 de Marzo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 de març de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2154/2007

En el recurs de suplicació interposat per Rosa a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 2 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 511/2005 en el qual

s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 13 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de novembre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Desestimando las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Doña Rosa , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL-INSS-, sobre Incapacidad Permanente, debo absolver y absuelvo a la demandada de las pretensiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Doña Rosa , nacida el día 16/06/1940, con DNI n° NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el n° NUM001 (hecho no controvertido).

2.- La demandante inició un proceso de incapacidad temporal el 14/03/2005. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, fue reconocida médicamente, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha de 13/04/2005 con el siguiente resultado: "síndrome fibromiálgico con funcionalismo conservado, osteopenia, síndrome túnel carpiano izquierdo de grado ligero ". El día 28/04/2005 la Dirección Provincial del INSS dictó resolución por la que se declaraba a la demandante no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados (folio n° 72).

3.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de fecha 03/06/2005 por los mismos motivos que la primitiva (folio n° 101).

4.- La profesión habitual de la demandante es la de limpiadora.

5.- La demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 406,83 euros mensuales y efectos desde el día 13/04/2005.

6.- La demandante está afecta de las patologías recogidas en el informe de la UVAMI y consignadas en la resolución impugnada del INSS, habiendo sido transcritas en el hecho segundo de esta resolución. Además, padece hipertensión arterial, dislipemia, mastopatía fibroquística, espondiloartrosis moderada, gonartrosis incipiente bilateral, hiperglicemia, pies cavos bilaterales, rizartrosis izquierda moderada, déficit visual (agudeza visual ojo derecho 0,3 -con corrección 0,9-; ojo izquierdo 0,1 -con corrección 1-) y omalgia bilateral.

7.- La Sentencia n° 3729/2005, de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, de fecha 27 de abril de 2005 , dictada con ocasión del recurso de suplicación n° 8415/2004, confirmó la sentencia de fecha 16 de julio de 2004, del Juzgado de lo Social n° 20 de Barcelona, recaída en los autos n° 330/2004 , que desestimó la pretensión de la demandante de ser declarada en situación de incapacidad permanente, reconociendo como hechos probados las siguientes patologías: HTA, dislipemia, mastopatía fibroquística, espondiloartrosis moderada, gonartrosis incipiente bilateral y miopía astigmática (folios n° 57 y siguientes).)

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segón.- En primer lloc postula la revisió del fet provat sisè de la Sentència en què consten les lesions recollides en la sentència de què presenta, a més de les patologies consignades en la resolució de l'ens gestor impugnada que es descriuen en el fet provat segon de la sentència, pateix: hipertensió arterial, dislipèmia, mastopatia fibroquística, espondiloartrois moderada, gonartrosi incipient bilateral, hiperglicèmia, peus cavos bilaterals, rizartrosi esquerra moderada, dèficit visual ( agudesa visual UD 0,3 amb correcció 0.9, UE 0,1, amb correcció 1-) i omàlgia bilateral, per a què s'afegeixi que també pateix Cervicoartrois, lumbàlgia crònica i discopatia degenerativa múltiple". Basa la modificació en els informes mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 , i la part recurrent no pot pretendre seleccionar y extreure dels diferents informes mèdics aquelles apreciacions que li interessen per a construir un quadre clínic residual adaptat ala seu criteri parcial i subjectiu. També la Sala ha establert en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica ( Sentències números 7.421/93 de 29 de desembre; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, d'11 de febrer , per totes) que per a que la pretensió revisora tingui èxit, els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el signe de la part dispositiva de la resolució judicial atès que, en tot cas, excepte de manera excepcional, les raons d'economia processal impedeixen acollir en la revisió de fets errors fàctics denunciats sense transcendència per a variar el sentit de la decisió judicial.

En el cas present la modificació fàctica no es pot admetre perquè les patologies artròssiques que postula addicionar consten en documents i proves mèdiques que el magistrat de la instància va tenir present en el moment de valorar-les de forma extensa, tal com consta en el quart fonament de dret, de manera que la Sala no observa cap error clar i greu en l'apreciació de la prova mèdica, sobre tot tenint en compte que la patologia que proposa addicionar no consta en quina intensitat s'expressa ni quines limitacions funcionals comporta, de manera que als efectes de la determinació de la incapacitat permanent resulta irrellevant. Per tant es desestima aquest objecte del recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article núm, 137,5 i subsidiàriament l'article núm. 137.4 en relació amb l'article núm. 136.1 actual de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS .), el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa, amb cita de doctrina jurisprudencial. Argumenta que el conjunt de patologies com la síndrome fibromiàlgica i el tunel carpià esquerre juntament amb les lesions declarades provades i l'artrosi cervical, la lumbàlgia crònica i la discopatia degenerativa múltiple són lesions permanents i definitives, i conclou que juntament amb la fibromiàlgia impossibiliten la recorrent per a portar a cap qualsevol activitat en condicions de rendiment. Aquesta impossibilitat es fa evident per a les feines pròpies de la seva professió de netejadora, de manera que manté que és creditora de la incapacitat permanent absoluta o la total subsidiària en tot cas.

Quart.- L' article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , ja esmentats, que estableix els diferentes graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la calificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

Les lesions que pateix la demandant no es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent ni total ni menys absoluta atesa la redacció del fet provat sisè no modificat de la sentència. Si be presenta una pluripatologia florida, que pot requerir períodes d'incapacitat temporal per al treball degut a brots o quadres aguts, ara per ara la Sala entén, que algunes patologies, si be són creditores de control i tractament permanent, la seva intensitat i expressió no comporten limitació funcional, de manera que no limiten la recurrent per a les tasques de la seva la professió habitual de netejadora de forma permanent. Per tant es considera que la sentència de la instància no infringeix l' article núm. 137.4 o 5 de la Llei general de la Seguretat Social , raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Sra. Rosa contra la Sentència de 2 de novembre de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 26 de Barcelona en el procediment núm. 511/2005 seguit a instància de l'esmentada recurrent contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.