Sentencia Social Nº 2168/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 332/2016 de 12 de Abril de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 332/2016

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 12 d'abril de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2168/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 19 d'octubre de 2015 dictada en el procediment núm. 27/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Juan Luis , ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 15 de gener de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 d' octubre de 2015 , que contenia la decisió següent: ' ESTIMO la demanda presentada por Don Juan Luis contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación por OPOSICIÓN A REVISIÓN DE GRADO DE INCAPACIDAD PERMANENTE y declaro a la parte demandante en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual, derivada de accidente no laboral, con derecho al percibo de la prestación correspondiente en cuantía del 55 % de una base reguladora de 1.195,47 euros, con fecha de efectos 1-11-2014, condenando a las demandadas a estar y pasar por tal declaración y, en consecuencia, con revocación de la resolución impugnada, condeno al Instituto Nacional de la Seguridad Social a continuar abonando la prestación con los mínimos, las mejoras y las revalorizaciones legalmente procedente '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primero.- Don Juan Luis , nacido el NUM000 -1969, con DNI núm. NUM001 , fue declarado en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual de oficial de artes gráficas, derivada de accidente no laboral, por resolución de 4-04-2003 sobre la base del siguiente cuadro residual: 'Fractura de platillos tibiales rodilla izquierda intervenida mediante osteosíntesis. En lista de espera para retirar material'.

Segundo.- El INSS comunicó el inicio del expediente de revisión por reanudación de actividad al demandante, que no formuló alegaciones. Por resolución de 31-10-2014 se declaró que el demandante no se encuentra en la actualidad en ningún grado de incapacidad permanente debiendo dejar de percibir la pensión a partir del día siguiente a la fecha de la resolución. El ICAMS emitió dictamen en fecha 2-10-2014 reconociendo el siguiente cuadro residual: 'Fr. de meseta tibial izquierda IQ (2000) y RE-IQ (2012) Actual gonartrosis tricompartimental leve-moderada. Sin limitación funcional incapacitante actual'. (folios 64 a 69).

Tercero.- Contra dicha resolución se interpuso reclamación previa el 24-11-2014, que fue desestimada por resolución expresa de 30-06-2014.

Cuarto.- La base reguladora de la prestación es de 1.195,47 euros mensuales, con fecha de efectos 1-11-2014

Quinto.- La parte actora padece 'Antecedentes de fractura de meseta tibial izquierda en 2000 tratada quirúrgicamente, con reintervención en 2012 para retirada de material de osteosíntesis. Clínica de gonalgia izquierda de larga evolución, gonartrosis tricompartimental, radiológicamente leve-moderada (RX 2-10-2014). Limitación de la movilidad de rodilla izquierda: déficit de flexión en rodilla de 50% que impide el posicionamiento en cuclillas. Deambulación con leve cojera izquierda que no exige utilización de elementos externos, con desviación lateral externa marcada'.

Sexto.- El demandante ha figurado de alta laboral en diversos períodos y distintas empresas, en actividad distinta a la desempeñada como oficial de artes gráficas y a tiempo parcial (folios 38-39). La última alta laboral fue de 23-06-2014 a 5-10-2014 a través de la empresa SERUNION, S.A. - grupo de cotización 10 - contrato a tiempo parcial 500.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda i declara al demandant en situació d'incapacitat permanent en grau de total, per a la seva professió habitual, derivada de malaltia comuna, revocant la resolució administrativa que acordava la revisió per millora, presenta recurs el Lletrat de l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que ha estat impugnat.

SEGON.Com a primer i únic motiu del recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , Llei 36/2011, denúncia la infracció de l' article 137.4 de la LGSS , indicant que les patologies que van donar lloc a la situació d'incapacitat permanent han millorat, producte de la intervenció quirúrgica practicada, mantenint que no pateix actualment limitació funcional.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991 , l'art. 137 - mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari, d'acord amb l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969 - és aquell que incapacita al treballador per a la realització de totes o de les tasques bàsiques de la seva professió habitual, en cara que pugui dedicar-se a una altra diferent. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament - entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 - el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió habitual.

Doncs bé, en el present cas l'actor, de professió Oficial d'arts gràfiques, va ser declarat en situació d'incapacitat permanent total per resolució de 4 d'abril de 2003. Es va valorar que patia 'fractura de platillos tibiales rodilla izquierda intervenida mediante osteosíntesis, en lista de espera para retirar material'. En data 31-10-2014, l'INSS va acordar la revisió del grau per millora, deixant sense efecte la declaració d'incapacitat. Es valora en la sentència que en l'actualitat pateix els antecedents anteriorment referits, que es va reintervenir el 2012 per a retirar el material d'osteosíntesis, i que li queda una clínica de gonàlgia esquerra de llarga evolució, gonatrosi tricompartimental, radiològicament lleu-moderada, limitació a la mobilitat esquerra, dèficit de flexió en genoll del 50%, que impedeix el posicionament en gatzoneta, deambulació amb lleu coixera esquerra que no exigeix la utilització d'elements externs, amb desviació lateral marcada. Tal com raona la sentència del jutjat social, no consta que la intervenció quirúrgica més recent hagi deixat al demandant sense seqüeles de les fractures, sinó que es constata que pateix unes reduccions anatòmiques i funcionals que de moment no li permeten la realització d'una professió que exigeixi deambulació i bipedestació durant tota la jornada laboral, sense que es pugui valorar una millora qualitativa de la situació que va donar lloc a declarar la incapacitat permanent total l'any 2003.

Els previs raonaments han de comportar, en conseqüència, la desestimació del recurs de l'INSS i la confirmació de la sentència dictada pel Jutjat Social que declarava al demandant en situació d'incapacitat permanent en grau de total i el dret a la pensió corresponent.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en el procediment seguit a instància de Juan Luis per incapacitat permanent derivada de malaltia comuna, i confirmem la sentència dictada en data 19 d'octubre de 2015, pel Jutjat Social 19 dels de Barcelona, en el procediment seguit en aquell jutjat amb el número 27/2015, contra la referida Entitat Gestora, que declarava a l'actor en situació d' incapacitat permanent en grau de total, derivada de malaltia comuna, i el dret a la pensió corresponent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.