Sentencia Social Nº 2174/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2887/2013 de 21 de Marzo de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 21 de març de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2174/2014

En el recurs de suplicació interposat per Teodoro a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 15 de febrer de 2013 dictada en el procediment núm. 1159/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 20-12-11 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de febrer de 2013 , que contenia la decisió següent:

Que DEBO DESESTIMAR Y DESESTIMO la demanda presentada por DON Teodoro , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre INCAPACIDAD PERMANENTE, ABSOLVIENDO a dicha demandada de las pretensiones deducidas de contrario.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte demandante, DON Teodoro , con fecha de nacimiento NUM000 .1966 y DNI Núm. NUM001 , consta afiliado a la Seguridad Social con número NUM002 , estando en situación asimilada a la de alta, por percibir la prestación de desempleo, en el Régimen General, siendo su profesión habitual la de CAMARERO, HOSTELERIA.

SEGUNDO.- En fecha de 08.09.2011 se dicta por la Dirección Provincial del INSS Resolución por la que se acuerda declarar al actor en situación de incapacidad permanente, en el grado de total para la profesión habitual, derivada de enfermedad común, con efectos desde 05-08-2011.

Dicha Resolución se emite en base a la propuesta formulada por el la Comisión de Evaluación de Incapacidades, y conforme al preceptivo Informe emitido por l'Institut Català d'Avaluació Mèdica, de fecha de 05-08-2011, que reconoce al actor las siguientes patologías:

'SINDROME POSTFLEBITICO CRONICO EEII CON IMPORTANTES TRASTORNOS TROFICOS Y ULCERA EID. SINDROME ANTIFOSFOLIPIDO EN TRATAMIENTO. HTA. DIABETES MELLITUS TIPO II.'

TERCERO.- En fecha de 20.10.2011 fue presentada reclamación previa por el actor contra la anterior Resolución, la cual fue desestimada mediante Resolución de fecha 25.10.2011.

CUARTO.- Las lesiones que acredita el actor son las siguientes:

'Síndrome fosfolipídico primario diagnosticado en 1995. Síndrome postflebítico crónico con trastornos tróficos importantes, antecedentes de úlceras varicosas de extremidades inferiores que han precisado injertos cutáneos. Diagnosticado de IAM silente y AVC en el 2009 recuperado sin focalidad neurológica.Obesidad. No aletraciones significativas en la exploración cardio pulmonar. Limitación para tareas que requieren bipedestación/deambulación prolongada'.

QUINTO.- Para el caso de estimarse la demanda, la base reguladora de la prestación reclamada es de 1011,55 € mensuales y la fecha de efectos el 05.08.2011. Se acredita el periodo mínimo de cotización necesario para la prestación que pretende.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs del treballador demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta i manté el reconeixement administratiu de la incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de cambrer, és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 193 b) i c) de la Llei 26/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 11 d'octubre ( BOE 11 de desembre), d'aplicació al cas.

Segon. Postula la modificació del quart fet provat referit a les lesions i seqüeles que pateix i proposa un text alternatiu que digui que pateix: 'úlceres tòrpides d'extremitats inferiors que ha precisat empelts cutanis l'any 2001,2004 i 2005 amb evolució negativa. Síndrome fosfolípid i tromboembolismes amb debut l'any 1005 que ha quedat crònic i com un factor de risc que propicia el tromboembolisme pulmonar, que j va requerir anteriorment la col locació d'un filtre a la vena cava inferior. Diabetis mel litus tiups II. HT severa amb deteriorament de la funció renal. IAM. Silent i AVC. Cardiopatia isquèmica amb infart subagut amb repetició clínica d'accidents vasculars cerebrals i troballes en els TCASs cranials que ha precisat ingrés hospitalari ocasionalment. Arterioesclerosi vascular cerebral i síndrome post flebitic que impedeix estar dret o assegut de forma prolongada. Limitació a tasques que requereixin bipedestació i deambulació.' Basa la modificació en els documents mèdics que cita. S'estén en consideracions sobre les limitacions funcionals de les patologies, sobre les quals hi ha coincidència amb la prova pericial presentada pel Ens Gestor, per mantenir que el quadre impedeix tota activitat laboral pels factors de risc a la deambulació i bipedestació.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present l'esmena al quart fet provat que postula la part descriu de forma mes detallada l'origen i l'evolució de les patologies físiques i les seves manifestacions que ha vingut patint al llarg dels anys. Coincideix en les limitacions funcionals que presenten les seqüeles a la bipedestació i deambulació prolongades. Els documents mèdics en què basa la modificació han set examinats i valorats per la magistrada de la instància de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció aportats per les parts del procés en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, i entenem que aquests informes mèdics són totalment coincidents entre sí quant a les patologies, si be la determinació de la incidència funcional és facultat exclusiva de l'òrgan judicial d'acord amb l'article núm. 97.2 de la Llei 36/2011 ja citat. Considerem que la relació fàctica recull el conjunt de lesions i seqüeles en base al dictamen del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques i les patologies apreciades per la magistrada.

En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. En aquest objecte del recurs, denuncia la infracció de l'article núm. 136 i 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) sobre la definició de la incapacitat permanent absoluta per al desenvolupament de qualsevol activitat laboral. Argumenta que el conjunt de les patologies i limitacions que comporten impedeixen qualsevol treball d'esforç físic així com la bipedestació , de manera que és creditor d'aquest grau d'invalidesa permanent.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta, el quart fet provat no modificat en relació amb el segon que recull el dictamen del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques confirma un conjunt de patologies físiques importants , que impedeixen que pugui efectuar activitats que comportin bipedestació i deambulació prolongades degut a les síndromes fosfolípides i postflebítiques i la diabetis mel litus tipus II, així com els antecedents de les úlceres per varices. En aquestes limitacions coincideixen les parts, la resolució administrativa i la sentència recorreguda. Cal assenyalar que a nivell pulmonar no presenta alteracions significatives o limitadores així com consta recuperat del IAM silent i AVC de 2009.

Amb la sentència de la instància coincidim en què els factors de risc que invoca el recurrent no tenen entitat suficient perquè es troba controlat i la diabetis mel litus és moderada, les patologies cardíaques es troben recuperades i les síndromes estan controlades mèdicament, sense perjudici dels brots que pugui patir que requereixin un tractament mèdic puntual complementari del pal liatiu que segueixi normalment el recurrent, i que impedeixin el treball de forma temporal.

En conseqüència no es troba impedit per a realitzar un treball de tipus sedentari o lleuger, amb canvis posturals per compte propi o per compte d'altre amb la professionalitat, eficàcia i hàbit exigits en el mercant del treball, ja que ara per ara únicament presenta limitacions per a la deambulació i bipedestació prolongada.

En conseqüència no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar- lo en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Teodoro contra la sentència de 15 de febrer de 2013 dictada pel Jutjat Social núm. 4 de Barcelona en el procediment núm. 1159/2011, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.