Sentencia Social Nº 2226/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8277/2006 de 10 de Marzo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 10 de març de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2226/2008

En el recurs de suplicació interposat per Jose Augusto a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 28 d'abril de 2006 dictada en el procediment núm. 78/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad

Social), -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), Cartrobox, S.L. i MUPA MUTUA ACCIDENTES DE TRABAJO Y ENFERMEDADES PROF., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 7 de febrer de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 d'abril de 2006 que contenia la decisió següent:

"Desestimando la demanda interpuesta por D. Jose Augusto frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social, la Mutua Mupa y la empresa Cartrobox S.L., en solicitud de reconocimiento de una incapacidad permanente absoluta y subsidiariamente total cualificada, debo absolver y absuelvo a los demandados de la pretensión planteada frente a ellos."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. El actor, D. Jose Augusto , con DNI nº NUM000 , nacido el 12-2-55 y afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el nº NUM001 por su profesión habitual de Chófer de camión, venía prestando servicios para la empresa Cartrobox S.L., la cual tiene asegurado el riesgo derivado de accidente de trabajo con la Mutua Mupa.

SEGUNDO. En fecha 28-10-03 sufrió un accidente de trabajo, a consecuencia del cual, el Instituto Nacional de la Seguridad Social por resolución de 26-10-05 le reconoció una incapacidad permanente total derivada de accidente de trabajo.

Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: "Severa limitación funcional a nivel muñeca y mano izquierda. Hiperestesia generalizada dedos. Atrofia eminencia tenar. Cicatrices postquirúrgicas".

TERCERO. Frente a esa resolución el actor interpuso reclamación previa, solicitando que se le reconociera una incapacidad permanente en grado de absoluta; dicha reclamación fue desestimada en fecha 19-1-06.

CUARTO. La base reguladora de la prestación es de 1.509,29 euros y la fecha de efectos es de 25-1-05.

QUINTO. El actor es diestro; como consecuencia del accidente sufrió un traumatismo craneal, traumatismo torácico con fracturas costales múltiples y muñeca y mano izquierda traumática con afectación vasculo nervioso y dendinosa; siguió tratamiento quirúrgico, y actualmente presenta un acuñamiento de D12 y protusiones discales L4-L5, y está afecto de severas lesiones a nivel de mano izquierda, estando contraindicado para realizar tareas que requieran bimanualidad.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma MUTUA MUPA. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer-la en situació d'incapacitat permanent absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon.- En primer lloc postula la revisió del fet provat cinquè en què consten les lesions i proposa la redacció alternativa que addicioni a la fi del text que les lesions contraindiquen activitats que requereixin esforços físics i la bimanualitat. Basa la modificació en els documents que cita i fa consideracions sobre l'error en la valoració de les limitacions que les lesions comporten.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté de forma reiterada que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present l'esmena al cinquè fet provat que postula la part es basa en certificats mèdics i pericials mèdiques que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés tal com motiva en els fonaments de dret tal com la mateixa part recurrent reconeix en l'escrit de formalització del recurs. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre la intensitat de la lesió i sobre les conseqüents limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a la demandant. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial, en examinar la prova practicada i no donar més preponderància a una que altra, atès que la prova mèdica de la demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques documentals practicades, ja quel'òrgan judicial no està obligat a subjectar-se al seu dictamen, si be constitueix un element de convicció judicial a valorar d'acord amb la facultat de l' article 97.2 de la Llei de Procediment laboral .

Per aplicació d'aquesta doctrina, hem de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137, núm. 5 de la Llei general de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Argumenta que si no por fer esforços físics únicament podria fer activitats de tipus sedentari que te contraindicat per la limitació a la bimanualitat. Manté que l'ofici de conductor o xofer ja és un treball sedentari que requereix bimanualitat. Cita doctrina jurisprudencial que ha declarar que el treballador ha de realitzar l'activitat en un grau de rendiment adequat, amb plena dedicació, habitualitat i atenció a les tasques encomanades, i cita l' article núm. 141.2 de la Llei General de la Seguretat Social com a única activitat possible del demandant des del seu estat d'incapacitat permanent.

Quart.- L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme en connexió amb l' article núm. 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social ja citada, que estableix els diferents graus. Tal com cita la part recurrent, la doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

En el cas present considerem el conjunt de les lesions que pateix el recurrent segons la relació fàctica no modificada en grau determinant de la incapacitat permanent total tal com se li ha reconegut, sense que ara per ara es trobi limitat per a dur a terme activitats de tipus sedentari, lleuger o d'alternància postural, doncs el conjunt de lesions limitants que pateix queden concretades en el canell i mà esquerra en persona destra amb afectació vàsculo nerviosa tendinosa que comporta limitació severa de la mà i impossibilitat treballs de bimanualitat. La patologia del raquis en D12 i L4-L5 no són limitants per petits esforços, de forma que no són determinants de la incapacitat permanent absoluta que postula el recurrent.

El conjunt de patologies no tenen doncs entitat invalidant de forma absoluta. Per tant es considera que no s'infringeix l' article núm. 137.5 de la Llei general de la Seguretat Social i la doctrina jurisprudencial esmentats, raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Jose Augusto contra la Sentència de 28 d' abril de 2006 dictada pel Jutjat Social núm. 24 de Barcelona en el procediment núm. 78/2006 i seguit a instància de l' esmentat recurrent contra la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, L' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, CARTROBOX S.L. i MUTUA MUPA; la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.