Sentencia Social Nº 2258/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 427/2016 de 14 de Abril de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 427/2016

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LMA. SRA . JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 15 d'abril de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2258/2016

En el recurs de suplicació interposat per Valentín a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 9 de setembre de 2015 dictada en el procediment núm. 57/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Institut Nacional de la Seguretat Social, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 23 de gener de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de setembre de 2015 , que contenia la decisió següent: ' Que desestimando la demanda formulada por D. Valentín frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro que no procede la revisión por agravación, absolviendo al demandado de todos los pedimentos contenidos en el suplico de la demanda, confirmando la resolución impugnada ' .

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º.- D. Valentín , nacido el NUM000 .53 y con D.N.I. nº NUM001 , fue declarado en situación de Incapacidad Permanente en grado de total para la profesión habitual de conductor de carretilla (industria siderometalúrgica), derivada de enfermedad común, por resolución del INSS de 27.3.2012.

2º.- Las lesiones que dieron lugar a dicha declaración fueron: 'Coxartrosis bilateral grado IV. Tratamiento quirúrgico (PTC izquierda 12/2010; PTC derecha 9/2011). Limitación funcional'.

3º.- Presentó solicitud de revisión por agravación el día 12.9.2014, y reconocido médicamente se determinan las siguientes lesiones: 'Prótesis total de cadera bilateral. Cervicoartrosis. Cardiopatía hipertensiva. SAOS en tratamiento con CPAP. Obesidad mórbida. Broncopatía crónica obstructiva (FEV1 49%)'.

En su base el I.N.S.S. dictó resolución el día 23.10.2014 denegatoria de la revisión.

Formulada reclamación previa, fue desestimada por resolución definitiva de fecha 2.12.2014 que agotó la vía administrativa.

4º.- Las lesiones que padece actualmente la parte actora son: 'Prótesis total de cadera bilateral en 2010 y 2011 con clínica de coxalgia. Cervicoartrosis con clínica de cervicalgia. Cardiopatía hipertensiva sin signos clínicos de insuficiencia cardiaca siendo la FE del 64%. SAOS en tratamiento con CPAP. Obesidad mórbida. Broncopatía crónica obstructiva con FEV1 49%. HTA'.

5º.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 1.805,65.- Euros mensuales, con efectos de 24.10.2014, existiendo conformidad de ambas partes.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que desestima la pretensió d'incapacitat permanent en grau d'absoluta, presenta recurs de suplicació el treballador demandant, que no ha estat impugnat.

El primer motiu del recurs, es planteja per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , i interessa la modificació del fet provat quart, en el sentit d'incorporar una nova redacció de les malalties que pateix el demandant.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 ), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, aplicant els exposats criteris, s'ha d'atendre la modificació instada, que l'actor basa la proposta en el folis 15, informe de cardiologia de l'Hospital del Mar, en el que es valora que pateix una severa hipertròfia concèntrica; el foli 17, informe del mateix Hospital del Mar, valora que pateix cardiopatia hipertensiva severa, CF NYHA III, 'con un componente multifactorial (obesidad, limitación funcional por prótesis...)'.

La cardiopatia hipertensiva que es recull en el fet provat i que no es gradua, ha de ser integrada amb els valors que resulten de l'Hospital en el que es tracta el pacient, i del que es presenten nombrosos informes de seguiment de les seves patologies. A destacar que aquesta malaltia també es recull en l'informe de l'ICAM, en la resolució administrativa i en la sentència, sense aportar una graduació concreta del nivell d'afectació. Es tracta doncs d'una omissió, que pot resultat transcendent per a resoldre i ha de ser integrada tenint en compte els informes dels metges de cardiologia més amunt indicants.

Per tant, el fet provat quart, ha de ser redactat com es dirà a continuació, estimant aquest primer motiu del recurs, en part, ja que no es pot incloure la insuficiència renal crònica, o l'EPOC greu. la broncopatia, escassament informada.

Les lesions patides per la part actora, queden fixades en el fet provat com:

'Protesis total de cadera bilateral en 2010 y 2011, con clínica de coxalgia. Cervicoartrosis con clínica de cervicalgia. Cardiopatia hipertensiva severa, CF NYHA III. Broncopatia obstructiva crónica, con FEV1 49%'

SEGON.En el segon i darrer motiu del recurs, presentat per la via de l' article 193 c) de la Llei reguladora del procediment laboral, s'al lega infracció jurídica de l ' article 143, en relació a l ' art. 137-5 de la Llei general de la Seguretat Social , RD. Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

La vigent Llei general de la Seguretat Social, aprovada per Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, que va entrar en vigor el 2 de gener de 2016, manté (per manament de la disposició transitòria vigèsima sexta) la definició dels graus d' incapacitat permanent - en l ' article 194.1 al 6 -, la redacció que establia el Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny , aplicable al cas, fins que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a les que es fa referència.

D'acord amb aquestes normes s'entendrà per incapacitat permanent total per a la professió habitual la que inhabiliti al treballador per a la realització de totes o de les fonamentals tasques de la dita professió, sempre que pugui dedicar-se a una altre diferent. S'entendrà per incapacitat permanent absoluta, aquella que inhabiliti al treballador per a les tasques essencials de tota professió u ofici.

Valorant aquesta definició continguda en les anteriors normatives, la jurisprudència ha assenyalat amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles que concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin tenint en compte l'afectació funcional global de la persona.

Per valorar el cas concret, s'ha d'estar al que resulta dels inqüestionats fets provats de la sentència que relaten que l'actor, de professió conductor de carretilla en indústria siderometal.lúrgica, va ser declarat en situació d'incapacitat permanent en grau de total per a la seva professió, per resolució de l'INSS de 27-03-2012, per patir 'coxartrosis bilateral grado IV, tratamiento quirúrgico 2010 y 2011, limitación funcional'.

Instada la revisió per agreujament, en la sentència s'ha acreditat que pateix: 'Protesis total de cadera bilateral en 2010 y 2011, con clínica de coxalgia. Cervicoartrosis con clínica de cervicalgia. Cardiopatia hipertensiva severa, CF NYHA III. Broncopatia obstructiva crónica, con FEV1 49%'

Respecte a les malalties agreujades, que permeten valorar la revisió per agreujament, aplicant l' article 143 de la LGSS , s'ha constatat que a banda de les anteriors referides als malucs, pateix una severa cardiopatia hipertensiva i la broncopatia crònica amb FEV del 49%. Aquestes malalties efectivament no les patia el demandant en el moment que li va ser concedida la incapacitat permanent en grau de total, i evidencien un agreujament de la seva limitació de la capacitat física.

Respecte a la FEV, s'ha resolt per aquesta Sala en supòsits anàlegs, entre d'altres, la sentència de 4-03-2015 , recurs de suplicació 6312-2014 (Sanz),que :.'...en la actualidad alcanza el 42%, lo que sitúa al recurrente en unos valores que la Sala ha venido considerando tributarios del grado total de invalidez administrativamente reconocido, ( no absoluta) que reitera ( SS de 10 de julio y 18 de diciembre de 2013 y 25 de septiembre de 2014; entre otras muchas)' .I en la sentència de 7 de maig de 2015 , recurs 1014- 2105, recordavem: 'Reproduciendo lo manifestado en su pronunciamiento de 13 de octubre de 2010, reitera la sentencia de la Sala de 17 de diciembre de 2013 que 'si la espirometria és 35% o inferior serien constitutiu de una IPAbsoluta, mentre que si fos del 33% al 49% també ho serien si existeixen dolències associades amb rellevancia funcional,i si l'índex és del 49 al 64 % ...donarien lloc a la incapacitat permanent total, sempre i quan es tracti de professions en les que es requereixi un important esforç físic o es desenvolupin en ambients contaminats'.

I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la doctrina cassacional ve insistint -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988 , 21.10.1988 , 07.11.1988 , 09.03.1989 , 17.03.1999 , 13.06.1999 , 27.07.1989 , 23.02.1990 , 27.02.1990 , 14.06.1990 , etc.- en que 'la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'.

Així les coses, i dins de la dificultat jurídica que suposa la valoració funcional, a partir de la descripció del diagnòstic, està clar que el demandant ha patit un procés d'agreujament, des de l'any 2012 i que a la coxalgia, que es valorava, s'afegeix una malaltia pulmonar crònica, que agreuja de forma evident el seu estat físic i una cardiopatia hipertensiva, les dues amb un grau de severitat, que aplicant la doctrina citada en casos anàlegs ha de donar lloc a admetre el recurs de suplicació. Per tant, ratificant els criteris anteriors, ja que a la limitació cardíaca se li afegeix una patologia pulmonar crònica que limita de manera important la seva capacitat, s'ha d'estimar el recurs i revocar la sentència del jutjat social, per estimar la demanda i declarar al demandant en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta i el dret a la pensió amb la base reguladora i data d'efectes que ha resultat incontrovertida, amb el percentatge del 100% .

Pels motius exposats,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat per Valentín contra la sentència del Jutjat Social 16, dels de Barcelona, dictada en data 9 de setembre de 2015 , en el procediment seguit en aquell jutjat amb el número 57/2015, per incapacitat permanent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL. Revocar la sentència i estimar la demanda presentada, declarant al demandant en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta i el dret a percebre la prestació, en la quantia inicial del 100% de la base reguladora mensual de 1.805,65 euros al mes, des de la data d'efectes del dia 24-10-2014. Condemnar a l'Entitat Gestora demandada a estar i passar per aquesta resolució i al pagament de la prestació reconeguda.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.