Sentencia Social Nº 2267/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 551/2007 de 12 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 12 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2267/2009

En el recurs de suplicació interposat per Belinda a la sentència del Jutjat Social 18 Barcelona de data 14 de novembre de 2007 dictada en el

procediment núm. 551/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 26 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de novembre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por Dª Belinda contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, absolviendo a la entidad gestora de los pedimentos formulados."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La actora, Dª Belinda , nacida el 2-1-1.954, con DNI nº NUM000 , se halla afiliada a la Seguridad Social, en situación de alta en el régimen general.

2.- La profesión habitual del actor es la de Limpiadora.

3.- En fecha 10-11-2.005 la actora inició proceso de incapacidad temporal.

4.- Iniciada la vía administrativa ante la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social, esta entidad dictó resolución en fecha 2-4-2.007, en la que se acordaba no haber lugar a declarar a la actora en ningún grado de incapacidad permanente,

5.- Formulada reclamación previa por la actora al considerar, el Instituto Nacional de la Seguridad Social dictó resolución de fecha 31-5-2.007, en la que declaró a la actora en situación de incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común, con efectos de 6-3-2.007, y el derecho a percibir una pensión mensual desde el 2-4-2.007.

6.- El actor acredita el tiempo mínimo de cotización exigible.

7.- La base reguladora es de 507,55 euros mensuales y la fecha de efectos de 6-3-2.007; hechos no discutidos por las partes.

8.- El Institut Català d'Avaluacions Mèdiques emitió dictamen en fecha 6-3-2.007, y en trámite de reclamación previa emitió nuevo dictamen en fecha 4-5-2.007.

9.- La actora presenta las siguientes lesiones:

-Osteotomías de metatarsiano y Keilectomía 1ª metatarso-falángica pie izquierdo; dolor residual y parestesias en los dedos del pie que provoca inestabilidad deambulatoria (apoyo en bastón); pendiente de nueva intervención quirúrgica.

-Rizartrosis bilateral moderada, y artrosis en interfalángicas

-SAOS severo en tratamiento con CPAP, sin alteración ventilatoria.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. La demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que la va declarar en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs de la recurrent demandant és la revisió dels fets declarats provats de la sentència, i també examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment Laboral aprovada per Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril , que també és l'objecte únic del recurs de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

Segon. En el primer objecte de recurs postula la revisió del fet provat novè de la sentència que refereix les malalties apreciades judicialment, i proposa el text alternatiu que digui que pateix: "Cervicoartrosi, dorsolumbartrosi, gonartrosi, rizartrosi, artrosi severa articulació metatarsiana falàngica peu esquerre. Osteotomia del metatarsià i keilectomia 1ª metatarsfalàngica del peu esquerre amb inestabilitat deambulatòria que requereix ajuda de bastó. Hipoacúsia bilateral. SAOS sever." Basa la modificació en els informes mèdics aportats per la recurrent.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil . També la doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En el cas present l'esmena al novè fet provat que postula la part, es basa en certificats mèdics que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en aquesta valoració s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motiva de forma completa la relació fàctica que fa constar.

Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer. En el segon objecte del recurs denuncia la infracció per no aplicació de l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny . Argumenta que las lesions que pateix la impossibiliten de forma absoluta per tot tipus d'activitat laboral, també la sedentària perquè pateix lesions severes que l'obliguen a deambular amb bastó, de forma que no pot dedicar-se a activitats que requereixin deambulació i bipedestació prolongada i tampoc tasques que afecten les extremitats superiors degut a l'artrosi generalitzada que impedeix moviment, força i manipulació, amb l'agreujant de SAOS severa que comporta fatiga crònica que impedeix activitats lleugeres.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article núm.137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part recurrent per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el novè fet provat no modificat, reflecteix un conjunt de patiments importants amb incidència física, si be entenem que la lesió al peu esquerre no impedeix els desplaçaments encara que s'auxiliï amb bastó, la rizartrosi bilateral és moderada i la SAOS, si be severa, no comporta alteració ventilatòria, sense perjudici dels brots de la patologia artròssica i ventilatòria que puguin presentar-se i el control i tractament mèdic pal.liatiu. Entenem doncs que el conjunt del quadre patològic no redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme una activitat lucrativa per compte pròpia o per compta d'altra amb rendiment acceptable en tasques sedentàries o lleugeres. Concloem que en el cas present no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el recorrent en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se desestimar aquest motiu del seu recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar com ho fem el recurs de suplicació plantejat per la Sra. Belinda contra la Sentencia de 14 de novembre de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 18 de Barcelona en el procediment núm. 551 de 2007, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.