Sentencia Social Nº 2272/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 324/2007 de 12 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 12 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2272/2009

En el recurs de suplicació interposat per Clemencia a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 29 de juny de 2007 dictada en el procediment núm. 324/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 4 de maig de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de juny de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que debo DESESTIMAR Y DESESTIMO la demanda interpuesta por Dña. Clemencia , con expresa ABSOLUCIÓN del INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL respecto a las pretensiones ejercitadas frente al mismo."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º. Por Resolución del INSS de fecha 26 de febrero 2007 se declaró a la actora en situación de Incapacidad Permanente en grado de total, derivada de enfermedad común. Frente a dicha Resolución se interpuso la preceptiva reclamación previa (no cuestionado).

2º. La actora padece RIZARTROSIS AVANZADA MANO IZQUIERDA Y LEVE MODERADA EN MANO DERECHA CON POLIARTROSIS INTERFALANGICA LEVE MODERADA. LIMITACIÓN FUNCIONAL EN MANO IZQUIERDA. HIPOACUSIA BILATERAL LEVE MODERADA CON SINTOMATOLOGIA Y ACUFENOS. LEVE LIMITACIÓN DEL NIVEL CONVERSACIONAL. CRISIS VERTIGINOSAS O SINDROME DE MENIERE. TRASTORNO DISTIMICO CON SOMATIZACIONES DE GRADO MODERADO.

3º. La base reguladora se corresponde con 1122, 10 ? y efectos de fecha 22 diciembre 2006 (no cuestionado).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no la va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. La demandant que recorre interposa recurs de suplicació contra la Sentència que li denega el dret a percebre la prestació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon. Qui recorre postula la modificació del fet provat segon que es refereix a les lesions i seqüeles que pateix, i proposa una addició al text per a què consti que pateix " fibromiàlgia amb afectació de 18 punts tender o gatell sobre 18". Basa la modificació en l'informe mèdic que cita.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present l'esmena al segon fet provat que postula la part es basa en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en aquesta valoració s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motivi la modificació fàctica que fa constar.

Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer. En aquest objecte del recurs, denuncia l'aplicació errònia dels articles núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RDLegislatiu 1/1994 de 20 de juny) en relació amb els articles 1 i 2 b) de la Llei de Procediment Laboral . Entén que les lesions que pateix impedeixen tasques senzilles o lleugeres perquè les possibilitats de portar a cap qualsevol tipus de feina serien més virtuals que reals. Combat el raonament del magistrat de la instància que considera que està capacitada per tasques lleugeres però no per a la seva professió habitual, perquè manté que les crisis de vertigen limiten tota activitat degut a que no es pot preveure quan les patirà i quan s'expressen ha d'estar enllitada. Per altra banda la fibromiàlgia que pateix afecta els divuit punts gatell i presenta dolor i limitació de la columna cervical i lumbar, així com a la palpació dels punts gatell, astènia i alteració de la qualitat de la son. El conjunt de patologies, argumenta, inhabiliten la recurrent de f9orma absoluta, perquè s'ha d'estar a la doctrina jurisprudencial de què no existeixen malalties sinó malalts.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur- se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que tinguin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el segon fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut atacat, confirma les patologies simptomatologia de rizartrosi avançada de la mà esquerra i lleu moderada de la mà dreta amb poliartrosi interfalàngica lleu moderada. Limitació funcional de la mà esquerra. Hipoacúsia bilateral lleu moderada amb simptomatologia i acúfens. Lleu limitació del nivell conversacional. Crisis de vertigen o síndrome de Menière. Trastorn distímic amb somatitzacions de grau moderat. Considerem amb la sentència de la instància que el conjunt de patologies no comporta ni impedeix dur a terme tasques sedentàries o lleugeres perquè no consta la freqüència i entitat de les crisis de vertigen, i l'entitat de la resta de seqüeles son moderades o lleus, de forma que ara per ara no són incapcitants de forma absoluta. En el cas present no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació presentat per la Sra. Clemencia contra la Sentència de 29 de juny de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 9 de Barcelona en el procediment núm. 324/2007, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.