Sentencia Social Nº 229/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6622/2014 de 16 de Enero de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 6622/2014

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 16 de gener de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 229/2015

En el recurs de suplicació interposat per Esteban a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 4 de juny de 2014 dictada en el procediment núm. 780/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de juny de 2014 , que contenia la decisió següent:

'Que desestimando la demanda formulada por D. Esteban frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro que no procede la revisión de grado por agravación, absolviendo al demandado de todos los pedimentos contenidos en el suplico de la demanda, confirmando la resolución impugnada.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º.-D. Esteban , nacido el NUM000 .49 y con D.N.I. nº NUM001 , fue declarado en situación de Incapacidad Permanente en grado de total para la profesión habitual de construcción de edificios, derivada de enfermedad común, por resolución de 7.9.2010.

2º.-Las lesiones que dieron lugar a dicha declaración fueron: 'Lumbodiscartrosis avanzada. Hernias discales L2-L3, L3-L4 y L4-L5 con limitación flexoextensión. Sdme. De claudicación intermitente en EID a 150 metros en plano'.

3º.-Presentó solicitud de revisión por agravación el día 28.3.2013, y reconocido médicamente se determinan las siguientes lesiones: 'Cardiopatía isquémica. Pendiente de implante de stent a coronaria derecha. Claudicación a EEII. Pendiente de valoración en cirugía vascular. Ateromatosis arterial difusa en EEII. Resección trans uretral de tumor vesical el 3/2013. Instalaciones con BCG posteriores. Pendiente de nuevo control en urología (instalaciones vesicales). Lumboartrosis avanzada'.

En su base el I.N.S.S. dictó resolución el 25.4.2013 denegatoria de la revisión.

Formulada reclamación previa, fue desestimada por resolución definitiva de fecha 6.6.2013 que agotó la vía administrativa.

4º.-Las lesiones que padece actualmente la parte actora son: 'Lumbodiscartrosis avanzada. Hernias discales L2-L3, L3-L4 y L4-L5 con limitación flexoextensión. Ateromatosis arterial difusa en EEII con claudicación intermitente a 150 metros en plano. Cardiopatía isquémica con colocación de 2 stents y angor de esfuerzo. Tumor vesical en 2013 tratado mediante RTU e instilaciones posteriores de BCG.'

5º.-La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 1.201,95.- Euros mensuales, con efectos de 26.4.2013, mostrando ambas partes su conformidad.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada pel la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver- se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la part recorrent sol.licita la modificació del fet provat quart, en el sentit de que hi consti que la cardiopatia isquèmica és crònica i que claudica a 100 metres en pla i als 40 metres en pendent. Fonamenta la revisió en els documents que es troben als folis 22, 25, 59 i 60 de les actuacions.

La pretensió s'ha de desestimar perquè es fonamenta en els informes mèdics citats, que ja han estat valorats pel jutge d'instància, atès que en fa referència en el fonament de dret primer, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu la seva equivocació i com reiteradament ha assenyalat la Sala, en aplicació d'una jurisprudència constant ( Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 , i 24 de gener de 1.991 , entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97.2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' art. 193 de la llei processal laboral , el recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , en relació amb el 143 i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè a més de les patologies físiques que ja van ser valorades en el moment en que va ser declarat en situació d'Incapacitat Permanent Total, en el moment actual pateix noves lesions com són el tumor vesical i també pateix claudicació als 100 metres en terreny pla, el que vol dir que les seves patologies anteriors s'han agreujat, el que l'impedeix la realització de cap tipus d'activitat laboral retribuïda.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

QUART.El motiu s'ha d'estimar, perquè és cert que si comparem les lesions que en l'actualitat pateix l'actor i que figuren en el fet provat quart, amb les que patia l'any 2010, quan va ser declarat en situació d'Incapacitat Permanent Total (que figuren en el fet provat primer), es pot comprovar que en l'actualitat pateix una nova malaltia, com és el tumor vesical i la cardiopatia, no es pot compartir que les lesions que patia anteriorment s'hagin agreujat, atès que el document que indica que pateix claudicació als 100 metres en pla i en pendent de 40 metres, és de l'any 2010, és a dir, quan va ser declarat en situació d'Incapacitat Permanent Total. El que s'ha de valorar, doncs, és si aquestes noves lesions, valorades juntament amb les anteriors, tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclosos els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

Doncs bé, la Sala no comparteix la decisió del jutge d'instància en el sentit de que aquesta incapacitat no s'ha acreditat. En efecte, cal tenir en compte, tal com consta en el fet provat quart, que no ha estat modificat, que en l'actualitat el demandant pateix, a mes de les lesions ja reconegudes l'any 2010, Cardiopatia isquèmica, que es troba pendent d'implant de stent a la coronària dreta i, a més, un tumor vesical que ha estat tractat mitjançant RTU i instal.lacions de BCG, per la qual cosa la Sala entén que si sumem les dites patologies a les que patia ja anteriorment i que consten en el fet provat primer, la conseqüència és de que en l'actualitat es troba impossibilitat per a realitzar qualsevol tipus de treball, tenint en compte que ja se li va reconèixer una claudicació intermitent a 150 metres en terreny pla, que també pateix angor d'esforç per la patologia cardíaca i que està en tractament per un tumor vesical que va aparèixer l'any 2013, tractament que, sens dubte, augmenta la fatiga i la impossibilitat de realitzar qualsevol tipus d'esforç.

En aquest sentit cal posar de relleu que el Tribunal Suprem ha assenyalat -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

CINQUÈ.Per tant, s'imposa l'estimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta, amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, estimar la pretensió de la demanda declarant l'actor en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú, amb dret a una pensió del 100% de la base reguladora de 1.201,95 € mensuals, amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics del dia 26 d'abril de 2013.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Esteban contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 16 de Barcelona, en data 4 de juny de 2014 , que va recaure en les Actuacions 780/2013, en virtut de demanda interposada per l'esmentat Sr. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució, declarant l'actor en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta amb dret a percebre la prestació corresponent en la quantia del 100% de la base reguladora mensual de 1.201,95 €, amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, amb data d'efectes del dia 26 d'abril de 2013.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.