Sentencia Social Nº 2388/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7629/2005 de 28 de Marzo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG :

cl

IL·LM. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA

IL·LM. SR. FELIPE SOLER FERRER

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

Barcelona, 28 de març de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2388/2007

En el recurs de suplicació interposat per -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 28 d'abril de 2005 dictada en el procediment Demandes núm. 479/2002 en el qual s'ha recorregut contra la

Antecedentes

Primer. Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 d'abril de 2005 , que contenia la decisió següent:

" Que apreciar la excepción de litispendencia debo absolver y absuelvo en isntancia a las demandadas de las pretensiones de lademanda".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

"Primero.- Que en fecha 29 de noviembre de 2001 se interpuso demanda por la actora postulando la relación laboral de ésta con los demandados- folio 226 y siguientes-

Segundo.- Que en fecha 30 de septiembre de 2004 se dictó sentencia por el juzgado de lo social nº 15 que desestimó la demandad contra estar se interpuso recurso de suplicación en trámite- folios 233 y siguientes".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada TGSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i es va impugnar per Melisa . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Com a únic motiu de recurs de suplicació la Tresoreria general de la Seguretat social denuncia, a l'empara de l' apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral infracció de normes essencials de procediment i demana que s'anul·lin les actuacions a partir del moment de la celebració del judici per tal que es dicti sentència en que es resolgui la qüestió plantejada a la demanda.

L'argumentació de la TGSS és confusa, comença dient que és incongruent que al cos de la sentència digui que s'estima l'excepció de litispendència i a la decisió es digui que s'absol a les demandades, continua dient que això representa que es confirma la resolució de la TGSS i que per tant el jutge ha entrat indegudament a resoldre el fons de la qüestió, després es queixa de que no s'havia resolt un recurs de reposició interposat contra una interlocutòria d'arxivament provisional, després defensa que no existeix litispendència ja que un pronunciament sobre una hipotètica relació laboral no exclouria una simultània relació mercantil i finalment diu que la resolució sobre litispendència s'hauria d'haver dictat a través d'una interlocutòria i no a través d'una sentència.

SEGON.- Atenent més el sentit del recurs que no la seva literalitat, la Sala ha de revocar la sentència recorreguda ja que vulnera per aplicació indeguda l' article 222.4 de la Llei d'enjudiciament civil i per inaplicació el 421.1 de la pròpia LEC , la qual cosa comportarà la reposició de les actuacions al moment anterior al de dictar sentència atès l' article 191.a) de la Llei de procediment laboral .

La litispendència és una institució que té finalitat preventiva i tracta d'evitar que sobre una mateixa qüestió litigiosa es pronunciïn resolucions contradictòries. Tècnicament les situacions de litispendència i de cosa jutjada són iguals, però processalment varien quan al moment de la seva apreciació ja que la cosa jutjada exclou la decisió en un procés ulterior del que ja va ser resolt en un procés anterior i la litispendència produeix aquest efecte mentre el procés anterior no ha finalitzat amb la corresponent sentència o be mentre la sentència no és ferma.

Però la sentència recorreguda incorre en el defecte de confondre els aspectes positiu i negatiu de la cosa jutjada material i aplica l'excepció de litispendència en un cas en que no hi ha identitat de plets.

TERCER.- La llei d'enjudiciament civil regula dues especies de l'anomenat institut de la cosa jutjada. L'article 207 recull l'anomenada cosa jutjada formal, institut que estableix la autoritat de cosa jutjada de les sentències fermes i obliga al tribunal que la va dictar a passar per la dita autoritat i l' article 222 de la LEC regula l'anomenada cosa jutjada material, la qual presenta dues perspectives, l'efecte negatiu o excloent i l'efecte positiu.

L'efecte negatiu es resum en la màxima "non bis in idem" i impedeix que sigui sotmesa de nou a judici una pretensió ja resolta per sentència ferma en un procediment anterior i l'efecte positiu o prejudicial significa la vinculació del jutge d'una altre procés ulterior el qual queda obligat a acceptar les declaracions jurídiques efectuades en el primer procés, d'aquesta forma s'impedeix que les qüestions ja resoltes siguin reproduïdes en un nou procés entre les mateixes parts (efecte negatiu) i s'obliga al jutge d'un altre procés ulterior a acceptar les declaracions efectuades per la sentència en tant que siguin prejudicials i connexes amb les del procés anterior (efecte positiu).

L'efecte positiu de la cosa jutjada no exigeix una completa identitat entre els plets sinó que és suficient que el que es va jutjar entre les parts en el primer procés actuï en el segon com a element condicionant -prejudicial-, de forma que, encara que la primera sentència no exclou el segon pronunciament, si que el condiciona a través de la vinculació del jutge al que ja es va resoldre, és per això que el Tribunal suprem (Sentencies de 17.12.1998 i 29.5.1995) ha declarat que la jurisprudència no exigeix que el plet nou sigui una reproducció exacta d'un altre procediment per aplicar la presumpció legal, ja que no es necessari que la identitat es produeixi en tots els elements dels processos, sinó que és suficient l'existència d'una declaració precedent que actuï com a element condicionant i prejudicial.

Però l'efecte negatiu de la cosa jutjada si que exigeix una completa identitat entre els plets i, per més que en alguns casos excepcionals aquesta exigència s'hagi flexibilitat, la operativitat de l'excepció implica una identitat subjectiva, objectiva i causal de les accions que s'exerciten en distints processos (parts, coses en litigi i causa de demanar), d'aquesta forma s'aconsegueix l'efecte d'evitar la tramitació paral·lela de processos sobre un mateix assumpte però no es vulnera el dret a la tutela judicial efectiva.

És per això que l' article 421.1 de la LEC distingeix els supòsits dels aparats 2 i 3 de l'article 222 de la LEC (efecte positiu) del supòsit de l'apartat 4 (efecte negatiu) i ordena en el primer cas el sobreseïment i en el segon el prohibeix.

QUART.- La sentència que ara es recorre, aplica l'excepció de litispendència i per això s'absté de resoldre sobre una acció que suposadament ja estava pendent d'un altre plet, però en fer-ho aplica indegudament els criteris d'apreciació de l'efecte positiu de la cosa jutjada quan la litispendència s'ha d'aplicar amb els criteris estrictes de l'efecte negatiu, és a dir solament en casos d'identitat de subjectes, objecte i causa. Per al supòsit de pendència d'un procés antecedent íntimament relacionat, l'evitació del risc de sentències contradictòries s'aconsegueix aplicat la previsió de l' article 43 de la LEC que permet la suspensió del procediment a petició de part a l'espera de la resolució del procés que tingui per objecte la qüestió prejudicial.

A la Sala li correspon afirmar que el plet que dona origen a la sentència del Jutjat social 8 de Barcelona, ara recorreguda, i el que se segueix a conseqüència d'una demanda repartida al Jutjat social 15 no corresponen a la mateixa acció ni tenen identitat d'objecte, de subjectes i de causa de demanar. En conseqüència no corresponia apreciar l'excepció de litispendència i per tant cal estimar en aquest sentit el recurs i ordenar la reposició de les actuacions al moment posterior al judici a fi que el jutge d'instància dicti nova sentència en la qual entri a resoldre el fons de la qüestió plantejada.

CINQUÈ.- Finalment cal avaluar que el procediment antecedent que es va seguir en el Jutjat social 15 de Barcelona, va finalitzar amb sentència que estimava l'excepció de falta d'acció, i aquesta sentència ha estat confirmada per la d'Aquest Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 7.11.2006 , de forma que a la fi, la suposada litispendència ha quedat en no res.

Atesos els raonaments anteriors,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació interposat per la representació de Tresoreria general de la Seguretat social, decretar la nul·litat de la sentència de 28.4.2005 del Jutjat social número 8 de Barcelona dictada a les actuacions 479-02 i ordenar la reposició de les actuacions al moment anterior a aquella sentència a fi que el jutge en dicti una de nova en la qual es desatengui l'excepció de litispendència i s'entri a judicar el fons de la qüestió plantejada.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.