Sentencia SOCIAL Nº 2412/2020, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 154/2020 de 11 de Junio de 2020

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG :08019 - 34 - 4 - 2020 - 0000261

EL

Recurs de Suplicació: 154/2020

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 11de juny de 2020

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2412/2020

En el recurs de suplicació interposat per RENFE VIAJEROS, S.A. a la sentència del Jutjat Social 20 Barcelona de data 12 de juliol de 2018 dictada en el procediment Demandes núm. 343/2018 en el qual s'ha recorregut contra la part COMITÉ DE CENTRO DE TRABAJO DE BARCELONA SUR, SINDICATO ESPAÑOL DE MAQUINISTAS Y AYUDANTES FERROVIARIOS, SINDICATO FERROVIARIO CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL, SINDICATO DEL SECTOR FERROVIARIO DE UGT i CC.OO DE CATALUNYA, ha actuat com a ponent l'Il·lm. Sr. Daniel Bartomeus Plana.

Antecedentes

Primer.En data 24 d'abril de 2018. va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Conflicte col·lectiu, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de juliol de 2018, que contenia la decisió següent:

'Queestimandola demanda interpuesta por el SINDICATO DEL SECTOR FEDERAL FERROVIARIO DE LA CONFEDERACIÓN GENERAL DEL TRABAJO frente a RENFE VIAJEROS S.A, debo condenar y condeno a esta última a corregir el turno 127 en sus variaciones de viernes y domingo, o cualquier otra clave de turno que la sustituya, por superar el tiempo máximo de conducción continuada; y que lo confeccione de conformidad con la normativa de aplicación, bien sea reduciendo el tiempo de conducción, bien sea interrumpiendo el mismo de tal modo que se garantice un descanso efectivo de 45 minutos en estación abierta habilitada para aseo y refrigerio; condenando específicamente a la demandada a confeccionar todos los turnos sin que se sobrepase el tiempo máximo de conducción; absolviendo al resto de codemandados de las pretensiones ejercitadas en la demanda.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-La empresa RENFE VIAJEROS S.A, y en cuanto a los turnos de trabajo de los maquinistas del servicio de ALTA VELOCIDAD NACIONAL con residencia en Barcelona, contempla el turno número 127 -antes el número 121-.

Dicho turno, y en cuanto a los viajes a realizar los viernes y domingos, prevé la salida de la estación de Barcelona Sants a las 14:00 horas, con llega a la estación de Atocha en Madrid a las 17:10. Posteriormente, a las 18:00 horas se inicia el viaje de vuelta a Barcelona, con llegada a las 20:30 horas (documento 3 actora, y no controvertido).

SEGUNDO.-Una vez que el tren llega a la estación de Atocha en Madrid a las 17:10 horas, el maquinista debe realizar las operaciones correspondientes al aseguramiento y nueva puesta a disposición del tren.

Estas operaciones incluyen, según las diferentes situaciones que se pueden plantear: la parada del tren, introducción de datos en el sistema, hablar con el mecánico sobre posibles averías o anomalías, así como en su caso, desplazar el tren hasta topera, una vez comprobado en cualquier caso por el supervisor que el mismo se encuentra completamente vacío; posteriormente, imprimir la documentación para el nuevo tren, desplazarse a la cabina para prepararlo para su

salida, realizando las correspondientes comprobaciones de seguridad, y contactar finalmente con el puesto de mando.

Una vez realizadas las referidas operaciones de aseguramiento y puesta a disposición del tren, los maquinistas disponen de un tiempo aproximado de descanso efectivo de 15 minutos (testifical).

TERCERO.-El 'Acuerdo de Agente Único de Conducción' estipula en el apartado 3.2 de 'Condiciones técnico-laborales en Agente Único' lo siguiente:

'El tiempo máximo de conducción continuada será de cinco horas y treinta minutos, por lo tanto no se podrán grafiar, ni realizar conducciones continuadas que sobrepasen este máximo.

La conducción continuada se considerará interrumpida cuando se disfrute un período de descanso de cuarenta y cinco minutos, durante el cual el trabajador no podrá ser requerido para realizar ningún tipo de servicio ni actividad, incluyéndose en este tiempo las operaciones necesarias para asegurar la composición y para la nueva puesta a disposición del tren.

Además, la interrupción a que se refiere al párrafo anterior se deberá producir en una estación abierta que presente las instalaciones necesarias para su refrigerio y

aseo y el maquinista conozca que lo va a realizar'.

CUARTO.-La sentencia firme del TSJ de Cataluña de fecha 27 de enero de 2017, establece en su fundamento de derecho cuarto que ' Aunque el viaje sin servicio constituya tiempo de presencia y no de trabajo efectivo según el RD 1561/1995, de 21 de septiembre, sobre jornadas especiales de trabajo, lo cierto es que el Acuerdo de Agente Único de Conducción no prevé otra interrupción de la conducción que la señalada en el mismo (descanso de 45 minutos en estación abierta con instalaciones necesarias para refrigerio y aseo).

Alega la empresa con carácter subsidiario que el viaje sin servicio podría considerarse como interrupción de la conducción, pues existe un efectivo descanso al ir sentado el maquinista en el AVE en un asiento de clase preferente y con los servicios a bordo que permiten su refrigerio y aseo.

No podemos atender esta alegación, pues este descanso no se da en las condiciones que establece la normativa de aplicación. Se trata en realidad de un 'tiempo de presencia', no equiparable a descanso, que además no se produce en estación abierta que presente las instalaciones necesarias para refrigerio y aseo. A bordo del tren el maquinista puede desde luego estar sentado y descansando, pero siempre a disposición de la empresa, a diferencia de lo que sucede en el tiempo de descanso, en el que el trabajador puede libremente, en los 45 minutos de descanso, hacer en la estación abierta lo que estime por conveniente. La simple lectura literal de la norma permite concluir con toda claridad que la interrupción de la conducción no se puede producir también a bordo del tren en un viaje sin servicio.

Sí así lo hubieran querido las partes negociadoras fácilmente podrían haberlo contemplado en el Acuerdo'

(documento 15, actora).

QUINTO.-Que celebrado el preceptivo acto de conciliación, finalizó con el resultado de INTENTADO SIN AVENENCIA.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada Renfe Viajeros va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part actora el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Contra la sentència dictada pel Jutjat social 20 de Barcelona, formula recurs de suplicació l'empresa codemandada i condemnada RENFE VIAJEROS SA i el formula en un únic motiu de recurs emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

El recurs denuncia infracció de l' article 160.5 LRJS i 222.4 LEC i proposa que la sentència impugnada fa una aplicació indeguda l'efecte positiu de la cosa jutjada material en relació a la sentència d'aquesta Sala de 27/01/2017 ( sentència número 571/2017).

Al mateix temps denuncia aplicació indeguda per interpretació errònia de l'apartat 3.2 de les Condicions Técnico-laborals de l'Acord d'Agent Únic de Conducció.

SEGON.-Te raó el recurrent en que la sentència impugnada fa una aplicació forçada de la vinculació a sentència precedent que constitueix l'efecte positiu de la cossa jutjada material, però no te raó en que la sentència erri en la interpretació de l'acord d'Agent Únic. En conseqüència ja advertim que el recurs serà desatès i la sentència d'instància confirmada.

TERCER.-L'efecte positiu de la cosa jutjada, a diferència de l'efecte negatiu no exigeix una completa identitat entre els plets sinó que és suficient que el que es va jutjar entre les parts en el primer procés actuï en el segon com a element condicionant -prejudicial-, de forma que, encara que la primera sentència no exclou el segon pronunciament, si que el condiciona a través de la vinculació del jutge al que ja es va resoldre, és per això que el Tribunal suprem (Sentencies de 17.12.1998 i 29.5.1995), te declarat que la jurisprudència no exigeix que el plet nou sigui una reproducció exacta d'un altre procediment per aplicar la presumpció legal, ja que no es necessari que la identitat es produeixi en tots els elements dels processos, sinó que és suficient l'existència d'una declaració precedent que actuï com a element condicionant i prejudicial. Ara be, el que si és necessari és que hi hagi una vinculació de precedent lògic entre el plet anterior i el posterior.

En el present cas les qüestions sotmeses a anàlisi en aquest plet i en l'anterior s'assemblen molt ja que es tracta de determinar si determinades situacions de disponibilitat es poden considerar o no temps de descans als efectes de l'exigència d'interrupció de 45 minuts entre temps de conducció, però varien en una qüestió essencial que és la interpretació que s'hagi de fer a la referència a les operacions d'assegurament i nova posada a disposició del tren que no va ser analitzada en el plet precedent. En conseqüència no es pot prendre com a antecedent la sentència d'aquesta Sala de 27/01/2017 per aplicar l'institut de l'efecte positiu de la cosa jutjada al present plet, atès que en aquell precedent no s'analitzava el que fa referència a les operacions d'assegurar la composició i nova posada a disposició del tren.

QUART.-El 'Acuerdo de Agente Único de Conducción' estipula (apartat 3.2 de les 'Condiciones técnico-laborales en Agente Único') el següent:

'[...] El tiempo máximo de conducción continuada será de cinco horas y treinta minutos, por lo tanto no se podrán grafiar, ni realizar conducciones continuadas que sobrepasen este máximo.

La conducción continuada se considerará interrumpida cuando se disfrute un período de descanso de cuarenta y cinco minutos, durante el cual el trabajador no podrá ser requerido para realizar ningún tipo de servicio ni actividad, incluyéndose en este tiempo las operaciones necesarias para asegurar la composición y para la nueva puesta a disposición del tren.

Además, la interrupción a que se refiere al párrafo anterior se deberá producir en una estación abierta que presente las instalaciones necesarias para su refrigerio y aseo y el maquinista conozca que lo va a realizar [...]'.

En aquest cas el temps de conducció en el trajecte Barcelona/Madrid és de 3 hores i 10 minuts i el temps del viatge invers cap a Barcelona dura 2 hores i 30 minuts (fet provat primer), per tan, atès que el temps de conducció en el recorregut d'anada i tornada supera les cinc hores i mitja, és necessari establir un temps de descans mínim de 45 minuts el qual està previst a l'estació d'Atocha a Madrid entre l'hora d'arribada a les 17:10 i la d'inici del viatge de retorn a les 18:00, per tan 50 minuts.

CINQUÈ.-La qüestió interpretativa es suscita perquè durant aquest temps de descans de 50 minuts, el maquinista ha de realitzar les operacions anomenades d'assegurament i nova posada a disposició del tren descrites a fet provat segon, les quals tenen una durada de 35 minuts (50 menys 15 atenent al paràgraf final del fet provat segon i segons la prova testifical).

El text normatiu a interpretar és el següent: 'La conducción continuada se considerará interrumpida cuando se disfrute un período de descanso de cuarenta y cinco minutos, durante el cual el trabajador no podrá ser requerido para realizar ningún tipo de servicio ni actividad, incluyéndose en este tiempo las operaciones necesarias para asegurar la composición y para la nueva puesta a disposición del tren.'

Més enllà de la defectuosa redacció de la norma en la qual no s'acaba d'entendre si l'expressió 'incluyéndose en este tiempo' es refereix al temps de descans de 45 minuts o al temps en que no es pot 'realizar ningún tipo de servicio ni actividad'. S'ha d'atendre al que disposa el Reial Decret 1561/1995 sobre jornades especials de treball, el qual, en ser norma de rang superior s'ha d'imposar per jerarquia normativa.

L'article 8 del decret sobre jornades especials de treball és d'aplicació al transport ferroviari per disposició de l'article 13.1 del propi RD i estableix el següent:

'[...] Artículo 8. Tiempo de trabajo efectivo y tiempo de presencia.

1. Para el cómputo de la jornada en los diferentes sectores del transporte y en el trabajo en el mar se distinguirá entre tiempo de trabajo efectivo y tiempo de presencia.

Se considerará en todo caso tiempo de trabajo efectivo aquel en el que el trabajador se encuentre a disposición del empresario y en el ejercicio de su actividad, realizando las funciones propias de la conducción del vehículo o medio de transporte u otros trabajos durante el tiempo de circulación de los mismos, o trabajos auxiliares que se efectúen en relación con el vehículo o medio de transporte, sus pasajeros o su carga.

Se considerará tiempo de presencia aquel en el que el trabajador se encuentre a disposición del empresario sin prestar trabajo efectivo, por razones de espera, expectativas, servicios de guardia, viajes sin servicio, averías, comidas en ruta u otras similares.

En los convenios colectivos se determinarán en cada caso los supuestos concretos conceptuables como tiempo de presencia.[...]'

L'expressió 'Se considerará en todo caso tiempo de trabajo efectivo' és clarament incloent ja que 'en todo caso' significa que no es pot prescindir d'aquesta consideració en cap cas i per tan no és possible modular aquesta exigència ni en contracte col·lectiu ni en contracte individual.

Per tan en tot cas el temps en que el treballador realitza treballs auxiliars 'en relación con el vehículo o medio de transporte, sus pasajeros o su carga' és temps de treball efectiu i per tan no és temps de descans i no es pot incloure dins el temps d'interrupció de la conducció continuada que ha de consistir precisament en un descans de 45 minuts durant el qual el treballador no haurà de realitzar cap tipus de servei ni activitat i tampoc treballs auxiliars en relació al vehicle com ho són les operacions necessàries per a assegurar la composició i nova posada a disposició del tren.

Aquesta exigència legal és coherent amb el que disposa l' article 2 de la Directiva 2003/88/CE (de 04/11/2003), relativa a determinats aspectes de l'ordenació del temps de treball, l'article 2.1) de la qual defineix '[...] tiempo de trabajo: todo período durante el cual el trabajador permanezca en el trabajo, a disposición del empresario y en ejercicio de su actividad o de sus funciones, de conformidad con las legislaciones y/o prácticas nacionales [...]'.

En conseqüència la sentència impugnada ha de ser confirmada ja que el temps de 45 minuts de descans a que es refereix l'apartat 3.2 de les 'Condiciones técnico-laborales en Agente Único' a de ser de descans en el sentit de l' article 8 del Reial Decret 1561/1995, és a dir temps durant el qual el maquinista no solament no ha d'exercir la seva activitat de conducció del tren sinó tampoc cap altre treball auxiliar en relació al tren incloses les operacions necessàries per a assegurar la composició i nova posada a disposició del tren i la realització de qualsevol altre servei o activitat que pogués ser-li requerida.

SISÈ.-Atès l' article 204.4 LRJS correspon acordar la pèrdua del dipòsit, el qual, un cop la sentència sigui ferma, s'ha d'ingressar al tresor públic atès el que disposa l' article 229.3 LRJS.

SETÈ.-Per disposició de l' article 235 LRJS hem d'imposar les costes a la part vençuda en el recurs inclosos els honoraris de l'advocada Gonell García que ha presentat la impugnació els quals s'estableixen en 900 euros.

Atesos els raonaments anteriors:

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per la representació de RENFE VIAJEROS SA i confirmar la sentència del Jutjat social número 20 de Barcelona de data 12/07/2018 emesa a les actuacions 343/2018. Condemnem RENFE VIAJEROS SA a pagar les costes per import de nou-cents euros. Ordenem la pèrdua del dipòsit constituït per a recórrer.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.