Sentencia Social Nº 2419/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 879/2016 de 19 de Abril de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 879/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 20 d'abril de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2419/2016

En el recurs de suplicació interposat per Romualdo a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 29 d'octubre de 2015 dictada en el procediment núm. 988/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, EPOS SPAIN E.T.T., S.L., BIOCONSERVACION SA i MUTUAL MIDAT CYCLOPS, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 25-9-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 d'octubre de 2015 , que contenia la decisió següent:

Desestimo la demanda promovida por el trabajador Romualdo contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social, las empresas Bioconservación, SA, y Epos Spain ETT, SL, y la Mutua Mutual Cyclops, en reclamación de incapacidad permanente en grado de absoluta, derivada de accidente de trabajo, absolviendo a las susodichas demandadas de las pretensiones objeto de la misma.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1. El trabajador Romualdo , afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta, de profesión habitual mozo de almacén, prestando servicios por cuenta de la empresa usuaria Bioconservación, SA, puesto a disposición por la empresa Epos Spain ETT, SL, la cual tenía concertada la cobertura de los riesgos profesionales en la Mutua MC Mutual y hallándose al corriente en el pago de cuotas, sufrió un accidente de trabajo el día 27 de octubre de 2011. Por resolución de la Dirección Provincial de Barcelona del Instituto Nacional de la Seguridad Social del 9 de mayo de 2013 se declaró en situación de incapacidad permanente total, derivada de accidente de trabajo, con derecho a la correspondiente pensión a cargo de la susodicha mutua, sin perjuicio de las legales del Instituto y la Tesorería, contra la que formuló reclamación previa a la vía judicial, desestimada por silencio administrativo. La base reguladora de la prestación es de 21.037,44 euros, y los efectos económicos del 15 de abril de 2013.

2. Presenta las siguientes secuelas: rotura de los ligamentos cruzados de ambas rodillas, tratados quirúrgicamente (plastias ligamentosas, material de osteosíntesis, osteotomía y retensado del ligamento lateral externo), quedando como secuelas limitación de la flexo- extensión de rodillas y déficit muscular, requiriendo apoyo para caminar y plantilla de descarga; trastorno por estrés postraumático de evolución crónica y trastorno depresivo mayor episodio único moderado en tratamiento, como secuela psicológica derivada del accidente, reactivo a sus limitaciones funcionales y a sus expectativas de futuro.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar (Mutual Midat Cyclops). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada d'accident de treball i confirma la incapacitat permanent total reconeguda en via administrativa, és per revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La Mútua demandada presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- Postula la modificació del segon fet provat de la sentència, referit a les lesions que presenta , i proposa un text alternatiu que addicioni desprès 'de la limitació a la flexo extensió des genolls' del text : '.., i sever dèficit muscular, que el limiten de forma molt notòria la capacitat funcional del tren inferior provocant una severa disfunció crònica: afectació i alteració de la marxa, pujar i baixar escales, pendents, plans inclinats , desplaçaments i en general , requerint el recolzament en dues crosses per caminar ...' seguint el text fins al final del fet provat. Proposa un nou paràgraf a la fi del text que digui: 'A mes te reconegut el barem de dificultat d'utilització de transports públics, ha hagut d'adaptar el vehicle, subvencionat per la Mútua a càrrec del Fons de Prestacions especials que te, i ha hagut d'obtenir el nou permís de conducció al no poder utilitzar els pedals del vehicle. Disposa inclús de reserva d'aparcament per a persones de mobilitat reduïda o discapacitada.'

Basa a modificació en els documents mèdics que cita i transcriu en part així com la documentació relativa a la dificultat d'utilitzar transport públic perquè ha de fer servir contínuament les crosses, tenint cotxe adaptat, amb el corresponent permís de conduir i aparcament reservat de discapacitat.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present l'esmena al segon fet provat que postula la part es basa en prova documental que el magistrat de la instància ha examinat i valorat de forma conjunta amb la resta de proves practicades i d'elements de convicció aportats per les parts del procés en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social. Proves mèdiques que no són totalment contradictòries entre sí ni amb les aportades al procediment pel INSS..

La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen al demandant, és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. Així resulta que no podem constatar que en el convenciment judicial sobre l'estat de salut del treballador accidentat a través de la prova mèdica practicada s'hagi produït un error de fet greu judicial que motivi la modificació fàctica postulada. El fet provat explicita que es troba inhabilitat per a treballs de deambulació i bipedestació i que únicament pot efectuar tasques estrictament sedentàries, tal com assenyala el informe forense, podent efectuar desplaçaments curts i no freqüents o estressants amb dues crosses de recolçament.

En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta. Resumidament cita doctrina jurisprudencial sobre la interpretació d'aquest grau d'incapacitat permanent, així com criteri d'aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya que ha reconegut la situació d'incapacitat absoluta davant la dificultat de deambulació en trajectes curts amb claudicació intermitent de manera que per desplaçar-se al treball habitual necessita ajuda, sense possibilitat d'usar el transport públic o sense patiment (STSJC 9292/2009, rec. 623/2007 que en cita d'altres, en cas similar al present en què el treballador està obligat a usar crosses pels desplaçaments). Assenyala que també el informe del metge forense dictamina que no pot desplegar treballs que requereixin bipedestació i deambulació i han de ser estrictament sedentaris o que els desplaçaments siguin curts i poc freqüents ja que ha d'utilitzar dues crosses de recolzament per caminar. La limitació severa a la deambulació queda evident al tenir reconegut el barem de dificultat d'utilització de transports públics, devent tenir vehicle adaptat, nou permís de conduir i reserva d'aparcament.

Com fa el recorrent, ens remetem a la doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Ens remetem a la relació fàctica no modificada i als fets conformes, de manera que estem a la limitació a la deambulació i bipedestació pel fet que ha d'usar crosses de recolzament, i per als desplaçaments és creditor del barem de dificultat d'utilització de transports públics, amb cotxe adaptat havent obtingut un nou permís de conduir amb plaça d'aparcament reservada per a persones de mobilitat reduïda o discapacitats.

Amb la decisió judicial de la instància, la majoria de la Sala considera que el conjunt de patologies i seqüeles declarades provades limiten el treballador per a qualsevol activitat professional que requereixi la deambulació i bipedestació, però no per als treballs estrictament sedentaris, podent fer desplaçaments curts i poc freqüents pels seus propis mitjans perquè s'ha d'ajudar de crosses degut a la limitació de mobilitat i de dèficit muscular de les dues cames, però pot acudir al treball en trajecte curt amb mitjans de transport públic o amb vehicle adaptat com se li ha reconegut per superar el Barem de mobilitat amb 7 punts en la Resolució del ICASS de 19 de març de 2014 en la qual se li reconeix una discapacitat per als actes de la vida quotidiana de 49%.

Considerem que la gravetat del conjunt del quadre de malalties que presenta el demandant, ara per ara, no constitueixen un grau sever que el limitin per desplegar treball habitual per compte pròpia o per compte estrictament sedentaris com especifica el informe del metge forense, tenint present la previsible evolució positiva del dèficit muscular en persona jove i forta físicament i psíquicament .

En conseqüència, el demandant no reuneix, els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem el recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel demanant Don. Romualdo contra la Sentència de 29 d'octubre de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 10 de Barcelona en el procediment núm. 988/2013 , que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.