Sentencia Social Nº 2503/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2114/2009 de 07 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 7 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2503/2010

En el recurs de suplicació interposat per Camila a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 27 de novembre de 2008 dictada en el

procediment núm. 379/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 2 de maig de 2008 de va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de novembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando totalmente la demanda interpuesta por Camila contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo absolver y absuelvo a la indicada demandada de cuantos pedimentos se formulan contra ella en la demanda".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º- La parte demandante, nacida el 3.1.52, está encuadrada en el Régimen General de la Seguridad Social y su profesión habitual es la de "confección".

2º- El 17.10.07, la parte demandante, en situación asimilada al alta por suscripción de convenio especial, solicitó prestaciones de invalidez. Incoado expediente, la parte demandante fue reconocida por el ICAM el 27.11.07. El INSS, mediante resolución de 17.1.08, acordó declarar a la parte demandante en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual.

3º- La parte demandante formuló reclamación previa, que le fue desestimada.

4º- La parte demandante padece:

-Cervicolumboartrosis moderada con funcionalismo conservado, en paciente intervenida por hernia discal lumbar.

-Rigidez de los dedos 4º y 5º de la mano derecha con afectación funcional moderada de dicha mano (pinza útil con los dedos 2º y 3º, si bien con escasa fuerza).

-Espondiloartropatía HLA-B27, en tratamiento, con afectación de manos, codos, rodillas y sacroilíacas, sin signos flogóticos en la actualidad.

-Trastorno depresivo mayor recurrente y cronificado con sintomatología de grado moderado.

5º- La base reguladora de las prestaciones de incapacidad permanente absoluta es de 513,89 euros mensuales y la fecha de efectos es 27.11.07.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. La demandant interposa recurs de suplicació contra la Sentència que li denega el dret a percebre la prestació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon. Qui recorre postula la modificació del fet provat quart que es refereix a les lesions i seqüeles que pateix, i proposa un text alternatiu que digui que pateix: " Espondiloartropatia HLA-B 27, amb afectació de mans, colzes, genolls i sacroil líaques. Sacroil leitis imflamatòria. Hèrnia discal lumbar. Síndrome post- laminectomia. Ciàtica dreta amb tractament en clínica del dolor. Radiculopatias. Contractura dolorosa en flexió del 4rt. i 5è. dit de la mà dreta presenta rigidesa i dolor neurític. Diabetes mel litus tipus II. Hipertensió arterial. Trastorn depressiu major episodi únic cronificat." Basa la modificació dels documents mèdics aportats al procediment i de la pericial mèdica.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present l'esmena al quart fet provat que postula la part es basa en prova mèdica documental i pericial en general, que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí, sense que s'hagi d'incloure en la relació fàctica les lesions o patologies que no presentin limitacions per a la professió habitual i per tant no siguin transcendents. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en la constatació fàctica atacada s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motivi la modificació fàctica postulada sobre tot tenint en compte que la part recurrent no destaca cap prova específica en la que basi l'error de fet greu en l'apreciació d'aquella concreta prova, sinó que el que pretén és introduir la seva versió de part. En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. En aquest objecte del recurs, denuncia l'aplicació errònia de l'article núm. 137,5 de la Llei General de la Seguretat Social (RD. Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) en relació amb els articles núm. 1 i 2,b) de la Llei de Procediment Laboral . Davant la convicció del magistrat que fa referència al informe del metge forense, fa constar una relació d'informes mèdics dels facultatius del servei públic de salut que han tractat la recurrent i cita doctrina i criteri jurisprudencial sobre la preponderància dels dictàmens mèdics emesos pels facultatius que han seguit l'evolució de les malalties i pels especialistes, sobre tot si són de prestigi reconegut, per combatre el informe mèdic forense, que considera insuficient en relació amb els informes mèdics de l'Hospital de la Vall d'Hebrón o de l'Hospital de Mollet del Vallés que cita, que coincideixen en que la recurrent no es troba capacitada per a mínims esforços físics i està limitada per qualsevol treball a nivell psíquic o físics. Respecte a la patologia psiquiàtrica igualment cita informes mèdics aportats que no constitueixen proves preconstituïdes i insisteix en què pateix trastorn depressiu major episodi únic cronificat. Conclou en que el conjunt de malalties impedeixen la realització de qualsevol activitat en el camp laboral per compte d'altri, amb cita de doctrina i criteri jurisprudencial.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la recurrent per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el quart fet provat de la relació fàctica que no ha sigut modificat, confirma un conjunt de patologies físiques i psíquica de grau moderat que li impedeixen tasques que impliquin sobrecàrrega intensa del raquis lumbar, manualitat continuada o intensa de la mà dreta i activitats que requereixin esforços grans o moderats. La cervico lumboartrosi és moderada després de la intervenció per hèrnia discal lumbar. La Espondiloartropatia HLA-B27 es troba en tractament i és limitant de forma moderada. El trastorn depressiu major és recurrent i cronificat de grau moderat. L'afectació de la mà dreta igualment és moderada. Aquestes patologies són objecte de tractament pal liatiu i de control mèdic que no la limiten de forma absoluta. Amb la sentència de la instància considerem que el conjunt de patologies no comporta ni impedeix dur a terme tasques sedentàries o lleugeres de manera que ara per ara el conjunt de lesions no són incapacitants de forma absoluta. Sent així, en el cas present no concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació presentat per la Sra. Camila contra la Sentència de 27 de novembre de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 17 de Barcelona en el procediment núm. 379/2008 i seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.