Sentencia Social Nº 2545/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 927/2009 de 09 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 9 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2545/2010

En el recurs de suplicació interposat per Juan Pedro a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 14 de novembre de 2008 dictada en el procediment

núm. 360/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Disfrimur, S.L. i Compañía Logística Acotral, S.A., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 19.05.04 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de novembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"QUE ESTIMANDO EN PARTE la demanda interpuesta por Don. Juan Pedro contra COMPAÑÍA LOGISTICA ACOTRAL, S.A. y DISFRIMUR, S.L., CONDENO solidariamente a las empresas codemandadas, COMPAÑÍA LOGISTICA ACOTRAL, S.A. y DISFRIMUR, S.L., a que abonen al demandante la cantidad de 672,11 euros, por diferencias según Convenio. Absolviendo a la parte demandada de las restantes pretensiones ejercitadas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Don. Juan Pedro , con D.N.I. nº NUM000 , viene prestando servicios para la empresa COMPAÑÍA LOGISTICA ACOTRAL, S.A. desde el día 21-7- 2003, con una categoría profesional de Conductor Mecánico Rígido, y percibiendo una retribución de 2.328,78 euros brutos mensuales, con inclusión de parte proporcional de pagas extraordinarias.

2.-Es de aplicación el Convenio Colectivo de trabajo de Tracción Mecánica de Mercancías de la provincia de Barcelona.

3.-A finales de septiembre de 2003 se produjo la subrogación de la empresa DISFRIMUR, S.L. en los derechos y obligaciones de COMPAÑÍA LOGISTICA ACOTRAL, S.A., pasando los trabajadores, desde el 1-10-03 a depender de DISFRIMUR, S.L.

4.- Don. Juan Pedro realizaba una jornada de 40 horas semanales, (folio 300 de los autos).

5.-No ha quedado acreditada la realización de horas extras.

6.-No ha resultado probada tampoco la realización habitual de horas nocturnas de 4 a 6 horas.

7.-Las empresas adeudan al trabajador las siguientes cantidades y por los siguientes conceptos:

-672,11 euros por diferencias de Convenio para el período 21-7-03 a 20-4-04. Según detalle que obra al hecho Séptimo de la demanda, y que se tiene por reproducido a todos los efectos.

8.-El día 20-5-2004 tuvo lugar la celebración del acto de conciliación ante el S.C.I. del Departament de Treball con el resultado de "sin avenencia y sin efecto".

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries que el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Postula la part actora un primer motiu que, per la via de l'apartat b) de l'art. 191 TRLPL , demana la revisió de fets provats de la sentència.

En concret, se'ns demana la supressió dels fets provats cinquè i sisè, per considerar que predetermina la part dispositiva, i amb cita del documents que consten als folis 111 a 192 es proposa la seva substitució per aquest redactat alternatiu: "El actor trabaja de lunes a sábados ambos inclusive , en jornadas de trabajo efectivo que nunca son inferiores a Diez horas , diarias en las franjas horarias y días reseñados en el hecho sexto de la demanda tutora, desarrollo dejornadas y trabajo efectivo que realiza la plantilla de la demandada que ya ha sido declarado como probado en inumerables sentencias tanto de los juzgados de Barcelona , como por la sala de lo social del tsj de Cataluña"

El motiu no pot ser estimat. En efecte, volem observar que els documents que s'esmenten són en realitat l'acta del judici d'un altre treballador de l'empresa i la fotocòpia d'una sèrie de discs tacògrafs. En conseqüència, difícilment podem acceptar que existeixen "innumerables sentències" d'aquesta Sala i dels jutjats de Barcelona -el què en tot cas, difícilment podria tenir incidència en la present litis-. Al què hem d'afegir que les fotocòpies dels discs tacògrafs han estat valorat en el primer grau, sense que per obvis motius de resultat hagin tingut cap incidència en les reflexions de la jutjadora "a quo", màxim quan -a banda que es tracta, com hem dit, de fotocòpies- és doctrina consolidada de la Sala que "los discos de tacógrafo , por sí solos , no acreditan cuál haya sido la jornada efectiva de trabajo del conductor, a los efectos del RD 1561/1995 , sino exclusivamente los períodos de circulación del vehículo, velocidad, paradas realizadas, etc..., de ahí que debiera el trabajador acreditar, fuera del tiempo de conducción, cuál era el dedicado diariamente a esperas o tiempo de presencia, sin conducción, puesto que los tacógrafos son aparatos de control, cuya principal razón de ser radica en registrar los bloques de tiempo contemplados en el Reglamento CEE 3820/1985, de 20 de diciembre , debiendo registrar diferenciadamente los tiempos de conducción y las interrupciones de éstos,( art. 15-3 del Reglamento CEE 3821/1985, de 20 de diciembre ), y por su naturaleza técnica únicamente constituyen un elemento o medio mecánico de fijación y reproducción para cuya lectura y determinación de su contenido son necesarios y precisos determinados conocimientos científicos o prácticos lo que, salvo su aportación acompañado de correspondiente dictamen pericial, resulta, por su imposibilidad de valoración, inaceptable como medio probatorio, lo que les priva de todo valor a efectos demostrativos de la realización de horas extraordinarias que se reclaman". Per prosseguir: "No desconoce la Sala que al trabajador, en determinados supuestos, le resulta difícil cumplir con esta carga procesal, pero en modo alguno se puede entender invertida, y si bien el artículo 35.5 del RDLeg 1/1995, de 24 de marzo , establece la obligación de registrar diariamente la jornada del trabajador y totalizar el período fijado para el abono de las retribuciones, haciendo entrega de una copia del resumen al trabajador, ello no produce sin más la inversión de la carga probatoria, haciéndose necesario que el trabajador exija su cumplimiento para afrontar en su caso una hipotética reclamación, lo que, en el supuesto que se somete a la consideración de la Sala, el trabajador no ha realizado durante la vigencia de la relación laboral" (entre moltes d'altres, les nostres Sentències de 18 de desembre de 2008 -rec. 9522/2008- i 17 de juny de 2009 -rec.2381/2008-)

D'altra banda, per bé que podem compartir la crítica al contingut dels fets provats cinquè i sisè, hem d'observar que no predeterminen la part dispositiva, atès que no contenen elements jurídics susceptibles de produir indefensió. Certament el dit contingut és més una valoració de prova -que com a tal s'hauria d'incloure en la fonamentació jurídica- que un relat fàctic. Però en tot cas allò que palesen és que la jutjadora del primer grau, en la seva competència única i exclusiva de valoració de la prova, ha arribat a la conclusió que la part actora no ha acreditat la realització d'hores extraordinàries i de treball nocturn, el què determina que encara que formalment acceptéssim la modificació proposada, el resultat a efectes de les conclusions de la Sala no es vegi afectat.

En conseqüència, el dit motiu ha de ser desestimat.

SEGON. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL es denuncia la infracció de l'art. 26 TRLET i l'art. 217 LEC, en relació a la doctrina de la Sala que es cita, per considerar que de la seva pretensió es deriva clarament que l'actor realitzava un determinat horari, pel que l'exigència de provar "hora a hora" la realització d'hores extraordinàries esdevé el què es qualifica com a una "prova diàbolica".

És evident que allò que es s'està confonent són les regles de la càrrega de la prova amb la valoració de la prova feta a la instància. En efecte, és indubtablement cert que en matèria d' hores extraordinàries regeix, en principi, el tradicional concepte doctrinal de la necessitat d'acreditació puntual i continuada per part de l'actor. Com també ho és que aquest criteri històric ha estat matisat en els darrers temps, tant per la doctrina cassacional, com per a la doctrina d'aquesta Sala. Així, sense que s'hagi invertit l'"onus probandi" la més recent doctrina ve acceptant que el treballador pugui acreditar la realització d'una jornada superior a la legal o convencional en forma general i en còmput periòdic, amb vinculació a un concret horari, de tal manera que pugui centrar un indici fort de realització de sobrejornada. D'aquesta manera, podrà també l'empresa aportar la seva prova contrària i negar, en el seu cas, la realització (general o específica) d'un temps de treball superior a l'aplicable o, en el seu cas, la prova o l'indici de que en la jornada duta a terme pel treballador exitien determinats períodes no productius, propis de les jornades irregulars. És per això que en els pronunciaments que es citen -i en molts d'altres- la Sala ve considerant que la simple acreditació d'una jornada més o menys estable que superi els llindars legals és base suficient per tal que s'elabori una presumpció judicial al respecte. I és cert que les sentències que es citen es refereixen a la mateixa empresa, també aquí demandada.

Ara bé, allò que no es pot pretendre és que, en base als dits precedents, arribem a la conclusió que tots els treballadors de la demandada fan hores extraordinàries. Màxim quan la jutjadora del primer nivell -a diferència dels precedents que s'invoquen- ha arribat a la conclusió que no s'ha acreditat la realització de la sobre-jornada i no consta cap element fàctic que concreti un horari específic susceptible d'erigir les bases sobre les què sustentar la possible presumpció judicial del primer grau.

En conseqüència, aquest motiu ha de decaure i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Juan Pedro contra la sentència dictada pel jutjat del social número 4 dels de Barcelona en data 14 de novembre de 2008 , recaiguda en les actuacions 360/2004, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra COMPAÑIA LOGISTICA ACOTRAL, SA i DISFRIMUR, SL en reclamació de quantitat i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.