Sentencia Social Nº 2557/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7032/2014 de 14 de Abril de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 7032/2014

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 14 d'abril de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2557/2015

En el recurs de suplicació interposat per Justino a la sentència del Jutjat Social 1 Granollers de data 5 de setembre de 2014 dictada en el procediment núm. 765/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 12-9-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de setembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

Desestimo la demanda interpuesta por Justino en reclamación de incapacidad permanente absoluta y/ o total derivada de enfermedad común contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y absuelvo a los demandados de las pretensiones efectuadas en su contra.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Justino , con fecha de nacimiento de NUM000 de 1953, en situación de alta o asimilada al alta en el Régimen General de la Seguridad Social, tiene como profesión habitual la de Oficial de 3ª Fabricación de Envases y Aluminios.

Las tareas de su profesión se realizan llevando a cabo la alimentación de las máquinas, el control del proceso de extrusión, bobinado del producto final, en tiras o perfiles de material o bien en cajas del mismo, para dejar el producto listo para su posterior retractilado y encajado para enviar al cliente. Según la empresa en la que presta servicios, el actor está ocho horas de pie en una máquina extrusora, coge sacos de material y está durante mucho tiempo en la misma postura sin poder sentarse.

SEGUNDO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS quien por resolución de fecha 19 de junio del 2013 resolvió no declarar al actor en ningún grado de incapacidad permanente derivada de enfermedad común, denegando en consecuencia el derecho a prestaciones económicas por no reunir el requisito de incapacidad permanente.

TERCERO.- Se agotó la vía administrativa ante el citado organismo quien por resolución de fecha 24 de julio del 2013 confirmó el pronunciamiento inicial, desestimando la reclamación previa interpuesta por el actor.

CUARTO.- Según dictamen médico del ICAM de 21 de mayo del 2013 el actor presenta las siguientes lesiones: 'Lumbociatalgia izquierda. Sin limitación funcional incapacitante'.

QUINTO.- El actor padece las siguientes lesiones:

-Lumbociatalgia I sin signos clínicos de afectación radicular y EMG con radiculapatía de carácter crónico, pérdida axonal muy leve, sin signos de lesión aguda.

-Arteriopatía obliterante grado IIa por estenosis de la arteria femoral superficial D, grado IIa sin lesión isquémica y sin indicación de cirugía.

-Cervicoartrosis con clínica de cervicalgia sin limitación funcional

-Coxartrosis con clínica de coxalgia sin limitación funcional y deambulación conservada.

SEXTO.- La base reguladora de la prestación es en su caso de 1.701, 49 euros mensuales y la fecha de efectos el 12 de mayo del 2013 para el supuesto de la absoluta y el 20 de junio del 2013 para el supuesto de la total, no controvertido.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs del treballador demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta o total, és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 193 b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Qui recorre postula la modificació del segon fet provat, referit a la via administrativa del procediment, a fi d'accionar a la fi del redactat que ' El dia 21 de mig de 2013 el ICAMS. emet una proposta d'Incapacitat permanent perquè no considera possible la seva reincorporació al treball. El mateix dia el ICAMS emet proposta d'alta mèdica al considerar possible la seva reincorporació al treball.' Es remet a les Resolucions i entén que és transcendent l'addició perquè mostra la incongruència de l'actuació del Ens Gestor en el procediment administratiu.

També postula la modificació del cinquè fet provat, referit a les lesions i seqüeles, a fi de que al inici del text fàctic s'addicioni que pateix ' Discopatia lumbar L4- L5 i L5-S1 amb signes ossi artròsics amb estenosi del canal raquidi en el primer segment.' Que segueixi el text fàctic amb la lumbociatàlgia grau I. Que respecte de la Arteriopatia obliterant es digui que és de 'grau II B' per estenosi de l'arteria femoral superficial ' grau II b)' en lloc de II a) que estableix la dicció fàctica, seguint la resta del text del cinquè fet provat referit a la cervicoartrosi i coxartrosi.

Basa les addicions en els documents mèdics que cita i en el informe del ICAM.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present l'esmena al segon i cinquè fets provats que postula la part es basa en prova mèdica pericial i documental que la magistrada de la instància va examinar i valorar de forma conjunta amb la resta de proves practicades i d'elements de convicció aportats per les parts del procés en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que produeixen al demandant, és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en la constatació fàctica atacada s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motivi la modificació fàctica postulada, tenint en compte també que les patologies que proposa addicionar es refereixen algunes a les mateixes malalties canviant la seva intensitat com la discopatia lumbar i l'arteriopatia obliterant que en lloc de grau II a), manté que ha de ser grau Ii b).

En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. En aquest objecte del recurs, denuncia la infracció de l'article núm. 136 1 i 137, 4 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny). Resumidament argumenta que, de les patologies que refereix i repassa, queda demostrat que la arteriopatia evoluciona amb empitjorament segons informes mèdics del mateix ICAM. i de gener de 2014 i passa al grau II b) i no al I), mes lleu. S'ha d'afegir la patologia lumbar severa amb radiculopatia L5 amb reducció funcional greu en la seva mobilitat segons prova biomecànica que conclou amb una pèrdua global de mobilitat del 57%. També claudicació a la marxa entre els 109 a 140 metres. Conclou que la sentència no ha valorat degudament la seva capacitat de treball en relació al lloc de treball que desplega ni en relació a la seva capacitat residual. Com a operari de producció en màquina d'extrusió, segons la definició de les fonamentals tasques que consta en el primer fet provat, te contraindicada la sobrecàrrega lumbar, en persona que ja acredita problemes lumbars. Es troba incapacitat per tasques que exigeixin la deambulació i bipedestació prolongada , per la patologia vascular, apareixent dolors a la marxa i claudicació a menys de 150 mts. La pètita insisteix en el reconeixement de la incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i la incapacitat permanent total comporta que es produeixi impossibilitat d'efectuar les fonamentals tasques de la professió habitual. Entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una activitat laboral o les seves fonamentals tasques, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, o per als fonamentals requeriments de la professió habitual, és absoluta o total quan la possibilitat de dur-los a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el recurrent, el cinquè fet provat de la relació fàctica no modificat confirma un conjunt de patologies físiques importants, que en el seu conjunt no tenen, però, la entitat suficient per a impossibilitar l'execució de la seva professió habitual d'operari de producció de màquina d'extrusió, ni menys per a un treball lleuger, sedentari o semi sedentari.

El conjunt de l'estat de salut del recurrent no l'impedeixen desplegar el seu treball, tot vegada que els signes de radiculoptia no tenen entitat com a signes de lesió aguda encara que sigui crònica, sense que observem canvi radical d'evolució negativa de la patologia entre 2012 i 2014, segons les proves diverses de maniobra i exploració personal que li han practicat i consten en el procediment. La sentència reconeix que s'ha produït una disminució en la distància de claudicació des de 2012 a 2014, però aquesta disminució no interfereix el desplegament de les funcions fonamentals de la seva professió, en la qual no consta l'exigència de deambulació prolongada.

Així doncs, amb la sentència de la instància, considerem que el demandant no es troba impedit per a realitzar la seva professió habitual i menys per a un treball sendentari o semisedentari o lleuger per compte propi o per compte d'altre, de manera que no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Justino contra la Sentència de 5 de setembre de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Granollers en el procediment núm. 765/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.