Sentencia Social Nº 2577/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 902/2006 de 20 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 20 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2577/2009

En el recurs de suplicació interposat per RENFE OPERADORA a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 12 de juny de 2007 dictada en el procediment

núm. 902/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part MUTUA FRATERNIDAD-MUPRESPA i Héctor , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 18 de desembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de juny de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimo la demanda interpuesta por Héctor contra el RENFE OPERADORA, ENTIDAD ASEGURADORA, Y mutua LA FRATERNIDAD MUPRESPA en reclamación por alta médica y dejo sin efecto el alta médica de 18/08/2006 y declaro el derecho del actor a continuar percibiendo las prestaciones por incapacidad temporal a razón del 75% de la base reguladora diaria de 70,246euros desde 19-08-2006 día siguiente al hasta 19/09/2006 fecha de la nueva baja médica por recaída y condeno a la dicha RENFE operadora a estar y pasar por lo declarado y al abono del subsidio por tal concepto.

Absuelvo a MUTUA FRATERNIDAD-MUPRESPA".

Tanmateix en data 19 de setembre de 2007 es va dictà interlocutoria d'aclariment, la part dispositiva de la qual a la lletra deia:

"Dispongo No aclarar la Sentencia dictada en los presentes autos en fecha 12 de junio de 2007 en el sentido que en el Fallo de la Sentencia, con claridad, se desprende la absolución de Mutua Fraternidad MUPRESPA que fue parte en el juicio porque constaba como demandada después de la ampliación. Con lo cual la mención de las partes contra la que se dirige la demanda y la determinaciónde responsabilidad sólo de uno de los demandados con absolución del otro demandado."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.-La actora Héctor DNI NUM000 que presta sus servicios en la empresa RENFE OPERADORA, dependencia TCR de Vilanova i la Geltrú causó baja médica el 03/05/2006 por el accidente de trabajo que sufrió el 02/05/2006.

La baja médica se expidió por los servicios médicos de RENFE.

2.-En fecha 18/08/2006 por los mismos servicios médicos de RENFE se expidió al actor parte medico de alta por curación.

3.- nuevamente por los servicios médicos de RENFE se expidió al actor parte medico de baja iniciando situación de incapacidad temporal el 19/09/2006 como recaída del accidente sufrido el 02/05/2006.

4.-La empresa RENFE Operadora es auto aseguradora.

La entidad Fraternidad Muprespa mediante carta fechada a 11-10-2006 comunicó al actor dicha circunstancia y que la copia del escrito de reclamación que el actor había presentado se la remitían a la misma

5.- El actor en fecha 10/11/2006 presentó ante RENFE operadora reclamación previa contra el alta expedida en fecha 18/08/2006

6.-El actor en fecha 16/10/2006 fue sometido a IQ por ruptura del supraespinoso del hombro derecho mediante artroscopia Mediante RMN se objetivo al actor en fecha 22/09/2006 desgarro completo del tendón del músculo supraespinoso en hombro derecho y tendinosis degenerativa del tendón del músculo supraespinoso y ligera reducción del espacio subacromial.

En fecha 25 de mayo de 2006 mediante RMn se había objetivado al actor Signos de roturas subtotales de los tendones del supra espinoso y del subescapular, Bursitis intensa, rotura labral, Tenosinovitis bicipital, Derrame articular.

7.-La base reguladora de la prestación asciende a 70,246 euros

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contraries que el vam impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora, s'interposa per la demandada Recurs de Suplicació, el qual consta d'un únic motiu, que s'empara correctament en l'apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , i en el qual es sol.licita la reposició de les actuacions al moment anterior a la notificació de la provisió de data 20.4.2007.

Al.lega la recurrent que el trasllat a la demandada de la interlocutòria d'admissió a tràmit i citació a judici pel primer assenyalament es va fer a RENFE-Operadora en data 18.1.2007. Que posteriorment, el 27.3.2007 es va suspendre l'acte del judici, amb l'objectiu d'ampliar la demanda contra la Mútua Fraternidad-Muprespa i posteriorment, el 20.4.2007 es va dictar nova provisió tenint per ampliada la demanda i citant novament a les parts a judici, assenyalat pel dia 12.6.2007. Que l'esmentada provisió estava redactada en català i es va enviar a la "Jefatura de Gabinete del Servicio Jurídico-Laboral de "RENFE-Operadora" a Madrid i que si la recurrent no va comparèixer a l'acte del judici va ser degut al desconeixement de la llengua catalana en la qual estava redactada la citada provisió. Argumenta que aquest fet infringeix els articles 142.4 de la Llei d'Enjudiciament Civil i 231.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, en relació amb l'art. 3, paràgrafs 1 i 2 de la Constitució Espanyola i que li ha produït indefensió, perquè en no poder assistir al judici no es va poder defensar.

SEGON. Censura jurídica clarament condemnada al fracàs. En efecte, cal recordar que és doctrina de la Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 10 abril de 1990) que «la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentència de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

Doncs bé, aplicant l'esmentada doctrina al supòsit que ens ocupa, cal dir que no s'ha produït la vulneració dels articles que s'al.leguen. L' article 231.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial disposa que d'ofici es procedirà a la traducció de les actuacions judicials realitzades i dels documents presentats en l'idioma oficial d'una Comunitat Autònoma, quan hagin de tenir efectes fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats en la dita Comunitat Autònoma i l'article 142.4 disposa que "les actuacions judicials efectuades i els documents presentats en l'idioma oficial d'una comunitat autònoma tenen validesa i eficàcia plenes, sense que calgui traducció al castellà, però cal traduir-los d'ofici quan hagin de tenir efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats a la comunitat autònoma, excepte si es tracta de comunitats autònomes amb una llengua oficial pròpia coincident. També cal traduir-los quan ho disposin les lleis o a instància de part que al.legui indefensió".

Doncs bé, en el present supòsit la provisió d'assenyalament de judici havia de tenir efectes dins de l'àmbit d'aquesta comunitat autònoma, encara que s'enviés a Madrid, on hi ha els serveis jurídics centrals de RENFE. El fet que l'actor designés aquest domicili en la seva demanda, no pot fer oblidar que RENFE té a Catalunya un munt d'oficines i que a qualsevol d'aquestes s'hagués pogut dirigir la demanda i, a més, el jutjat podria haver enviar la citació pel judici a qualsevol Delegació, sucursal, representació o agència establertes a la ciutat de Barcelona, d'acord amb el que estableix el nº 2 de l'article 60 de la Llei de Procediment laboral "cuando estas diligencias deban entenderse con una persona jurídica, se practicarán, en su caso, en las Delegacions, sucursales, representacions o agencias establecidas en la población donde radique el Juzgado o Tribunal que conozca del asunto, aunque carezcan de poder para comparecer en juicio las personas que estén al frente de las mismas".

D'altra banda, tal com correctament afirma el demandant en l'escrit d'impugnació del recurs, és evident que RENFE va entendre perfectament la primera provisió del jutjat, de data 18.1.2007, perquè els seus advocats van assistir el dia 27 de març a l'acte en que es va decidir la suspensió del judici, tal com consta a l'acta que es troba al foli 15 de les actuacions. Cal remarcar també que l'advocat que representava a la recurrent era de Barcelona i en cap moment va fer cap manifestació en aquest sentit.

També cal assenyalar que una vegada ampliada la demanda, es va dictar la provisió de data 20.4.2007 citant de nou a les parts a judici, (que és la que ara s'indica que li ha causat indefensió) la qual va ser notificada a la recurrent, en data 3 de maig, per la qual cosa, si entenia que aquesta no era ajustada a dret, l'hauria d'haver impugnat mitjançant el corresponent recurs de reposició, el que no va fer i va deixar que adquirís fermesa, per la qual cosa s'ha de refusar l'al.legació de que no va assistir al judici perquè la notificació estava escrita en llengua catalana.

I, per últim, la Sala entén que és absolutament improcedent que la recurrent, que té moltes oficines a aquesta Comunitat Autònoma, al.legui desconeixement de la llengua pròpia de Catalunya perquè es tracta d'una llengua oficial en aquesta, d'acord amb el que estableix l' article 3 del vigent Estatut d'Autonomia i, a més, ella mateixa ofereix els seus serveis de transports en les dues llengües oficials en aquesta CC.AA., per la qual cosa els seus empleats a Catalunya tenen l'obligació de conèixer-la per poder atendre als ciutadans en la llengua que aquests escollin per dirigir-s'hi.

I també es inacceptable, perquè es de difícil defensa que s'ha de traduir una provisió en la qual es cita a les parts per l'acte del judici, atès que les paraules són pràcticament idèntiques entre ambdues llengües. I de la mateixa manera és difícil d'entendre que en el present recurs s'al.legui indefensió per aquest motiu, quan -com s'ha dit anteriorment- ja s'havia citat anteriorment a la recurrent en l'idioma català i aquest el va entendre perfectament, perquè va assistir a l'acte de suspensió.

Per tant, el motiu s'ha de desestimar i, amb ell, la totalitat del recurs, el que comporta la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel RENFE OPERADORA contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 6 de Barcelona, en data 12 de juny de 2.007 , en les Actuacions 902/2006,, en virtut de demanda presentada pel Don. Héctor y MUTUA FRATERNIDAD- MUPRESPA en reclamació d'Incapacitat Temporal i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.