Sentencia Social Nº 2601/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5970/2015 de 26 de Abril de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2012 - 8047844

EBO

Recurs de Suplicació: 5970/2015

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 27 d'abril de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2601/2016

En el recurs de suplicació interposat per Noemi a la sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data deu de juny de 2015 dictada en el procediment Demandes núm. 1010/2012 en el qual s'ha recorregut contra la part MINISTERIO DE DEFENSA, MUTUA ASEPEYO, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer . Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de juny de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Que desestimando la demanda formulada por DOÑA Noemi frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA ASEPEYO, TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL Y MINISTERIO DEL EJERCITO DEL AIRE sobre MAYOR PORCENTAJE DE PRESTACIÓN Y DECLARACIÓN DE PRESTACIÓN DE VIUDEDAD DERIVADA DE LA CONTINGENCIA DE ACCIDENTE DE TRABAJO IN ITINERE debo absolver a las codemandadas de las pretensiones deducidas en su contra. '

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que DON Basilio , con DNI número NUM000 y afiliado al Régimen General de la Seguridad con el número NUM001 , esposo de la actora, falleció el día 26-03-2012 por un accidente de tráfico; prestaba sus servicios para la empresa EJERCITO DEL AIRE; la empresa tenía concertada la contingencia de Accidentes de Trabajo con la Mutua ASEPEYO; conforme expediente administrativo y de conformidad por las partes.

SEGUNDO.- El fallecido trabajador prestaba sus servicios como Técnico superior de actividades técnicas y profesionales en el citada empresa; se acredita conforme al Informe de la Inspección (diligencia final), preceptivo por ser la reclamación en solicitud de declaración de accidente de trabajo, concluye lo siguiente una vez realizadas las averiguaciones respecto al accidente de tráfico:

Que el domicilio de la empresa donde prestaba sus servicios lo era en la localidad de Gavá, en la actualidad se encuentra de baja por carecer de trabajadores desde el 31-12-2014.

Que de la documentación solicitada a la Jefatura de la Escuadrilla de Transmisiones del ejército del Aire en la provincia de Zaragoza, se recibe en fecha 17 de febrero la información siguiente:

Que el centro de trabajo del actor estaba situado en la escuadrilla de Transmisiones ubicada en ACC GAVÁ CE,AM 62, Camí Ral s/n, carretera B210 Km 2,6 de Gavá; que tenía un horario de trabajo de 7,30 horas a 15,00 horas de Lunes a Viernes. Una de cada tres semanas, empezando de lunes y terminando el lunes siguiente, realizaba un servicios de alerta de Telecomunicaciones H 24, formando un equipo móvil con otro componente del área de comunicaciones, consistente en estar localizado las 24 horas mediante teléfono móvil con el fin de actuar junto con su compañero de equipo, ante cualquier incidencia de los diferentes asentamiento de la zona de actuación, comunicada por el Gestor de al Red del Sistema de Telecomunicaciones Militares, a la finalización de dicho servicio disponía de días libres.

El día 26 de marzo de 2012 tuvo lugar suceso consistente en accidente de tráfico alrededor de las 21,40 horas en la carretera C31 punto KM 137 entre Calafell y Vendrell, el señor Basilio fue golpeado por un vehículo ante al irrupción de un jabalí en la calzada. La colisión provoca la muerte del señor Basilio (también Parte de Accidente folio 12).

Consta en el Contrato de trabajo que se aporta que el fallecido tenía su domicilio en la C/ DIRECCION000 número NUM002 NUM003 . NUM003 de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) y así mismo, consta este Domicilio en escrito del Ministerio de Defensa de fecha 27 de marzo del 2012 (aportado con el informe de Inspección), día después del accidente sufrido por el causante; consta así mismo, dicho domicilio en el certificado de defunción del causante, en el carnet de identidad de la actora y del causante y en la propia solicitud de prestaciones de la actora (folios 10 y 19 y expediente administrativo).

.

TERCERO.- Que en fecha 7 de junio del 2012 la actora solicito las prestaciones de Viudedad por accidente no laboral; por Resolución del INSS de fecha 08-06-12 se le reconoció a la esposa el derecho a percibir pensión de Viudedad derivada de Enfermedad Común del 52% de la Base Reguladora de 1518,73 Euros/mes, con efectos del 27-03-12.

CUARTO.- Que interpuesta Reclamación Previa frente a la Resolución en solicitud de que se declare que la muerte del causante lo es por la contingencia de accidente de trabajo in itínere y que el porcentaje de la base reguladora deberá ser del 70% y no del 52% la prestación de Viudedad; por Resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social de fecha 24-07-12 se desestima la Reclamación Previa por cuanto de acuerdo con los documentos que constan en el expediente no queda acreditado los requisitos para al aplicación del porcentaje solicitado por que no convive con hijos menores de 26 años, con mayores incapacitados o con menores acogidos; que la empresa donde trabajaba su esposo, tiene concertada las contingencias profesionales con la mutua Asepeyo que es responsable del reconocimiento del derecho a las prestaciones por Muerte y Supervivencia. ( artículos 115 y 126 de la LGSS y 30 b de la Orden de 13 de febrero de 1967).

QUINTO.- Interpuesta Reclamación Previa ante la Mutua en solicitud de que se reconozca que el accidente sufrido por su esposo, como derivado de Accidente de trabajo 'in itinere', le fue denegado también por la Mutua.

SEXTO.- Que la actora solicita se declare el derecho a percibir la prestación de viudedad en el porcentaje del 70% y como derivada de accidente de trabajo 'in itinere' y condene a las demandadas a estar y pasar por dicha declaración y al abono de las prestaciones económicas derivadas de aquella, según su respectiva responsabilidad.

SÉPTIMO.- Siendo la Base Reguladora de la prestación solicitada por la Contingencia de Accidente de Trabajo la de 21262,20 Euros/anuales.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació de que la pensió de viduïtat que li ha estat reconeguda ho sigui per la contingència d'accident de treball, s'interposa per la mateixa recurs de suplicació, el qual té per objecte la revisió de fets provats i també la infracció de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi haurien comès.

SEGON.-En el primer motiu de recurs, la demandant demana la modificació del fet provat segon de la sentència en el sentit de afegir al mateix que en alguns períodes de l'any el causant Basilio residia junt amb la seva família a l'habitatge de la seva propietat situat al carrer DIRECCION001 NUM004 de El Vendrell (Tarragona), com consta a l'escriptura de compra de data 31 de gener de 2002. Sens perjudici de que, com es dirà més endavant no tingui aquesta indicació un valor decisiu als efectes que es discuteixen en el procés, el cert es que els documents que es mencionen en el recurs no acrediten la certesa d'aquest fet, tota vegada que l'escriptura de venda solament fa referència a la compra d'un solar, sense que en cap altre document consti que s'hi hagués construït un habitatge ni tampoc que la família s'hi desplacés en períodes de l'any que tampoc es determinen.

Per aquest motiu els fets provats han de restar sense modificació.

TERCER.-En el segon motiu de recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la LRJS , es denuncia com a infringit l' article 115.2.a del Text refós (1994) de la LGSS , així com dels articles 217.2 , 217.3 , 217.6 i 218.2 de la LEC . Discrepa la part en el seu recurs de que la jutjadora 'a quo' no accepti el plantejament de la demandant de que el treballador accidentat retornava a les 21,40 al seu domicili de El Vendrell després de concloure la seva feina al centre de treball de Gavá i, en concret que no li era exigible demostrar aquesta circumstància. Val a dir que la Sala no pot compartir la interpretació que fa la part respecte de la càrrega de la prova, tota vegada que, a partir de la presumpció establerta a l'actual article 156.3 LGSS de laboralitat de l'accident patit en lloc i temps de treball, les modalitats diverses, en concret la de l'accident 'in itinere' que es pretén en aquest precisen si no de prova plena si de prova suficient , suficiència que no ha apreciat la jutjadora d'instància, que fonamenta el seu criteri en: a) Que l'horari del treballador era de dilluns a divendres de 7,30 a 15 hores i l'accident va succeir a les 21,40 hores; b) Que encara que cada tres setmanes duia a terme amb un altre company un servei de localitzacions 24 h mitjançant telèfon mòbil no s'al lega la part ni consta demostrat que el dia en que es va produir l'accident estigués o hagués estat de servei fóra de l'horari habitual; c) Que el domicili habitual del treballador i la seva família era a L'Hospitalet de Llobregat, a molt pocs kilòmetres de Gavà; d) Que a la sol.licitut inicial de pensió de la demandant es va fer constar que la contingència era 'accident no laboral'. Aquests raonaments sostenen suficientment al parer de la Sala que l'accident de tràfic del demandant no es va produir en trajecte de la feina al domicili del demandant doncs encara admetent que en el solar comprat a El Vendrell existís una construcció que permetés considerar-la domicili, les sis hores i quaranta minuts transcorreguts entre la sortida de la feina i l'accident descarten racionalment un trajecte feina-domicili, més encara quan no es dona cap explicació per la part demandant respecte de la dita demora exagerada i, d'altra banda ni el dia de la setmana (dilluns al vespre), ni el fet de que al següent dia hagués d'iniciar la seva jornada a les 7,30 a Gavà, ni el fet de que la data no es podés considerar estival ni de Setmana Santa (26 de març de 2012, essent el Divendres Sant d'aquell any el 6 d'abril) permeten sostenir la pretensió de la demandant, respecte de la qual la prova dels extrems necessaris per a sostenir la seva pretensió no era de cap manera diabòlica ni impossible donat el temps transcorregut l'existència de companys de feina, de documentació del Ministeri de Defensa etc. que podien haver adverat la seva pretensió.

Certament la jurisprudència del Tribunal Suprem ha atenuat notablement la rigidesa en aquest aspecte de la jurisprudència tradicional i en sentències com la de 26 de desembre de 2013 va establir en el supòsit d'un treballador que va patir un accident en viatjar un diumenge des del seu domicili els caps de setmana al seu domicili habitual. En la dita sentència assenyala l'Alt Tribunal que l'element essencial es determinar la causa dels desplaçament així como la connexió cronològica del desplaçament amb la feina. En el cas present i com hem argumentat abans, no es possible determinar la dita causa quan el treballador feia sis hores que havia acabat la seva jornada laboral i, prop de les deu de la nit, no s'apropava sinó s'allunyava del centre de treball al qual havia de retornar a les 7,30 del dia següent, situat a 50 Km. de El Vendrell, mentre que el seu domicili habitual estava solament a 10 Km. En el mateix sentit, la sentència del Tribunal Suprem de 25 de maig de 2015 .

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

Fallo

DESESTIMEM el recurs de suplicació interposat per Noemi contra la sentència de 10 de juny de 2015 del Jutjat Social núm. 13 de Barcelona , que CONFIRMEM íntegrament.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.