Sentencia Social Nº 265/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 836/2006 de 14 de Enero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

js

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL.LMA. SRA. MATILDE ARAGO GASSIOT

Barcelona, 14 de gener de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 265/2008

En el recurs de suplicació interposat per Elvira a la sentència del Jutjat Social 18 Barcelona de data 29.05.2007 dictada en el procediment núm. 836/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part María Cristina ,

Caps Sant Cugat, S.L. i -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGO GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 21.11.2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Extinció a instància del treballador, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29.05.2007, que contenia la decisió següent:

Que debo desestimar y desestimo las demandadas sobre extinción del contrato de trabajo a instancia del trabajador y sobre impugnación de despido interpuestas por Dª Elvira contra la empresa CAPS SANT CUGAT, S.L., y Dª María Cristina y el FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, declarando la procedencia del despido efectuado el 3-1-2.007, y convalidando la extinción del contrato de trabajo producido con efectos de dicha fecha; con absolución de los demandados de los pedimentos formulados.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La actora, Dª Elvira , con DNI nº NUM000 , inició prestación de servicios por cuenta y dependencia de CAPS SANT CUGAT, S.L., dedicada al bordado de prendas y comercio textil, en fecha 18-9-2.000, con la categoría profesional de Encargada.

2.- A partir del 1-12-2.002 la actora pasó a integrarse en la empresa María Cristina , dedicada al bordado de prendas y comercio textil, manteniendo todos sus derechos en la nueva empresa.

3.- La actora percibía un salario mensual fijo más una cantidad variable en concepto de comisiones, que durante el año 2.006 ascendió a un promedio mensual de 1.505,84 euros brutos, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.

4.- La actora prestaba servicios en la tienda situada en el centro comercial de Sant Cugat, en Sant Cugat del Vallès, siendo la jornada pactada en el contrato de trabajo de 40 horas semanales, de lunes a sábado.

5.- La actora iniciaba la jornada a las 10'00 horas, y si una semana realizaba 35 horas, la siguiente realizaba 45 horas para compensar.

6.- En fecha 31-3-2.006 la actora remitió a María Cristina mediante correo electrónico el mensaje del siguiente tenor literal:

" María Cristina , te escribo este e-mail delante de María Inés , para recordarte que ayer no salí de tu tienda con un talón, que después de los descuentos efectuados te dije que te podías quedar los 20 euros, importe del mencionado talón, para ti. Por lo tanto yo no salí de la tienda con ningún talón.

Te recuerdo que una y otra vez te estoy requiriendo que mi salario debe estar en nómina y que ya no acepto más fuera de la hoja de salarios y que debes tributar mi correspondiente I.R.P.F.

Que mi salario pactado hace varios años es de 1200 euros más 4% de comisiones sobre la mitad de ventas de la tienda, que tengo paga extra en enero y otra en julio. Que quiero que se rectifiquen mis nóminas desde Enero de este año, incluyendo mi paga doble cobrada en Enero.

Además te recuerdo que llevo seis años sin efectuar vacaciones y desde haced tres meses te vengo repitiendo que cogería una semana en Abril, y hasta hace apenas unos días estoy teniendo problemas con la coletilla "no te vas a poder ir". Debido a la falta de personal, personal que falta desde el mes de octubre y que no hemos tenido hasta ahora marzo. Que mi horario es de 10 a 16 horas de lunes a viernes, haciendo refuerzo martes y jueves para compensar las 40 horas y que tengo como derecho adquirido un fin de semana alterno de fiesta, trabajo uno, fiesta el otro, sucesivamente.

Que salgo de vacaciones el día 3 de Abril y me incorporaré el día 10 de Abril a las 10 de la mañana que es mi horario y que tengo pendientes tres semanas de vacaciones. De las cuales una puedo elegir y que te comunico a día de hoy que será la primera semana de septiembre".

7.- En fecha 18-4-2.006 la actora remitió a Dª María Cristina mediante correo electrónico el mensaje del siguiente tenor literal:

" María Cristina , en vista de que el diálogo empresa-trabajador, es imposible, ya que por ambas partes se han mezclado temas personales, que han motivado la falta total de diálogo. Te envío este correo para confirmar que este sábado es mi festivo que hoy realizaré como hacía anteriormente mis 2.30 horas de refuerzo y el jueves el mismo horario. De manera que recupero mi derecho a mis sábados festivos como ya te comenté en mi anterior correo. Realizando una semana 45 horas y la otra 35 horas. Como llevo años efectuando".

8.- Desde el mes de noviembre de 2.006 la actora y el hermano de ésta, Luis Angel , mantuvieron conversaciones con María Cristina conversaciones para el traspaso de la tienda de complementos que ésta última tenía en la Calle Enrique Granados, nº 15 de Sant Cugat del Vallès, sin que, finalmente alcanzaran un acuerdo.

9.- En fecha 25-7-2.006 la empresaria entrega a la actora comunicación del siguiente tenor literal:

"Por medio de la presente le comunico el cambio de domicilio del centro de trabajo ubicado en el CENTRO COMERCIAL SANT CUGAT a la calle Enrique Granados nº 15 de Sant Cugat del Vallès, donde deberá prestar sus servicios a partir del próximo día 25 de agosto de 2006.

Con motivo del cambio de domicilio de la tienda al centro urbano de Sant Cugat del Vallés, y dado que el nuevo horario comercial se adaptará a las nuevas necesidades y características de su nueva ubicación geográfica y al no estar integrado en un centro comercial con obligación de horarios de apertura, el horario comercial de la tienda será de lunes a viernes de 9h. a 14h. y de 17h a 20h, procediendo en tiempo y forma a comunicarle que su horario de trabajo de desarrollará según el nuevo horario comercial establecido.

Las causas que motivan esta decisión son de índole organizativo, justificadas por la decreciente situación económica que atraviesa la empresa acreditada por el descenso continuado del volumen de las ventas, con resultado de pérdidas en el presente ejercicio, situación que me obliga a reducir gastos ya ante la proximidad del vencimiento del contrato del alquiler del negocio, me veo obligada a cambiar de local, contribuyendo a garantizar la viabilidad futura de la empresa".

10.- La actora inició situación de incapacidad temporal por contingencias profesionales, el 5-7-2.006 con el diagnóstico de tendinitis del carpo derecho, expidiéndosele el alta médica el 16-7-2.006.

11.- En fecha 17-7-2.007 causó baja médica por contingencias comunes hasta el 7-8-2.006, y en fecha 28-8-2.006 causó nueva baja médica por contingencias comunes, con el diagnóstico de estado de ansiedad, siendo dada de alta médica el 16-1-2.007.

12.- Según informes de visita emitidos por la Mutua de Terrassa en fecha 24 y 28 de agosto de 2.006 en el que se indica que la actora padece un estado de ansiedad.

13.- En informe emitido por el Médico de Familia en fecha 19-9-2.006 se indica: "La pacient presenta des del febrer de 2006 trastorn adaptatiu amb humor mixt secundari a problemas laborals, per la qual cosa està en tractament amb antidepressius (paroxetina) i ansiolitics (diazepam).

La pacient està en situació d'incapacitat laboral tansitòria per la clínica esmentada des del juliol de 2006".

14.- Durante la situación de incapacidad temporal de la actora, la empresaria dió instrucciones a la dependienta de la tienda, María Inés para que la trabajadora no entrara en la tienda, y entregara los partes de baja fuera de la misma.

15.- En fecha 13-9-2.006 la actora remitió a María Cristina , mediante correo electrónico, mensaje del siguiente tenor literal:

" María Cristina , acabo de tener una conversación telefónica con María Inés , en la cual se me dice que tengo prohibida la entrada en la tienda (mientras esté de baja), que tengo prohibido estar sola en la tienda porque no te fías (no sé de que no te fías) pero bueno. Pero lo más indignante es que amenaces a mi compañera y amiga que si me deja entrar tendrá graves problemas.

Te agradeceré que si tiene algún problema conmigo te dirijas a mí por mail, y no utilices al personal de la tienda que además de compañera es amiga mía.

Con respecto a si en algún momento se me ha dejado sola entre el lunes y el martes que parece ser es cuando no encontráis un burofax, comunicarte que yo no me estuve en la tienda. También te agradeceré que todo esto me lo digas personalmente a mí, y de paso envías copia a mi abogado que ya tienes la dirección.

Después recordarte que llevo esperando mi paga doble desde junio y que aún no me has dicho qué pasa (bueno si me lo has dicho que la pagará cuando puedas), cosa que creo en el banco tienes dinero para hacer frente a mi pago. Que es mío, que dispongo del ingreso. Después del ingreso de este mes agradecería enviarais copia de mi hoja de salario a mi abogado".

16.- En fecha 21-12-2.006 la actora presentó la solicitud de pago directo del subsidio de incapacidad temporal, por incumplimiento de la empresa.

17.- En fecha 3-1-2.007 la empresaria remitió a la actora mediante burofax carta, que la actora recibió el 5-1-2.007, del siguiente tenor literal:

"Esta empresa, por medio de la presente, lamenta tener que comunicarle que ha tomado la decisión de extinguir su contrato de trabajo procediendo a su despido disciplinario.

Los hechos y circunstancias que han motivado esta decisión son las siguientes:

El 27 de julio de 2006 y ante el Notario de Barcelona Don Juan Ignacio Castro-Girona Martínez, constituyó la sociedad unipersonal denominada "Century Condal, S.L.", cuyo capital social, de 30.000 ?, ha sido asumido y desembolsado totalmente mediante aportaciones dinerarias del único socio y administrador, que es Vd.

El domicilio social de esta mercantil se estableció en la C/ DIRECCION000 nº NUM001 ático NUM002 de Sant Cugat del Vallès, que me corresponde a su domicilio particular, y el objeto social es:

-"Bordar y estampar toda clase de prensas de vestir y sus complementos".

-"La comercialización al mayor y al menor de todo tipo de productos textiles".

El desempeño de esta actividad la viene Vd. desempeñando, desde la constitución de la misma y suponemos que con carácter provisional, en su domicilio particular que, como ya hemos indicado anteriormente, coincide con el domicilio social de "Century Condal, S.L.", y ello a pesar de encontrarse en situación de baja médica por enfermedad común.

Coincidiendo con ello y para explotar su negocio de forma oficial y con tienda abierta al público, ha alquilado, por cinco años, el local sito en Avda. Tarradellas nº 102 de Terrassa.

Para poder bordar, ha adquirido una máquina de 4 cabezales, modelo TMFX 1204 de la marca Tarima, a la mercantil "Kart Kauf", que se la han instalado en su tienda y que, además de suministrarle el material necesario para su funcionamiento (hilos, agujas, entretelas, bastidores, etc.) también la efectúa el servicio de mantenimiento.

El material que precisa para el desarrollo de la actividad (gorras, albornoces, toallas, polos, baberos, etc.) lo adquiere a la mayoría de nuestros proveedores a los que ha conocido como consecuencia de haber prestado servicios en esta empresa.

Asimismo, ha captado o intentado captar a clientes nuestros, a los que se ha presentado comunicándoles el inicio de su nueva actividad, ocasionándonos con ello una gran disminución de nuestras ventas, lo que constituye una clara y evidente competencia desleal.

En el desempeño de su actividad y realizando fundamentalmente labores de comercial, trabaja junto con Vd. la Sra. Estela , antigua trabajadora de esta empresa, que causó baja voluntaria el 15 de octubre de 2005.

Ante todas estas averiguaciones, se determinó realizarle un seguimiento los días 2, 16, 23, 31, de octubre de 2006 y los días 17, 19, 20, de diciembre de 2006, llegando a las siguientes conclusiones:

-Ha realizado constantes viajes a la tienda de la Avda. Tarradellas nº 102 de Terrassa, controlando la evolución de las obras y conversando con los trabajadores que las efectúan, teniendo reuniones en la Cafetería "Mondolç" de la referenciada Avenida.

-Los desplazamientos, además de hacerlos a pie, utiliza reiteradamente y de forma indistinta tanto su vehículo, un SEAT Ibiza de color azul con matrículo ....-YJP , como el de la Sra. Estela , un Skoda Fabia con matrícula ....-VCN .

-En alguna de estas visitas a las obras y estando dentro los operarios, con la ayuda de estos últimos han sacado del interior de su vehículo sacos de material de obra, cemento, que los han introducido en el interior del local.

-En numerosas ocasiones en las que la tienda está cerrada, abre con llaves propias y sube las persianas metálicas del local. Lo mismo realiza cuando lo abandona, bajando la persiana y cerrándola con sus propias llaves.

-Efectúa numerosas gestiones bancarias en las entidades bancarias "La Caixa" y "Caixa Terrassa" ambas ubicadas en la Avda. Josep Tarradellas de Terrasa.

-Constantemente, lleva bolsas con prendas textiles que en ocasiones entrega en un local de la C/ Balmes, en cuya cristalera figura una nota que reza "Se hacen arreglos", y a la que presta servicios de bordado.

-Junto a Doña. Estela , sacan reiteradamente de la tienda prendas de ropa, en ocasiones en brazos, otras en bolsas y otras en cajas de cartón que depositan en su vehículo y reparten entre sus clientes.

-Permanece, junto con su compañera, mucho tiempo en la tienda, colocando las prendas en las estantería y colgadores, arreglándola para tenerla en condiciones para su apertura.

-Efectúa numerosas gestiones comerciales acompañada por Doña. Estela , permaneciendo ésta última, en la mayoría de las ocasiones, dentro del vehículo mientras Vd. entre en las tiendas para efectuar las gestiones correspondientes.

Para el funcionamiento de su empresa, evidentemente, necesita prendas para vender, bordar, etc., como albornoces, toallas, polos, uniformes o ropa escolar y otras prendas, tanto infantiles como para adultos.

Para ello, ha contactado con la mayoría de nuestros proveedores, diciéndoles que la empresa en que trabajaba ha cerrado y que ahora "se ha montado por su cuenta".

Concretamente, los proveedores a los que compra las prendas son, entre otros "Busssines Gift, S.L.", "Alterco, S.A." (Atrium), "Disbro", "New Wave Claque", "Tuc-Tuc", "Tiem-Cap", "Pollyflame", "Montextil Ropa Laboral", "Creat Osona",y "Praia".

En cuanto a clientes que eran de esta empresa y que ha desviado a su propio negocio, señalamos a "Verbatim España", "Ferretería El Clavo 2", "Montextil", "Balmar", "Monyat Uniformes", "Medcomtech" y varios más de los que estamos pendientes de confirmación.

Señalar que el último, "Medcometech", el 9 de agosto de 2006 fue a nuestra tienda para que le hiciéramos un presupuesto porque quería adquirir y bordar 200 gorras y 3.500 polos, y Vd. le dijo que le mandarían un comercial y, a los 10 días se presentaron en su despacho la Sra. Estela con otra persona, le enseñaron la muestra de la prenda con el logotipo y entregaron los presupuestos correspondientes (pro forma) con folios impresos de "Century Condal, S.L.".

Los hechos descritos, pues, son constitutivos de las faltas calificadas como grave y muy grave en los apartados 4) del artículo 41, y 2) y 8) del artículo 42 del vigente Convenio Colectivo de Trabajo del Sector del Comercio Textil de la provincia de Barcelona, así como en el apartado d) del artículo 54 del Estatuto de los Trabajadores aprobado por Real Decreto Legislativo nº 1/1995 de 24 de marzo .

Efectivamente, ha simulado estar enferma o, en el supuesto de estarlo, ha actuado de forma totalmente contraria a la finalidad de dicha situación que no es otra que conseguir la curación del defraudando con ello, no sólo a esta empresa sino a la propia Seguridad Social, a la que será denunciada para tome las medidas pertinentes.

Asimismo, su conducta constituye una trasgresión de la buena fe contractual así como un abuso de la confianza que esta empresa le tiene depositada para el desempeño de su trabajo ya que no sólo ha efectuado la competencia desleal creando una empresa paralela y prestando servicios por su cuenta en nuestra misma actividad, sino que incluso nos ha extraído e intentado extraer clientes, comprando material, en la mayoría de los casos, a proveedores nuestros.

Por todo lo expuesto, la Dirección de esta Empresa y dada la gravedad de las faltas cometidas, ha decidido aplicarle la máxima sanción fijada en el artículo 43 del Convenio anteriormente referenciado , consistente en su despido disciplinario, con efectos del día de la notificación de la presente carta de despido.

Asimismo, le manifestamos que tenemos a su disposición la liquidación correspondiente indicándole que, además de la sanción de despido que ahora se le impone, la Empresa se reserva el derecho a interponer contra Vd. las acciones judiciales que estime pertinentes".

18.- La empresaria en el mes de septiembre de 2.006 tuvo sospechas de que la actora estaba llevando a cabo actividad con otra empresa, y encargó la investigación a un detective privado, que efectuó seguimiento de la trabajadora durante distintos días del mes de octubre de 2.006, del mes de noviembre de 2.006 y diciembre de 2.006, emitiendo el informe que consta aportado en el ramo de prueba de la parte demandada como número 72.

19.- La actora en el mes de agosto de 2.006 constituyó una sociedad mercantil denominada Century Condal, S.L., siendo ella la única socia y Administradora, su objeto social es el siguiente:

"-Bordar y estampar toda clase de prendas de vestir y sus complementos.

-La comercialización al mayor y al menor de todo tipo de productos textiles.

-La creación y ejecución de campañas publicitarias y de promoción; la producción de anuncios y programas para cualquier medio de comunicación; la contratación publicitaria en todas sus vertientes de difusión, creación y patrimonio; la intervención en toda forma de comunicación para la promoción de bienes, productos y servicios; la comercialización de artículos de reclamo publicitario.

Tales actividades podrán ser realizadas por la Sociedad, ya directamente, ya indirectamente, incluso mediante su participación en otras sociedades de objeto idéntico o análogo".

20.- La actora durante el periodo septiembre de 2.006 a diciembre de 2.006, ha estado realizando preparativos para iniciar la actividad con la sociedad Century Condal, S.L. disponiendo de una tienda sita en la Avda. Tarradellas nº 102 de Terrassa, donde se han realizado obras, habiendo adquirido la actora una máquina para bordar, de 4 cabezales, modelo TMFX 1204 de la marca Tarima, a la mercantil "Kart Kauf"; dicha máquina se puso en marcha después del 5-1-2.007. La actora ha adquirido material de distintas empresas que son proveedores de la demandada.

21.- Como fecha de inicio de la actividad de Century Condal, S.L., consta en la Agencia Tributaria el 1-12-2.006.

22.- En el mes de diciembre de 2.006 la empresa Century Condal, S.L., efectuó diversos presupuestos para la entidad Medcometch, entidad que es cliente de María Cristina (Documentos 66 a 69 de la parte demandada).

23.- El Convenio Colectivo aplicable es del Sector del comercio textil de la provincia de Barcelona vigente para el periodo 1-2-2.005 a 31-12-2.007, que regula el régimen disciplinario en sus artículos 40 a 43 , cuyo contenido se tiene aquí por reproducido.

24.- Se ha intentado la conciliación administrativa previa.

25.- La actora no ostentado la condición de representante sindical o de los trabajadores.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la codemandada María Cristina el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència que desestima les demandes en els procediments acumulats d'extinció de contracte i d'acomiadament improcedent, presenta recurs la part actora que ha estat impugnat per l'adversa.

El recurs demana com a primer motiu, per la via del article 191 a) de la Llei de procediment laboral, Reial decret legislatiu, 2/1995, de 7 d'abril , la nul litat de les actuacions i la reposició al moment anterior en què es va dictar la sentència, basada en la infracció dels articles 120.3 de la CE, 372.3 de la LEC (precepte que no existeix en la Llei d'Enjudiciament Civil 1/2000, de 7 de gener, actualment vigent), 248.3 de la LOPJ, 97.2 de la LPL , indicant que el jutjador no ha resolt tots els punts plantejats en el litigi, ja que no ha valorat la manca de pagament del subsidi de incapacitat temporal que es dedueix del fet provat 16, a efectes de justificar l'acció d'extinció del contracte, ni la al legada prescripció de la falta imputada a l'actora, per a declarar la improcedència de l'acomiadament interessada.

L' article 218.2 de la LEC 1/2000 , indica que les sentències es motivaran expressant els raonaments fàctics i jurídics que condueixin a la apreciació i valoració de les proves, així com a l'aplicació i interpretació del dret. També diu que la motivació haurà d'incidir en els diferents elements fàctics i jurídics del plet, considerats individualment i en conjunt, ajustant-se sempre a les regles de la lògica i la raó. Així mateix, l' article 97.2 de la LPL , estableix que la sentència haurà d'expressar, dins dels antecedents de fet, resum suficient dels que hagin estat objecte del debat en el procés. Que apreciant els elements de convicció, declararà expressament els fets que estimi provats, fent referència en els fonaments de dret als raonaments que li hagin portat a aquesta conclusió. Per últim, haurà de fonamentar suficientment els pronunciaments de la decisió.

D'acord amb els preceptes exposats no es pot atendre la pretensió de la recurrent, ja que, per una banda, quan es desestima l'acció d'extinció indemnitzada del contracte per la via de l' article 50 del ET , es valoren suficientment la inexistència de causes greus acreditades, referint-se als fets que es declaren provats i per altra, en el paràgraf tercer dels fonaments jurídics de la sentència la jutgessa de instància examina de forma clara la causa de improcedència formulada en la demanda, indicant que "... tampoco puede apreciarse la prescripción alegada pues el artículo 60 del Estatuto de los Trabaladores establece que las faltas muy graves prescribirán a los sesenta días a partir de la fecha en que la empresa tuvo conocimineto de su comisión, y en todo caso, a los seus meses de haberse cometido, y en este caso ha quedado probado que la empresa tuvo conocimiento fehaciente de los hechos en el mes de diciembre de 2006, adoptando la decisión e despido el 3-01-2007".

La part actora pot discrepar de la valoració, però no pretendre una nul litat per indefensió, ja que la seva al legació ha estat examinada i resolta en el sentit que consta. Tampoc existeix cap incongruència manifesta amb els fets declarats provats, ja que es transcriuen de manera àmplia i es valoren de forma detallada en la sentència. La manca de fonamentació jurídica, que per força ha de ser explícita i referida a preceptes legals, fonts del dret o jurisprudència ( art. 5 LOPJ, arts. 1 i 3 del Codi Civil ), que causaria una evident indefensió a les dues parts, ja que mancaria un element bàsic del raonament de la resolució, vulnerant per tant l' article 24 de la Constitució que garanteix la tutela judicial efectiva no és el cas de la sentència impugnada. En aquest sentit es pot citar la doctrina establerta en les sentències del Tribunal Constitucional, que indiquen el requisit de motivació és inherent a la tutela judicial efectiva, i que l' exigència constitucional de motivació no obliga a un raonament exhaustiu i pormenoritzat de tots els aspectes i perspectives que tinguin les parts en la qüestió que es decideix, sinó que és suficient, des del prisma del art. 24.1 CE , que les resolucions judicials vinguin recolzades en raons que permetin conèixer quins han estat els criteris jurídics essencials fonamentadors de la decisió o, el que és el mateix, la "ratio decidendi" que ha determinat aquella (STC 24/1990, 25/1990, 150/1988, 36/1989, 44/1989, 153/1995, 39/1997, 175/1985, entre d'altres).

Pels motius exposats s'ha de desestimar el primer motiu del recurs, ja que no consta la infracció al.legada per la part recurrent

SEGON. Com a segon motiu del recurs al empara de l' article 191 b) de la LPL , interessa la part demandant la revisió dels fets provats 5, 11, 16, 18, 20 i 22, que s'examinarà a continuació.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

TERCER. Aplicant els criteris exposats, s'han de valorar les modificacions proposades. En primer lloc, interessa la part recurrent que es modifiqui el fet provat cinc, en el sentit de modificar la referència a les hores de treball setmanal realitzades per la demandant, pel redactat següent: "La actora iniciaba la jornada a las 10'00 horas; el període del 27 de marzo de 2006 al 29 de abril de 2006 la actora realizó 202 horas resultando una media de 40,4 horas semanales; en el mes de junio de 2006 la actora realizó 203 horas resultando una media de 40,6 horas semanales".

Basa la seva petició revisora en els documents obrants als folis 272 a 278 del ram de prova de la part demandada, indicant que es dedueix el que s'interessa incloure tenint en compte que no haver aportat la part els quadrants del període en què l'activitat és notablement superior, sinó solament del període de març a juny de 2006.

La lectura de la nòmina de desembre de 2004 i els quadres horaris de 2006, no permet modificar la conclusió de la jutgessa de instància, ja que no s'evidencia la diferència en l'hàbit de prestació de serveis i recuperació que indica el fet provat, ni la determinació de les hores extres realitzades que proposa com a relat alternatiu és evident, per la qual cosa no es pot modificar la conclusió de la magistrada de instància, que per altra banda, tal com valora en el fonament jurídic primer, dedueix també de la pràctica d'altres proves com la testifical, que no és revisable en aquest tràmit processal. Per altra banda, no es pot evitar destacar que en el foli 323 de les actuacions consta aportat per la demandant un correu en el que reconeix que realitza una jornada una setmana de 45 hores i l'altra de 35 hores, conclusió que reflecteix la magistrada en el fet provat i té el seu suport en l'esmentat document que contradiu el que al.lega la recurrent.

QUART. La segona modificació de fet interessada, es refereix al fet provat onze, relatiu a les patologies que pateix la demandant en el període de baixa mèdica, al qual demana que s'afegeixi "Transtorno adaptativo mixto sin limitación funcional derivado de problemas laborales (Mobbing)." Fonamenta la seva petició en els folis 317 a 321 i 332 de les actuacions.

En els folis referits consta que la demandant ha estat en situació de baixa mèdica, pautada amb tractament amb antidepressius i ansiolítics, des de juliol de 2006. En el document 331, no citat per la recurrent, s'indica pel psiquiatre, que la demandant pateix trastorn adaptatiu amb símptomes d'ansietat i depressió i que segueix control mèdic.

Si bé dels informes mèdics és dedueix que la causa de la malaltia psíquica de la demandant té a veure amb els problemes laborals, no es pot incorporar per aquesta via la modificació que pretén la recurrent, en el sentit que reflecteix l'existència de mobbing com a factor de fet desencadenant de la patologia, ja que aquest s'hauria d'haver acreditat amb altres mitjans (testificals ...) que provessin la conducta de l'empresa, que no pot ser afirmada pel metge que la desconeix, i sense que resulti aquesta conclusió dels informes d'assistència mèdica aportats que, lògicament, no ho indiquen així, sinó que es limiten a indicar que pot tenir una causa en problemes laborals ( i alguns afegeixen, personals i econòmics, foli 317). En conseqüència, no es pot admetre tampoc la modificació interessada.

CINQUÈ. Seguint en l'anàlisi de la petició revisora, la part recurrent interessa la modificació del fet provat 16, en el sentit que s'afegeixi on diu que el dia 21-12-2006 la demandant va presentar sol.licitud de pagament directe del subsidi de incapacitat temporal per incompliment empresarial, que aquest era "desde el 1 de noviembre de 2006..., habiendo procedido la misma a descontarse en los seguros sociales la citada prestación".

Basa aquesta pretensió en els documents obrants als folis 100, 213 a 244 i 326 del ram de prova.

El document 326 és una compareixença a Mútua Egara, demandant la documentació per realitzar la sol.licitud el pagament directe de la prestació per incompliment patronal, amb data 21 de desembre de 2006.

Els documents 213 a 244, són fotocòpia dels butlletins de cotització de l'empresa (TC-2), en els que consten les deduccions i compensacions per períodes de incapacitat temporal i bonificacions. Al període objecte del litigi es refereixen concretament els documents dels folis 240 al 244, dels mesos de novembre i desembre de 2006, en els quals consta la deducció de la prestació de incapacitat temporal per valor de 1.183,50 (novembre) i 1.222,95 (desembre). Efectivament, aquest valor que compensa l'empresa ha de ser posat en mans del treballador, ja que la declaració suposa que la companyia realitza un pagament delegat del subsidi, d'acord amb la obligació que estableix l' article 77.1.a) de la LGSS . El descompte sense causa es una apropiació indeguda que vulnera els drets del treballador afectat, amb l'agreujant que no li permet percebre la seva prestació en un supòsit de malaltia, ni per pagament directe, ja que consta abonada. Aquesta conducta de l'empresa queda evidenciada pels butlletins i no existeix cap element de contradicció, sense que per altra banda s'al legui per la demandada el pagament efectiu del subsidi, fet que hauria d'acreditar amb el rebut corresponent, i que a manca de aportació del mateix, s'ha de considerar admès. Per altra banda, la transcendència de la qüestió, és indubtable, atesa la responsabilitat de l'empresa en la gestió del pagament i la afectació de la treballadora que en situació de malaltia es queda sense prestació econòmica, tot i reunir tots els requisits que estableix la Llei general de la Seguretat Social.

Ha de ser estimat, en conseqüència aquest motiu del recurs i el fet provat 16è, ha de quedar redactat en el sentit interessat per la recurrent. És a dir:

"16.- En fecha 21-12-2006 la actora presentó solicitud de pago directo del subsidio de incapacidad temporal por incumplimiento de la empresa desde el 1 de noviembre de 2006, habiendo procedido la misma a descontarse en los seguros sociales la citada prestación".

SISÈ. Per la mateixa via demana també la recurrent la modificació del fet provat 18, del que interessa la modificació en el sentit que es faci referència a què des del mes de setembre de 2006 l'empresària va obtenir del registre mercantil nota simple informativa de la societat CENTURY CONDAL S.L., i constància que l'actora estava portant a terme una activitat amb una altra empresa. Basa la pretensió en els folis 288 i 289 de les actuacions. La transcendència d'aquest coneixement és important a efectes de poder-se fixar el dies a quo per a la possible prescripció de la falta notificada per acomiadament de data 3 de gener de 2007.

Doncs bé, la nota simple informativa del Registre de la Mercantil que va aportat l'empresa demandada té efectivament per data de emissió el dia 15/09/2006, i en ella consta que la demandant era administradora única de la companyia Century Condal, S.L., que es constitueix amb el domicili social al c/ DIRECCION000 , NUM001 atic NUM002 , de Sant Cugat del Vallés, domicili de la demandant, amb el capital social de 30.000 euros i amb un soci únic i administrador únic que és la Sra. Elvira .

En conseqüència, resulta evident que la demandada tenia coneixement de totes aquestes circumstàncies des del dia que indica la recurrent, i s'ha de modificar també aquest fet provat en el sentit que s'interessa, quedant la redacció definitiva en el sentit següent:

"18. La empresaria el 15 de setiembre de 2006 obtuvo del Registro Mercantil nota simple informativa de la sociedad CENTURY CONDAL, S.L., constándole que la actora estaba llevando a cabo una actividad con otra empresa, y encargó la investigación a un detective privado, que efectuó seguimiento de la trabajadora durante distintos días del mes de octubre de 2006, del mes de noviembre de 2006 y diciembre de 2006, emitiendo el informe que consta aportado en el ramo de prueba de la parte demandada como número 72."

SETÈ. La revisió del fet provat 20 que també s'interessa, es limita a la modificació de la paraula "tienda" por "local", que no pot tenir cap transcendència per a la valoració del litigi, per tractar-se de quasi sinònims a efectes de valoració (local de negoci susceptible de realitzar una activitat comercial obert al públic) per la qual cosa ha de decaure sense més raonaments, la pretensió. Finalment, la pretensió de revisió del fet provat 22, del qual es demana que es modifiqui el redactat en el sentit que consti que les tres factures emeses per Century Condal a Medcomtech, no tenen data i que aquesta darrera mercantil va factura una comanda per María Cristina el dia 28-12-06, es basa en els documents 66 a 69 de la part demandada.

Doncs bé, del document 66 es dedueix que el client Medcomtech ho era de les dues empreses, és a dir la demandada i la societat unipersonal de la demandant, per la qual cosa, resulta intranscendent la modificació, ja que el que és transcendent és justament el fet que la magistrada fa constar com a acreditat. Per altra banda, la data de recepció del FAX, que consta en la capsalera del document, (15-09-2006), fa que no es pugui accedir a la modificació proposada, per deixar sense data la comanda, en favor del que postula la recorrent.

Aquest motiu doncs ha de ser desestimat, ja que els documents que cita la recorrent corroboren la conclusió realitzada per la magistrada de instància.

VUITÈ. El tercer motiu del recurs, per la via de l' article 191 c) de la LPL , al lega la infracció de les normes substantives següents:

1) L' article 50.1.c del ET , indicant que l'impagament del subsidi de incapacitat temporal a la demandant, hauria de justificar la estimació de la demanda d'extinció de contracte, amb la indemnització corresponent, atès que s'ha acreditat aquest. Cita en favor de la seva pretensió les sentències del TS de 22 de maig de 1995 i 2 de novembre de 1996, en les que es valora que es considera incompliment empresarial greu, als efectes de justificar l'acció d'extinció de contracte de l'article 50.1-c), l'impagament de les prestacions de incapacitat temporal en un període de 4 mesos, tenint en compte a més la circumstància de descompte empresarial del subsidi en els butlletins de les cotitzacions mensuals.

D'acord amb la mateixa jurisprudència que cita el recurs no es pot atendre la seva pretensió, ja que el que resulta provat és l'impagament i apropiació per l'empresa del subsidi de incapacitat temporal de la demandant, corresponent als mesos de novembre i desembre de 2006. Si tenim en compte que la demanda d'extinció del contracte es va registrar al Deganat dels Jutjats de Barcelona en data 21 de novembre de 2006, en aquell moment no existia una causa greu i culpable per a estimar la extinció contractual, tal com raona la sentència de instància, sense que per altra banda s'hagin acreditat el conjunt de motius que s'indicaven en la demanda com a base de l'acció presentada, motius de fet que ja ni s'han intentat afegir per la via del recurs de suplicació, sigui per manca de proves o per impossibilitat d'argumentació atesos el límits que la legislació processal permet a la revisió per aquesta via.

Concretament, la jurisprudència ha tingut ocasió reiterada d'analitzar el retard en el pagament de prestacions com a causa d'extinció contractual, així la sentència del Tribunal Suprem de 24.3.1992 (recurs 413/1991) EDJ 1991/2870, va declarar en unificació de doctrina que per fonamentar una extinció contractual basada en impagament de salaris és precís que no es tracti d'un incompliment esporàdic sinó d'un comportament continuat i persistent que tingui la transcendència d'un incompliment greu de les obligacions contractuals. Més concretament la sentència de 21.6.1986 EDJ 1986/4324, va declarar que no té aquesta gravetat el retard en el pagament d'un mes de salari ja que en aquest cas no hi ha incompliment continuat. La de 16.6.1987 EDJ 1987/4840, va declarar que tampoc era motiu de rescissió de contracte el retard en el pagament de dos mesos seguits, i la de 25.9.1995 EDJ 1995/4913, va indicar que tampoc ho era el retard en el pagament de tres mensualitats. Quant al cas d'impagament de prestacions de incapacitat temporal, en un principi la doctrina de suplicació va entendre que no tenia encaix en cap dels supòsits de l' article 50 del Estatut dels Treballadors EDL 1995/13475 (sentència d'aquesta pròpia Sala de 18.1.1994, però aquesta doctrina ja ha estat superada (STSJ Catalunya 2.4.2001 EDJ 2001/10264 ). Atesa la jurisprudència unificadora establerta per exemple en sentència del Tribunal Suprem de 2.11.1996 EDJ 1996/7714, el retard o incompliment en el pagament delegat de les prestacions de incapacitat temporal quant sigui greu i reiterat constitueix la causa d'extinció contractual prevista a l'apartat c) de l'article 50.1 de l'Estatut dels treballadors EDL 1995/13475 . Per a determinar la gravetat de l'incompliment cal analitzar també els antecedents jurisprudencials i doctrinals, el Tribunal Suprem va considerar incompliment greu l'impagament del subsidi de incapacitat temporal en un període de 4 mesos (STS 22-5-1995 EDJ 1995/2692 ). En doctrina d'altres tribunals superiors s'ha analitzat també la gravetat als efectes extintius de l'impagament de les prestacions de incapacitat temporal i així en sentència del TSJ de Galícia de 14.7.2000 , es va considerar que no era causa d'extinció la falta de pagament de la prestació durant 3 mesos, criteri que també segueix la sentència del TSJ del País Basc de 9.7.1996 en un cas en que es deuen prestacions per incapacitat temporal de dos mesos i una paga extraordinària.

La qüestió és que l'incompliment empresarial en el moment de presentar-se la demanda, respecte a no pagament de la prestació de incapacitat temporal no existia encara, ja que ni havia finalitzat el mes de novembre. En el moment del judici, per molt que no seria moment adequat per tenir en compte la viabilitat de l'acció exercitada, aquest valor es limitava a dos mesos, temporalitat, que tal com argumenta la mateixa jurisprudència citada per la recurrent, tampoc donaria lloc a estimar l'acció extintiva per incompliment greu i culpable de les obligacions empresarials, per la via de l' article 50,1,c), del ET , ja que la jurisprudència exigeix una reiteració en l'esmentat incompliment, que ve en general exigint un lapse temporal mínim superior a 3 mesos. Aquest primer motiu d'infracció de normes substantives del recurs, ha de ser doncs desestimat.

2) En segon lloc, al lega la recurrent la infracció de l' article 60.2 del ET , que disposa la prescripció de les faltes molt greus en 60 dies a partir de la data del coneixement de l'empresa, en relació al article 45 del Conveni col lectiu del sector (s'ha de suposar que és del tèxtil de la província de Barcelona) que diu la recurrent que indica que les faltes lleus prescriuen al cap de 10 dies, les greus al cap de 20 dies i les molt greus al cap de 60 dies, d'ença que l'empresa va tenir coneixement de la seva comesa", al legant la prescripció de les faltes imputades a la demandant en la carta d'acomiadament.

La dicció literal del aplicable, Conveni del sector tèxtil de la província de Barcelona, publicat al DOGC de 3 d'octubre de 2005, vigent pels anys 2005-2006, estableix que les faltes prescriuran en tot cas també als 6 mesos d'haver-se comès. No es diferència en res, doncs, de l' article 60 del Estatut dels Treballadors .

La recurrent indica que el coneixement de l'empresa s'ha de fixar en el mes de setembre de 2006, d'acord amb el fet provat 18, modificat arrel de la nota simple informativa del registre mercantil, del que s'advertia per la demandada que la societat inscrita CENTURY CONDAL, S:L., tenia una sòcia unipersonal que era l'actora i l'activitat que realitzava.

Però no es pot admetre aquesta argumentació de la demandant, ja que si bé és cert que el fet provat reflecteix el coneixement, tal com s'ha modificat a la seva instància, també ho és que fa constar que la companyia va instaurar un seguiment a la demandant, mitjançant el qual pretenia corroborar la seva activitat concreta, a efectes de tenir dades de suport per una possible acció sancionadora i que reflecteix de manera detallada la carta d'acomiadament lliurada el dia 5 del mes de gener de 2007. L'acomiadament procedent que valora la sentència de instància no es basa únicament en la formalitat de la constitució de la societat anònima, amb l'objecte social que consta, sinó també en altres causes disciplinàries, (treball en incapacitat temporal i simulació de baixa per malaltia, aquesta darrera que no queda acreditada), valorades com a greu vulneració de la bona fe contractual i abús de confiança. La sentència raona la falta molt greu per haver-se dedicat l'actora a una activitat empresarial en una empresa de la competència, sense consentiment ni coneixement de l'empresari, en la mateixa branca de la producció i amb la creació de un perjudici real o potencial per la companyia en la que es presta serveis i que retribueix la seva activitat.

La al.legació de prescipció ha de ser descartada ja que no es pot pretendre que el mes de setembre i solament amb una informació registral tingués la companyia demandada tots els elements de suport que van justificar la carta d'acomiadament.

NOVÈ. En conseqüència, descartats els elements del recurs i sense que es combati de manera l'adequació de la sanció, s'ha de concloure que la falta ha estat correctament qualificada i la sanció imposada per l'empresa i l'Estatut dels Treballadors (art. 54.2.d ), que estableix que es consideraran incompliments contractuals greus i culpables del treballador, entre d'altres, la transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança en el desenvolupament de la feina, amb la conseqüència que disposa l'apartat 7 del article 55 del mateix Estatut , és a dir, la convalidació de l'extinció del contracte realitzada per l'empresa, sense dret a indemnització ni a salaris de tramitació.

De la valoració anterior es dedueix que ha de ser desestimat el recurs i confirmada la sentència impugnada que desestimava les demandes d'extinció de contracte i acomiadament.

Atesos els preceptes legals citats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per la demandant Elvira contra la sentència dictada pel jutjat social 18 dels de Barcelona en data 29 de maig de 2007, recaiguda en les actuacions 836-2006 i acumulades, en virtut de demanda deduïda contra CAPS SANT CUGAT, SL i María Cristina i FONDO DE GARANTIA SALARIAL, en reclamació per acomiadament, acumulada al procediment d'extinció del contracte, i en conseqüència confirmem en tots els punts la sentència que desestimava les demandes.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.