Sentencia Social Nº 2673/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 359/2004 de 24 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 24 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2673/2009

En el recurs de suplicació interposat per Link Comunicaciones, S.A. a la sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data 29 de juny de 2007 dictada en el

procediment núm. 359/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Justo , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 20 de maig de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de juny de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la excepción de Litispendencia alegada por la empresa demandada y estimando parcialmente la demanda formulada por D. Justo frente a la mercantil LINK COMUNICACIONES, S.A. en reclamación de CANTIDAD, debo condenar y condeno a la empresa demandada a que abone al actor la cantidad de CATORCE MIL SETECIENTOS NOVENTA Y OCHO EUROS CON CINCUENTA Y CUATRO CÉNTIMOS EURO en concepto de prestación de invalidez complementaria según convenio colectivo."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.Que el actor D. Justo con DNI nº NUM000 , sufrió un accidente de trabajo en fecha 04-02-2002 mientras prestaba sus servicios en la empresa demandada; tramitado expediente sobre declaración de incapacidad permanente por Resolución del INSS de fecha 02-02-04 le fue declarado el actor afecto a una Incapacidad Permanente Absoluta derivada de accidente de trabajo y con derecho a la percepción de una pensión del 100% de la base reguladora mensual de 2043,39 euros, que quedo fijada en 2128,44 euros mensuales y la responsabilidad de la MUTUA EGARA, que cubría las contingencias de Accidente de Trabajo de la empresa, conforme al folio 97.

SEGUNDO.Que a los folios 86 a 99 y 112 a 122 consta presentada Reclamación Previa por la MUTUA EGARA frente a dicha Resolución de fecha 02-02-04, siendo estimada parcialmente modificándose la base reguladora y quedando cuantificada la misma anualmente en la cantidad de 24.184,78 euros.

Recurrida dicha Resolución ante los Juzgados de lo Social de Barcelona recayó la demanda por turno de reparto en el Juzgado de lo Social número 15, quién dicto sentencia en fecha 23-09-2004 fijando como Base Reguladora de la prestación por Incapacidad Permanente Absoluta reconocida la de 24.024,18 euros y declarando que la contingencia es de accidente de trabajo, confirmando las Resoluciones dictadas por el INSS.

Contra dicha sentencia la MUTUA EGARA interpuso recurso de Suplicación anta la Sala de lo Social del tribunal Superior de Justicia de Catalunya dictando este tribunal Superior sentencia en fecha 9 de febrero de 2006 en la que se indica literalmente: "...habida cuenta que en la presente litis, cuyo objeto es la reclamación efectuada por la Mutua en orden a la suma a la que debe ascender la base reguladora de la incapacidad permanente en grado de absoluta reconocida por el INSS, por medio de la resolución de fecha 2 de febrero del 2004, en la que se fijaba la misma en la suma de 24.184,78 euros anuales, postulando aquélla, la reducción de dicha cantidad a la estimada de 24.024,18 euros, es claro que la diferencia entre ambas cantidades, en computo anual es inferior a la cifra de trescientas mil pesetas... tiene por ello el pronunciamiento declarativo, en el supuesto que nos ocupa un claro contenido económico"; por ello la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya declara que sin entrar a examinar el recurso de suplicación interpuesto por MUTUA EGARA declaran la improcedencia del mismo por razón de la cuantía litigiosa y declara firme la resolución recurrida.

TERCERO.-Por Providencia de fecha 19 de abril de 2006 se tuvo por preparado Recurso de Casación para la unificación de doctrina, contra la sentencia dictada por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de fecha 9 de febrero de 2006 y se emplazo a las partes para que comparezcan ante la Sala de lo Social del Tribunal Supremo; no constando si la Mutua presento o no escrito de interposición del recurso.

CUARTO.-Que no consta escrito de formalización de recurso de suplicación presentado ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya y por lo tanto no constan los términos del recurso.

QUINTO.-Que la parte actora reclama en la demanda se condene a la empresa demandada al abono al actor de la cantidad de CATORCE MIL SETECIENTOS NOVENTA Y OCHO EUROS CON CINCUENTA Y CUATRO CÉNTIMOS EURO, más la cantidad de MIL CUATROCIENTOS SETENTA Y NUEVE EUROS CON OCHENTA Y CINCO EUROS en concepto de interés legal por mora.

SEXTO.-Que el Capitulo 10, artículo 61 del Convenio Colectivo de trabajo de la industria siderometalúrgica de la provincia de Barcelona para los años 2003-2004 , establece: "Prestación por invalidez o muerte. Si como consecuencia de accidente de trabajo o enfermedad profesional se produce una situación de invalidez permanente, en grado de gran invalidez, o incapacidad permanente absoluta para todo tipo de trabajo, la empresa ha de abonar al trabajador la cantidad de 21.210,87 euros o 14.798,54 euros respectivamente, a tanto alzado y de una sola vez.".

SÉPTIMO.-Se celebró el previo acto de conciliación ante el CMAC, con el resultado de intentado sin Avenencia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància que estimà parcialment la demanda interposada per la part actora i condemnà la demandada a abonar-li la quantitat de 14.798,54 euros, en concepte d'indemnització establerta en el Conveni col.lectiu d'aplicació a les parts, per haver estat declarat en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta, derivada d'accident de treball, s'interposa per la demandada Recurs de Suplicació, el qual te per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Abans d'entrar a examinar el citat recurs cal posar de relleu que tant la part actora com la demandada van sol.licitar a la Sala s'admetessin dues sentències, dictades en data posterior a la del judici oral. Concretament la demandada va sol.licitar, en data 14.2.2008 s'unís a les actuacions la sentència del Tribunal Suprem de data 22.10.2007, que va resoldre estimar el recurs de Cassació per a la unificació de doctrina interposat per l'empresa en contra de la sentència d'aquesta Sala de data 9.2.2006, la qual va anul.lar la citada sentència i va ordenar retornar les actuacions a la Sala perquè es resolgués el recurs de suplicació interposat per la Mútua EGARA.

El demandant, per la seva part, va sol.licitar, en data 9.6.2008 que també s'unís a les actuacions, la sentència de la Sala de data 5.5.2008 que en compliment de la Sentència del Tribunal Suprem abans citada, va resoldre el Recurs de Suplicació interposat per la Mútua EGARA contra la sentència del Jutjat Social nº 15 de Barcelona, de data 23.9.2004 , entrant a examinar el fons de l'assumpte i va decidir que la contingència de la qual deriva la situació d'Incapacitat Permanent Absoluta que pateix l'actor deriva de la contingència d'accident de treball.

Mitjançant interlocutòries de dates 4 de març i 4 de juliol de 2.008, ambdues sentències van ser unides a les actuacions, en entendre que estaven incloses dins del que estableix l' article 231 de la Llei de Procediment Laboral, en relació amb l'article 270 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

SEGON.En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l'art. 191 de la LPL , es denuncia la violació dels articles 43, 222, 207.3, 400.2 i 410 de la LEC 1/2000, de 7 de gener i s'al.lega que la sentència hauria d'haver estimat l'excepció de litispendència, atès que en el moment en que es dictà estava pendent de resolució el plet iniciat per la Mútua EGARA contra la resolució de l'INSS de data 2.2.2004 que declarà el treballador en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta derivada d'accident de treball, en el qual la Mútua qüestionava que la situació d'incapacitat de l'actor derivés d'accident de treball. L'esmentat plet es va resoldre per sentència de data 23.9.2004 del Jutjat Social nº 15, confirmant la resolució de l'INSS i fixant la Base Reguladora en la quantitat de 24.024,18 euros, però la Mútua va recorre la sentència, la qual va ser desestimada, sense entrar en el fons per la Sentència d'aquesta Sala de data 9.2.2006 i contra aquesta última resolució l'esmentada Mútua va interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant del Tribunal Suprem, recurs que en el moment del judici estava encara pendent de resoldre.

Existeix litispendència, a judici de la recurrent, atès que en aquell recurs la Mútua havia impugnat la contingència de la qual deriva la situació d'incapacitat permanent absoluta de l'actora, per la qual cosa, en el supòsit de que el recurs fos estimat, i es declarés que la contingència derivava de malaltia comú, la present demanda hauria de ser desestimada.

Efectivament, sobre la determinació de la contingència de que provenen les patologies de l'actor estava pendent en el moment de dictar-se la sentència d'instància un recurs de Cassació davant el Tribunal Suprem. Però en l'actualitat el recurs ha estat ja resolt per la sentència de data 22 d'octubre de 2007 del Tribunal Suprem, que anul.là la sentència anterior d'aquesta Sala i retornà les actuacions per tal de que es dictés nova sentència, decidint sobre el fons de l'assumpte. Doncs bé, també aquesta nova sentència ja s'ha dictat, concretament en data 5 de maig de 2.008, la qual s'ha adjuntat al present rotlle i en l'esmentada sentència es desestima el recurs interposat per la Mútua EGARA, declarant que la contingència de la qual deriven les lesions del treballador Sr. Justo deriven d'accident de treball.

TERCER.La sentència d'instància va decidir que no hi havia litispendència entre el present assumpte, -en que l'actor demanava es condemnés a l'empresa al pagament d'una indemnització per haver estat declarat en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada d'accident de treball, fonamentant en que aquesta indemnització estava recollida en el Conveni col.lectiu d'aplicació a les parts- i l'anterior plet que es va veure en el Jutjat Social nº 15 de Barcelona, en el qual es dictà sentència en data 23.9.2004, fixant la Base Reguladora de la prestació d'Incapacitat Permanent Absoluta i declarant que la contingència era derivada d'accident de treball, perquè -segons argumenta en el fonament de dret segon-, la llei exigeix que perquè es pugui estimar que existeix litispendència cal que es donin les tres identitats que exigeix l' art. 1.252 del Codi Civil (persones, coses i accions o causa de demanar) i entre el procediment seguit en el Jutjat Social nº 15 i el que va resoldre en les presents actuacions existeixen clares diferències, tant subjectives com pel que fa a les accions exercides, atès que en aquell procediment es qüestionava la contingència de les patologies i la base reguladora i en el present es reclama una condemna de quantitat i, a més, les parts tampoc són les mateixes.

Tan com recorda la sentència del Tribunal Suprem de data 20 de maig de 2008, la litispendència desenvolupa en el procés una funció cautelar o preventiva de l'institut de la cosa jutjada negativa o excloent, el qual es regula actualment en els apartats 1 a 3 de l'art. 222 de la Llei d'Enjudiciament Civil . Les raons de seguretat jurídica, coherència jurisdiccional i economia processal, en les que, d'acord amb la doctrina jurisprudencial es basen els instituts de la cosa jutjada i de la litispendència (que es regula en l' article 410 de la LEC ), tenen la mateixa virtualitat en tots els processos. És a dir, el que importa a propòsit d'aquesta excepció processal, de la mateixa manera que en l'institut de la cosa jutjada és que, a la vista de la comparació entre els processos anterior i posterior, s'apreciïn les identitats de subjectes, d'objecte i de causa exigides entre un i altre litigi, correspondència derivada de que la litispendència desenvolupa, una "funció cautelar" respecte a aquesta modalitat de la cosa jutjada (STS 11.4.1991), entre d'altres.

Ara bé, la litispendència es projecta en dues formes diverses, i compleix dues funcions, la negativa o preclusiva, a fi d'impedir que es produeix una nova decisió sobre el fons d'un segon procés sobre el mateix objecte ja resolt, però encara no ferm, en un procés anterior i la positiva o prejudicial, que opera quan la relació jurídica objecte de la primera sentència només és un element prejudicial o condicionant de l'objecte del segon litigi, que no es pot desconèixer, ni discutir, ni contradir en el segon procés. És a dir, té les mateixes funcions que la institució de la cosa jutjada, però opera en un moment anterior.

Doncs bé, aplicant aquesta doctrina al present plet, és evident que en el moment en que es va celebrar el judici oral existia litispendència entre el present plet i el que es va jutjat en el Jutjat Social nº 15 dels de Barcelona, pel que fa a l'aspecte positiu de l'excepció. En efecte, en aquell plet el que s'estava discutint era si les lesions que pateix l'actor provenien de la contingència d'accident de treball i la resolució que es donés a aquesta qüestió era totalment decisiva per tal de dirimir el present plet, atès que si es decidia que la contingència derivava d'accident de treball, el treballador tenia dret a la indemnització que reclama -tal com la pròpia demandada va reconèixer- i, pel contrari, si era derivada de malaltia comú la demanda s'havia de desestimar, ja que el Conveni col.lectiu d'aplicació, només reconeix el dret a la indemnització si la contingència de la qual deriva la declaració d'incapacitat permanent absoluta deriva de contingència professional (accident de treball o malaltia professional).

Ara bé, una vegada va ser desestimat els recurs interposat per la Mútua EGARA contra la sentència abans citada, en el moment en que s'està resolent el present recurs no es pot parlar ja de litispendència, sinó de cosa jutjada, d'acord amb el que estableix l' article 222 de la Llei d'Enjudiciament Civil , atès que ja ha recaigut sentència ferma sobre l'assumpte, la qual es va acordar unir a les actuacions, tal com s'ha dit anteriorment.

És a dir, en el moment actual i tenint en compte els nous fets que consten a les actuacions, -la resolució de la discrepància sobre la contingència de la qual deriven les patologies de l'actor- el recurs s'haurà de desestimar, perquè l'excepció processal de litispendència ja no existeix, sinó que hi ha cosa jutjada i s'ha d'aplicar al present litigi els efectes de l'aspecte positiu de la cosa jutjada, d'acord amb el que estableix l' article 222.4 de la Llei d'Enjudiciament Civil , quan disposa que el que es resol amb força de cosa jutjada en la sentència ferma que ha posat fi a un procés vincularà al tribunal d'un procés posterior quan en aquest aparegui com antecedent lògic del que sigui el seu objecte, sempre que els litigants d'ambdós processos siguin els mateixos, atès que en haver-se determinat mitjançant sentència ferma que les seves lesions deriven de la contingència d'accident de treball, l'actor té dret a que l'empresa li aboni la quantitat que sol.licitava en la seva demanda, per la qual cosa la sentència d'instància ha de ser ratificada.

QUART.La desestimació del recurs comporta, d'acord amb el que estableix l' article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a la recorrent, entre les qual s'inclourà la minuta del Lletrat que ha impugnat el recurs en la quantia de 400 euros. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, així com de l'assegurament prestat, als quals es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 202.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat LINK COMUNICACIONES, S.A. contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 13 de Barcelona, en data 29 de juny de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 359/2004, en virtut de demanda presentada pel Don. Justo , en reclamació de quantitat, i, en conseqüència, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució. S'imposen les costes processals a la recurrent, entre les quals s'inclourà la Minuta del lletrat impugnant dels recurs, que la Sala fixa en la quantitat de 400 euros i es disposa la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer i de l'assegurament prestat, als quals es donarà el destí previst legalment.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.