Sentencia Social Nº 2721/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 367/2007 de 16 de Abril de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 17079 - 44 - 4 - 2006 - 0001319

cl

IL·LMA. SRA. Mª DEL CARMEN FIGUERAS CUADRA

IL·LM. SR. FELIPE SOLER FERRER

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

Barcelona, 16 d'abril de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2721/2007

En el recurs de suplicació interposat per Aurora a la sentència del Jutjat Social 3 Girona de data dictada 20 de setembre de 2006 en el procediment Demandes núm. 374/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part DIMONI

Antecedentes

Primer. Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Extinció a instància del treballador, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de setembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Estimo la excepción de litispendencia formulada por las demandadas.

Debo desestimar y desestimo la demanda formulada por Aurora contra Jose Daniel , Guadalupe y DIMONI GROS INTERIORS, S.L. demandadas, absolviendo a las demandadas de las pretensiones que en ella se contienen".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

"Primero.- Doña Aurora empezó a prestar servicios por cuenta de las demandadas con una antigüedad de 26.11.2005, categoría profesional de dependienta y percibiendo un salario bruto mensual de 1.250,00 euros con prorrata de pagas extras (Documental, folio 59)

Segundo.- La empresa no dio de alta en la Seguridad Social a la trabajadora a pesar de haber prestado servicios en la misma. (Confesión Sr. Jose Daniel ) .

Tercero.- La trabajadora tiene reclamados ante el Juzgado de lo Social nº 1 de Girona los salarios no cobrados desde diciembre /05 mediante demanda que dio lugar a los autos nº 370/2006 del referido Juzgado habiéndose señalado fecha de conciliación y juicio para el 28.9.06 (Documental, folios 39 a 43).

Cuarto.- El mismo Juzgado Social 1 de Girona dictó en fecha 3.5.2006, en los autos 145/06 Sentencia desestimando la pretensión de la trabajadora de extinción contractual con tutela a los derechos fundamentales, cuya firmeza no consta. (Documental folios 58 a 66)

Quinto.- La trabajadora reclama la extinción de su contrato de trabajo por falta de pago de los salarios desde diciembre/2005 y sucesivos hasta el momento del acto del juicio, al amparo del art. 50, 1,b ET (hecho no discutido) .

Sexto.- La trabajadora se encuentra de baja médica desde el 18 de enero de 2006 ya fecha del juicio continuaba en dicha situación (Documental folio 33)

Séptimo.- Se intentó la conciliación administrativa previa "sin efecto".

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i va impugnar DIMONI GROS INTERIORS, S.L. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- El recurs presentat per la treballadora demandant Aurora s'articula en dos motius que en realitat contenen una única denúncia d'estimació indeguda de l'excepció de litispendència, denuncia que es formula a l'empara dels apartats a) i c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral .

La qüestió es planteja en els següents termes: A través de la demanda es va accionar extinció del contracte de treball per impagament o retards reiterats en el pagament del salari a l'empara de l' article 50.1.b) de l'Estatut dels treballadors, al mateix dia (18.5.2006 ) es van presentar simultàniament dues demandes, la d'extinció que regeix aquest procediment i la de reclamació dels salaris impagats, el judici corresponent al primer procediment es va assenyalar per tràmit urgent per al dia 12 de juliol, i el de reclamació de quantitat pel tràmit ordinari per al 28 de setembre. Un cop celebrat el judici del primer plet, la jutgessa va dictar sentència el 20 de setembre en la qual apreciava l'excepció de litispendència i deixava sense resoldre el fons de la qüestió.

La sentència recorreguda, confon els instituts de la prejudicialitat civil i de la litispendència. Litispendència i cosa jutjada son dues excepcions processals que responen a la mateixa causa i que es distingeixen per raó del moment en que s'exerciten, però la Llei d'enjudiciament civil regula dues espècies de l'anomenat institut de la cosa jutjada. L'article 207 recull l'anomenada cosa jutjada formal, i estableix la autoritat de cosa jutjada de les sentències fermes, la qual obliga al tribunal que va dictar una sentència a passar per la dita autoritat i l' article 222 de la LEC recull l'anomenada cosa jutjada material, la qual presenta dues perspectives, l'efecte negatiu o excloent i l'efecte positiu. L'efecte negatiu es resum en la màxima "non bis in idem" (o millor "ne bis in idem") i impedeix que sigui sotmesa de nou a judici una pretensió ja resolta per sentència ferma en un procediment anterior i l'efecte positiu o prejudicial significa la vinculació del jutge d'un altre procés ulterior el qual queda obligat a acceptar les declaracions jurídiques efectuades en el primer procés, en paraules de la pròpia norma (Art 222.4) "Lo resuelto con fuerza de cosa juzgada en la sentencia firme que haya puesto fin a un proceso vinculará al tribunal de un proceso posterior cuando en éste aparezca como antecedente lógico de lo que sea su objeto, siempre que los litigantes de ambos procesos sean los mismos o la cosa juzgada se extienda a ellos por disposición legal.".

D'aquesta forma s'impedeix que les qüestions ja resoltes siguin reproduïdes en un nou procés entre les mateixes parts (efecte negatiu) i s'obliga al jutge d'un altre procés ulterior a acceptar les declaracions efectuades per la sentència antecedent en tant que siguin prejudicials i connexes (efecte positiu). La pròpia exposició de motius de la LEC explica que "[...]entiende la cosa juzgada como un instituto de naturaleza esencialmente procesal, dirigido a impedir la repetición indebida de litigios y a procurar, mediante el efecto de vinculación positiva a lo juzgado anteriormente, la armonía de las sentencias que se pronuncien sobre el fondo en asuntos prejudicialmente conexos[...].

L'efecte positiu de la cosa jutjada, a diferència de l'efecte negatiu- no exigeix una completa identitat entre els plets sinó que és suficient que el que es va jutjar entre les parts en el primer procés actuï en el segon com a element condicionant -prejudicial-, de forma que, encara que la primera sentència no exclou el segon pronunciament, si que el condiciona a través de la vinculació del jutge al que ja es va resoldre, és per això que el Tribunal suprem (Sentencies de 17.12.1998 i 29.5.1995), te declarat que la jurisprudència no exigeix que el plet nou sigui una reproducció exacta d'un altre procediment, ja que no es necessari que la identitat es produeixi en tots els elements dels processos, sinó que és suficient l'existència d'una declaració precedent que actuï com a element condicionant i prejudicial. Però l'excepció de litispendència no correspon a aquest efecte positiu (prejudicial) sinó a l'efecte negatiu que impedeix a les parts reproduir una mateixa acció que ja està pendent d'un altre procés (litispendència) o que ja ha estat resolta en un altre procés (cosa jutjada).

La Sala, ha de declarar la raó que te la recorrent quant reclama que el fet que accioni en reclamació dels salaris pendents de pagament no ha d'impedir que es resolgui l'acció d'extinció del contracte per falta de pagament d'aquests mateixos salaris. L'efecte que pot produir la sentència extintiva sobre la corresponent a la reclamació de quantitat és el positiu de cosa jutjada material, però això no permet apreciar l'excepció de litispendència, ja que aquesta requereix la identitat d'acció i causa de demanar i és obvi que les accions exercides en l'un i l'altre plet són distintes. En definitiva, pot succeir que el jutge que ha de decidir sobre l'ulterior plet en reclamació de quantitat, estigui obligat a respectar l'anterior declaració feta en el plet sobre extinció contractual per tal de respectar l'obligada harmonia de les sentències que es pronuncien sobre el fons en assumptes perjudicialment connexos, però no és admissible que es deixi irresolt el plet sobre extinció amb l'argument de que es troba pendent el plet sobre quantitat, perquè si admetem això, en realitat estem negant a la treballadora la tutela judicial efectiva puix que li neguem la resolució de la relació laboral sense analitzar si hi ha causa justificada per a l'extinció.

SEGON.- Independentment del que s'ha dit en el paràgraf anterior, l'empresa formula un escrit d'impugnació en el qual fa referència a la sentència d'aquesta Sala de 30.11.2006 (Recurs de suplicació 6293-06), la Sala ha d'aclarir que aquella sentència no té res a veure amb aquest plet ja que es refereix a una anterior acció extintiva exercida per la treballadora per causes distintes a les adduïdes en aquest procediment.

Atesos els raonaments anteriors,

Fallo

1)Estimar el recurs de suplicació presentat per la representació de Aurora .

2)Decretar la nul litat de la sentència de 20.9.2006 del Jutjat social número 3 de Girona emesa a les actuacions 374-06 .

3)Ordenar la devolució de les actuacions al Jutjat d'origen a fi que, per la jutgessa, es dicti nova sentència en la qual es desestimi l'excepció de litispendència i es resolgui el fons de la qüestió plantejada en aquest plet.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat a ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.