Sentencia Social Nº 2745/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1085/2016 de 04 de Mayo de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1085/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 4 de maig de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2745/2016

En el recurs de suplicació interposat per Humberto a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 8 de setembre de 2015 dictada en el procediment núm. 1126/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 5-11-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de setembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

Desestimo la demanda presentada per Humberto contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social sobre incapacitat permanent i absolc a l'ens demandat de les peticions de la demanda.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

I.- La part demandant Humberto amb DNI núm. : NUM000 , consta afiliat a la Seguretat Social i en situació d'alta o assimilada al alta en el regim general per a la seva activitat professional de 'mozo lavacoches' .

II.- L'actor va sol.licitar la prestació el 9.07.13 en situación de assimilada a la de alta per atur no subsidiat amb demanda de ocupació i despres de ser examinat per l'ICAMS que va emetre dictamen en data 13.08.13 per resolucio de l'INSS de data 5.09.13, es va resoldre que no procedia declarar la demandant en cap grau de incapacitat permanen.

III- Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia a la via jurisdiccional laboral, que va ser desestimada per resolució administrativa expressa de 10.10.13, que esgota la via administrativa.

IV.- No es controvertida la base reguladora de la prestació establerta en 772,00 euros mensuals i la data d'efectes es de 13.07.13.

V.- El demandant pateix: 'Discartrosis C4-C7 con perdida axonal atual C7 deecha. Discopatia L3-L4 con hernia discal L5-S1 izquierda con lesion radicular S1. Pendiente de evolución. Trastorno de la personalidad en tratamiento'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del treballador demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre (BOE de 11 d'octubre).

Segon.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social. Resumidament argumenta que les patologies i limitacions que consten recollides en el cinquè fet provat impossibiliten que pugui desplegar les fonamentals tasques de la seva professió habitual de mosso renta cotxes que requereix la bipedestació constant, postures corporals forçades, flexió de la columna i treball de força i esforç, incompatibles amb les lesions de Discartrosi C4-C7 amb pèrdua axonal actual C7 dreta. Discopatia L3-L4 amb hèrnia discal L5-S1 esquerra amb lesió radicular a la S1, pendent d'evolució, i trastorn de la personalitat en tractament.

Cal puntualitzar que al no haver set atacada la relació fàctica, ens remetem al cinquè fet provat en el qual consten les lesions a que fa referència el recorrent.

L'article núm. 136 137 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994) estableix que, per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat permanent total suposa la impossibilitat relativa d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual, concepte més ampli que les del lloc de treball, i entén que, encara que funcionalment pugui dur-la a terme, ha de ser en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en aquella professió, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual és total quan la possibilitat de dur-la a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva és utòpica.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat permanent total que postula, la Sala considera que el conjunt del quadre de les patologies físiques , ara per ara, i sense perjudici del procés evolutiu de la pèrdua axonal àmplia del segment cervical que presenta i de la radiculopatia a nivell lumbar que comporta àlgies pel compromís de l'arrel del segment lumbar, impedeixen les fonamentals tasques de la professió habitual que contraindiquen la sobrecàrrega de la columna als nivells citats, ja que requereix la bipedestació i moviments de flexió de la columna, així com postures forçades i força.

El demandant es troba doncs actualment incapacitat de forma permanent total, de manera que concorren les condicions exigides per l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994), sense perjudici de l'evolució i millora que pugui fer elo quadre patològic en el futur.

En conseqüència estimem el recurs i, amb revocació de la sentència de la instància, declarem el demandant Don. Humberto en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna, devent condemnar el Institut Nacional de la Seguretat Social abonar la prestació del 55 % de la base reguladora de 772 euros mensuals bruts amb efectes de 13 de juliol de 2013, mes les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Atesos els fonaments de dret precedents

Fallo

Estimar el Recurs de Suplicació interposat pel demandant Don. Humberto contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 25 de Barcelona de 8 de setembre de 2015 , dictada en el procediment núm. 1126/2013, que revoquem.

Declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna, i

condemnar el Institut Nacional de la Seguretat Social abonar la prestació del 55 % de la base reguladora de 772 euros mensuals bruts amb efectes de 13 de juliol de 2013, mes les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.