Sentencia Social Nº 2753/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1179/2016 de 04 de Mayo de 2016

Encabezamiento

RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1179/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 4 de maig de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2753/2016

En el recurs de suplicació interposat per instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 16 d'octubre de 2015 dictada en el procediment núm. 1175/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Felipe , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 16-12-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 d'octubre de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que ESTIMO ÍNTEGRAMENTE las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Felipe contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre Incapacidad Permanente, y DECLARO a la referida parte actora en situación de incapacidad permanente total con derecho a percibir una pensión mensual equivalente al 55% de su base reguladora de 1.182,06 euros, más mejoras y revalorizaciones legales, ello con efectos del día 17/10/2014, condenando al INSS a estar y pasar por la anterior declaración y al abono de la referida prestación.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Felipe se encuentra afiliado a la Seguridad Social.

SEGUNDO.- Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se procedió al reconomiento médico de Felipe , emitiéndose dictamen por el ICAM en fecha 17/10/2014 con el siguiente resultado: cierre de comunicación interauricular tipo Ostium Secundum, actualmente con palpitaciones ocasionales en estudio y pendiente de evolución.

TERCERO.- El día 04/11/2014 el INSS dictó resolución por la que se declaraba a la parte actora no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados.

CUARTO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de por los mismos motivos que la primitiva.

QUINTO.- La profesión habitual de Felipe es la de mozo de almacén.

SEXTO.- Felipe acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1.182,06 euros, siendo los efectos desde el día 17/10/2014.

SÉPTIMO.- Felipe padece cierre comunicación interauricular tipo osteum secundum intervenida en abril de 2014 con buena evolución, episodios de taquicardia sinusal en tratamiento, con fracción de eyección 52% y funcionalismo conservado, clase funcional II. (informe ICAM recogido por resolución INSS folio 46)

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que declara el demandant en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de mosso magatzem, és per examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

El treballador presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- El Ens Gestor denuncia la infracció de l'article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny), que transcriu. S'oposa al reconeixement de la incapacitat permanent total de la sentència perquè considera que en el setè fet provat consta que presenta 'funcionalisme conservat' i que la intervenció quirúrgica de l'abril de 2014 te bona evolució.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet al grau d'incapacitat permanent total de la normativa anterior, manté que la qualificació d'aquest grau d'incapacitat suposa la impossibilitat d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual , i entén que, tot i que funcionalment pugui dur-les a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol requeriment, sinó la de dur-lo a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual és total quan la possibilitat de dur-la a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix aquella activitat laboral productiva és utòpica.

Referent a les lesions que presenta el treballador, el setè fet provat de la relació fàctica no atacat estableix que el treballador presenta tancament de comunicació interauricular tipus osteum secundum intervinguda a l'abril de 2014 amb bona evolució, episodis de taquicàrdia sinusal en tractament, amb fracció d'ejecció 52% i funcionalisme conservat, classe funcional II. Amb valor de fet provat que consta en el Tercer fonament de dret de la sentència, la Classe Funcional II de la NYHA es correspon a impediments per a esforços moderats. Per altra banda presenta palpitacions que, encara que puguin ser ocasionals , son compatibles amb arítmies per fibril lació auricular que contraindica activitat física encara que sigui parcial.

Davant el conjunt del quadre, és evident que el treballador te contraindicades les fonamentals tasques de la seva professió habitual de mosso de magatzem, eminentment i fonamentalment d'esforç i força físics.

Les fonamentals exigències de la professió del demandant són incompatibles doncs amb el seu estat de salut, de manera que compleix amb els requisits exigits en l'article núm. 137.4 de la LGSS., raó per la qual desestimem el recurs del Ens Gestor recorrent i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 16 d'octubre de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 31 de Barcelona en el procediment núm. 1175/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.