Sentencia Social Nº 2757/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1122/2016 de 05 de Mayo de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1122/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 5 de maig de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2757/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 16 d'octubre de 2015 dictada en el procediment núm. 1156/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Asunción , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 2-12-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 d'octubre de 2015 , que contenia la decisió següent:

que, estimando totalmente la demanda interpuesta por Asunción contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social,

1) debo declarar y declaro a la parte demandante en situación de incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, con derecho a una pensión equivalente a un 100% de una base reguladora mensual de 894,53 euros, con efectos económicos desde el 1.10.14, con los incrementos y revalorizaciones correspondientes y con cargo al Régimen General de la Seguridad Social;

2) debo condenar y condeno al Instituto demandado a abonar dicha pensión a la parte demandante.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º- La parte demandante, Asunción , nacida el NUM000 .70, fue declarada en situación de incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, en virtud de resolución del INSS de 2.8.13, por presentar, según dicha resolución, las siguientes patologías:

Trastorno por dependencia a OH, en abstinencia mantenida, agorafobia con clínica activa y limitación funcional.

La profesión habitual de la demandante era la de limpiadora y estaba encuadrada en el Régimen General de la Seguridad Social.

2º- En fecha que no puede precisarse, el INSS incoó expediente de revisión de la incapacidad permanente. A raíz de dicha incoación, la parte demandante fue reconocida por el Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), que emitió dictamen el 1.9.14. El INSS, mediante resolución de 30.9.14, acordó la extinción de la pensión de incapacidad permanente por considerar que las patologías de la parte demandante habían mejorado hasta el punto de no hacerla tributaria de incapacidad permanente en ninguno de sus grados.

3º- La parte demandante formuló reclamación previa, que le fue desestimada.

4º- La parte demandante padece actualmente:

- Trastorno por dependencia del alcohol, que ha requerido tres ingresos por desintoxicación (enero, julio y septiembre de 2015). En el último de ellos, la demandante, el día anterior al ingreso, presentó un episodio de irritabilidad y heteroagresividad verbal y física contra objetos y posteriormente se encerró en su habitación, donde fue encontrada más tarde, provista de un cuchillo, si bine no se había autolesionado.

- Trastorno por ansiedad y agorafobia con clínica activa.

5º- La base reguladora de las prestaciones de incapacidad permanente absoluta o total para la profesión habitual es de 894,53 euros mensuales y la fecha de efectos, en caso de estimarse la demanda, sería la del 1.10.14.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima mantenir la beneficiària amb la situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta per no observar la millora postulada pel Ens Gestor, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre de 2011 ( BOE 11 d'octubre).

La treballadora presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- Denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social. Resumidament manté que la demandant no acredita que pateixi una patologia definitiva perquè segons el document mèdic que cita es troba pendent de tractament i estabilització.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta, el quart fet provat de la relació fàctica no atacat, en relació a les patologies diagnosticades a l'any 2013 que consten en el primer fet provat de la sentència, suposa un empitjorament i un quadre de limitacions funcionals severes que impedeixen desplegar qualsevol activitat per lleugera i senzilla que sigui degut a la gravetat de la patologia psiquiàtrica, que actualment segueix presentant un quadre sever amb recaigudes i episodis de desintoxicació que han requerit ingressos , amb trastorn d'ansietat i agorafòbia amb clínica severa.

El caràcter greu, permanent i cronificat de les patologies, que ara per ara no són susceptibles de millora sinó que s'han agreujat, la incapaciten per a qualsevol activitat laboral rendible degut al elevadíssim grau de limitació funcional incompatible amb les exigències mínimes de qualsevol activitat laboral, tal com valora i raona la sentència de la instància en el segon i tercer Fonament de Dret de la sentència.

La demandant reuneix els requisits exigits per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 16 d'octubre de 2015, dictada pel Jutjat Social núm. 17 de Barcelona en el procediment núm. 1156/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.