Sentencia Social Nº 2808/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3295/2013 de 10 de Abril de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 10 d'abril de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2808/2014

En el recurs de suplicació interposat per Ramón a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 26 de març de 2013 dictada en el procediment núm. 904/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Institut Nacional de la Seguretat Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 20-9-12 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de març de 2013 , que contenia la decisió següent:

Desestimando la demanda interpuesta por D. Ramón frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, en solicitud de reconocimiento de una incapacidad permanente absoluta, debo absolver y absuelvo a la entidad demandada de la pretensión planteada frente a ella.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO. El actor, D. Ramón , con DNI nº NUM000 , nacido el NUM001 -58, consta afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM002 y de alta en el Régimen General por su profesión habitual de Técnico de Mantenimiento de Maquinaria, Comercial.

SEGUNDO. En fecha 11-5-12, siendo perceptor de la prestación por desempleo, solicitó la prestación de incapacidad permanente y el Instituto Nacional de la Seguridad Social dictó resolución de 25-6-12 por la que le reconoció una incapacidad permanente total. Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: 'Síndrome de apnea obstructiva del sueño diagnosticada en 2008, en tratamiento con CPAP nocturna, a pesar de lo cual en los últimos controles efectuados (marzo-12) sigue presentando somnolencia'.

TERCERO. Frente a esa resolución el actor interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 28-8-12.

CUARTO. La base reguladora de la prestación es de 2.641,25 euros y la fecha de efectos es de 11-6-12.

QUINTO. El actor presenta síndrome de apnea obstructiva del sueño (SAOS) severo, en tratamiento con CPAP nocturno, con mala tolerancia y clínica de somnolencia diurna; y obesidad importante.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs del treballador demandant contra la Sentència que desestima declarar la situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta i confirma la incapacitat permanent total reconeguda en via administrativa, és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 193 b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Qui recorre postula la modificació del cinquè fet provat referit a les lesions que pateix, i proposa una redacció alternativa que respecte de la síndrome d'apnea obstructiva de la son severa ( SAOS en tractament amb CPAP nocturna, s'addicioni : ' de pressió 12 CM H20' i continuï el text sobre 'amb mala tolerància i clínica d'excessiva somnolència diürna activa' per afegir ' i pèrdua de vigència de l'autorització administrativa per a conduir; obesitat grau III; HTA en Tractament; síndrome depressiu reactiu a problemes laborals.'

Basa la modificació en els documents mèdics que cita així com en la pericial mèdica de la part.

Partim de la naturalesa extraordinària quasi de cassació del recurs de suplicació i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala , ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament el control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).

És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.

També aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present l'esmena al cinquè fet provat que postula la part es basa en prova mèdica documental i pericial que la magistrada de la instància va examinar i valorar de forma conjunta amb la resta de roves practicades i d'elements de convicció aportats per les parts del procés, en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen al demandant, és facultat exclusiva de l'òrgan judicial.

Sense perjudici de la valoració jurídica que en puguem fer, no considerem que en la constatació fàctica atacada s'hagi produït un error de fet clar de la jutge que motivi la modificació fàctica postulada, tenint en compte també que el text alternatiu es refereix a les mateixes malalties que poden ser invalidants, sense perjudici del tractament pal liatiu que requereixin les patologies que cita i la seva consideració o no de invalidants.

En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. En aquest objecte del recurs, denuncia la infracció de l'article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny), sobre la definició de la incapacitat permanent absoluta per al desenvolupament de qualsevol activitat laboral. La part es basa en els informes mèdics sobre el SAOS sever en tractament amb CPAP nocturn de pressió 12 cm.H20 amb mala tolerància i clínica d'excessiva somnolència diürna impedeix qualsevol activitat laboral encara que sigui lleugera o sedentària amb un mínim de rendiment o constància. L'excessiva somnolència diürna comporta una disfuncionalitat severa. Es remet a la interpretació jurisprudencial del concepte de la incapacitat permanent , recordant que l'activitat laboral dintre del mercat de treball requereix una prestació de serveis amb rendibilitat, eficàcia i regularitat. Cita criteri jurisprudencial d'aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha declarat que el SAOS sever amb hipersòmnia diürna presenta els pressupostos necessaris per al reconeixement de la incapacitat permanent absoluta postulada.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta, aquesta Sala vol recordar la doctrina jurisprudencial constant i pacífica ( Sentència del Tribunal Suprem de 5 de març de 2013, recud. 1453/2012, com les anteriors de la Sala Social de 07/12/2004 ( rec. 4274/2003 ) , 27/03/2007 ( rec. 2406/2006 ) , 28/06/1994 ( rec. 2946/1993 ) que manté que l'empitjorament de la valoració dels patiments que van ser constatats en via administrativa és apreciable amb posterioritat a la data de les resolucions administratives. Tot i que ha d'existir congruència entre allò controvertit en via administrativa i en el procés judicial atenint-nos a la interpretació jurisprudencial de la congruència, la Sala IV no ha considerat fets nous aliens a l'expedient les malalties que siguin agreujament d'altres anteriors, ni les lesions o patologies que ja existien amb anterioritat i s'expressen desprès, ni les que existien durant la tramitació de l'expedient però no van ser detectades pels serveis mèdics.

En aplicació de la doctrina jurisprudencial transcrita, en el moment del judici es van valorar totes les seqüeles i limitacions provades sobre l'estat de salut del recurrent, de forma que allò que cal decidir és si el SAOS sever amb somnolència diürna presenta un grau limitador important per atendre activitat laboral sedentària o lleugera que no requereixi atenció ni concentració especial. Cal assenyalar que la resta de patologies que presenta com la obesitat important o la mateixa HTA que al lega no són limitadores.

La entitat del SAOS sever, ara per ara, no és limitadora de forma absoluta per a activitats que no requereixin la conducció de vehicle o que comportin risc per a ell mateix o tercers, podent desplegar activitats lleugeres i de canvis posturals a fi de garantir una mobilitat que impedeixi o freni la somnolència , doncs no consta que es trobi impedit per a desplaçaments al treball. Aquesta conclusió no es contradiu amb el criteri d'aquesta Sala emès en anteriors sentències que cita el recurrent, tota vegada que cada cas presenta les pròpies i exclusives característiques, i en aquest cas la única patologia invalidant és la del SAOS sever, sense que en concorrin d'altres que empitjorin el conjunt de l'estat de salut del treballador fins impossibilitar de forma absoluta desplegar una professió o ofici en el mercat de treball.

En conseqüència, per els raonaments precedents, el demandant no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Sr. Ramón contra la Sentència de 26 de març de 2013 dictada pel Jutjat Social núm. 24 de Barcelona en el procediment núm. 904/2012 , que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.