Última revisión
17/09/2017
Sentencia SOCIAL Nº 2816/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1632/2018 de 10 de Mayo de 2018
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 22 min
Orden: Social
Fecha: 10 de Mayo de 2018
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: ARAGO GASSIOT, MATILDE
Nº de sentencia: 2816/2018
Núm. Cendoj: 08019340012018102778
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2018:3959
Núm. Roj: STSJ CAT 3959:2018
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 34 - 4 - 2018 - 0000162
EL
Recurs de Suplicació: 1632/2018
IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, 10 de maig de 2018
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2816/2018
En el recurs de suplicació interposat per Mutua MC Mutual a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 6 d'octubre de 2017 dictada en el procediment núm. 73/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part Teleserveis, S.C.P., Víctor , Instituto Nacional de la Seguridad Social i Tesoreria General de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent l' Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
Antecedentes
Primer.En data 25 de gener de 2017, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre incapacitat temporal, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 d'octubre de 2017 , que contenia la decisió següent:
'Que, estimando la demanda formulada por Don Víctor contra el
INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la Mutua MC MUTUAL, Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social nº 1, y la empresa TELESERVEIS, S.C.P., debo revocar y revoco la Resolución de la Dirección Provincial de la Seguridad Social de Tarragona de fecha 16 de noviembre de 2016 y declarar que el proceso de baja laboral por Incapacidad Temporal iniciado por el Sr. Víctor el día 18 de enero de 2016 tuvo su origen en la contingencia de ACCIDENTE DE TRABAJO, ascendiendo la Base Reguladora de dicha prestación a 44,01 euros diarios, con condena de los demandados a estar y pasar por las consecuencias de la anterior declaración.'
Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
'PRIMERO.- Don Víctor , con DNI nº NUM000 , nacido el NUM001 de 1960 y afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el nº NUM002 , prestó servicios por cuenta de la empresa TELESERVEIS, S.C.P., dedicada a la actividad económica de instalaciones eléctricas, en virtud de contrato de duración determinada por circunstancias eventuales de la producción a tiempo completo (código 402), con antigüedad desde el 2 de enero de 2015, categoría profesional de operario y salario mensual de 1.320,29 euros, que incluye el prorrateo de pagas extraordinarias, extinguiéndose su contrato de trabajo por causa de despido objetivo con efectos de 3 de agosto de 2015.
(No controvertido. Contrato de trabajo, resoluciones de la TGSS sobre reconocimiento de alta y de baja, informes de datos para la cotización de trabajadores por cuenta ajena, carta de despido de 3 de agosto de 2015, hoja de salarios del mes de julio de 2015 e informe de vida laboral del actor; folios 166 a 170, 173 a 179 y 181).
SEGUNDO.- La empresa TELESERVEIS, S.C.P. tenía cubiertas las contingencias profesionales con MC MUTUAL, Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social nº 1.
(No controvertido).
TERCERO.- En fecha 30 de junio de 2015, a las 10:00 horas, el Sr. Víctor sufrió un accidente en su lugar de trabajo habitual por un sobreesfuerzo debido a repetición de movimientos que le causó dolor en la espalda, causando baja laboral por Incapacidad Temporal en fecha 3 de julio de 2015 con diagnóstico de lumbago.
(No controvertido. Comunicado de accidente de trabajo con baja médica, parte médico de baja de Incapacidad Temporal por contingencias profesionales y parte médico de confirmación; folios 65, 66, 141, 180 y182).
CUARTO.- En fecha 4 de julio de 2015, el Sr. Víctor acudió al servicio de Urgencias del Hospital Sant Joan de Reus refiriendo dolor lumbar con irradiación a extremidad inferior izquierda de una semana de evolución con reagudización en las últimas 24 horas, apreciándose a la exploración física 'Dolor sobre raquis lumbar estable que empeora en la flexo/ext con dolor en región paralumbar izqd que irradia a E.I.Izqd. No alteraciones sensitivas ni déficits de fuerza. V/n ok. Deambulación conservada'.
(Informe del servicio de urgencias de 4 de julio de 2015; folios 68 y 146).
QUINTO.- En estudio de resonancia magnética de columna lumbar de fecha 24 de julio de 2015 se informa de los siguientes hallazgos: 'correcta alineación de columna lumbar. Discopatía degenerativa L3-L4 y L4-L5 y L5-S1 con signos de deshidratación discal y leve pérdida de altura de espacios intersomáticos. Abombamiento discal global L3-L4 y L4-L5 con impronta foraminal bilateral contactando con las emergencias radiculares en estos niveles (...)', concluyendo que se aprecian 'moderados cambios degenerativos osteodiscales L3-L4 y L4-L5' y un 'abombamiento discal global L3-L4 y L4-L5 con impronta foraminal contactando con la emergencia radicular en estos niveles'.
(Estudio RM Columna; folios 69, 119 y 149).
SEXTO.- En fecha 14 de octubre de 2015 se realizó al actor una prueba diagnóstica de electromiografía, emitiéndose informe en el que se indican como antecedentes patológicos una estenosis foraminal L3-L4 y L4-L5, apreciándose a la exploración física reflejos osteo-articulares (ROT) presentes y simétricos, así como fuerza por grupos musculares aparentemente normal, sensibilidad normal y sin amiotrofias. En el examen electrofisiológico se aprecia que no existen signos electrofisiológicos sugestivos de radiculopatía lumbosacra en el momento actual.
(Electromiografía de 14 de octubre de 2015; folios 70, 71, 120 y 121).
SÉPTIMO.- El actor fue objeto de estudio biomecánico, emitiéndose informe de fecha 1 de diciembre de 2015, en el que se concluye que 'los resultados obtenidos con EMGs, inclinometría y cinemática no muestran signos sugestivos de disfunción lumbar'
(Estudio biomecánico aportado como documento 5 del ramo de prueba de la Mutua demandada; folios 122 a 134).
OCTAVO.- El actor siguió tratamiento farmacológico con pauta corticoidea, antiinflamatorios, analgésicos, miorrelajante y Lyrica, así como tratamiento rehabilitador desde el 14 hasta el 22 de diciembre de 2015. Asimismo, se le realizaron dos infiltraciones en octubre y noviembre de 2015.
(Informe médico de MC MUTUAL de 24 de diciembre de 2015 e Informe médicos de asistencia de MCMUTUAL de 21 de octubre y 11 de noviembre de 2015; folios 72 a 74, 118, 150 y 159).
NOVENO.- En fecha 22 de diciembre de 2015 se emitió por la Mutua MC MUTUAL alta médica por curación o mejoría que permite trabajar, presentando el actor a la exploración una movilidad de raquis lumbo-sacro normal en ausencia de semiología radicular.
(Parte médico de alta de Incapacidad Temporal e Informe médico de MC MUTUAL de 24 de diciembre de 2015; folios 67, 118, 142, 150 y 159).
DÉCIMO.- En fecha 18 de enero de 2016, el Sr. Víctor causó baja laboral por Incapacidad Temporal por la contingencia de enfermedad común, con diagnóstico de ciatalgia. La baja médica fue emitida por la Dra. Joaquina , quien remitió a la Mutua colaboradora una comunicación de sospecha de patología laboral, indicando que el actor 'presentó accidente laboral (tirón) con resultado de lumbociatalgia que motivó IT desde 3/7/15 al 22/12/15 como accidente laboral. Posteriormente el paciente permanece en situación de paro y persiste lumbalgia e impotencia funcional por lo que se da IT con fecha de 18/1/16'.
(Parte médico de baja de Incapacidad Temporal de 18 de enero de 2016, parte médico de confirmación de incapacidad temporal y comunicación de sospechas de contingencia profesional; folios 75, 76, 100, 144 y 143).
UNDÉCIMO.- En informe de la Dra. Joaquina de 29 de febrero de 2016 se informa de una clínica de lumbociatalgia irritativa izquierda con dolor lumbar bilateral de unos 10 meses de evolución, irradiado por la parte post-externa de la pierna izquierda hasta el pie e hipoestesia en la pierna, habiéndose objetivado en radiografía una espondiloartrosis lumbar y posible discopatía L3 a L4 y en Resonancia Magnética moderados cambios degenerativos osteodiscales L3-L4 y L4-L5, con abombamiento discal global L3-L4 y L4-L5 con impronta foraminal contactando con la emergencia radicular en estos niveles, habiendo realizado el actor rehabilitación y recibido dos infiltraciones sin mejoría clínica. En la exploración física, se describen por la Dr. Joaquina los siguientes hallazgos: dolor a la palpación de la musculatura paravertebral lumbar, sin déficit de fuerza en la pierna, pero con déficit sensitivo en parte anterior externa de la pierna, siendo positivo el test Lassegue a 40º. Se mantiene tratamiento farmacológico con tramadol y pregabalina, persistiendo la clínica álgica y estando pendiente de valoración por la Clínica del Dolor el 9 de marzo de 2016
(Informe de 29 de febrero de 2016; folios 77 y 145).
DUODÉCIMO.- El actor fue remitido por traumatología a la Unidad del Dolor por presentar lumbociatalgia irritativa izquierda, realizándosele tres infiltraciones epidurales interlaminares los días 2 y 16 de junio de 2016 y dándosele de alta con remisión a Consultas Externas de Clínica del Dolor y seguimiento por Traumatología y Medicina Familiar.
(Informe de la Unidad del Dolor del Hospital Sant Joan de 16 de junio de 2016; folios 78 y 148).
DÉCIMO TERCERO.- El actor acudió al servicio de Urgencias del Hospital Sant Joan de Reus en fecha 29 de agosto de 2016 por dolor lumbar, diagnosticándosele ciatalgia irritativa con dolor lumbar crónico secundario a discopatía degenerativa, estando en seguimiento por la Clínica del Dolor. A la exploración física se aprecia 'raquis estable con flexo-ext conservada. Deambulación conservada. No claudicación en la marcha de puntillas - talones. Disestesias difusas ocasionales'
(Informe del servicio de Urgencias del Hospital Sant Joan de 29 de agosto de 2016; folios 79 y 147).
DÉCIMO CUARTO.- El Sr. Víctor presentó solicitud de determinación de contingencia en fecha 19 de septiembre de 2016. Incoado el correspondiente expediente, mediante oficio de fecha 22 de septiembre de 2016, la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social de Tarragona puso en conocimiento de la Subdirección General de Evaluaciones Médicas, de la Mutua MC MUTUAL y del actor la incoación de expediente para la determinación de contingencia en relación con la baja médica del trabajador Don Víctor de fecha 18 de enero de 2016, requiriéndoles para que para que aportasen los antecedentes de que dispusiesen e informasen sobre la contingencia de la que consideraban que derivaba el proceso patológico. Por la Mutua MC Mutual se presentó escrito de fecha 13 de octubre de 2016, interesando del INSS que el proceso de Incapacidad Temporal de fecha 18 de enero de 2016 fuese considerado como derivado de enfermedad común, al haber sido dado de alta el actor el 22 de diciembre de 2015 por mejoría/curación y no haber impugnado el alta médica, sin que, con posterioridad, pudiera haberse agravado la lesión por el trabajo del actor, pues había sido perceptor de la prestación por desempleo desde el mismo día 22 de diciembre de 2015.
(Solicitud de determinación de contingencia, oficios del INSS y escrito de MC MUTUAL; folios 140, 152 a 154, 157 y 158).
DÉCIMO QUINTO.- En fecha 27 de octubre de 2016, por el Médico Evaluador del ICAM se emitió Dictamen médico de determinación de contingencia, en el que se establece un diagnóstico de 'CIATICA NEURALGIA O NEURITIS DEL NERVIO CIÁTICO' y se recogen las conclusiones del informe de electromiografía de 14 de octubre de 2015 y del estudio biomecánico de 1 de diciembre de 2015, así como el Informe emitido por la Mutua MC MUTUAL en fecha 24 de diciembre de 2015, dejando constancia de la realización de tres infiltraciones epidurales interlaminares los días 2 y 16 de junio de 2016 y de las visitas del actor al servicio de Urgencias del Hospital Sant Joan de Reus en fechas 26 de septiembre de 2016 y 18 de octubre de 2016. En la exploración física se aprecia por el Médico Evaluador 'deambulació autónoma. Dolor a la palpació darreres apófisis espinoses lumbars. Dolor palpació ms paravertebral lumbar E. sense contractures. Lassegue i Bragard negatius bilateralment. Bona mobilitat. Valsallva negatiu. Marx apuntes-talons amb lleu dolor sense claudicar. ROTS presents i simètrics. Força conservada. No signes de radiculopatia'. El Médico Evaluador concluye que la contingencia del proceso de Incapacidad Temporal de fecha 18 de enero de 2016 es de enfermedad común.
(Dictamen médico de determinación de contingencia; folios 138 y 139).
DÉCIMO SEXTO.- En fecha 16 de noviembre de 2016, la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social de Tarragona dictó Resolución declarando que el proceso de Incapacidad Temporal iniciado por el Sr. Víctor el día 18 de enero de 2016 tenía su origen en la contingencia de ENFERMEDAD COMÚN, determinando como responsable de la prestación económica al INSS, con base en el Dictamen Propuesta de la Comisión de Evaluación de Incapacidades de 3 de noviembre de 2016.
(Dictamen Propuesta de la CEI y Resolución del INSS; folios 110, 111, 137 y 160).
DÉCIMO SÉPTIMO.- La base reguladora de la prestación de Incapacidad Temporal
es de 1.320,25 euros mensuales (44,01 euros diarios).
(No controvertido).'
Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada Mutual Midat Cyclops va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part actora el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda i declara que la contingència de la situació d'incapacitat temporal del demandant corresponent al període iniciat el 18 de gener de 2016, és derivada d'accident de treball, presenta recurs de suplicació la Mútua demandada, que ha estat impugnat per la defensa del treballador demandant.
SEGON. La Mutua recurrent, com a primer i únic motiu, emparat en l' art. 193 c) de la LRJS , denuncia la infracció de l' art. 156-3 i del 156-1, lletres e ) i f) de la Llei general de la Seguretat Social , TR de 2015.
L' article 156 de la vigent Llei general de la Seguretat Social (Text Refós de 2015), que defineix el concepte d'accident de treball, en relació a l' art. 9 de la OM de 13 d'octubre de 1967, respecte al concepte de recaiguda. Al igual que l ' art. 115-3, en la LGSS anterior, disposa la norma que es presumirà, salvant prova en contrari, que són constitutives d'accident de treball les lesions que pateixi el treballador durant el temps i en el lloc de treball. L'apartat 2-f) estableix que tenen la consideració d'accidents de treball les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador, que s'agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l'accident.
No es discuteix per part de la Mútua que el procés anterior al que és objecte del litigi va ser declarat com a accident de treball, iniciat el dia 30-06-15, i finalitzant el dia 22- 12-15, per alta mèdica. Que el 18-01-2016, el demandant inicia un altre cop la situació de baixa per incapacitat temporal, que el magistrat de instància qualifica de recaiguda i per tant, conclou que la contingència és també laboral.
La Mútua insisteix en què la causa de la malaltia és una patologia degenerativa de base, consistent en moderats canvis degeneratius osteodiscals L3-L4, L4-L5, apreciats en la RMN. Accepta que la baixa mèdica per accident de treball va ser qualificada com a 'lumbago'. Raona què, en el moment de l'exploració mèdica previ a l'alta es presentava una mobilitat del raquis normal, amb absència de semiologia radicular, considerant curades les patologies causants de la baixa.
Es relata també, i així consta acreditat, que el treballador no es va arribar a reincorporar al lloc de treball, atès que per finalització del contracte va passar a situació d'atur involuntari, i en tal situació va tornar a patir el procés agut de lumbàlgia.
No combat el recurrent el concepte jurídic d'accident de treball que ha aplicat el magistrat de instància i que estableix que també tindran les consideracions d'accident de treball, les patologies patides amb anterioritat pel treballador que resultin agreujades per l'activitat laboral. Partint de tal concepte, la baixa del demanant inicial, manifestada per dolor agut lumbar en el lloc de treball, no era discutible que s'havia de qualificar com accident de treball, tingués o no antecedents de malaltia degenerativa el demandant. Ens trobem en el cas que es dona l'alta, per aparèixer la malaltia com a curada, sense que sigui impugnada pel demandant, però en el termini de pocs dies l'actor torna a patir un episodi que s'ha d'estimar com una recaiguda, doncs era una agudització de la lumbàlgia, per la qual va haver d'acudir a urgències, coincidint totalment amb una descripció de la fase aguda anterior.
TERCER.- Sobre el tema de fons, que és com interpretem la recaiguda en els processos de incapacitat temporal, siguin derivats o no d'accident laboral, que han succeït després de una interrupció de menys de sis mesos, la jurisprudència ha valorat, en la STS de 3-07-2013 , recollint la doctrina de la STS de 5-07-2000 (R 4415-99) ,que:
'Al hablar de recaída debemos recordar la doctrina de esta Sala sobre las recaídas y la protección a otorgar en ellas, sobre todo si se producen durante los seis meses siguientes a la primera baja. Así en nuestra sentencia dijimos: 'La Orden de 1967 habla de 'enfermedad'. Como la norma nada especifica, no hay razón alguna para constreñir el término a la enfermedad común; la imprecisión conduciría inevitablemente a la inclusión de le enfermedad profesional. Y ya en esta dirección, sería un contrasentido excluir los accidentes, laborales o no laborales, porque el problema es el mismo. Aquí prima la genericidad con que se expresa la LGSS; habla de ' recaída', y precisamente en la situación de incapacidad temporal; por ende, al margen de cuál sea la contingencia, común o profesional, motivadora del nuevo período de incapacidad'.
'También habla la Orden de 1967 de 'periodos de actividad laboral' entre el alta por curación y la baja por recaída; esto es una manera, más o menos correcta, de expresar el fenómeno aludido: entre uno y otro acto médico, el afectado 'recobra su capacidad de trabajo', como ya dijo nuestra sentencia de 8 mayo 1995 , citada antes. Imponer a toda costa que en el intermedio haya, además, actividad laboral supone exceder las exigencias que derivan del escueto término que utiliza la LGSS, donde se habla de recaída sin más. Y adicionalmente se rozaría el absurdo, porque es claro que sin actividad previa, cabe la aparición de una incapacidad temporal, como lo muestra claramente la normativa sobre desempleo, combinada con esta incidencia inhabilitante ( LGSS, art. 222 )'.
Por tanto, el trabajador accionante, que ya disfrutara de subsidio durante la primera baja médica, se encuentra sometido a la disciplina de las recaídas, ya que por un lado, se cuenta con el requisito temporal de aparición de la misma en el plazo de seis meses (entre alta y baja médicas), y por otro lado, es indiferente que la contingencia sea un accidente de trabajo, o que todo el tiempo intermedio no sea de actividad laboral.
Ese régimen de las recaídas significa, ante todo, que estamos ante un periodo único, generado por sufrirse, aquí, un accidente de trabajo, y que los requisitos entonces exigidos y ostentados, el de alta básicamente (porque los accidentes no requieren carencia alguna), conservan ahora, cuando la segunda baja médica, toda su virtualidad'.
En el mateix sentit, la sentència del TSJPV, 05 de setiembre de 2017 ( ROJ: STSJ PV 3015/2017 - ECLI:ES: TSJPV:2017:3015 ) Sentència: 1686/2017 Recurs: 1423/2017 , va valorar:
'A estos efectos, recordar que tal jurisprudencia tiene dos de sus manifestaciones en las sentencias de 3 de julio de 2013 y 5 de julio de 2000 ( recursos 1899/2012 y 4415/1999 ), en las que se puede leer: ' 'La Orden de 1967 habla de 'enfermedad'. Como la norma nada especifica, no hay razón alguna para constreñir el término a la enfermedad común; la imprecisión conduciría inevitablemente a la inclusión de le enfermedad profesional. Y ya en esta dirección, sería un contrasentido excluir los accidentes, laborales o no laborales, porque el problema es el mismo. Aquí prima la genericidad con que se expresa la LGSS; habla de ' recaída
', y precisamente en la situación de incapacidad temporal; por ende, al margen de cuál sea la contingencia, común o profesional, motivadora del nuevo período de incapacidad'.
'También habla la Orden de 1967 de 'periodos de actividad laboral' entre el alta por curación y la baja por recaída; esto es una manera, más o menos correcta, de expresar el fenómeno aludido: entre uno y otro acto médico, el afectado 'recobra su capacidad de trabajo', como ya dijonuestra sentencia de 8 mayo 1995 , citada antes. Imponer a toda costa que en el intermedio haya, además, actividad laboral supone exceder las exigencias que derivan del escueto término que utiliza la LGSS, donde se habla de recaída sin más. Y adicionalmente se rozaría el absurdo, porque es claro que sin actividad previa, cabe la aparición de una incapacidad temporal, como lo muestra claramente la normativa sobre desempleo, combinada con esta incidencia inhabilitante ( LGSS, art. 222 )'.
QUART. En el cas examinat, tal com de manera concreta i detallada, fent esment del les múltiples proves mèdiques realitzades des de l'inici del procés de baixa, que es desencadena per sobreesforç laboral, valora el magistrat del jutjat social, entre l'alta per lumbago a la nova baixa mèdica per dolor també lumbar (lumbocitàlgia, ciatàlgia) només van transcórrer 26 dies, en els quals el demandant no va treballar, cosa que no trenca la presumpció de que es tracta d'una recaiguda, ni consta que realitzés una activitat d'especial risc o esport físic, que podés donar lloc a trencar la presumpció legal i reglamentaria que porten a configurar la baixa dels dies següents com a continuïtat del procés anterior, i així ha de ser tractada. ( STS 22-01-2007, RCUD 35/2005 ) . Així no ha valorat aquesta Sala en sentències que apliquen la jurisprudència citada, tal com recull la sentència que s'impugna, en les que es declara la contingència laboral quan s'acredita que una nova baixa mèdica, ha estat realment la continuació del procés d'incapacitat laboral de l'anterior, per recaiguda, a la vista de la connexió entre la baixa inicial i la següent (STSJC 22-02-2008), en el transcurs de menys de sis mesos.
Per tant, s'ha de rebutjar la censura jurídica del recurs i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
CINQUÈ. Ja que la part recurrent no gaudeix del benefici de justícia gratuïta, en ser desestimat el recurs, han de declarar-se les costes de lletrat per la impugnació del recurs, al seu càrrec, i la pèrdua del dipòsit, per aplicació dels articles 204 i 235-1 de la LRJS que regulen el principi del venciment.
Vistos els preceptes legals esmentats,
Fallo
Que desestimem el recurs de suplicació interposat per MC MUTUAL, contra la sentència dictada pel Jutjat del Social número 1 de Reus, de data 6 d'octubre de 2017 , en les actuacions número 73/2017, seguides per incapacitat temporal, derivada d'accident de treball, instades per Víctor contra la referida recurrent, l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i l'empresa TELESERVEIS, S.C.P. En conseqüència, confirmen en tots els seus punts la sentència impugnada, que estimava la demanda.
Acordem la pèrdua del dipòsit per recórrer, quantitat a les que es donarà la destinació legal, i la imposició de les costes a MC MUTUAL, que xifrem en 350 euros a favor del lletrat impugnant del recurs de suplicació.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.
Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .
Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.
Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:
El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

