Sentencia Social Nº 2996/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7401/2014 de 11 de Mayo de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 7401/2014

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 11 de maig de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2996/2015

En el recurs de suplicació interposat per Salvador a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 16 de setembre de 2014 dictada en el procediment núm. 300/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 25-3-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de setembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

DESESTIMO la demanda presentada por D. Salvador frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social y confirmo la resolución impugnada, absolviendo al INSS de las pretensiones de la demanda.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primero.- Don Salvador , con fecha de nacimiento el día NUM000 -1956, D. N.I. NUM001 , está afiliado a la seguridad social con el nº NUM002 al régimen general, siendo su profesión habitual oficial de albañil, inició un proceso de incapacidad temporal el 23-01-2013 y el 9-12-2013 se le extendió alta con propuesta de incapacidad permanente.

Segundo.- Por resolución del INSS de 21-01-2014 fue declarado en situación de incapacidad permanente en grado de total cualificada para su profesión habitual de Albañil, derivada de enfermedad común, con efectos 9-12-2013 y que percibe a partir del 17-01-2014, con posibilidad de revisión por agravación o mejoría a partir de 1-12-2015. El ICAMS en dictamen de fecha 9-12-2013 formuló propuesta de incapacidad permanente, sobre la base del siguiente cuadro residual: 'Gonartrosis izda. severa. Omalgia bilateral con cambios degenerativos acromioclaviculares y rotura tendón supraespinoso del hombro izquierdo. Cervicoartrosis'. El ICAMS formuló propuesta de incapacidad permanente, para la realización de actividades de esfuerzo o sobrecarga de rodillas, hombros o raquis (folios 46).

Tercero.- Frente a dicha resolución se interpuso reclamación previa el 26-02-2014 que fue desestimada por resolución de 5-03- 2014.

Cuarto.- La base reguladora de la prestación es de 1.798 euros con efectos 17-01-2014.

Quinto.- El actor padece en la actualidad: 'Gonartrosis izquierda severa con clínica de gonalgia, candidato a prótesis de rodilla. Omalgia bilateral por tendinopatía, con cambios degenerativos acromioclaviculares y rotura tendón supraespinoso del hombro izquierdo. Cervicoartrosis con discopatías múltiples y clínica de cervicalgia'.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Postula la modificació del cinquè fet provat de la sentència referit a les lesions i limitacions que pateix, i proposa un text alternatiu que digui que pateix: ' Gonartrosi esquerra molt sever, amb afectació articular greu tributàri de pròtesi de genoll. Artropatia severa de genoll dret amb meniscopatia interna. Omàlgia bilateral molt sever amb ruptura del tendó amb afectació dels moviments d'elevació, abducció i retroversió dels dos braços per dolor sever. Discopatia cervical múltiple. Poliartropatia degenerativa crònica de les grans articulacions que afecta espatlles, colzes, carpos, coxofemorals i raquis cervical, que implica incapacitat molt severa amb limitació dels moviments de les articulacions citades. Trastorn depressiu major recurrent. Diabetis mel litus tipus 2.' Basa la modificació en ' els informes mèdics que obren en l'expedient i en el resultat de la prova pericial mèdic practicada en l'acte del judici.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present l'esmena al cinquè fet provat que postula la part es basa en tota la prova documental mèdica que consta en el procediment, sense concretar-ne cap que demostri l'error judicial en la seva apreciació i valoració, de la mateixa manera que no explicita on constata error de fet greu per part de la magistrada de la instància de la prova pericial mèdica practicada, qui va examinar i valorar tota la prova mèdica de forma detallada i conjunta tal com consta en el Segon i Tercer Fonament de Dret, en la facultat exclusiva que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí.

La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen al demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. Així resulta que no podem constatar que en el convenciment judicial sobre l'estat de salut del recurrent a través de la prova mèdica practicada s'hagi produït un error de fet clar de la magistrada, que no concreta la part recurrent.

No correspon a la Sala ni te competències, atesa la naturalesa extraordinària del recurs de suplicació, quasi de cassació i no d'apel lació en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral, per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament el control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).

En conseqüència amb el raonat i fonamentat, desestimem aquest motiu de recurs, atès també que a mes de l'absència de concreció d'error greu en la valoració judicial, el text alternatiu de la part pateix pel contrari de valoració subjectiva que resulta predeterminant de la decisió judicial .

Tercer. Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta. Resumidament manté que el quadre de salut degut la patologia florida i important que pateix. Cita doctrina i criteri jurisprudencial d'aquesta Sala Social sobre la interpretació del concepte legal d'incapacitat absoluta que transcriu en part sobre l'apreciació conjunta del quadre de lesions i seqüeles .

Conclou en aquest cas que no solament es troba impedit per la seva professió habitual de paleta com se li ha reconegut, sinó per a qualsevol activitat de treball amb rendibilitat exigible en el mercat laboral.

Tal com assenyala el recurrent, aquesta Sala i ponent hem dit entre altres sentències que la doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set modificada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el cinquè fet provat. El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades limiten el treballador per a les fonamentals tasques de la seva professió habitual de paleta, ja que te limitada la deambulació i bipedestació prolongada i mantinguda, així com per a tasques que exigeixin sobrecàrrega de les extremitats superiors i la seva elevació per sobre de la línia horitzontal, però no el limiten per a treballs lleugers o amb canvis de postura ni per deambulació, bipedestació i sedestació no prolongades ni mantingudes, tal com raona la magistrada en el quart fonament de dret de la sentència.

En conseqüència, no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Salvador contra la Sentència de 16 de setembre de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona en el procediment núm. 300/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.