Sentencia Social Nº 2999/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2509/2009 de 26 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 26 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2999/2010

En el recurs de suplicació interposat per Federico a la sentència del Jutjat Social 20 Barcelona de data 12 de desembre de 2008 dictada en el

procediment núm. 777/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 15 de setembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de desembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Federico en reclamación de situación de incapacidad permanente absoluta derivada de enfermedad común contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver y absuelvo a la demandada de las pretensiones efectuadas en su contra".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Federico , nacido el 1 de mayo de 1951, fue declarado en situación de incapacidad permanente total derivada de accidente no laboral respecto de su profesión habitual de representante de comercio, con derecho al percibo de una pensión en el régimen especial de autónomos equivalente al 55% de la base reguladora de 795'37 euros.

Las lesiones que dieron lugar a la anterior declaración de incapacidad fueron: "inestabilidad rodilla izquierda por inestabilidad ligamentosa. Intervenido en varias ocasiones. Atrofia cuádriceps y limitación funcional con BA de -5º/90 flexoextensión. En rehabilitación".

SEGUNDO.- Inició un proceso de incapacidad temporal el 10 de agosto de 2007, siendo alta médica con propuesta de incapacidad el 30 de abril de 2008.

TERCERO.- Por resolución del INSS de 12 de junio de 2008 se acordó la "recalificación" del actor en el mismo grado de incapacidad permanente total, derivado de enfermedad común, respecto de su actual profesión habitual de socio de empr. col. comercio mayor-gerente, sin declarar el derecho al percibo de nueva prestación al ser la pensión que percibe superior a la que correspondería a los nuevos trabajos, extinguiendo la situación de incapacidad temporal.

CUARTO.- Se agotó la vía administrativa ante el citado organismo quien por resolución de fecha 22 de julio de 2008 confirmó el pronunciamiento inicial.

QUINTO.- Según dictamen del ICAM de 30 de abril de 2008 el actor presenta las siguientes lesiones: "cardiopatía isquémica severa. Enfermedad de tronco común y de tres vasos revascularizados quirúrgicamente mediante triple by-pass coronario. Actualmente con limitación funcional", siendo la propuesta de "IP per a treballs que requereixin estrés psíquic".

SEXTO.- El demandante padece las siguientes lesiones:

Cardiopatía isquémica severa. Enfermedad de tronco común y de tres vasos revascularizados quirúrgicamente mediante triple by-pass coronario el 20 de septiembre de 2007. Clase funcional II de la NYHA, encontrándose estable en la actualidad con ausencia de isquemia cardíaca.

Trastorno adaptativo mixto de grado moderado.

SEPTIMO.- Para el caso de estimación de la demanda, la base reguladora de la prestación es de 795'37 euros y la fecha de efectos 13 de junio de 2008, no controvertido.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. Pel demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada d'accident no Laboral en el règim especial de treballadors autònoms per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total.

L'objecte del recurs és revisar els fets provat i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, b) i c) de la Llei de Procediment Laboral (RD. Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril ).

Segon. Postula la modificació del fet provat sisè de la sentència que es refereix a les lesions que pateix, i proposa un text alternatiu que digui que pateix : "Cardiopatia isquèmica severa amb afectació del tronc comú i tres vasos revascularitzats amb triple pont aortocoronari. Classe funcional III. Trastorn adaptatiu mixt de grau moderat." Basa la modificació en prova documental i pericial mèdica que cita en la quals consta que ha d'evitar esforços físics o situació d'estrès psíquic.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, que no s'aprecien en el present cas, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil , i la part recurrent no pot pretendre seleccionar y extreure dels diferents informes mèdics aquelles apreciacions que li interessen per a construir un quadre clínic residual adaptat al seu criteri parcial i subjectiu. També la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació d'aquesta doctrina, respectem el convenciment judicial a què ha arribat el magistrat de la instància, tota vegada que els informe mèdics citats per la part recurrent va ser valorats judicialment en la facultat que confereix l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral ja esmentat, juntament amb la resta d'elements de convicció aportats per les parts a la vista oral. El magistrat de la instància no està obligat a recollir tota i cada una de les proves mèdiques sobre les lesions dels informes concrets dels facultatius, sinó el convenciment i les conclusions mèdiques a què arriba segons la valoració que en faci en el seu conjunt, fent valer unes proves mèdiques sobre d'altres.

En conseqüència desestimem aquest objecte del recurs.

Tercer. En el segon motiu, denuncia la infracció de l'article núm. 136 i núm. 137 de la Llei General de la Seguretat Social referit al concepte de la incapacitat permanent absoluta. Parteix de que les noves lesions cardíaques aparegudes juntament amb les que van donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total, conformen un quadre patològic que impedeix que pugui dur a cap no sols activitats lleugeres i sedentàries sinó cap activitat amb un mínim de rendiment i assiduïtat.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137.5 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social (RD. Legislatiu 1/1995), que remet a la definició de la legislació anterior dels diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes), manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el recurrent per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet provat de la sentència no modificat, estableix que presenta Cardiopatia isquèmica severa. Malaltia de tronc comú i de tres vasos revascularitzats quirúrgicament per by-pass triple coronari el 20 de setembre de 2007. Classe funcional II de NYHA, estan estable actualment amb absència d'isquèmia cardíaca. Trastorn adaptatiu mixt moderat. Tal com raona el magistrat de la instància, la patologia cardíaca de nova aparició, posterior a la declaració de la incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de representant de comerç degut al quadre del genoll esquerre, ara per ara i desprès de la intervenció amb col locació de triple by-pass que va corregir i resoldre el quadre coronari sever l'any 2007, no te la entitat suficient que comporti una incidència funcional combinada que redueixi la seva habilitat per a dur a terme activitats lucratives sedentàries o lleugeres sense estar sotmès a estrès, tan per compte d'altre o pròpia, sent les malalties tributàries de control mèdic i tractament constant pal liatiu que estabilitza la patologia amb absència d'isquèmia cardíaca, sense perjudici dels brots que pugui patir que, a més del tractament mèdic pal liatiu, comportin un tractament mèdic puntual curatiu.

Si be el quadre patològic actual comporta un agreujament de la patologia del quadre anterior que va donar lloc a la declaració de la incapacitat permanent total, entenem que actualment no te en el seu conjunt entitat suficient per declarar la incapacitat permanent absoluta que acciona. En conseqüència, hem de desestimar el recurs i i confirmar la sentència de la instància, perquè entenem que no concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar el recurrent demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, en relació amb l'article núm. 143 de la mateixa norma.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Federico contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 20 de Barcelona de 12 de desembre de 2008, dictada en el procediment núm. 777/2008 i seguit a instància de l'esmentat recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.