Sentencia Social Nº 3015/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2708/2006 de 25 de Abril de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 25 d'abril de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3015/2007

En el recurs de suplicació interposat per Cornelio a la sentència del Jutjat Social 1 Lleida de data 9 de gener de 2006 dictada en el procediment núm. 726/2004 en el qual s'ha

recorregut contra la part CUNICULA AGROPECUARIA SAN ROQUE S.A.T., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 16.09.04 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de gener de 2006 , que contenia la decisió següent:

"Desestimo la demanda presentada por Cornelio en reclamació de quantitat contra l'empresa Cunícula Agropecuaria San Roque, sense entrar a conèixer el fons de la qüestió per estimació d'una excepció processal de litispendència, i conseqüència ABSOLC la part demandada de totes les peticions adduïdes en contra seva."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer. El demandant ha prestat els seus serveis per compte de l'empresa demandada, amb antiguitat des del 2 de desembre de 1986, categoria professional de especialista, amb salari brut de 801 euros.

Segon. La demandant en data 19 de juliol de 2002 va patir un accident, conseqüència del qual I'INSS dicta resolució de data 25 de maig de 2004 declarant que el demandant es beneficiari d'una incapacitat permanent total per la seva professió habitual.

Tercer. D'acord amb el Conveni Col.lectiu d'Industries de Granges Avícoles i altres animals, d'aplicació en el supòsit que ens ocupa, s'estableix a favor del treballador demandant una indemnització de 15.726,54 euros, en el cas que es reconegui una invalidesa total per la seva professió habitual com a conseqüència d'un accident laboral.

Quart. Està en tràmit en aquest Jutjat procediment de seguretat social, registrat amb el nº 684/2004, en el qual s'impugna el grau de capacitat i la contingència que afecta al treballador demandant Sr. Cornelio .

Cinquè. En data 8 de setembre de 2004 es celebra l'acta de conciliació amb resultat d'intentat sense efecte.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- La magistrada d'instància ha estimat l'excepció de litispendència formulada per l'empresa. A efectes d'aclarir els termes del debat escau referir que l'actor ha estat declarat en incapacitat permanent total per l'INSS derivada d'accident de treball, reclamant en la present litis la indemnització pactada en el conveni per la dita contingència. L'empresa al legà l'esmentada excepció atès que la Mútua havia formulat demanda impugnant la ja expressada resolució.

S'alça ara el demandant a través d'un únic motiu, que empara correctament en allò previst a l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL , denunciant la infracció de l' art. 6 del RD 1300/1995 , la Llei 42/1994 , els arts. 56 i 57 de la LRJAP i l' art. 9.2 RD 2609/1982 . Tot i que, aparentment, les dites normes no tenen cap relació amb la litispendència com a tal -regulada en els arts. 43, 400.2, i 410 i ss LEC - la tesi del recurs passa per la consideració de que les normes invocades preveuen el caràcter executiu de la resolució administrativa, pel que la dita excepció no hauria d'haver estat acceptada.

Certament no pot la Sala compartir la lògica de fons de la dita argumentació. És obvi que en el nostre marc jurídic les resolucions administratives són, en principi, executives des de que es dicten. Tanmateix, però, la seva executivitat resta limitada als seus destinataris, de tal manera que no es pot invocar el dit caràcter davant de tercers, que és allò que ocorre en la present litis (doncs l'empresa demandada no és destinatària directe de la declaració d'incapacitat permanent)

Tanmateix, però, tot i la manca d'una argumentació substantiva en el recurs respecte l'aplicació directe feta a la instància de la litispendència, resta evident -per la seva pròpia argumentació- que també s'està atacant aquesta. Al què hem d'afegir que, en tot cas, es tracta d'una qüestió d'ordre públic que pot ser analitzada d'ofici.

Doncs bé, volem recordar que, en forma tradicional, la doctrina legal ha vingut exigint la coneguda triple concurrència entre subjectes, objectes i causa de demanar per tal d'aplicar l'esmentada institució processal, així com la pròpia cosa jutjada, en aplicació del ja derogat art. 1252 CC . Tanmateix, però, la LEC 2000 ha vingut a recollir -en relació a la cosa jutjada- les més recent tendències relativistes d'identitat, de tal manera que l'art 222 en el seu apartat primer suavitza en forma clara l'anterior del Codi Civil i, molt especialment, el seu apartat quart amplia l'aplicació de l'analitzada institució als processos posteriors que "apareguin com conseqüència lògica" de l'objecte dels anteriors, sempre que existeixi identitat subjectiva. Cal recordar, però, que la més recent doctrina unificada ha vingut negant que aquesta suavització dels requisits constitutius s'estengui a la litispendència, atès que "la litispendencia es en nuestro Derecho procesal una excepción que tiende a impedir la simultánea tramitación de dos procesos con el mismo contenido, siendo una institución preventiva y tutelar de la cosa juzgada, por lo que requiere las mismas identidades que ésta, identidades que han de ser subjetiva, objetiva y causal, por lo que no basta para la identidad total con que entre ambos procesos exista una mera conexión o identidad de alguno de estos elementos (pero no de todos), pues esto último a lo único que puede dar lugar es a la posibilidad de acumulación de ambos procesos a instancia de parte legítima, constituyendo una hipótesis distinta a la de litispendencia". I d'aquí es diferia que: "La doctrina expuesta pone de manifiesto que se está, en realidad, ante institutos jurídicos diferentes, por más que, como se ha dicho, haya una evidente relación entre ambos. En primer lugar. el efecto de cosa juzgada opera sobre la base de una situación jurídica ya dada en la realidad histórica -que no se puede desconocer-en virtud de una sentencia que es firme. Ello no sucede cuando se alega la litispendencia, basada precisamente en la tramitación de un proceso anterior, todavía no llegado a término. En segundo lugar, la función del instituto de cosa juzgada es doble pues -amén del efecto negativo o excluyente- cabe el efecto positivo o prejudicial cuando no hay identidad absoluta de los elementos de la pretensión pero sí hay una parcial identidad en el objeto de uno y otro proceso. Ello no cabe en la litispendencia, según se ha visto, conforme a la interpretación jurisprudencial de este instituto jurídico, que exige la identidad en todos los elementos esenciales de ambos procesos"

El dit criteri ha estat posteriorment corroborat per les SSTS UD 30.09.2005 i 05.07.2006 .

És evident que en el present cas no apareix ni identitat subjectiva -doncs no són aquí part les entitats gestora i col laboradora i serveis comuns-, ni d'objecte, ni de causa de demanar, pel que no pot ser aplicada la institució de la litispendència.

Escau, en conseqüència, estimar el recurs i declarar la nul litat d'actuacions des del moment de dictar-se la sentència. Al què hem d'afegir que, en tot cas, no consta demandada l'empresa asseguradora del risc, la qual cosa ha de determinar que el moment de la dita nul litat d'actuacions es remeti al de l'admissió de la demanda, a fi i efecte de que el jutjat d'instància requereixi a l'actor per a que indiqui l'entitat asseguradora del risc d'incapacitat permanent o, en el seu cas, requereixi la demandada per a que aporti les dades de l'empresa esmentada.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per Cornelio contra la sentència dictada pel Jutjat Social de Lleida en data 9 de gener de 2006, recaiguda en les actuacions 726/2004 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra CUNICULA AGROPECUARIA SAN ROQUE en procediment de reclamació de quantitat, pel que hem de declarem i declarem la nul litat d'actuacions del procediment des del moment d'admissió a tràmit de la demanda, per tal de que el jutjat d'instància requereixi a la part actora per a que ampliï la demanda contra l'entitat asseguradora del risc postulat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l' art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.