Última revisión
27/04/2010
Sentencia Social Nº 3030/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2860/2009 de 27 de Abril de 2010
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 11 min
Orden: Social
Fecha: 27 de Abril de 2010
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: SOLE PUIG, ASCENSION
Nº de sentencia: 3030/2010
Núm. Cendoj: 08019340012010103390
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2010:5319
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 27 d'abril de 2010
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3030/2010
En el recurs de suplicació interposat per Sebastián a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 15 de gener de 2009 dictada en el procediment núm. 607/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la
Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
Antecedentes
Primer. En data 17 de juliol de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de gener de 2009 , que contenia la decisió següent:
"Desestimar la demanda presentada per Sebastián contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i absoldre l'entitat gestora de totes les peticions de la demanda".
Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
1r. El demandant, Sebastián , nascut el dia 6 de juliol de 1963 i amb DNI núm. NUM000 , figura afiliat a la Seguretat social i en situació d'alta o assimilada en el règim general per a la seva activitat professional habitual com a conductor, i acredita el període de cotització necessari per tenir dret a les prestacions d'invalidesa.
2n. El demandant va iniciar la situació d'incapacitat temporal el dia 1 de març de 2007, i el 13 de març de 2008 se li va estendre l'alta amb proposta d'incapacitat permanent.
3r. Després de ser examinat per la Unitat de Valoració Mèdica d'Incapacitats el dia 13 de març de 2008, per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social del dia 28 d'abril de 2008, es va declarar la part actora en situació d'incapacitat permanent total. Les lesions reconegudes foren: "Lesión en slap hombro dcho. tributario, I.Q. Neuropatía cubital izda. Meralgia parestesica pierna D. Trastorno depresivo".
4t. Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia, amb què s'exhauria la via administrativa, que va ser desestimada.
5è. La base reguladora de la prestació és de 1.671,68 euros al mes per a la invalidesa i la data d'efectes de 13 de març de 2008.
6è. El demandant pateix: "Trastorno adaptativo mixto en grado moderado. Meralgia parestésica en muslo derecho, neuropatia focal del nervio cubital izquierdo, omalgia derecha por lesión en SLAP (pendiente de tratamiento quirúrgico) y fisura en menisco interno de la rodilla izquierda. SAOS moderada-severa en tratamiento con CPAP, con corrección de hipopneas y apneas nocturnas."
Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
Primer. El demandant interposa recurs de suplicació contra la Sentència que li denega el dret a percebre la prestació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment Laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .
Segon.Qui recorre postula la modificació del fet provat sisè que es refereix a les lesions i seqüeles que pateix, i proposa un text alternatiu que digui que pateix : " meràlgia parestèsica dreta del nervi femorocutàni dret, neuropatia cubital esquerra i neuropatia focal del nervi cubital; lumbàlgies; omàlgia dreta; dolor als dos genolls que el limiten en la deambulació quotidiana i dolor al maluc dret; fisura horitzontal del corn posterior del menisc intern; artropatia del maluc dret; síndrome del canal carpià esquerre; síndrome d'apnea del son; epicondilitis en els dos colzes; trastorn ansiós depressiu en tractament psicològic i farmacològic i psiquiàtric que li produeix obesitat; simptomatologia compatible amb trastorn d'ansietat, trastorn per descontrol d'impulsos i trastorn de conducta alimentària, empitjorament recent de la clínica reactiva a diversos factors estressants ambientals." Basa la modificació en tots els documents mèdics de la part així com en l'expedient administratiu.
També postula l'addició d'un fet provat nou que digui: " El demandant ha perdut de forma definitiva les aptituds psicofísiques necessàries per mantenir la seva autorització per conduir, segons el que estableix la resolució del Ministeri de l'Interior de data 1' d'octubre de 2008 notificada el dia 21 d'octubre de 2008." Basa l'addició en el document que cita.
La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .
En el cas present l'esmena al sisè fet provat que postula la part es basa en prova mèdica documental general, que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen al demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en la constatació fàctica atacada s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motivi la modificació fàctica postulada, sobre tot tenint en compte que la relació de lesions o patologies no suposen que totes elles per si mateixes siguin invalidants per a la professió habitual o per a dur a cap qualsevol professió segons el concepte d'incapacitat permanent, de manera que únicament són rellevants les lesions i patologies que limiten les aptituds personals per a una professió concreta o per al treball en general. Considerem que l'addició de la pèrdua de l'autorització administrativa és fet conforme no qüestionat, de forma que no és transcendent la seva constància fàctica.
En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.
Tercer. En aquest objecte del recurs, denúncia l'aplicació errònia de l' article núm. 137,5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny ). Considera que és creditor de la incapacitat permanent absoluta que postula i fa referència a la pèrdua del permís de conduir per les seves limitacions a activitats de sobrecàrrega del raquis i manteniment de positures prolongades, a més de l'apnea de la son i la síndrome depressiva. Manté que la pèrdua del permís de conduir impedeix trobar un ventall d'ocupacions així com el no poder fer força i esforç, sense que es pugui desplaçar al treball. Cita doctrina jurisprudencial.
La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur- se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.
Referent a les lesions que presenta el recurrent, el sisè fet provat de la relació fàctica que no ha sigut modificat, confirma un conjunt de patologies físiques i psíquica consistents en Trastorn d'adaptació mixt en grau moderat. Meràlgia parestèssica de la cuixa dreta, neuropatia focal del nervi cubital esquerre, omàlgia dreta per lesió en SLAP pendent de tractament quirúrgic, fissura al menisc intern del genoll esquerre. SAOS moderada a severa en tractament en el CAP amb correcció de hipoapnees i apnees nocturnes. Aquestes lesions l'impedeixen tasques de sobrecàrrega de l'espatlla dreta i el manteniment de positura perllongada, tal com raona el magistrat de la instància, sent les altres lesions susceptibles de tractament pal liatiu tal com segueix i control mèdic. La patologia psíquica i el SAOS són moderats i en tractament, de manera que no són impeditius per a tasques lleugeres, sedentàries. Aquestes patologies també són objecte de tractament pal liatiu i de control mèdic. Entenem que, amb independència de la seva ineptitud per conduir ja reconeguda amb la incapacitat permanent total, ara per ara, el conjunt de patologies no el limiten de forma absoluta. El conjunt de patologies no són incapacitants de forma absoluta. Sent així, en el cas present no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.
Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,
Fallo
Que desestimem el recurs de suplicació presentat pel Don. Sebastián contra la Sentència de 15 de gener de 2009 dictada pel Jutjat Social núm. 33 de Barcelona en el procediment núm. 607/2008 i seguit a instància de l'esmentat recurrent contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social i , que confirmem.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

