Sentencia Social Nº 3043/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3603/2009 de 27 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 27 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3043/2010

En el recurs de suplicació interposat per Amalia a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 3 de febrer de 2009 dictada en el procediment núm. 981/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional

de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 11 de novembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de febrer de 2009 , que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMO las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Amalia contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre Incapacidad Permanente, y en consecuencia ABSUELVO a la entidad demandada de las pretensiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Amalia se encuentra afiliada a la Seguridad Social.

SEGUNDO.- Por resolución del INSS de fecha 30/06/06 se declaró a Amalia en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual de vendedora, apreciando las siguientes patologías: escoliosis dorso- lumbar severa, interapofisaria lumbar, protusión discal L4-L5, hernia umbilical recidivada, obesidad mórbida.

TERCERO.- Instado por el demandante el procedimiento administrativo de revisión de grado, y solicitando el reconocimiento de una incapacidad permanente absoluta, en fecha 04/09/08 el INSS dictó resolución declarando no haber lugar a revisar el grado de incapacidad del demandante, apreciando el ICAM las siguientes lesiones: escoliosis dorso-lumbar severa, espondilosis, obesidad mórbida en IQ en septiembre de 2007 (by-pass gástrico), hernia umbilical recidivada (IQ junio/08), hipoacusia neurosensorial OI desde la infancia.

CUARTO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada.

QUINTO.- Amalia acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 559,31 euros, siendo los efectos desde el día 05/09/08.

SEXTO.- Amalia padece las lesiones reconocidas por el ICAM y recogidas en el Hecho Probado Tercero.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. Per la demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total.

L'objecte del recurs és revisar els fets provat i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la Llei de Procediment Laboral .

Segon. Postula la modificació del fet provat tercer de la sentència que es refereix a les lesions que pateix, i proposa una addició que digui: " Obesitat greu, signes de espondilosi i espondilartrosi generalitzades. Severa escoliosi lumbar i dorsal inferior de convexitat cap a l'esquerra. Asma bronquial. Lipodistròfia abdominal i escoliosi." Basa la modificació en els documents mèdics que cita.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil , i la part recurrent no pot pretendre seleccionar y extreure dels diferents informes mèdics aquelles apreciacions que li interessen per a construir un quadre clínic residual adaptat al seu criteri parcial i subjectiu. També la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisoris, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació d'aquesta doctrina, desestimem aquest objecte del recurs, tota vegada que els informes mèdics citats per la part recurrent van ser valorats judicialment en la facultat que confereix l' article 97.2 ja esmentat, juntament amb la resta d'elements de convicció aportats per les parts a la vista oral, sense que el magistrat de la instància estigui obligat a recollir tota i cada una de les expressions mèdiques de les lesions dels informes concrets dels facultatius, sinó les conclusions mèdiques a què arriba segons la valoració que en faci.

Tercer. En el segon objecte del recurs, denuncia la infracció de l' article 137 de la Llei General de la Seguretat Social referit al concepte de la incapacitat permanent absoluta. Amb cita de doctrina jurisprudencial, fa referència a que les lesions recollides en els informes mèdics i també les objectivades en la sentència s'han de relacionar amb la capacitat per fer una activitat amb el mínim d'eficàcia rendiment i constància.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137.5 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social (RD. Legislatiu 1/1995 ), que remet a la definició de la legislació anterior dels diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ), manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur- se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la recurrent per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el tercer fet declarat provat de la sentència no modificat estableix que pateix escoliosi dorso lumbar severa , espondilosi, obesitat mòrbida amb intervenció quirúrgica el setembre de 2007 ( by pass gàstric), hèrnia umbilical recidivada ( IQ el juny de 2008) hipoacússia neurosensorial OE des de la infància. Aquest quadre patológic reflecteix un conjunt de patiments variats i importants però no amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa sedentària, semisedentària o lleugera i alternant, tan per compte d'altre o pròpia, ja què la patologia d'escoliosi dorso lumbar severa va ser objecte d'apreciació per al reconeixement de la incapacitat permanent total juntament amb l'obesitat i l'hèrnia recidivada, que han sigut objecte de tractament quirúrgic. Ens trobem doncs davant un conjunt de patologies físiques que són tributàries de control mèdic i tractament constant pal liatiu, sense perjudici dels brots que pugui patir que comportin el corresponent tractament mèdic puntual. Per altra banda el quadre patològic actual no comporta un agreujament de la patologia del quadre anterior que va donar lloc a la declaració de la incapacitat permanent total perquè les lesions són les mateixes tal com consta en el fet provat segon de la sentència. Conseqüentment entenem que la patologia que acusa la recurrent en el seu conjunt no te entitat suficient per impedir activitats lleugeres, semisedentàries o lleugeres. Per tant hem de desestimar el recurs i i confirmar la sentència de la instància, perquè entenem que no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar el recurrent demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, en relació amb l' article núm. 143 de la mateixa norma .

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Amalia contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 31 de Barcelona de tres de febrer de 2009, dictada en el procediment núm. 981/2008 i seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.