Sentencia Social Nº 306/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4955/2015 de 21 de Enero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 4955/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de gener de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 306/2016

En el recurs de suplicació interposat per Carlos Manuel a la sentència del Jutjat Social 18 Barcelona de data 2 d'abril de 2015 dictada en el procediment núm. 1120/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il· lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 25-11-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 d'abril de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por D. Carlos Manuel contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL absolviendo a la entidad gestora de los pedimentos formulados

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1.- El actor, D. Carlos Manuel , nacido el NUM000 -1.961, con DNI nº NUM001 , se halla afiliado a la Seguridad Social, en situación de alta, en el régimen especial de trabajadores autónomos.

2.- La profesión habitual del actor es la de Socio-Gerente empresa de actividades de formación.

3.- En fecha 16-7-2.014 el actor presentó solicitud de incapacidad permanente ante la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social, esta entidad dictó resolución en fecha 5-9-2.014, en la que se acordaba declarar al actor en situación de incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común, con efectos desde el 11-8-2.014.

4.- Formulada reclamación previa por el actor al considerar que estaba afecto de una incapacidad permanente absoluta, la misma fue desestimada por resolución de 17-10-2.014.

5.- El actor acredita el tiempo de cotización reglamentario.

6.- La base reguladora es de 760,90 euros mensuales; hecho no discutidos por las partes.

7.- El actor inició situación de incapacidad temporal el 22-10-2.013 por accidente vascular encefálico agudo, siendo dado de alta por Inspección el 3-4-2.014.

8.- El Instituto Nacional de la Seguridad Social fija como fecha de efectos la del primer día del mes siguiente a su baja en el RETA; la parte actor postula como fecha de efectos la de 3-4-2.014, fecha en que el ICAM cursó el alta médica.

9.- El Institut Català d'Avaluacions Mèdiques emitió dictamen en fecha 11-8-2.014.

10.- El actor presenta las siguientes patologías:

-Afasia moderada de expresión con comprensión correcta, y discreta paresia de la mano derecha, como secuelas de AVC ocurrido en octubre de 2.013.

-Ambliopía ojo izquierdo; agudeza visual de ojo derecho 0,9 y ojo izquierdo dedos a un metro.

-Cardiopatía isquémica estabilizada; By Pass en 2.006.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna i confirma la incapacitat permanent total reconeguda en via administrativa, és per revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- Postula la modificació del desè fet provat de la sentència, referit a les lesions que presenta , i proposa una addició en el text que digui que pateix ' afàsia moderada mixta o ideomotora, tan sensitiva com motora, i afecta a la formació de la parla com a la seva expressió. Afectació en lectura i escriptura: dispràxia de l'escriptura, dificultosa i distorsionada; dificultat en la comprensió lectora. Apràxia ideomotora, que comporta una certa incapacitat per planificar com per portar a cap actes complexes.'

Basa l'addició en els documents mèdics que cita i transcriu en part , que demostren que l'origen de la patologia son conseqüència de l'accident vascular cerebral ( AVC) patit l'octubre de 2013. Considera el recurrent que, excepte l'afàsia moderada d'expressió, els altres trastorns de la formació de la parla i de llegir i escriure la no els te en compte la sentència, perquè no se li va practicar cap prova de lectura i escriptura al demandant per part dels serveis del sistema públic de salut.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present l'esmena al desè fet provat que postula la part es basa en prova documental i pericial de part sense que observem error de fet greu en la seva valoració per part de la magistrada de la instancia, qui la va examinar i valorar de forma conjunta amb la resta de proves i d'elements de convicció aportats per les parts del procés, en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social. Proves mèdiques que no són totalment contradictòries entre sí i amb les aportades al procediment.

La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen al demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. Així resulta que no podem constatar que en el convenciment judicial sobre l'estat de salut del recurrent a través de la prova mèdica practicada s'hagi produït un error de fet clar que motivi la modificació fàctica postulada.

En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta. Resumidament manté que el quadre de salut degut al conjunt de patologies que pateix, afegides les limitacions postulades a addicionar en el desè fet provat, constaten que no por realitzar activitats laborals de tipus mentals i intel lectual perquè pateix de capacitat de parla suficient inclús per nominar objectes d'ús diari. No pot desplegar activitats professionals que requereixin escriptura o lectura, i tampoc aquells que requereixin manipular teclats o sistemes informàtics, perquè tampoc pot realitzar activitats manuals degut a la discreta parèsia de la ma dreta derivada del ictus, doncs te impedits moviments fonamentals com botonar-se o desbotonar- se. Afegir que encara que podés planificar actes complexos, tampoc els pot dur a cap. Invoca doctrina jurisprudencial sobre la interpretació del concepte legal de la incapacitat permanent absoluta, que cita i transcriu en part.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set modificada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el desè fet provat. El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades limiten el treballador per a les fonamentals tasques de la seva professió habitual de gerent en empresa de formació, que requereixen una atenció i concentració concreta, així com una comunicació verbal o escrita fluïda i continuada i també agudesa visual permanent.

Amb la sentència de la instància, no considerem que la gravetat de les seqüeles derivades de la patologia derivada del AVC. que contempla el fet provat desè de la sentència , presenti un grau tan sever que limiti el demandant per a treballs lleugers o sedentaris o semisedentaris, i que no requereixin les exigències intel lectuals i de comunicació escrita o verbal constant, continuada i fluïda, doncs l'evolució de les deficiències de parla i escriptura es positiva amb el tractament seguit amb logopeda.

En conseqüència, el treballador no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Carlos Manuel contra la Sentència de 2 d'abril de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 18 de Barcelona en el procediment núm. 1120/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.