Sentencia Social Nº 3062/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1181/2005 de 20 de Abril de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 20 d'abril de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3062/2006

En el recurs de suplicació interposat per Pilar a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 27 de maig de 2004 dictada en el procediment núm. 564/2003 en el qual s'ha

recorregut contra la part -I.C.A.S.S.-Inst. Cat. d'Ass. i Serv. Soc., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 18 de juliol de 2003 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de maig de 2004 , que contenia la decisió següent:

"Estimo en parte la demanda presentada por Doña Pilar contra el Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) en reclamación por reconocimiento de porcentaje de disminución del 74% estimando que presenta un grado de disminución del 53% condenando al ICASS a estar y pasar por tal declaración."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Doña Pilar , 21-07-1951 con DNI núm. NUM000 solicitó ante el ICASS el 12 de julio de 2002 solicitud de revisión por empeoramiento del grado de disminución reconocido, siéndole atribuido por Dictamen el Equipo de Valoración del ICASS un grado de disminución del 49% (Grado de discapacidad 40%-Factores sociales complementarios 9%).

SEGUNDO.- En base a dicho Dictamen por resolución de 27 de diciembre de 2002 le fue reconocido un grado de disminución del 49 % con efectos 12 de julio de 2002.

TERCERO.- Frente a dicha resolución la actora interpuso reclamación previa el 28 de enero de 2003 demandando el reconocimiento de mayor porcentaje de discapacidad, que fue desestimada por resolución de 11 de marzo de 2003, manteniéndose el mismo grado de disminución.

CUARTO.- La actora presenta las siguientes discapacidades:

Discapacidad física ( cap.2-tabla 53) :

Artrodesis L5-S1 con artrosis cervical y dorsolumbar ( 20%).

Discapacidad Sensorial:

Disminución agudeza visual ( astigmatismo + presbicia) susceptible de corrección óptica ( 0%).

Discapacidad psíquica (Cap.16 Clase III):

Trastorno depresivo moderado recurrente en tratamiento farmacológica que no interfiere notablemente las actividades de la vida cotidiana ( 30%).

Aplicación de tabla de valores combinados44%

Factores sociales complementarios 9%

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui no ho va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, desestimatòria de la demanda interposada per la part actora en reclamació de que se li reconegui un grau d'incapacitat del 74%, s'interposa per la demandant Recurs de Suplicació, el qual té per objecte: a) Es denuncia la infracció de normes i garanties del procediment que han produït indefensió. b) revisar els fets declarats provats en la sentència recorreguda; i c) examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès. L'esmentat recurs no ha estat objecte d'impugnació per l'Institut demandat.

SEGON.- En el primer motiu del recurs i amb emparament processal en l'apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral, interessa la recorrent es decreti la nul.litat de la sentència i es reposin les actuacions al moment en que es va acordar per la jutgessa d'instància la diligència per a millor decidir consistent en la pericial del metge forense, amb la finalitat de que la diligència es practiqui íntegrament, atès que el metge forense no va practicar cap examen optomètric sobre la qüestió més controvertida, que era la limitació de la visió de l'actora, per la qual cosa no s'ha practicat en forma ni en la seva integritat la prova per a millor decidir acordada.

Censura jurídica clarament condemnada al fracàs. Cal recordar que és doctrina de la Sala IV del Tribunal Suprem (Sentencia de 10 abril de 1990 ) que "es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal".

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici haya produit indefensió a alguna de les parts processals.

Per tant, tenint en compte aquests criteris i aplicant-los al cas controvertit, el motiu s'ha de desestimar, perquè en el cas present cap dels dos requisits abans esmentats es compleixen. En efecte, no hi ha hagut cap defecte processal en l'actuació de la jutgessa d'instància, perquè cal recordar que la facultat d'acordar diligències per a millor decidir és una facultat que la llei reconeix al jutge d'instància, el qual podrà fer-ne ús quan ho cregui convenient, segons estableix l'article 95.1 de la Llei de Procediment Laboral, i únicament a ell li correspon valorar posteriorment el resultat de les proves acordades. És a dir, no és un dret de les parts, sobre les quals recau, pel contrari, la càrrega de provar les seves pretensions, tal com disposa l'article 90.1 de la mateixa Llei, el qual en conseqüència, no ha estat infringit.

I, en segon lloc, tampoc ha existit cap tipus d'indefensió per a la part a conseqüència d'haver-se acordat i realitzat la diligència citada, atès que el metge forense va emetre el seu dictamen correctament i en el moment processal adequat se li va donar trasllat d'aquest perquè pogués valorar la prova realitzada.

TERCER.- En el segon motiu del recurs i amb emparament processal en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral, la part actora sol.licita la revisió del fet provat quart al qual proposa se li afegeixi el següent redactat: "Disminución agudeza visual (astigmatismo + presbicia) sin corrección de "cuenta dados a un metro" y con corrección de 0,3 en ojo derecho y 0,5 en ojo izquierdo (Cap. 12. Cuadro 1 y tablas 1 y 2) (27%). Y en conseqüència d'aquesta modificació se li reconegui un 70% per aplicació de la taula de valors combinats. Fonamenta la pretensió en el document que es troba al foli 34 de les actuacions.

Aquesta pretensió de la part recorrent ha de ser desestimada perquè es fonamenta en l'únic informe mèdic oftalmològic que va aportar com a prova, que ja ha estat valorat per la magistrada d'instància, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació d'aquesta i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant (Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l'article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

QUART.- En el motiu tercer del recurs, amb emparament en l'article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral, la part recorrent denuncia la infracció de l'article 90 de la Llei de Procediment Laboral en relació amb l'article 93.2 del mateix text legal i insisteix de nou en que es declari la nul.litat d'actuacions. Al.legacions a les quals ja s'ha donat resposta anteriorment.

I, per últim denuncia la infracció del R.D. 1971/99, de 23 de desembre, articles 5 i 9 que regula el reconeixement i estableix els barems sobre valoració de graus de minusvalies per part de l'ICASS, així com el Capítol 12, Quadre 1, taules 1 i 2 del mateix text legal, relatius a la valoració de les patologies visuals.

És evident que la censura jurídica mencionada es basa en que hagi tingut èxit la revisió del fet provat quart, en el qual es sol.licitava es reconegués que l'actora pateix una significativa disminució de l'agudesa visual, per la qual cosa, no havent-se modificat el fet provat citat, tampoc aquest motiu podrà ser estimat.

En efecte, tal com correctament raona la jutgessa d'instància en el fonament segon de la seva sentència, l'actora pateix una patologia visual, que no es discuteix, que està relacionada amb un elevat astigmatisme i presbícia, però aquestes lesions son susceptibles de recuperació total amb ulleres correctores, sense que en cap moment s'hagi al.legat, ni molt menys acreditat, que sofreixi d'altres lesions oculars, per la qual cosa -tal com posa de relleu l'informe del metge forense- no es pot valorar cap tipus de disminució per aquesta patologia.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, el que comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Pilar contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona, en data 27 de maig de 2.004 que va recaure en les actuacions 564/2003, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS (ICASS) , en reclamació per reconeixement de grau d'incapacitat i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.