Sentencia SOCIAL Nº 3111/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1519/2018 de 22 de Mayo de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8043541

EL

Recurs de Suplicació: 1519/2018

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 22 de maig de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3111/2018

En el recurs de suplicació interposat per Arsenio a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 15 de septiembre de 2017 , dictada en el procediment núm. 962/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), INSTITUT CATALÀ D'AVALUACIONS MÈDIQUES, CEYS, S.A.U., INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT (ICS) i FREMAP MUTUA DE ACCIDENTES DE TRABAJO Y ENFERMEDADES PROFESIONALES DE LA SEGURIDAD SOCIAL Nº 61, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de septiembre de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Que desestimando la demandapromovida Arsenio contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, El INSTITUT CATALA D'AVALUACIONS MEDIQUES, Mutua FREMAP y CEYS S.A.U., absuelvo a las demandadas de la pretensión deducida en su contra.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º.- Arsenio , nacido el NUM000 -1957, en situación de alta, sin informe de descubierto de cotizaciones, ha prestado servicios por cuenta de la empresa CEYS, S.A.U., tras cambio de denominación AC MARCA ADHESIVES, S.A., de 25-4-2005 a 31-7-16, a jornada completa y por tiempo indefinido, como Operario de planta química GP 3.

2º.-El actor permaneció en situación de IT de 21-3-13 a 24-4-13, tras sufrir un golpe en la pierna con un palet al manipular la flejadora. Consta parte de accidente anterior, de 26-2-2013, por un golpe en la mano. En la empresa existe un procedimiento de comunicación de accidentes/incidentes que el trabajador utilizó.

3º.-El actor permaneció en situación de IT, derivada de enfermedad común, de 23-10-2013 a 9-5-2014 y de 29-11-2014 a 20-3-15, por lumbago.

4º.-En virtud de solicitud del actor, presentada el 11-3-14, resolución de 12-3-15, constando informe de la Inspección de Trabajo de 26-1-2015 que no apreció falta de

medidas de seguridad causantes de la lesión lumbar del trabajador, declaró que los procesos iniciados el 23-10-13 y 20-11-14, derivaban de enfermedad común y que la

mutua colaboradora FREMAP era la responsable del pago de la prestación de IT. El

ICAM emitió dictamen el 17-7-14 y se remitió la propuesta a la Comisión de Evaluación de Incapacidades que determinó el 6-3-15 que la contingencia es enfermedad común.

5º.-El actor presentaba en raquis lumbar (RNM 15-1-2014): 'signos de leve-discreta discopatía de predominio L3-L4 y L5-S1 sin evidencia de compromiso saco radicular, y sobrecarga facetaría de predominio en L4-S1 (discreta distensión global de los anillos fibrosos discales L2-L3 y L3-L4, y en L5-S1 una discreta protusión postero-lateral derecha del disco sin evidencia de compromiso saco- radicular valorable) -folio 632 reverso-. TAC de 19-3-2015 informaba: 'Alteraciones degenerativas L5-S1. Protusión discal de base amplia de este mismo disco. Signos de deshidratación de origen degenerativo L3-L4. Discreta protusión discal posterolateral derecha derecha en este nivel, con signo de pequeño desgarro fibroso. Leve protusión discal foraminal derecha L3-L4, con desgarro anular, que ocupa la porción caudal del agujero de conjunción.

Discretra hipertrofia degenerativa de las articulaciones hiperpofisarias (f 145 y 146)

6º.-En actor ha prestado servicios en la sección de Protect y, puntualmente, en otras secciones. En la de Fabricación Cosmética estuvo 27 días, en la de Fabricación principios activos 14 días, en la de Fabricación de Colas y Adhesivos 4 en 2012, y 9 en 2013 (4,5, 11 y 26 de febrero -limpieza de reactor cola blanca-; 29 junio, empleado en la fabricación y limpieza del reactor cola blanca; 16 y 17 de septiembre, con tareas varias en la sección de fabricación de colas y adhesivos; y 21 y 22 de octubre limpieza del reactor de cola blanca).

7º.-Durante los 9 días que estuvo en la sección de Fabricación de colas y adhesivos, el actor realizó las siguientes tareas:

- Limpieza de utensilios en la mesa de limpieza

- Limpieza de palas: rascado del sistema de agitación de algunas máquinas con ayuda de una espátula, esta operación se hace de pie.

- Fabricación de cola blanca: se manipulan sacos de componentes minoritarios de 25 kg de peso, que se realiza mediante un apilador.

- Limpieza Reactor Cola Blanca. La limpieza del reactor se realiza con agua a presión mediante un Karcher.

- Fabricación de contact/PVC. La carga de sólidos es automática, mediante un sistema de transporte neumático por aspiración, de manera que los sacos no se manipulan.

- Limpieza de tolvas. El actor ha podido limpiar 2 ó 3 tolvas.

- Tareas de ayuda a la maquinista de envasado de colas. Dar soporte a la maquinista en tareas de cambio de mangueras, retirada de palets y encajado-paletizado del producto envasado.

8º.-El 23-9-2013 el trabajador acudió al Servicio Médico de la empresa, por presentar dolor de espalda, derivándosele al Hospitalpor enfermedad común, a falta de comunicado de incidente/accidente, por dolor de espalda. En Urgencias, ese mismo día, recibió asistencia médica por cuadro de dolor costal inferior derecho posterior de 3 semanas de evolución, con el diagnóstico esguince intercostal (folio 631 reverso)

9º.-Los informes de accidentes/incidentes producidos en la empresa, han sido los siguientes:

- 2011. Dos incidentes (uno en la sección de colas por mal gesto al sacar un palet) y

un accidente de trabajo.

- 2012. Dos incidentes (uno en la sección de colas por dolor lumbar al colocar una boquilla) y 2 accidentes de trabajo en la sección de envasado de colas por un mal gesto al sacar un bidón de la prensa y dolor en la espalda al paletizar botes de 5 kg

de cola.

- 2013. Se producen 5 incidentes (tres en la sección de colas por dolor en la espalda

al manipular un saco, dolor en la espalda al sacar residuo enganchado en la tolva tirando de él, mal gesto al sacar la manguea de la prensa grande) y un accidente de trabajo.

- 2014. Se producen 3 incidentes (uno en la sección de colas por sobreesfuerzo al mover un bidón en la prensa) y un accidente de trabajo.

10º.-La evaluación de riesgos contempla, en el puesto Fabricación de Colas y Adhesivos, como riesgo moderado, los sobreesfuerzos por manipulación de cargas y posturas forzadas, en la carga de sacos (media 25 kg). Esporádicamente se utiliza un cepillo neumático, para realizar limpiezas -riesgo trivial-. La duración de la limpieza de las tolvas mediante espátula está limitada a una duración inferior de 2 horas por turno de trabajo o a 30 mi por hora de trabajo repetitivo sin riesgo por posturas forzadas, Riesgo por movimientos repetitivos, tolerable. La limpieza completa de la tolva dura aproximadamente 2 horas (Inspección de Trabajo)

11º.-Sentencia del JS nº 14 de Barcelona, dictada en los autos 566/14, el 30-12-14,

desestimó la demanda del actor de impugnación de alta médica expedida por la Inspección Médica de fecha 9-5-14, con el diagnóstico dorsalgia, del proceso iniciado el 23- 10-13. Se declaró probado que el actor en la fecha del alta médica impugnada padecía dorsalgia resuelta sin limitación funcional; signos de leve-discreta discopatía degenerativa de predominio L3-L4 y L5-S1, sin evidencia de compromiso saco radicular; sobrecarga facetaría de predominio L4 a S1; a la exploración física movilidad completa en flexo extensión columna lumbar; maniobras de Lassegue y Bragard negativas; reflejos osteotendinosos presentes y simétricos.

12ºSentencia del JS nº 25 de Barcelona, dictada en los autos de 695/14, el 20-3-2015, desestimó la demanda del actor contra la denegación de baja por IT, del servicio de Inspección del ICAM de 2-7-14.

13º.-Sentencia del JS nº 33 de Barcelona, dictada en los autos 868/2015, el 21-12-2016, desestimó la demanda del actor, en la que se postulaba que del 31 de agosto al 4 de septiembre de 2015 no estaba en condiciones de trabajar. El actor había sido sancionado por falta muy grave por inasistencias al trabajo los días comprendidos en el período referido, sanción que fue impugnada judicialmente y desestimada por sentencia dictada por el JS núm. 2 de Granollers de fecha 13-9-16, por caducidad de la acción. El 18-4-16, tuvo entrada en el JS 33, en los autos de referencia, escrito de la parte actora en el que se hace referencia que la lesión motivo de los antiguos ataques de lumbalgia y de problemas colaterales es un elastofibroma dorsi bilateral hallado en TAC de tórax de 31-3-2016, en solicitud de que se resolviera el fondo del asunto, sin necesidad de juicio.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i les parts demandades Fremap Mutua y Ceys, S. A. U. impugnaron Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada, que desestima la demanda, en matèria de contingència professional del període d'incapacitat temporal del demandant, dels processos iniciats els dies 23-10-2013 i 20-11-2014, presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat per la Mútua i per l'empresa demandades.

En primer lloc, s'ha de tenir en comte que els impugnants del recurs al leguen el motiu formal de manca de fonamentació del recurs, pretenent que aquesta Sala no entri en la seva valoració.

s'ha de recordar el caràcter extraordinari del recurs de suplicació, que és de revisió de les resolucions de la instància i no una segona instància com l'apel lació a l'ordre civil de la jurisdicció. És per aquest motiu que el recurs de suplicació està limitat pels requisits exigits en l' article 196.2 de la LRJS , que obliga a què el recurs citi les nomes de l'ordenament jurídic o la jurisprudència que considera infringides. Aquesta exigència s'ha d'interpretar de manera rigorosa perquè són les úniques infraccions sobre les que pot resoldre el Tribunal, cosa que obliga que en l'escrit d'interposició s'exposin amb precisió i claredat suficient els motius, de manera que si no es compleixen els requisits, el recurs és inviable.

Si bé és cert que la forma del recurs no diferència concretament les vies estrictes que regula l' article 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , si conté una mínima referència jurídica, concretament a l' art. 115.2.e ) i a l ' art. 115.3 de la LGSS , per la qual cosa no es pot rebutjar de pla de defecte de forma, cosa que estaria en contradicció amb el què disposa l' art. 11 de la LOPJ , que en el seu art. 3 estableix: ' Los Juzgados y Tribunales, de conformidad con el principio de tutela efectiva consagrado en el artículo 24 de la Constitución , deberán resolver siempre sobre las pretensiones que se les formulen, y sólo podrán desestimarlas por motivos formales cuando el defecto fuese insubsanable o no se subsanare por el procedimiento establecido en las leyes.'

SEGON. Entrant en la valoració de l'extens recurs de la part demandant, es posa de manifest que es fa un relat alternatiu dels riscos laborals i de com va succeir l'accident del treballador, amb una descripció que no correspon al que consta en la sentència. Ja que es fa constar que les lesions de l'actor es van produir per atrapament del peu esquerre i no per un cop a la cama, com es relata en el fet provat segon. S'ha de dir que no es proposa prova documental que ho evidenciï, però de tota manera es tracta d'un procés d'incapacitat que no és objecte de la impugnació i no per tant seria transcendent la forma concreta de tal accident, doncs va donar lloc a un procés d'incapacitat temporal, derivat d'accident de treball, que va ser reconegut per la Mútua.

Es qüestiona també el relat de la sentència, quan detalla les funcions del demandant i també els accidents o incidents ocorreguts en el treball, tal com es descriuen en els fets provats setè i novè, que tenen en compte antecedents que tampoc tenen res a veure amb el contingut de la pretensió, i per tant, la alternativa que descriu el recurs no és valorable.

Respecte al desencadenant del dolor d'esquena, patida pel demandant el dia 23-09-2013, i la seva derivació a l'Hospital per malaltia comuna, amb diagnòstic d'esquinç intercostal inferior dret, és un diagnòstic que no té res a veure amb la lumbàlgia, i no qüestiona el demandant la redacció concreta del fet provat vuitè, de manera que també es tracta d'un fet, encara que sigui implícitament, admès per la part.

Pel que fa les lesions a les vèrtebres que al lega el recurs, està bàsicament descrites totes les dolències en el fet provat cinquè, de manera detallada i havent partit la magistrada de instància de la valoració de la prova practicada, en el seu conjunt, documental i pericial.

En aquest punt hem de recordar que d'acord amb el que permet l' art. 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , per tal que prosperi la modificació dels fets provats atès el caràcter extraordinari d'aquest recurs de suplicació, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d' aquesta Sala, (Sentències números 2009/95 , i 2.154/95, de 22 i 29 de mar ç, 6.131/95, d'11 de novembre ; 2.684/96, de 25 d'abril ; 6.972/96, de 30 d'octubre ; 8.151/96, de 9 de desembre ; 7.771/97, de 26 de novembre ; 7.676/98 i 8.795/98, de 2 i 30 de novembre ; y 239/98 i 696/99, de 15 i 29 de gener de 2000 entre d'altres), manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

Aplicant aquests criteris en la valoració del recurs de suplicació, respecte a la modificació dels fets de la sentència, valorem que no poden prosperar doncs s'esmenten gran quantitat de comentaris sobre els documents, sense que en cap moment es detalli en què consisteix l'error patent de la jutjadora, a banda del desacord que pugui tenir la part amb la valoració jurídica de les lesions.

TERCER. En relació a la valoració jurídica, que s'hauria d'haver plantejat en forma més rigorosa, per la via de l' art. 193 c) de la LRJS , s'ha de partir de què la pretensió que es formula és que es declari que la lumbàlgia aguda i/o crònica, els dolors lumbars i els dolors d'esquena, es declarin com a MALALTIA PROFESSIONAL en l'empresa CEYS SAU (avui AC MARCA ADHESIVES) en el centre de treball situat a la planta de Bigues i Riells, reiterant el que postulava en la demanda.

La primera qüestió doncs que s'ha de posar de manifest és que confon el recurs el concepte de malaltia professional i el d'accident de treball, tal com ha fet esment també la sentència de instància.

La malaltia professional no és un concepte vulgar sinó jurídic, que ve determinat pel que indicava l' art. 116 de la LGSS de 1994 , aplicable al cas, i que s'ha mantingut en l' art. 157 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre , que defineix aquesta com:

'Se entenderá por enfermedad profesional la contraída a consecuencia del trabajo ejecutado por cuenta ajena en las actividadesque se especifiquen en el cuadro que se apruebe por las disposiciones de aplicación y desarrollo de esta ley, y que esté provocada por la acción de los elementos o sustancias que en dicho cuadro se indiquen para cada enfermedad profesional.

El quadre vigent de malalties professionals està inclòs en el Reial Decret 1299/2006, de 10 de novembre, al que no fa cap esment el recurs.

El demandant no ha al legat una malaltia corresponent al quadre de vigent de malalties professionals, doncs per molt que es denuncien condicions de treball de l'empresa, i els interessos 'espuris' de la Mútua, així com les limitacions del demandant, en cap cas es fa referència al sector de l'activitat i la inclusió de la patologia de l'actor en el quadre vigent. Només per això ja havia de ser desestimada la demanda, doncs no existeix una fonamentació jurídica que l'empari.

Ja que el recurs, de forma incongruent, cita l' art. 115-2-e i el 115-3 de la Llei general de la Seguretat Social , aplicable al cas, referents a la definició d'accident de treball, s'ha de valorar, com ha fet la magistrada de instància si es donen els requisits per admetre aquesta qualificació per la malaltia que pateix el demandant.

El concepte jurídic d'accident de treball inclou aquelles malalties que no tinguin condició de malalties professionals i que contregui el treballador amb motiu del treball, sempre que es provi que la malaltia va tenir com a causa exclusiva l'execució d'aquell. (art. 115-2-e) actual 156-2- e) de la Llei vigent ' e...Las enfermedades, no incluidas en el artículo siguiente, que contraiga el trabajador con motivo de la realización de su trabajo, siempre que se pruebe que la enfermedad tuvo por causa exclusiva la ejecución del mismo.')

L'art. 115-3, actual 156-3, estableix.'Se presumirá, salvo prueba en contrario, que son constitutivas de accidente de trabajo las lesiones que sufra el trabajador durante el tiempo y en el lugar del trabajo.'.

De tals preceptes es dedueix que o bé la patologia del demandant es prova que ha aparegut en temps i lloc de treball, o bé, ha d'acreditar que va tenir com a causa exclusiva l'execució del treball, pressupostos, que com valora la sentència impugnada, no s'han acreditat.

QUART.Respecte a la càrrega de la prova, de les malalties professionals, qüestió que també al.lega el demandant, és clara la sentència del TS de 05 de novembre de 2014, recurs: 1515/2013 , quan diu:

'La sentencia de esta Sala de 20 de diciembre de 2007 (rcud. 2579/2006 ), ya tuvo ocasión de destacar, con cita de las sentencias anteriores de 25 de septiembre de 1991 (rec. 460/1991 ); 28 de enero de 1992 (rec. 1333/1990 ); 4 de junio de 1992 (rec. 336/1991 ); 9 de octubre de 1992 (rec. 2032/1991 ); 21 de octubre de 1992 (rec. 1720/1991 ); 5 de noviembre de 1991 (rec. 462/1991 ; 25 de noviembre de 1992 (rec. 2669/1991), que 'La jurisprudencia de esta Sala de lo Social del Tribunal Supremo, a partir de la sentencia de 19 de mayo de 1986 , ha venido señalando, que a diferencia del accidente de trabajo respecto del que es necesaria la 'prueba del nexo causal lesión-trabajo' para la calificación de laboralidad, 'en virtud de la presunción contenida en el articulo 116 de la Ley General de la Seguridad Social tal prueba no se exige al trabajador en ningún caso en las enfermedades profesionales listadas', poniendo de relieve con ello que el sistema vigente en nuestro ordenamiento conlleva una paladina seguridad jurídica ya que se presumen iuris et de iure enfermedades profesionales todas las enfermedades listadas, antes en el Real Decreto Real Decreto 1995/1978, y ahora en el vigente Real Decreto 1299/2006.'

El problema és que en el cas concret, no s'ha provat que la malaltia que pateix el demandant, com s'ha dit més amunt, sigui una de les incloses en el vigent quadre, per la qual cosa no està protegida per la presumpció referida. I tampoc, que la causa de les patologies lumbars que es descriuen en la sentència, tingui relació directa amb l'execució del seu treball, tal com es valora detalladament en la sentència, i té el suport en els antecedents de processos anteriors, relacionats amb la mateixa malaltia que es citen en els fets provats 11`al 13è.

En conseqüència, el recurs s'ha de desestimar.

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per Arsenio contra la sentència dictada pel Jutjat Social NÚMERO 12 dels de Barcelona, en data 15 de setembre de 2017 , en el procediment número 962/2015, seguit per contingència del procés d'incapacitat temporal, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, INSTITUT CATALÀ D'AVALUACIONS MÈDIQUES, MÚTUA FREMAP I CEYS, SAU, i confirmar en tots els seus punts la sentència dictada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.