Sentencia Social Nº 3157/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3555/2009 de 30 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 30 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3157/2010

En el recurs de suplicació interposat per Pascual a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 30 de desembre de 2008 dictada en el procediment núm. 419/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Albañileria Nav-Gar, S.L., -

T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Mutua Fimac i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 21 de maig de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de desembre de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Que, estimando la demanda interpuesta por Don Pascual contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro a la parte actora en situación de Incapacidad Permanente grado de total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común, y condeno, a la Entidad Gestora a que le reconozca y abone una pensión vitalicia y mensual equivalente al 55 por 100 de su base reguladora de 1.321,20 Euros más el incremento del 20 por 100 en los períodos de inactividad laboral pro razón de su edad, más incrementos y mejoras correspondientes, y con efectos desde el día 29 de enero de 2.008."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor Don Pascual , nacido el día 27 de mayo de 1.951 (folios 88 y 89), se encuentra afiliado y en situación de asimilado al alta en el Régimen General de la Seguridad Social en base a su actividad como peón albañil en la construcción (folios 53 y 90) y últimamente tomo peón de limpieza (folio 55 y 68)

SEGUNDO.- Como consecuencia de haber padecido un accidente de trabajo en fecha 28 de diciembre de 2.004, el actor fue declarado en vía administrativa, en fecha 26 de octubre de 2.006, en situación de incapacidad permanente parcial para su profesión habitual de peón de albañil, derivada de accidente de trabajo, con efectos desde el 20/06/2006 y el derecho a percibir una cantidad a tanto alzado de 41.478,72 €, a cargo de la Mutua, sin perjuicio de las responsabilidades legales del INSS y de la TGSS, por padecer. "traumatismo craneoencefálico, con posibles fallos de atención y memoria inmediata, lógica-verbal y visual a corto término secundarios; esplenectomía" (resolución obrante a folios 80 y 81 que se dan por reproducidos)

TERCERO.- Iniciado a instancia del interesado la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS, se emitió dictamen del Institut Català D' Avaluacions Mèdiques en fecha 13 de diciembre de 2007 en el que se diagnosticó "lurnbartrosis y gonartrosis izquierda avanzada, gonartrosis derecha moderada", como derivada de enfermedad común y con presunción de incapacidad permanente para tareas que requieran sobrecarga de raquis lumbar y/o bipedestación prolongada (folio 67 que se da por reproducido) y en el informe dè la Comisión de Evaluación de Incapacidades se propuso incapacidad permanente en grado de toral derivada de enfermedad común, indicándose que las dolencias son distintas a las que determinaron la incapacidad parcial derivada de accidente de trabajo (folio 68 que se da por reproducido) y el INSS en resolución de 29 de enero de 2.008, declaró al actor, por agravación de sus lesiones en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual de peón de limpieza derivada de enfermedad común (folio 55 y 56)

Interpuesta reclamación previa en fecha 10 de marzo de 2008 (folio 5), fue desestimada en resolución de fecha 29 de mayo de 2008 (folio 63 y 64) .

CUARTO.- La base regularoa de la prestación de Incapacidad Permanente Total derivada de enfermedad común reclamada asciende a 1.321,20 EUROS mensuales. (Acta de juicio folio 37).

QUINTO.- La parte actora, padece lumbartrosis y gonartrosis izquierda avanzada, gonartrosis derecha moderada, estando contraindicada médicamente para tareas que requieran sobrecarga de raquis lumbar y/o bipededstación prolongada (dictamen ICAM folio 67, informe INSS acto de juicio folio 46 a 49).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. Pel demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent parcial derivada d'accident de treball més les actuals acreditades que han comportat el reconeixement de la incapacitat permanent total derivada de malaltia professional per a la seva professió de peó neteja.

L'objecte del recurs és revisar els fets provat i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la Llei de Procediment Laboral .

Segon. Postula la modificació del fet provat cinquè de la sentència que es refereix a les lesions que pateix, i proposa una addició al començament del text que digui: " La part demandant pateix traumatisme craneoencefàlic amb possibles fallides d'atenció i memòria immediata, lògica verbal i visual a curt termini. Deteriorament neuropsicològic de tipus fronto temporal. Alteració de les tasques d'atenció i una alteració greu de la memòria verbal immediata i diferida." I que continuï amb el text de " lumboartrosi i gonartrosi esquerra avançada, gonartrosi dreta moderada, amb contraindicació mèdica per a tasques que requereixin sobrecàrrega del raquis lumbar y/o bipedestació perllongada." Basa l'addició en la Resolució administrativa inicial i en el document mèdic que cita.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que si no concorren especials circumstancies, que no s'aprecien en el present cas, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil , i la part recurrent no pot pretendre seleccionar y extreure dels diferents informes mèdics aquelles apreciacions que li interessen per a construir un quadre clínic residual adaptat al seu criteri parcial i subjectiu. També la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació d'aquesta doctrina, desestimem aquest objecte del recurs, tota vegada que les lesions anteriors derivades de l'accident de treball de 28 de desembre de 2004 ja consten recollides en el fet provat segon de la sentència i són les que van donar lloc a la incapacitat permanent parcial que el recurrent revisa per empitjorament de la seva salut al entendre que s'afegeixen de noves derivades de malaltia comuna. Les lesions objectivades fàcticament en la relació fàctica són resultat de la valoració judicial de les proves aportades per les parts en la facultat que confereix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , ja esmentat, entre les quals es comprenen el document i resolució administrativa que cita la part, juntament amb la resta d'elements de convicció aportats a la vista oral, sense que la magistrada de la instància estigui obligada a recollir tota i cada una de les proves mèdiques sobre les lesions dels informes concrets dels facultatius, sinó les conclusions mèdiques a què arriba segons la valoració que en faci en el seu conjunt.

Tercer. En el segon objecte del recurs, denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social referit al concepte de la incapacitat permanent absoluta. Amb cita de criteri jurisprudencial d'aquesta Sala Social, argumenta que el conjunt de patologies físiques i neuropsicològiques derivades de l'accident el limiten perquè te alterades les funcions mentals superiors especialment la memòria verbal immediata i deferida, de manera que no pot retenir una ordre simple. Considera que s'ha d'afegir el quadre artròsic lumbar i de genolls que el limita per activitats que requereixin sobrecàrrega del raquis i bipedestació perllongada, i conclou que s'ha de valorar totes les patologies en el seu conjunt per poder determinar la incapacitat permanent actual i no per separat com entén que fa la resolució administrativa i la sentència.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137.5 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social (RD. Legislatiu 1/1995 ), que remet a la definició de la legislació anterior dels diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes), manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur- se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el recurrent per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el segon fet declarat provat de la sentència i el quart fet provat no modificat estableixen respectivament la patologia mental que va patir derivada d'accident de treball que va merèixer la qualificació d'incapacitat permanent parcial, de manera que segons la definició establerta en l' article núm. 137.3 de la Llei General de la Seguretat Social no li impedia seguir treballant en la mateixa professió habitual de peó de la construcció d'aquell moment. El recurrent no ha provat que aquest quadre hagués empitjorat amb el temps més enllà de desgast mental cronològic per l'edat, de manera que hem de partir que a aquest quadre objectivat en la resolució administrativa que invoca el recurrent i que es recull en la relació fàctica, s'ha d'afegir la patologia artròsica actual derivada de malaltia comuna. Entenem que aquesta patologia, ni per si mateixa ni juntament amb la derivada d'accident de treball anterior composen un quadre de salut amb entitat i limitacions tan severes que comportin incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa sedentària, semisedentària o lleugera i alternant les positures, tan per compte d'altre o pròpia, sense perjudici de que les malalties siguin tributàries de control mèdic i tractament constant pal liatiu, ni dels brots que pugui patir que, a més del tractament mèdic pal liatiu, comportin una impossibilitat temporal de treball i el corresponent tractament mèdic puntual.

Si be el quadre patològic actual comporta un agreujament de la patologia del quadre anterior que va donar lloc a la declaració de la incapacitat permanent parcial, entenem que en el seu conjunt te entitat per limitar els requeriments de la seva professió habitual de peó de neteja, tal com ha reconegut la resolució administrativa de l'Institut Nacional de la Seguretat Social i ha confirmat la sentència.

Consegüentment hem de desestimar el recurs i i confirmar la sentència de la instància, perquè entenem que no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar el recurrent demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, en relació amb l' article núm. 143 de la mateixa norma .

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Pascual contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona de 30 de desembre de 2008 i seguit a instància de l' esmentat recurrent contra Albañilería Nav- Gar S.L, Mutua Fimac, l'Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General de la Seguretat Social, dictada en el procediment núm. 419/2008, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l' article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.