Sentencia Social Nº 3160/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 874/2008 de 11 de Abril de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

Barcelona, 11 d'abril de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3160/2008

En el recurs de suplicació interposat per Carmela a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 10 de juliol de 2007 dictada en el procediment núm. 155/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Ministerio Fiscal, Fondo de Garantia

Antecedentes

Primer. En data 16 de març de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Extinció a instància del treballador, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de juliol de 2007, que contenia la decisió següent:

"Desestimo íntegramente la demanda interpuesta por DOÑA Carmela contra la EMPRESA INGENIERIA DEL TRAZADOS.L. y el FONDO DE GARANTIA SALARIAL y ABSUELVO a las demandadas de todas las pretensiones de la parte demandante deducidas en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante presta servicios por cuenta ajena bajo la dependencia de la empresa demandada INGENIERÍA DEL TRAZADO S.L., con antigüedad de 10/10/2001. categoría profesional de delineante y salario bruto mensual de 1.482,78 EUROS, incluída prorrata de pagas extraordinarias (Hecho primero de la demandada, no controvertido).

SEGUNDO.- Doña Carmela no ostenta ni ha ostentado nunca cargo alguno de representación leal o sindical del personal de la empresa (hecho no controvertido.)

TERCERO.- Doña Carmela fue una de las escasas personas de la empresa que, con ocasión de la navidad de 2005, no recibió cesta de la empresa (tampoco la recibió la testigo Doña María Milagros).

CUARTO.- A partir del 28/12/2005 la actora inició una serie de procesos de Incapacidad Temporal por contingencias comunes: alta en 16/01/200; baja el 24/012006, alta el 220120078; baja el 16/02/2007.

QUINTO.- L a demandante presentó, en fecha 22 de febrero de 2007, papeleta de conciliación por Extinció de Contracte ante el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya y, en fecha 7/03/2007, se realizó el preceptivo acto de conciliación , el resultado de "sense avinença"·

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma INGENIERIA DEL TRAZADO S.L. . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar la resolució del contracte de treball per incompliments greus de l'empresa segons l' article 50 de l'Estatut dels Treballadors . L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu núm. 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- La part que recorre postula la modificació del fet provat quart de la sentència de la instància que es refereix a què a partir del dia 28 de desembre de 2005 la demandant va iniciar una sèrie de processos d'incapacitat temporal per contingències comunes amb alta el 16 de gener de 2006, nova baixa de malaltia el 24 de gener amb alta el dia 22 de gener de 2007 i baixa el dia 16 de febrer de 2007. proposa un text alternatiu que addicioni al final del text: "diagnosticada pel CRAM. de Trastorn adaptatiu mixt. Un any abans hi ha un canvi en l'actitud de la treballadora respecte al treball, i l'empresa no la sanciona de cap forma". Basa la modificació en l'interrogatori de l'empresa i en els documents mèdics que cita.

També postula la modificació del fet provat tercer que fa constar que la demandant va ser una de les poques persones de l'empresa que amb ocasió del Nadal de 2005, no va rebre cistella de l'empresa, que tampoc va rebre una altra treballadors. Es remet a la prova testimonial que cita per proposar un text a addicionar a la fi del fet provat que digui : "La demandant realitzava hores extres en l'empresa quan era necessari i se'n havia queixat a la testimoni Doña. María Milagros de que no li pagaven. No hi havia relació entre la demandant i els altres companys de treball." També fa transcripció del paràgraf tercer del tercer fonament de dret de la sentència..

S'ha de recordar el caràcter extraordinari del recurs de suplicació, quasi cassacional, (Sentencia del Tribunal Constitucional de 18 de octubre de 1993), cosa que implica que el Tribunal no pot revisar o analitzar el procés en tota la seva dimensió, sinó únicament les qüestions que, entre les contronvertides i en els termes legals establerts, acotin les parts; contràriament, si d'ofici per part del Tribunal es construïssin els motius de suplicació, quedaria desnaturalitzada l'essència del recurs mateix i la Sala assumiria una posició de part impròpia i contra llei. El recurs de suplicació està limitat pels requisits exigits en l' article 194.2 i 3 de la LPL . que s'han d'interpretar de manera rigorosa perquè són les úniques infraccions sobre les que pot resoldre el Tribunal, cosa que obliga que en l'escrit d'interposició s'exposin amb precisió i claredat suficient els motius, de manera que si no es compleixen els requisits, el recurs és inviable ( S.TS. de 7 de maig de 1996 Ar. 4381). Aquesta limitació no resulta contraria al principi de tutela judicial efectiva establerta en l' article 24 de la Constitució espanyola , sinó que n'és conseqüència ja que impedeix que el Tribunal superior dedueixi una pretensió que no estigui rigorosament formulada, a fi de no contravenir el principi d'imparcialitat que regeix la funció judicial per a garantir que no es trenqui l'equilibri entre les parts processals ( STS. IV. de 23 de novembre de 2001 Ar. 10298); equilibri que únicament es pot desarticular per alguna d'elles fent ús dels instruments legals i processals establerts legalment per a poder imposar la seva tesi sobre la de l'altra part, però no per a imposar la seva tesi a l'òrgan judicial.

Partint d'aquesta premissa, la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja què compren tan els mitjans de prova que enumera l' article 299 de la Llei d'Enjudiciament civil 1/2000 com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l'article 117.3 de la Constitució espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.

També la doctrina s'ha manifestat de manera inveterada quant als elements de prova per a la revisió, com els escrits de la pròpia part que recorre i la prova d'interrogatori en el judici, de què no tenen eficàcia revisora ( SS. TS. de 22 de desembre de 1997, de 10 d'abril i 20 de novembre de 1975), ni tampoc la pròpia acta del judici (SS.TS. d'11 de desembre de 1067, de 31 de desembre de 1975 i de 28 de febrer de 1977) o les proves de confessió o interrogatori en judici i testimonial (SS.TS. de 18 de març de 1974,17 de maig de 1976, 24 d'abril de 1975 i de 5 de juny de 1976). També la Sala ha establert en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica (Sentències números 7.421/93 de 29 de desembre; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, d'11 de febrer, per totes) que per a que la pretensió revisora tingui èxit els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el sentit de la part dispositiva de la resolució judicial.

Aplicant aquesta doctrina jurisprudencial al cas present no podem estimar cap modificació fàctica basada en proves d'interrogatori de parts o testimonials no previstes legalment per a la revisió dels fets en el recurs de suplicació, com passa amb les modificacions postulades en base a aquestes proves. Per altra banda no apreciem error judicial en la valoració de les proves practicades, perquè l'òrgan judicial ha valorat les proves documentals senyalades juntament amb la resta dels elements de convicció d'acord amb la facultat que li atorga l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . Per tant es desestima la revisió de la relació fàctica plantejada i aquest objecte del recurs.

Tercer.- Qui recorre denúncia la vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència de l' article núm. 24 de la constitució Espanyola, així com l'article núm. 50 de l'Estatut dels Treballadors , perquè parteix de què ha provat l'activitat sistemàtica d'assetjament de l'empresa amb la única finalitat d'atentar contra la dignitat de la recurrent, i conclou que no s'ha valorat judicialment la prova testimonial d'acord al bon saber i entendre . Invoca l' article núm. 3 del Codi Civil sobre la interpretació de les normes d'acord amb els antecedents històrics, la realitat social i fonamentalment l'esperit i finalitat , que en aquest cas és protegir les persones adequadament davant contingències i situacions que contempla la Llei General de la Seguretat Social, article 2, fins de la Seguretat Social. Finalment argumenta sobre la vulneració de l'article núm. 632 de la Llei d'Enjudiciament Civil , perquè l'apreciació judicial lliure de la prova ha d'ajustar-se al ben saber i entendre, i considera que en aquest cas s'ignoren fets citats pels testimonis. S'estén en els actes típics d'assetjament moral i conclou que la seva prova és quasi diabòlica per al treballador afectat, perquè requereix demostrar la causalitat adequada, difícil per la dificultat en l'aportació de mitjans de prova i per la subjectivitat que comporten les circumstàncies i reaccions personals de l'assetjat. La patologia psíquica existent pot deure's a diferents causes, mentre que el que es recull en els informes mèdics està vinculat a l'apreciació subjectiva de l'assetjat, com pot passar si no hi ha connexió entre la patologia i els fets denunciats o intervenen altres circumstàncies alienes a l'àmbit del treball. Conclou que en el cas present els períodes d'incapacitat temporal per la patologia psíquica tenen paral lelisme, i que els fets d'assetjament han quedat provats, com són el no lliurament del cistell de Nadal o el no pagament de les hores extres.

Quart.- L'acció d'extinció de la relació laboral per voluntat de la demandant recurrent en base a l' article núm. 50 de l'Estatut dels Treballadors ( RDLegislatiu 1/1995 ), es basa en els incompliments greus de l'empresa per existència de fets que consisteixen en assetjament moral.

En aquest motiu de recurs s'ha de rebutjar de pla el que la sentència vulneri el principi d'innocència previst en l' article núm. 24 de la Constitució Espanyola que no te res a veure amb la controvèrsia present, perquè es refereix a l'àmbit penal i administratiu sancionador segons doctrina del Tribunal Constitucional ( STC. 30/1992 o 27/1993) que exclou la culpabilitat o innocència del treballador en l'incompliment contractual o falta disciplinària. Tampoc te res a veure amb la controvèrsia actual d'existència o no d'assetjament l' article núm. 2 de la Llei General de la Seguretat Social ( RDLegislatiu 1/1994 ) que regula els sistema de la Seguretat Social i configura l'acció protectora de les prestacions del sistema en la seva modalitat contributiva i no contributiva sota els principis que l'informen, de manera que no correspon cap interpretació d'aquest article núm. 2 segons l'article núm. 3 del Codi Civil .

Respecte a la denúncia de la vulneració de l' article núm. 632 de la Llei d'Enjudiciament Civil vigent, la norma invocada que no te res a veure perquè regula la forma d'actuació del administrador. Si es refereix al text de la Llei d'Enjudiciament Civil de 1881 , la norma invocada es refereix a l'apreciació pel jutges i tribunals de la prova pericial segons criteri sa sense estar obligats a subjectar-se al dictamen, equivalent a l' article núm. 348 de la Llei ritual vigent . És una denúncia fora del tema seriós que es discuteix, consistent en la procedència o no de l' article núm. 50 de l'Estatut dels Treballadors en relació a la conducta empresarial d'assetjament moral cap a la recurrent.

Cinquè.- Els elements fàctics constitutius de l'assetjament moral en el treball contrari al dret a la integritat moral del treballador ( STSJ. Catalunya de 23 de juliol de 2002, R 2840/2003, de 21 de desembre de 2004, o de 29 de setembre de 2005 o de 25 de juliol de 2006, que cita la sentència de la instància, entre moltes d'altres com la del TSJ d'Andalucia, Sevilla de 30 de gener de 2006, As. 20071346, o les que cita la STS. de 17 de maig de 2006, Rec. 4372/2004 o la de 7 de febrer de 2007, Rec. 4842/2005), es produeix a través de violència psicològica sistemàtica i recurrent durant un temps perllongat sobre una persona en el lloc de treball, amb la fi de destruir la seva seguretat personal o la seva reputació i relació amb els altres, amb pràctiques o decisions empresarials hostils malgrat la seva aparent neutralitat, com la pèrdua de funcions per reorganització del treball o el tracte salarial diferent a la resta que no quedi justificat clarament dintre de les tensions ordinàries intrínseques en la contraposició dels interessos de les parts de la relació laboral. La conducta empresarial pròpia de l'assetjament moral cap a un treballador, ha de consistir en una pressió intencionada i persistent en el temps amb l'objectiu de degradar la personalitat del treballador a qui es dirigeix la conducta encara que no sigui discriminatòria, sense que es pugui confondre amb l'exercici arbitrari puntual del poder de direcció i organització empresarial.

La relació fàctica de la sentència no ha sigut modificada, de manera que a través dels fets declarats provats d'acord amb la facultat judicial que atorga l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral en relació en el seu cas amb l'article núm. 316 de la Llei d'Enjudiciament Civil sobre la valoració de l'interrogatori de les parts, podem concloure que en el cas present s'ha produït un fets puntual concret consistent en el no lliurament del cistell de Nadal de 2005 en el tractament de l'empresa cap a la recurrent, sense perjudici d'algun problema amb les nòmines que va ser solucionat, tal com s'afirma en el últim paràgraf del tercer fonament de dret de la sentència. Coincidim amb la part recurrent de què la prova d'assetjament de l'empresa com a conducta continuada de violència psicològica perllongada en el temps acostuma a ser difícil de demostrar per part del treballador afectat, i de que en la valoració de la conducta lesiva per part de qui la pateix hi poden intervenir factors subjectius. També coincidim amb l'afirmació en el recurs de què la causa laboral de les patologies psíquiques que s'expressin en els dictàmens mèdics depenen de l'apreciació subjectiva de l'assetjat, sense perjudici de situacions de simulació o de l'existència d'estratègies o plans de comportament empresarial que no apareixen com a objectivament humiliants. També coincidim en què les alteracions psicològiques es presenten normalment com un factor afegit a la conducta denunciada.

En el cas present la part recurrent no ha pogut demostrar els fets de la demanda ni el tracte denigrant de que considera ha sigut objecte des de 2004 tal com li correspon segons l' article núm. 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil . La decisió judicial s'ha de basar en fets provats tal com mana l' article núm. 97 de la Llei de Procediment Laboral ja citat. Hem de concloure amb la sentència de la instància que la conducta empresarial provada no constitueix un incompliment greu de l'empresa que hagi redundat en perjudici a la formació professional de la treballadora i en detriment de la seva dignitat, d'acord amb el previst en l'apartat a) i c) de l'article núm. 50 de l'Estatut dels Treballadors , amb el resultat lesiu a la seva salut, perquè entenem que la patologia psíquica no guarda causalitat amb la conducta empresarial declarada provada, sense perjudici d'altres factors de tipus laboral i personal que concorrin.

Per tant hem de desestimar el recurs i confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes invocats d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Carmela contra la Sentència de 10 de juliol de 2007 dictada pel Jutjat social núm. 2 de Sabadell en el procediment núm. 155/2007 i seguit a instància de l' esmentada recurrent contra INGENIERIA DEL TRAZADO S.L., el MINISTERIO FISCAL i el FONDO DE GARANTIA SALARIAL, la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.