Sentencia Social Nº 3194/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1280/2015 de 18 de Mayo de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1280/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 18 de maig de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3194/2015

En el recurs de suplicació interposat per Milagros a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 2 d'octubre de 2014 dictada en el procediment núm. 858/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer.En data 29-8-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 d'octubre de 2014 , que contenia la decisió següent:

Desestimo la demanda interposada per Milagros contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per invalidesa permanent, per la qual cosa absolc la demandada de totes les peticions deduïdes en contra seva.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primer. La part actora, amb DNI NUM000 , està afiliada al règim general de la Seguretat Social, amb el NASS NUM001 , va néixer el NUM002 -1955 i la seva professió habitual és la d'auxiliar de cuina (expedient administratiu i no controvertit, folis 24 i 34).

Segon. L'actora va sol.licitar el reconeixement de la seva incapacitat permanent en data 1-2-2013 i l'INSS va emetre una resolució el 12-3-2013 per la qual va resoldre que no n'estava afecte de cap grau d'incapacitat permanent derivada de malaltia comuna i li va denegar el dret a les prestacions econòmiques (expedient administratiu).

Tercer. L'ICAM va emetre el seu dictamen mèdic en data del 26-2-2013, sense presumpció d'IP

El seu diagnòstic i limitacions funcionals és el següent:

'Lumboartrosis con protusiones discales. Gonartrosis izquierda. Poliartralgias. Tr. adaptativo'.

L'actora està en tractament amb AINES, trankimazín, tradonal i paracetamol.

A més, en l'apartat d'observacions i proves complementàries s'afirma que l'exploració de l'ICAM de 26-2-13 acredita que la pacient té el funcionalisme conservat sense radiculopatia (expedient administratiu).

Quart. L'informe mèdic aportat per l'INSS, de data 18-9-2014, diagnostica que la pacient té una espondiloartrosi vertebral de predomini lumbar amb lumbartrosi amb múltiples protusions discals L4 a S1, amb moderada estenosi foraminal. Clínica de lumbàlgia sense signes clínics d'afectació radicular. Gonartrosi i coxartrosi amb clínica àlgica sense limitació funcional i deambulació conservada. Fibromiàlgia en control i/o tractament. I, trastorn adaptatiu en control pel metge de capçalera.

Acaba l'informe dient que la pacient no presenta actualment cap limitació funcional (doc. 1 de l'INSS).

Cinquè. L'actora va interposar una reclamació prèvia el 14-5-2013, que va ser desestimada per una resolució expressa del 6-6- 2013 (expedient administratiu).

Sisè. L'actora va estar treballant en la mateixa activitat que li és pròpia durant el període 2-5-2013 al 2-8-2013 (doc. 2 de l'INSS)

Setè. La base reguladora de la prestació és la de 635,46 euros mensuals i el percentatge reclamat del 75%. Quant a la data d'efectes econòmics és la del 26-2-2013, si bé cal suspendre el pagament, en qualsevol cas, durant el període treballat del 2-5- 2013 al 2-8-2013 (conformitat i doc. 2 de l'INSS).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Total, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a primer motiu del recurs i amb emparament processal correcte en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la part recorrent pretén s'afegir un nou fet provat al relat fàctic de la sentència, que seria el novè, relatiu a les patologies que pateix la demandant, pel qual proposa la redacció següent, 'Espondiloartropatia moderada-severa. Rizartrosis bilateral severa. Severos signos de osteoartropatia acromio-clavicular y rodilla izquierda (doc. nº 8). Fibromialgia y fatiga crònica en tratamiento (doc. 15 i 16). Obesidad. Trastorno adaptativo en control por médico de cabecera'. Fonamenta aquesta pretensió en que el magistrat d'instància no ha recollit, en el relat fàctic de la sentència, les lesions que pateix la demandant.

La pretensió ha de ser desestimada, perquè encara que és cert que en la relació de fets provats no n'hi ha cap en que el magistrat assenyali quines lesions pateix la demandant, també ho és que en el fonament de dret quart el magistrat afirma que l'actora pateix les lesions que ha declarat provades l'Entitat Gestora, argumentant que 'la pericial mèdica de part, no li ha merescut a aquest magistrat l'adequada objectivitat i imparcialitat en les seves conclusions...', raó per la qual afirma que no s'ha desvirtuat el dictamen de l'ICAM i l'informe mèdic de l'INSS, per la qual cosa és evident que les lesions que pateix l'actora, segons el magistrat, són les assenyalades per aquestes entitats, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu la seva equivocació i com reiteradament ha assenyalat la Sala, en aplicació d'una jurisprudència constant, ( Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 , i 24 de gener de 1.991 , entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

SEGON.- En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei processal laboral , la part recorrent denuncia la violació, per inaplicació, dels articles 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la incapaciten de manera Total per a la seva professió habitual d'auxiliar de cuina, atès que es tracta d'una professió que requereix la realització d'importants esforços físics, i haver de romandre en situació de bipedestació i deambulació durant tota la jornada laboral, el que no pot fer per les patologies artròsiques que pateix a la columna vertebral, amb múltiples discopaties i protusions discals dorso-lumbars de D11 a S1, juntament amb la resta de lesions artròsiques i amb el quadre de fibromiàlgia i fatiga crònica que estan controlats a l'Hospital Clínic des de l'any 2008 i una obesitat progressiva.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D. L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137.4 i 5 de la legislació anterior.

L'esmentat article defineix en l'apartat 4t la situació del treballador que, per malaltia o accident es troba incapacitat amb caràcter permanent, per desenvolupar la totalitat o les fonamentals tasques de la seva professió. Cal observar que, segons l'esmentat article, el que realment es valora en l'apartat citat és la importància que tenen les limitacions que afecten definitivament el treballador en relació amb el seu rendiment professional en l'ofici que desenvolupa habitualment, sense que tingui importància la incidència que les esmentades limitacions li puguin produir en els altres aspectes de la seva vida o, fins hi tot, en la seva capacitat per exercir d'altres professions. Cal tenir en compte, de la mateixa manera, per aquesta relació entre la limitació definitiva i la professió habitual, que una mateixa seqüela pot constituir una incapacitat permanent per una persona i no pas per una altra. En aquest sentit la jurisprudència ha declarat reiteradament - Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1986 , entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió.

TERCER.- Doncs be, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'haurà de desestimar, perquè cal tenir en compte que la fibromiàlgia no comporta, en el moment actual, limitació funcional, atès que no està qualificada com a severa. D'altra banda és cert que pateix espondiloartrosi vertebral de predomini lumbar amb lumbartrosi amb múltiples protrusions discals L4 a S1, que li produeix una clínica de lumbàlgia, però no existeixen signes clínics d'afectació radicular. Pel que fa a la gonartrosi i coxartrosi, tampoc li produeixen limitació funcional i manté la deambulació conservada i, per últim, el trastorn adaptatiu no està filiat i, en conseqüència, no és incapacitant.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Milagros contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona, en data 2 d'octubre de 2.014 que va recaure en les actuacions 858/2013, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Incapacitat Permanent Total, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.